Establiment del Jonquet

En el decenni de 1870, s’inicià el procés d’establiment de la part del Jonquet situada entre el Salt del Ca i el torrent de Sant Magí. Sembla que les terres localitzades entre el torrent i l’arraval de Santa Caterina havien estat venudes amb anterioritat.

L’establiment es feu a partir del Plan general de ensanche del arrabal de Santa Catalina (1869), que marcava dins la propietat les illetes nombres 47-52 i 57-61, delimitades, ço és, les illetes nombres 49-52 i 59-61, per la carretera d’Andratx —després, successivament, carrer d’Armadans i Marqués de la Cenia— i els carrers del Pedregal, Punta, Torrente, Furió, Llinás, Despeñadero —després, Guillermo Costa— i Salto; i les illetes nombres 47-48 i 57-58, pel camí de la Costeta —després, carrer d’Estela o nombre 14—, el camí dels Molins —després, carrer nombre 12— i el carrer de Sant Magí. Les escriptures dels establiments fets pels germans Juan, Sebastián i María Josefa Cerdó Bosch se signaven en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner.

La relació d’establiments que feim a continuació és parcial perquè les segregacions foren inscrites inicialment —al nostre parer, per error— dins la secció Llonja del registre de la propietat. Posteriorment, algunes finques foren traslladades a la secció Terme, però amb informacions incompletes. D’altres, es traslladaren directament a la secció VII.


El 4 de setembre de 1859, davant el notari Manuel Sancho, Gaspar Flexas Berga —fill de Miquel Flexas Ferrer— entregà a la seva germana Francisca (†4-12-1887) un trast de 65,69 m² situat davant l’oratori de Sant Magí. Era tengut sots alou de Jaume Desmàs. Confrontava amb el trast de María Flexas, la casa de Damián Casasnovas, terra d’hereus de Gaspar Flexas, el camí de la Costeta i la carretera d’Andratx (RP6, 3644-terme, 1a).

Amb escriptura de 27 de novembre de 1877 autoritzada pel mateix notari, Francisca Flexas Berga feu donació de la propietat a les seves filles Catalina i Juana María Ballester Flexas —casada amb Mateo Albertí—, jornaleres (íd.).

El 2 de gener de 1886, davant el notari Gaspar Sancho Coll, les germanes Ballester Flexas vengueren la propietat, per preu de 250 pessetes, al mariner Rafael Moll Flexas (íd., 2a).

Al seu torn, Rafael Moll Flexas era propietari d’un altre trast de 1.760 pams quadrats situat davant l’oratori de Sant Magí que confrontava amb el carrer homònim. Comprenia una casa de planta baixa i pis. La tenia, ço és, la planta baixa per compra a Pedro Juan Ballester Flexas i germans, i els alts, per compra a Pedro Juan Bosch Bosch (RP6, 7153-terme, A-1a).

Rafael Moll Flexas morí el 12 de setembre de 1925, amb testament que havia disposat el 18 de juliol de 1923 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què llegà determinats béns per llegítima a la seva filla Antonia Moll Sintes i en la resta de béns nomenà hereu universal el seu fill Rafael Moll Sintes. Amb escriptura de 6 de novembre següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència i Antonia s’adjudicà ambdues propietats, que foren agrupades sota una mateixa finca registral. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 205 del carrer de Sant Magí i ocupava una superfície de 134,5 m². Confrontava amb la casa nombre 207 del mateix carrer i el carrer nombre 14 —abans, successivament, Estela i camí de la Costeta— (RP6, 12902-terme, 1a).


El 7 de juny de 1862, davant el notari Pedro José Bonet, els germans Matías, Catalina i Jaime Garcías Flexas —matriculat—, fills de Jaume i de Francina, es dividiren els béns de l’herència materna i Jaime s’adjudicà una peça de terra d’1 quartó que confrontava amb la mar i les propietats de Gaspar Flexas, Matías Garcías i Cayetano Segura (RP6, 1312-terme, 1a).


El 5 de novembre de 1866, davant el notari Gaspar Sancho Coll, el taverner Melchor Pujol Fiol, veïnat de la Vileta, vengué a Cayetano Segura Fuster, per preu de 400 escuts, una peça de terra de 1.700 m² tenguda sots alou del marquès de la Torre. Confrontava, al nord, amb l’Hort d’en Bosc i terres de Gaspar Flexas i Jaime Garcías; al sud, amb la mar; a l’est, amb dita terra de Jaime Garcías, i a l’oest, amb dita terra de Gaspar Flexas, l’Hort d’en Bosc i la mar. El venedor la tenia per compra a Catalina Garcías Flexas mitjançant escriptura de 30 d’octubre de 1862 autoritzada pel notari Pedro José Bonet (RP6, 1222-terme, 1a).

Amb escriptura de 22 de novembre de 1873 autoritzada pel notari Manuel Sancho, Cayetano Segura Fuster vengué al negociant Onofre Pomar Valls, per preu de 600 pessetes, una porció de 1.020 m² situada a la part de llevant de l’íntegra. Onofre Pomar Valls morí sense testar el 25 d’octubre de 1878, i en providència de 31 de març de 1879 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Antonio Cañellas, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills Cayetano, Onofre, Juana María, Josefa, Bienvenida i Miguel Pomar, nascuts de María Ignacia —expòsita i jornalera—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de primer de maig de 1880 autoritzada pel notari Juan Palou Coll. El 21 d’agost de 1882, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, vengueren la propietat, per preu de 4.982 pessetes amb 69 cèntims, al capeller Miguel Llambías Carrió, qui, amb escriptura de 20 d’agost de 1898 autoritzada pel mateix notari, la vengué per 3.000 pessetes a Bartolomé Juan Ribas. Aleshores, la propietat comprenia una casa de tres botigues amb corral i tres pisos (RP6, 2304-terme: 1a, 3a-5a).

Cayetano Segura Fuster morí el 23 de novembre de 1876, amb testament que havia disposat el 24 de desembre de 1872 en poder del notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Francisca Aguiló Aguiló (†10-2-1878), i propietaris, els seus fills Pedro Juan, Francisco, Cayetano i María Margarita Segura Aguiló. Altres filles del matrimoni foren María Francisca i Josefa. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 15 de juliol de 1880 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll i la propietat se l’adjudicà Cayetano. L’heretat comprenia altres béns: unes cases denominades l’Hostal de l’Estel, una casa botiga i algorfa als nombres 10 i 12 del carrer d’en Dusai, una casa botiga i entresol al nombre 31 del carrer de Jaume II —abans, del Segell— i una fàbrica d’oli d’ametles al terme de la vila de Marratxí. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa i pis amb quatre habitacions, un corral a la part posterior i un altre corral a la part anterior mitjançant el carrer nombre 12, els quals ocupaven, ço és, la casa 129,6 m² i els corrals uns 550 m². Confrontava amb el carrer nombre 12, la mar, un camí públic, les terres de Jaime Garcías i Gaspar Flexas i la casa i corral d’Onofre Pomar (RP6, 1222-terme, 3a).

El 8 de març de 1890, davant el notari Gaspar Sancho Coll, Cayetano Segura Aguiló vengué la propietat, per preu de 3.000 pessetes, a Miguel Llambías Carrió, qui la vengué per 3.500 pessetes a Bartolomé Juan Ribas mitjançant escriptura de 20 d’agost de 1898 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Al mateix acte, Bartolomé Juan Ribas agrupà sota una mateixa finca registral les dues porcions adquirides de Miguel Llambías Carrió. De fet, ambdues porcions formaven una única propietat quan Cayetano Segura Fuster l’adquirí (1866) del taverner Melchor Pujol Fiol (íd., 4a-5a; RP6, 7210-terme, 1a).

Bartolomé Juan Ribas morí el 22 d’octubre de 1922, amb testament que havia disposat el 9 de desembre anterior en poder del notari Saturnino Echenique Meoqui, en què llegà a la seva esposa, Carmen Sentmenat Esteban de Salmerón (†15-2-1938), l’usdefruit de certa propietat i nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills Vicente i Francisco Juan Sentmenat, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 5 d’abril següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí. La propietat se l’adjudicà Francisco amb escriptura de 5 de setembre de 1940 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores, ocupava una superfície de 1.769,6 m² i comprenia una casa de quatre botigues i quatre pisos amb diversos corrals (RP6, 7210-terme, 1a-3a).

Amb escriptures de 16 de juny de 1952 i 14 de setembre de 1953 autoritzades respectivament pels notaris Germán Chacártegui Sáenz de Tejada i Manuel Cerdó Pujol, Francisco Juan de Sentmenat —misser— vengué a l’entitat Hoteles Turísticos SA (HOTURSA), per preu global de 206.800 pessetes, dues porcions de 1.236,62 m² i 116 m² que confrontaven amb el Passeig Marítim i el camí dels Molins (després, carrer nombre 12). Amb escriptura de primer de juliol de 1954 autoritzada per dit notari Chacártegui, l’industrial José Meliá Sinisterra, com a director general d’HOTURSA, manifestà que hi havia agregat dues porcions de terreny més i que les havia agrupades sota una mateixa finca registral formant una parcel·la de 3.659,22 m² que confrontava amb el Passeig Marítim i el carrer de Monseñor Palmer. Damunt els terrenys s’aixecà un hotel de luxe denominat Hotel Bahía que constava de dos cossos units de tres i deu plantes amb terreny adjacent destinat a terrasses, piscina, jardins i garatge. El 7 de novembre de 1964, davant el notari de Madrid Javier Gaspar Alfaro, HOTURSA manifestà que damunt la part no construïda s’havia aixecat un edifici nou adossat als anteriors de planta soterrani, planta noble i set plantes superiors (RP6: 26837-terme, 27151-terme, 27358-terme, 2255-Llonja, 2258-Llonja).


El 30 d’agost de 1875, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, els germans Juan (†12-8-1897) —misser, casat amb Francisca Pujol Oliver—, Sebastián i María Josefa Cerdó Bosch —esposa de Juan Antonio Perelló Ginard— establiren a Juan Quetglas Guasp un trast de 190,8 m² de la illeta nombre 59, tengut sots alou propi per 8/19 parts i en alou reial per les 11/19 parts restants. La compravenda es feu sense preu d’entrada, però s’imposà un cens reservatiu de 25 pessetes —sobre un capital de 500 pessetes— pagador el 30 de setembre quitable al for de 5%. Confrontava amb la mar i el torrent de Sant Magí mitjançant sengles parcel·les que s’havien de destinar a vies públiques (RP6, 2669-terme, 1a).

Juan Quetglas Guasp morí el 17 de març de 1880, a l’edat de 76 anys, amb testament que havia disposat el 30 de juliol de 1849 en poder del notari Sebastián Feliu Bonet, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Lorenzo, Catalina i Antonia Quetglas Frasquet (†1-9-1858) i nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Antonia Frasquet Mercadal. Aleshores, la propietat comptava amb una caseta de planta baixa que hi havia fet construir el difunt (íd., 2a).

Antonia Frasquet Mercadal morí el 4 de juny de 1881, a l’edat de 81 anys, amb testament que havia ordenat el 14 de maig anterior en poder del notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereu universal propietari dels béns que foren del seu espòs el seu fill Lorenzo Quetglas Frasquet. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 3 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).

Lorenzo Quetglas Frasquet morí el 12 de maig de 1886, a l’edat de 51 anys, amb testament que havia disposat el 27 d’abril anterior en poder de dit notari Palou, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Antonia Rubí Vidal, i propietària, la seva pubila, Antonia Quetglas Rubí. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 6 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).

Amb escriptura de 19 d’octubre de 1891 autoritzada per dit notari Palou, Antonia Rubí Vidal adquirí de Catalina Quetglas Frasquet, per preu de 1.000 pessetes, la part indivisa que tenia de la propietat en concepte de llegítima paterna (íd., 5a).

El 13 de novembre de 1906, davant el notari Mateo Jaume Servera, Antonia Rubí Vidal i Antonia Quetglas Rubí vengueren la propietat, per preu de 2.500 pessetes, a Sebastián Covas Coll, maquinista de la marina mercant, casat amb Isabel Lliteras Morey (íd., 8a).

Antonia Rubí Vidal, natural de Menorca, morí de càncer el 24 de setembre de 1916, a l’edat de 56 anys (Libro de defunciones de El Terreno, f. 59, n. 9).

Amb escriptura de 26 d’octubre de 1917 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, Isabel Lliteras Morey —en representació del seu espòs— vengué la propietat, per preu de 2.500 pessetes, al maquinista naval Jaime Roca Rayó, qui, el 19 de desembre següent, davant el mateix notari, la vengué a Isabel Lliteras Morey per 720 pessetes (íd., 12a-13a).

Isabel Lliteras Morey feu aixecar un pis damunt la planta baixa i el seu fill Sebastián Covas Lliteras hi feu construir una segona planta. Jaime Covas Lliteras s’adjudicà la planta baixa i el primer pis (íd., 14a-15a).


El 30 de març de 1886, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, els germans Juan (†12-8-1897) —misser, casat amb Francisca Pujol Oliver—, Sebastián i María Josefa Cerdó Bosch —esposa de Juan Antonio Perelló Ginard— establiren al marí Francisco Horrach Vidal un trast de 338,9 m² tengut sots alou propi per 8/19 parts i en alou reial per les 11/19 parts restants. La compravenda es feu sense preu d’entrada, però s’imposà un cens reservatiu de 42 pessetes amb 36 cèntims pagador el 30 de setembre quitable al for de 5%. Confrontava amb la carretera d’Andratx mitjançant una parcel·la de terreny, el carrer de Llinás —que separava les illetes nombres 50-51— i els trasts venuts a Miguel Pizá Isern i Pedro Borrás Colom (RP6, 4939-terme, 1a).

Francisco Horrach Vidal, botiguer, morí el 23 d’abril de 1886, a l’edat de 55 anys, amb testament que havia disposat el 2 de maig de 1860 en poder del notari Francisco Sancho Pujol, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Teresa Vives Mercadal, i propietaris, el fill de què estava embarassada i els fills pòstums i naixedors. Amb posterioritat a l’atorgament de dit testament nasqueren Gabriel (n. 6-10-1860) —ferrer—, José (n. 23-7-1862) —jornaler—, Francisco (n. 31-5-1864) —jornaler— i Teresa Horrach Vives (n. 28-5-1869) (íd., 2a).

Amb escriptures de primer d’octubre de 1889 i 4 de juliol de 1892 autoritzades pel notari Joaquín Pujol Muntaner, vengueren la propietat, per preu de 75 pessetes, al sabater Bartolomé Vallespir Llabrés (íd., 3a-4a).

Bartolomé Vallespir Llabrés morí sense testar el 22 de gener de 1913, i en sentència de 23 de maig de 1919 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Rafael Rubio Freyre Duarte davant el secretari Juan Bestard, en fou declarat hereu legal el seu fill Sebastián Vallespir Salom. Aquest morí també sense testar el 16 de febrer de 1919, i en virtut de la dessusdita sentència en fou declarada hereva sa mare, Margarita Salom Coll, amb reserva a favor de la viuda, María García de Ávila, de la quota llegítima en usdefruit (íd., 10a-11a).

Margarita Salom Coll morí viuda a Barcelona el 20 de febrer de 1919, a l’edat de 72 anys, amb testament que havia ordenat el dia anterior en poder del notari de Barcelona Salvador Carrera Balda, en què nomenà hereva universal la seva filla política, María García de Ávila, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 26 d’abril següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 12a).

El 6 de juny de 1931, davant dit notari Alcover, María García de Ávila vengué la propietat, per preu de 2.000 pessetes, a Mateo Simó Valent, qui la vengué a l’andritxol Vicente Moragues Pujol pel mateix preu mitjançant escriptura de 21 d’agost de 1933 autoritzada pel notari d’Andratx Jaime Puig Barceló (íd.: 13a, 15a).

L’11 d’octubre de 1939, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Vicente Moragues Pujol vengué la propietat, per preu de 2.300 pessetes, a l’industrial solleric Antonio Alcover Colom, qui, amb escriptura de 3 de gener de 1942 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, la vengué, per preu de 121.000 pessetes, als cònjuges Mariano Alomar Bauzá (†16-2-1976) i Concepción Josa Gomar (†23-7-1968) i als seus fills Luis —tinent d’artilleria, veïnat de Múrcia, representat pel seu germà Gaspar, metge odontòleg— i Máximo Alomar Josa —capità d’infanteria—, ço és, l’usdefruit als pares i la nua propietat als fills. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa, primer, segon i tercer pis marcada amb els nombres 2 i 4 del carrer de Llinás i 27 del carrer del Marqués de la Cenia (íd., 16-17a).

Amb escriptura de 13 d’agost de 1977 autoritzada pel notari de la Pobla José Rafael Clar Garau —com a substitut del notari de Pollença Jaime Cerdó Serra—, els germans Luis i Máximo Alomar Josa constituïren la finca en propietat horitzontal i se la dividiren (íd., 23a).


El 21 de desembre de 1886, davant el notari Antonio Mulet Mas, el jornaler Pablo Salas Martorell vengué a la jornalera Margarita Alemany Enseñat, per preu de 480 pessetes, una porció de 128 m² d’un trast que el venedor adquirí de Bartolomé Carbonell Balaguer. Era tenguda sots alou propi per 8/19 parts i en alou reial per les 11/19 parts restants. Confrontava amb els carrers del Pedregal i Furió, la terra i casa de Nicolás Lliteras i la meitat romanent al venedor (RP6, 5097-terme, 1a).

Margarita Alemany Enseñat morí viuda el 24 de febrer de 1922, a l’edat de 77 anys, amb testament que havia disposat el 14 anterior en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal propietària la seva neboda María Josefa Castell Torres —casada amb Miguel Caldentey Alemany—, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de primer d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, la propietat comprenia una casa marcada amb el nombre 13 del carrer del Pedregal (íd., 4a).

María Josefa Castell Torres morí viuda el 19 de juliol de 1960, amb testament que havia ordenat el 8 anterior en poder del notari José Masot Novell, en què instituí en la porció llegítima els seus tres fills: Miguel, Pedro i María Magdalena Caldentey Castell —casada amb Antonio Salvá Porcel—, nomenà hereus en parts iguals els dos fills mascles i llegà a María Magdalena el dret d’estatge en aquesta propietat. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de primer d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).

El 31 de juliol de 1962, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, vengueren la propietat, per preu de 10.000 pessetes, a l’industrial Arturo Mestre Ferrán, qui, amb escriptura de primer de setembre següent autoritzada pel mateix notari, la vengué pel mateix preu al comerciant Juan Vicens Rullán (íd., 6a-7a).

Juan Vicens Rullán morí el 10 de gener de 1968, amb testament que havia disposat el primer de maig de 1953 en poder de dit notari Chacártegui, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Bernat Vicens, i propietari, el seu fill Antonio Vicens Bernat. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 12 d’abril de 1978 autoritzada pel mateix notari (íd., 8a).


El 28 d’octubre de 1892, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, els germans Juan (†12-8-1897) —misser, casat amb Francisca Pujol Oliver—, Sebastián i María Josefa Cerdó Bosch —esposa de Juan Antonio Perelló Ginard— establiren una peça de terra de 4.750 m² al prevere carmelità Mariano Nadal Moré, veïnat de Buenos Aires, qui l’adquirí representat pel seu nebot, Lucas Arbona Nadal, barber. Era tenguda sots alou propi per 8/19 parts i en alou reial per les 11/19 parts restants. La compravenda es feu sense preu d’entrada, però s’imposà un cens reservatiu de 712 pessetes pagador el 30 de setembre quitable al for de 5%. Confrontava amb la carretera d’Andratx, terreny que havia de formar el carrer del Salto, terreny que havia d’esser la prolongació del carrer del Pedregal i la mar (RP6, 6122-terme, 1a).

Entre 1896-1911, Mariano Nadal Moré parcel·là bona part de la propietat. Damunt la porció restant, de 550 m², feu construir una casa de planta baixa i alts amb jardí denominada Villa Ave María, marcada amb els nombres 83 i 85 del carrer d’Armadans. Confrontava amb terreny de Pablo Homs i la mar (íd., 6a).

Mariano Nadal Moré morí el 7 d’octubre de 1929, amb testament que havia disposat el 6 de maig anterior en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal propietària la seva cunyada Catalina Sorracco Garbarino, viuda de Miguel Nadal Moré, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 4 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 7a).

Catalina Sorracco Garbarino feu construir una casa damunt una porció de 119,9 m², marcada amb el nombre 87 del carrer d’Armadans, i la vengué per 2.500 pessetes a Miguel Llompart Llompart, veïnat d’Alcúdia, mitjançant escriptura de 9 d’octubre de 1931 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Llompart vengué una meitat indivisa de la propietat al seu germà Sebastián, per preu de 1.250 pessetes, mitjançant escriptura de 14 de març de 1935 autoritzada pel mateix notari. Amb escriptura de 3 de setembre de 1955 autoritzada pel notari José Masot Novell, els germans Llompart Llompart manifestaren que havien enderrocat les edificacions existents i que damunt el trast resultant —que segons recent midament ocupava una superfície de 371,38 m²— havien fet aixecar un edifici de set plantes amb dos habitatges per planta marcat amb els nombres 91 i 93 del carrer del Marqués de la Cenia. Confrontava amb terrenys del Salt del Ca del Servei del Port, el Passeig Marítim i la propietat de María Pujadas Ferrer (RP6, 14776-terme, 1a-4a).

Amb escriptura de 6 de juny de 1939 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Catalina Sorracco Garbarino vengué la resta de la propietat, per preu de 20.500 pessetes, al comerciant Ramón Balet Raurich (RP6, 6122-terme, 13a).

El 4 de gener de 1940, davant dit notari Pou, Ramón Balet Raurich vengué la propietat pel mateix preu al seu sogre, el comerciant Alejandro Pujadas Alonso, qui, amb escriptura de 9 següent autoritzada pel mateix notari, la donà a la seva filla María Pujadas Ferrer, esposa de Ramón Balet Raurich (íd., 15a-16a).

Amb escriptura de 19 de juny de 1962 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Pujadas Ferrer vengué la propietat, per preu de 6 milions de pessetes, al procurador dels tribunals José María Llavina Llull i al comerciant José Alzina Ferragut, els quals, amb escriptura de 31 de desembre de 1963 autoritzada pel notari de Santa Maria del Camí Ramón Altuna Uriarte, la vengueren en unió d’una altra propietat, per preu global de 7 milions de pessetes, als industrials Julio i Bartolomé Ferrer Perelló i Juan Prats Pijuan. Aleshores, la propietat estava marcada amb els nombres 87 i 89 del carrer del Marqués de la Cenia (íd.: 21a, 23a).


Amb escriptures de 13 de novembre de 1896 i 15 de febrer de 1898 autoritzades pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Lucas Arbona Nadal, en representació del seu oncle Mariano Nadal Moré, establí a Antonia Bonafé Payeras —casada amb José Planells— els trasts contigus nombres 1-3, de 1.047,9 m². La compravenda es feu sense preu d’entrada, però s’imposà un cens reservatiu de 183 pessetes amb 39 cèntims pagador el 30 de setembre quitable al for de 5%. Confrontaven amb el carrer del Salto, la carretera d’Andratx i la mar (RP6: 6857-terme, 7151-terme).

Amb escriptura de 3 de gener de 1902 atorgada al lloc de Son Alegre en poder del notari Rafael Togores Palou, Antonia Bonafé Payeras vengué els tres trasts, per preu global de 2.500 pessetes, al comerciant Gaspar Homs Cervera, qui els agrupà sota una mateixa finca registral (íd., 7823-terme).

El 10 de desembre de 1902, davant el notari Miguel Pons Pons, el professor Manuel Cirer Arbona —en representació de Gaspar Homs Cervera— vengué la propietat, per preu de 4.000 pessetes, a Bartolomé Campamar Perelló, músic major retirat de l’Exèrcit (RP6, 7823-terme, 3a).

Amb escriptura de 23 de juliol de 1904 autoritzada per dit notari Pons, Bartolomé Campamar Perelló vengué a José Balet Graells, per preu de 1.500 pessetes, una porció de 360 m² que confrontava amb la carretera d’Andratx i la mar (RP6, 8312-terme, 1a).

Bartolomé Campamar Perelló morí viudo el 26 de març de 1917, a l’edat de 79 anys, amb testament que havia disposat el 6 de febrer de 1916 en poder de dit notari Pons, en què nomenà hereves universals en parts iguals les seves filles Josefa, María i Teresa Campamar Nadal, amb l’obligació de costejar la carrera de mestra nacional de la seva neta Josefa Quetglas Campamar. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 21 de juliol següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, la propietat, que ocupava una superfície de 687,9 m² després de la segregació, comprenia una casa de planta baixa, dos pisos i corral que hi feu construir el difunt, marcada amb el nombre 34 de la carretera d’Andratx (RP6, 7823-terme, 6a).

El 28 de novembre de 1928, davant el notari José Socías Gradolí, les germanes Campamar Nadal vengueren la propietat, per preu de 18.000 pessetes, als germans menors d’edat Luis Salvador Panayotis i Isabel María Cilimingras Vives, els quals l’adquiriren representats per son pare, Leonardo Juan Cilimingras Themelis, veïnat de Valldemossa. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 49 del carrer d’Armadans i 1 del carrer del Salto (íd., 7a).

Luis Salvador Panayotis Cilimingras Vives morí sense testar el 17 de maig de 1967, i en acte de 12 d’agost següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 3 de Palma, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills Luisa, Leonardo, Luis Salvador, Dionisia, José, Mario i Francisco Cilimingras Casasnovas, nascuts del seu matrimoni amb María Casasnovas Despujol. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 3 de febrer de 1969 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. La casa ja es trobava enderrocada i confrontava amb la segregació que havia estat de José Balet Graells i que aleshores pertanyia a l’entitat Bellver SA (íd., 8a).

Amb escriptura de 3 de febrer de 1969 autoritzada per dit notari Chacártegui, Isabel María Cilimingras Vives i els seus nebots Cilimingras Casasnovas aportaren les seves parts indivises d’aquesta propietat i d’altres dues, pel seu valor total d’1.260.000 pessetes, a l’entitat Bellver SA. Segons recent midament, el trast ocupava una superfície de 824,9 m² (íd., 9a).


Amb escriptures de 26 de març i 17 de juliol de 1902 autoritzades pel notari Pascual Soriano Roca, Lucas Arbona Nadal, en representació del seu oncle Mariano Nadal Moré, establí a Jaime Font Ramonell els trasts contigus nombres 10-12, de 555 m², tenguts sots alou propi per 8/19 parts i en alou reial per les 11/19 parts restants. La compravenda es feu sense preu d’entrada, però s’imposà un cens reservatiu de 97 pessetes amb 12 cèntims —sobre un capital de 1.942 pessetes amb 50 cèntims— pagador el 30 de setembre quitable al for de 5%. Confrontaven amb la carretera d’Andratx, la mar i els trasts nombres 9 i 13 (RP6: 7825-terme, 7878-terme).

Jaime Font Ramonell morí sense testar el 4 de novembre de 1922, i en acte de 27 de gener següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Antonio Sereix Núñez davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá, en foren declarats hereus ab intestato en parts iguals els seus cinc fills: Antonio, María, Jaime, Francisca i María Luisa Font Bennásar, nascuts del seu matrimoni amb Antonia Bennásar Masip. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 8 de febrer següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores, la propietat comprenia una casa de dues botigues, dues algorfes, pis i jardí marcada amb els nombres 61, 63, 65 i 67 del carrer d’Armadans, feta construir pel difunt damunt els trasts nombres 10-11. Confrontava amb les cases de Catalina Pomar Pomar i Pablo Homs Bonafé (RP6, 9747-terme, 1a-4a).

L’11 de juliol de 1924, davant dit notari Unzué, Antonio Bennásar Masip vengué la casa —aixecada damunt els trasts nombres 10-11—, per preu de 12.000 pessetes, al comerciant Domingo Cerdá Truyols, veïnat de Buenos Aires, qui, amb escriptura de 13 de març de 1929 autoritzada pel mateix notari, la vengué per 16.200 pessetes a la seva sogra, Francisca Villalonga Coll, la qual la vengué (1929) pel mateix preu a la seva filla Catalina Ferrer Villalonga, casada amb Domingo Cerdá Truyols (íd.: 5a, 8a-9a).

Antonia Bennásar Masip i els seus fills Antonio, Jaime —zelador de la Telefònica—, María, Francisca i María Luisa Font Bennásar —religiosa amb el nom de sor María del Pilar, resident a la Pobla— construïren damunt el trast nombre 12 —de 336 m²— una casa de planta baixa de 100 m² marcada amb el nombre 71 del carrer del Marqués de la Cenia (RP6, 32300-terme, 1a).

Amb escriptura de 9 de novembre de 1960 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, vengueren la propietat, per preu de 28.000 pessetes, a l’entitat Inmobiliaria Preciados SA, que l’adquirí representada pel director gerent, l’industrial Eduardo Queizán Crespo, casat amb Julia Pérez Grueso Saguar. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 81 del carrer del Marqués de la Cenia i confrontava amb el trast nombre 13, la propietat que fou de Catalina Ferrer Villalonga —després, de Cristóbal Cuart Burguera— i la zona marítima-terrestre —abans, la mar— (íd., 2a).


El 12 d’abril de 1902, davant el notari Pascual Soriano Roca, Lucas Arbona Nadal, en representació del seu oncle Mariano Nadal Moré, establí els trasts contigus nombres 8-9, de 360 m², al prevere Juan Sastre Massip, beneficiat de la Seu, qui hi feu construir una casa de planta baixa i pis. Eren tenguts sots alou propi per 8/19 parts i en alou reial per les 11/19 parts restants. La compravenda es feu sense preu d’entrada, però s’imposà un cens reservatiu de 63 pessetes —sobre un capital de 1.260 pessetes— pagador el 30 de setembre quitable al for de 5%. Confrontaven amb la carretera d’Andratx, la mar i els trasts nombres 7 i 10 (RP6, 7834-terme, 1a-2a).

Amb escriptura de 26 de juny de 1907 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Juan Sastre Massip vengué la propietat, per preu de 5.000 pessetes, a Catalina Pomar Pomar, casada amb Gabriel Bonnín Pomar (íd., 5a).

El 4 d’abril de 1916, davant dit notari Jaume, Catalina Pomar Pomar vengué la propietat, per preu de 16.250 pessetes, a Margarita Sureda Cladera (†24-8-1926), casada amb Theodor Knorr. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 59 del carrer d’Armadans (íd., 8a).

Amb escriptura de 8 de juliol de 1926 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Margarita Sureda Cladera la vengué, per preu de 100.000 pessetes, al comerciant José Malondra Llobera, qui, amb escriptura de 9 de febrer de 1935 autoritzada pel mateix notari, la vengué, per preu de 40.000 pessetes, a Cristóbal Cuart Burguera, veïnat de València (íd.: 10a, 12a).


El 13 de setembre de 1902, davant el notari Pascual Soriano Roca, Lucas Arbona Nadal, en representació del seu oncle Mariano Nadal Moré, establí al comerciant José Balet Graells, veïnat de Manresa, per preu de 2.550 pessetes, els trasts contigus nombres 4-6, de 850 m², que confrontaven amb la carretera d’Andratx, la mar i els trasts nombres 3 —d’Antonia Bonafé Payeras— i 7 —romanent al venedor— (RP6, 7910-terme, 1a).

El 23 de juliol de 1904, davant el notari Miguel Pons Pons, Bartolomé Campamar Perelló vengué a José Balet Graells, per preu de 1.500 pessetes, una porció de 360 m² procedent dels trasts nombres 1-3 que confrontava amb la carretera d’Andratx i la mar. El venedor tenia l’íntegra propietat per compra (1902) a Gaspar Homs Cervera, qui l’adquirí (1902) d’Antonia Bonafé Payeras —casada amb José Planells—, i aquesta, de Mariano Nadal Moré (1896-1898) (RP6: 6857-terme, 7151-terme, 7823-terme, 8312-terme, 1a).

El 19 d’agost de 1908, davant el notari Rafael Togores Palou, Pedro Ballester Tomás, en representació de Mariano Nadal Moré —domiciliat a la ciutat de Leones, departament Marcos Juárez, província de Córdoba, República Argentina—, vengué a José Balet Graells, per preu de 1.800 pessetes, el trast nombre 7, de 210 m², amb una casa construïda. Confrontava amb la carretera d’Andratx, el trast nombre 6 —del comprador—, la mar i els trasts nombres 8-9 —del prevere Juan Sastre Massip— (RP6, 9143-terme, 1a).

Amb escriptura de 16 de gener de 1909 autoritzada pel notari de Barcelona Miguel Martí Beya, José Balet Graells constituí, juntament amb José Freixas Cos (†20-12-1914), Luis Gonzaga Pons Enrich i els germans José, Antonio i Heriberto Pons Arola —fabricants, alhora associats sota la raó social Luis Pons y Sobrinos—, la societat mercantil comanditària denominada Balet y Compañía, domiciliada a Barcelona, per a dedicar-se a l’explotació de línies telefòniques urbanes i interurbanes, amb un capital social de 300.000 pessetes. José Balet Graells hi aportà les tres propietats procedents del Jonquet pel seu valor total de 10.000 pessetes (RP6: 7910-terme, 8312-terme, 9143-terme).

El 20 de març de 1916, davant dit notari de Barcelona, dissolgueren la societat i les tres propietats del Jonquet se les adjudicà la societat Luis Pons y Sobrinos. Amb escriptura de 9 de maig de 1921 autoritzada pel mateix notari, els germans José, Antonio i Heriberto Pons Arola vengueren a José Balet Graells, per preu global de 67.110 pessetes, aquestes tres propietats —pel seu valor total de 10.000 pessetes— i la concessió per a l’explotació de les xarxes telefòniques de Palma i Berga (íd., 5a-6a).

José Balet Graells, fabricant, era fill de Teresa Graells Graells (†28-1-1894). Morí a Barcelona el 28 de novembre de 1925, amb testament que havia disposat el 19 de setembre de 1892 en poder del notari de Manresa Tadeo Gassol Millé, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Raimunda Raurich Pujol, i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Teresa (†2-8-1922) —viuda d’Alejandro Rubio Clivillés—, Ramón —misser— i Matilde Balet Raurich (†10-12-1892) (íd., 10a).

Amb escriptura de 16 de juliol de 1938 autoritzada pel notari Mateo Cerdó Pujol, vengueren les tres propietats, per preu global de 150.000 pessetes, a l’industrial Pedro Estrany Rotger, qui les adquirí representat per Antonio Ruiz Cerdá. Raimunda Raurich Pujol es reservà l’usdefruit de la casa construïda damunt el trast nombre 7 (íd., 13a).

Pedro Estrany Rotger aportà les tres propietats, pel seu valor global de 145.000 pessetes, a la societat Nacional de Construcciones SA mitjançant escriptura de 24 de juliol de 1946 autoritzada per dit notari Cerdó (íd., 15a).

Amb escriptura de primer de juny de 1960 autoritzada pel notari de Barcelona Guillermo Alcover Sureda, Nacional de Construcciones SA agrupà les tres propietats sota una mateixa finca registral i la vengué, per preu de 650.000 pessetes, als cònjuges Luis Castells Tohá, comerciant, i Carmen Bertendona Castillo, veïnats de Barcelona. Segons recent midament, la propietat ocupava una superfície de 2.144 m², comprenia una casa marcada amb el nombre 63 del carrer del Marqués de la Cenia i confrontava amb el Passeig Marítim de Gabriel Roca i les propietats dels germans Cilimingras Vives i Cristóbal Cuart Burguera (RP6, 31690-terme, 1a-2a).


El 19 d’octubre de 1911, davant el notari José Alcover Maspons, Mariano Nadal Moré vengué a Pablo Homs Bonafé —veïnat de Marratxí, casat amb Concepción Homs Homs—, per preu de 3.000 pessetes, els trasts nombres 13-15, de 1.078 m², que confrontaven amb la carretera d’Andratx, la mar i la propietat de Jaime Font Ramonell (RP6, 9737-terme, 1a).

Amb escriptura de 13 de març de 1941 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Pablo Homs Bonafé vengué la propietat, per preu de 20.000 pessetes, a les germanes Dolores i Francisca Fortuny Bisquerra. Aleshores, comprenia una casa de planta baixa, primer i segon pis, terrat i corral marcada amb el nombre 75 del carrer del Marqués de la Cenia feta construir pel venedor (íd., 2a).

El 21 de març de 1946, davant dit notari Chacártegui, les germanes Fortuny Bisquerra vengueren la propietat, per preu de 33.750 pessetes, a l’enginyer Antonio Fortuny Moragues (íd., 3a).

Amb escriptura de 30 de juliol de 1953 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Antonio Fortuny Moragues vengué sengles porcions de 200 m², per preu de 10.000 pessetes cadascuna, a les seves filles María de los Desamparados i María del Carmen Fortuny Bauzá de Mirabó, casades amb Francisco Lacy Sureda i Juan Coll de San Simón, respectivament. Ambdues propietats comprenien una porció de la casa, de 678 m², marcada amb el nombre 85 del carrer del Marqués de la Cenia. Confrontaven amb les propietats de Jaime Font i Ramón Balet i terreny sobrer de la via pública propietat de la Junta d’Obres del Port (RP6, 27138-27139-terme, 1a).

Amb escriptura de 25 de març de 1954 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, les germanes Fortuny Bauzá de Mirabó manifestaren que damunt les seves propietats aixecaven sengles edificis de cinc plantes amb entrada pel carrer del Marqués de la Cenia i pels nombres 21-24 del Passeig Marítim de Gabriel Roca. Ambdós matrimonis estaven domiciliats al nombre 7 del carrer de Sant Feliu (íd., 2a).


El 14 de desembre de 1893, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Juan Pujol Flexas vengué al jornaler José Porcel Company un trast de 127,2 m² que comprenia una casa de planta baixa i una altra en construcció marcades amb els nombres 6 i 8 del carrer de Furió. Era tengut sots alou propi per 8/19 parts i en alou reial per les 11/19 parts restants. Confrontava amb el carrer de Furió, la casa i terreny d’Antonio Bosch Pieras, les propietats de Mateo Serra Planas i Miguel Jaume i terrenys de José Salvá (RP6, 6306-terme, 1a).

Amb escriptura de 28 de juliol de 1894 autoritzada per dit notari Pujol, José Porcel Company vengué al pescador Nicolás Company Noguera, per preu de 250 pessetes, el trast que comprenia la casa en construcció, de 63,6 m², marcada amb el nombre 8 del carrer de Furió (RP6, 6437-terme, 1a).

El 6 de setembre de 1902, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Nicolás Company Noguera, mariner, vengué la propietat pel mateix preu al jornaler Bartolomé Serra Planas (íd., 5a).

Bartolomé Serra Planas morí sense testar el 16 de desembre de 1902, i en acte de primer d’abril següent dictat pel jutge de primera instància de Palma Pedro Armenteros Ovando davant l’escrivà Sebastián Gazá Ballester, en fou declarat hereu legal el seu fill Francisco Serra Coll, nascut del seu matrimoni amb la jornalera Juana María Coll Perelló. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de primer de maig següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 7a).

El 23 d’agost de 1916, davant el notari José Socías Gradolí, Francisco Serra Coll vengué la propietat, per preu de 500 pessetes, al comerciant Bartolomé Riutort Sabater, qui, amb escriptura de 18 de gener de 1908 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou, havia adquirit de José Porcel Company, per preu de 950 pessetes, el trast que comprenia la casa nombre 6 del carrer de Furió, de 63,6 m² (íd., 8a; RP6, 6306-terme, 7a).

Amb escriptura de 2 de febrer de 1928 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Bartolomé Riutort Sabater feu donació entre vius a les seves filles Antonia i Ana Riutort Salvá de diverses propietats i donà a Antonia les cases nombres 6 i 8 del carrer de Furió (RP6: 6306-terme, 6437-terme).


L’11 de març de 1903, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Antonia Colom Santandreu i la seva filla Teresa Martí Colom, com a hereves de l’espòs i pare respectiu, Francisco Martí Pérez, vengueren a les germanes María Ana, Isabel i María Francisca Pelegrí Ferrer, per preu de 1.500 pessetes, una casa botiga marcada amb el nombre 9 del carrer del Despeñadero. Confrontava amb la botiga nombre 42 del carrer del Pedregal, de Rafael Martí, i l’hort de Margarita Salom (RP6, 8040-terme, 1a).

Amb escriptura de 4 de novembre de 1916 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, les germanes Pelegrí Ferrer vengueren la propietat, per preu de 2.750 pessetes, a Catalina Panisa Caldés (íd., 2a).

El 14 de juliol de 1920, davant el notari José Socías Gradolí, Catalina Panisa Caldés vengué la propietat pel mateix preu a Guillermo Costa Vanrell, veïnat de Sineu. Al seu torn, Costa adquirí de Francisca Salas Vich els dos primers pisos, el segon pis, l’escala nombre 7 del carrer del Despeñadero, una font i la casa botiga nombre 42 del carrer del Pedregal. Francisca Salas Vich n’era propietària, ço és, del primer pis de la dreta per compra a Miguel Salas Abrines, del primer pis de l’esquerra per compra a Enrique Martí Colom, del segon pis per compra a Margarita Martí Sastre i de la casa botiga nombre 42 per compra (1908) a l’industrial Rafael Martí Villalonga. Aquest tenia la casa botiga per compra (1903) a Antonia Colom Santandreu i Teresa Martí Colom (RP6: 1016-Llonja, 8040-terme, 8054-terme, 11249-terme).

Amb escriptura de 15 de desembre de 1922 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Guillermo Costa Vanrell adquirí dels germans Concepción i Ernesto Homs Homs, per preu de 1.000 pessetes, un trast de 482 m² amb cotxeries que confrontava amb els carrers d’Armadans i Despeñadero. Els venedors tenien la propietat per herència de sa mare, Francesca Homs Hernández (†13-1-1911), i aquesta, per herència del seu espòs, Gaspar Homs Cervera. Aquest la tenia, ço és, una porció de 170 m² per compra a Antonia Colom Santandreu i Teresa Martí Colom, per preu de 1.000 pessetes, mitjançant escriptura de 2 de març de 1906 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou (RP6, 9750-terme: 1a-2a, 5a-6a; RP6, 8615-terme, 1a-2a).

Guillermo Costa Vanrell morí el 23 d’octubre de 1930, amb testament que havia disposat el 21 de maig de 1921 en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima les seves filles María i Amalia Costa Grimaux —casades, respectivament, amb els militars Sebastián Sard Montaner i Luis Moragues Cabot— i nomenà hereva la seva esposa, Amalia Grimaux Danel. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 13 d’octubre de 1931 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (RP6, 11250-terme: 1a, 4a).

El 29 de març de 1932, davant dit notari Cerdó, Amalia Grimaux Danel vengué a Antonio Gayá Manresa, per preu de 2.250 pessetes, una porció de 244,8 m² que comprenia una cotxeria. Confrontava amb els carrers del Despeñadero i Armadans i la propietat de Bartolomé Vallespir. El comprador hi feu construir una casa (RP6, 14911-terme, 1a-2a).

Amb escriptura de 7 de desembre de 1935 autoritzada per dit notari Cerdó, Amalia Grimaux Danel agrupà les dessusdites propietats sota una mateixa finca registral i la vengué, per preu de 13.000 pessetes, a Fernando España Dezcallar (RP6, 11250-terme, 5a).

El 5 de febrer de 1941, davant el notari Valentín Salas Medrano, Fernando España Dezcallar manifestà que havia fet enderrocar les cases existents i que damunt el trast, de 425 m², s’aixecava aleshores un edifici de planta baixa i cinc pisos de 324 m² marcat amb els nombres 7 i 9 del carrer del Despeñadero —després, Guillermo Costa— i nombre 42 del carrer del Pedregal. Confrontava amb les propietats d’Antonio Gayá Manresa i María García (RP6, 17092-terme: 1a, 5a, 8a).


El 18 d’abril de 1903, davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Rafael Martí Pérez vengué a Rosa Gil Izaguirre —casada amb Francisco Antich—, per preu de 1.500 pessetes, una casa de planta baixa i pis amb corral marcada amb els nombres 43 i 45 del carrer d’Armadans i situada dins la illeta nombre 52. El venedor tenia l’íntegra propietat de què procedia aquesta casa per establiment que li feren els germans Juan, Sebastián i María Josefa Cerdó Bosch (RP6: 1115-Llonja, 8064-terme).

Amb escriptura de 22 d’agost de 1931 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Rosa Gil Izaguirre vengué la propietat, per preu de 15.000 pessetes, a la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros y Monte de Piedad de la Virgen de la Esperanza, que l’adquirí representada per Mariano Millán López i Miguel Daviu Cabrer, delegats respectius de Balears i de Palma (RP6, 8064-terme, 2a).


El 27 de juliol de 1904, davant el notari Rafael Togores Palou, Rafael Martí Pérez vengué una peça de terra de 60 m², per preu de 150 pessetes, al comerciant barceloní Gaspar Homs Cervera, qui l’adquirí representat pel seu apoderat, Manuel Cirer Arbona. El venedor tenia l’íntegra propietat de què procedia aquesta peça de terra per establiment que li feren els germans Juan, Sebastián i María Josefa Cerdó Bosch. Confrontava amb la propietat del comprador, la carretera d’Andratx, terres de la mateixa procedència i terra de Gabriel Bennássar Vallcaneras (RP6: 1115-Llonja, 8338-terme).

Al mateix acte, Gaspar Homs Cervera adquirí una peça de terra de 236,1 m² amb casa de planta baixa i dos pisos en pagament d’un crèdit que tenia contra l’entitat J. Planells e Hijo SRC. Com que ambdues propietats eren contigües, Homs les agrupà sota una mateixa finca registral que confrontava amb la carretera d’Andratx i el carrer del Despeñadero (RP6: 1450-Llonja, 8338-8339-terme).

Gaspar Homs Cervera morí sense testar a Palma el 25 de novembre de 1909, i en acte de 30 de juliol següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Julio Torres davant l’escrivà Antonio Tomás, en foren declarats hereus legals els seus fills Concepción —casada amb Pablo Homs Bonafé—, Ernesto i Manuel Homs Homs —casat amb Carmen Marín López—, nascuts del seu matrimoni amb Francisca Homs Hernández. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 29 de gener de 1910 autoritzada pel notari José Alcover Maspons i la propietat se l’adjudicà la viuda (RP6, 8339-terme, 2a).

Francisca Homs Hernández també s’adjudicà una casa de planta baixa i dos pisos amb jardí compresa dins la illeta nombre 52. El seu espòs, Gaspar Homs Cervera, la tenia per adjudicació que li feren José Planells Fe i el seu fill Aurelio Planells Bonafé —associats sota la societat regular col·lectiva J. Planells e Hijo, dedicada a la indústria cartonera— en pagament d’un deute mitjançant escriptura de 23 de març de 1904 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou. José Planells Fe, industrial, la tenia en virtut de dos establiments que li feren els germans Juan, Sebastián i María Josefa Cerdó Bosch (RP6, 1165-terme: 6a, 8a, 12a).

Amb escriptura de 29 de gener de 1910 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Francisca Homs Hernández agrupà les dessusdites propietats sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 508 m² i comprenia una casa amb jardí denominada Villa Carmen, marcada amb el nombre 41 del carrer d’Armadans (RP6, 9749-terme, 1a).

Francisca Homs Hernández morí sense testar a Palma el 13 de gener de 1911, i en acte de 16 de març següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Julio Torres davant l’escrivà Antonio Tomás, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Concepción, Ernesto i Manuel Homs Homs. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 15 de maig següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 2a).

Amb escriptures de 17 i 18 de juny de 1918 autoritzades pel notari Miguel Pons Pons i escriptura de 19 de desembre següent autoritzada pel notari de Barcelona Guillermo Alcover Sureda, els germans Homs Homs vengueren la propietat, per preu de 24.505 pessetes, a Guillermo Costa Vanrell, qui, el 23 d’octubre de 1929, davant el notari Asterio Unzué Undiano, la vengué, per preu de 175.000 pessetes, a la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, que l’adquirí representada pel director general, Francisco Moragas Barret (íd.: 3a-5a, 7a).


El 4 d’abril de 1906, davant el notari Rafael Togores Palou, María Simó Enseñat —casada amb Benito Balaguer— vengué a María Pallicer Pallicer, per preu de 100 pessetes, una porció de corral de 16 m² procedent d’una propietat que la venedora adquirí dels germans Juan, Sebastián i María Josefa Cerdó Bosch. Confrontava amb la resta de la venedora, una propietat de la compradora i la propietat de Mateo Balaguer (RP6: 928-Llonja, 8652-terme).

María Pallicer Pallicer agrupà les propietats sota una mateixa finca registral que consistia en una casa de planta baixa, pis i corral de 68,18 m² marcada amb el nombre 15 del carrer d’Armadans. Morí viuda l’11 de maig de 1911, amb testament que havia disposat el 9 anterior al lloc del Terreno en poder del notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills: Jaime, Juan, Rosa —casada amb Miguel Bestard Sastre—, Antonia —casada amb Pablo Far Vich— i María Valls de Padrinas Pallicer, nascuts del seu matrimoni amb Jaime Valls de Padrinas Mesquida. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura d’11 de maig de 1912 autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Jaime Valls de Padrinas Pallicer (RP6: 1280-Llonja, 9857-terme).

Jaime Valls de Padrinas Pallicer, forner, morí el 23 d’agost de 1955, amb testament que havia ordenat el primer de juny de 1949 en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: María, Jaime i Antonia Valls de Padrinas Mesquida, i nomenà hereva la seva esposa, María Mesquida March. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 3 de novembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 17 del carrer del Marqués de la Cenia (RP6, 9857-terme, 5a).

Amb escriptura de 27 d’abril de 1959 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich, María Mesquida March vengué aquesta i una altra propietat, per preu global de 223.000 pessetes, als cònjuges Juan Martorell Cunill —forner— i Antonia Camps Bover, qui ja hi vivien com a llogaters (íd., 6a).


Rafael Martí Pérez tenia una casa i corral marcada amb el nombre 52 del carrer del Pedregal construïda damunt un trast de 218 m² que adquirí per establiment que li feren els germans Juan, Sebastián i María Josefa Cerdó Bosch. Confrontava amb les porcions que vengué a Rosa Gil Izaguirre i Gaspar Homs Cervera, Villa Carmen i la propietat de José Planells Fe. Morí el 9 de març de 1914, a l’edat de 86 anys, amb testament que havia disposat el 26 de febrer de 1904 en poder del notari Juan Palou Coll, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Rafael —industrial— i Pedro Martí Villalonga —jornaler, veïnat de Buenos Aires— i els seus nets Antonio —jornaler— i Magdalena Bauzá Martí —casada amb el jornaler Rafael Guasp Garau—, fills de la seva difunta filla Teresa Martí Villalonga, i nomenà hereva universal la seva esposa, Juana Ana Villalonga Quetglas (†8-1-1917). Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 31 de juliol de 1915 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons i la propietat se l’adjudicaren per meitats indivises els germans Rafael i Pedro Martí Villalonga (RP6: 1040-Llonja, 1115-Llonja, 10395-terme).

El 21 de maig de 1924, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Rafael Martí Villalonga donà la seva meitat indivisa de la propietat a les seves filles Juana i Margarita Martí Sastre. Amb escriptura de 12 d’agost de 1933 autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez, les germanes Martí Sastre adquiriren la meitat indivisa del seu oncle Pedro Martí Villalonga per 4.000 pessetes (RP6, 10395-terme: 3a, 5a).

Amb escriptura d’11 d’octubre de 1933 autoritzada per dit notari Unzué, Juana i Margarita Martí Sastre vengueren la propietat, per preu de 47.500 pessetes, a la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorro y Monte de Piedad de la Virgen de la Esperanza, que l’adquirí representada per Mariano Millán López i Miguel Daviu Cabrer, delegats respectius de Balears i de Palma (íd., 6a).


El 20 d’agost de 1895, davant el notari Antonio Mulet Mas, els germans Margarita, Magdalena —casada amb Antonio Salleras Palmer— i José Llabrés Terrasa es dividiren una propietat que tenien per herència de son pare, Francisco Llabrés Amengual, casat amb Magdalena Terrasa Aulí, i Margarita s’adjudicà una porció que arribava fins a la primera marjada i que comprenia una casa de planta baixa, corral i dues fonts. Confrontava amb terres dels germans Juan, Sebastián i María Josefa Cerdó Bosch, la porció que s’adjudicà Magdalena Llabrés Terrasa i la mar (RP6: 988-Llonja, 9235-terme).

Magdalena Llabrés Terrasa morí fadrina el 21 de desembre de 1906, a l’edat de 66 anys, amb testament que havia disposat el 9 de gener de 1903 en poder del notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva germana Magdalena, i propietaris amb designació de béns, els seus quatre nebots Antonio, José, Francisco i Guillermo Salleras Llabrés. El 8 d’abril de 1907, davant el notari José Socías Gradolí, acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Antonio Salleras Llabrés mitjançant escriptura de 16 de desembre de 1909 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons (RP6, 9235-terme, 2a-3a).

El primer d’abril de 1916, davant el notari José Llambías Llompart, Antonio Salleras Llabrés vengué la propietat a sa mare, Magdalena Llabrés Terrasa, per preu de 50 pessetes (íd., 4a).

Amb escriptura de primer de juliol de 1918 autoritzada pel notari Tomás Forns Contera, Magdalena Llabrés Terrasa vengué la propietat, per preu de 600 pessetes, a l’industrial Ernesto Guardia Llauradó, casat amb Carmen Amer Esteva (RP6, 10515-terme, 1a-2a).

Ernesto Guardia Llauradó construí a la part sud de la propietat una casa de tres pisos d’un aiguavés de 150 m² adossada a la terrassa que formava l’escarpat del penya-segat. Segons recent midament, el terreny ocupava una superfície de 750 m². La casa antiga, de 81 m², era de planta baixa i pis i tenia coberta de teulada (íd., 6a).

Amb escriptura de 6 de desembre de 1949 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Ernesto Guardia Llauradó vengué a Catalina Massanet Nicolau, per preu de 60.000 pessetes, una porció de 411,84 m² que comprenia la casa antiga. Confrontava amb els carrers de Llinás i Pedregal i la vorera de la mar. La compradora feu construir damunt la part no edificada una casa de dues plantes de 72 m² aprofitant el desnivell del penya-segat, amb entrada pel carrer de Llinás. La propietat tenia annexa una concessió administrativa de la Direcció General d’Obres Públiques d’11 de juliol de 1927. Amb escriptura de 27 de juny de 1951 autoritzada pel mateix notari, Catalina Massanet Nicolau feu donació de la propietat en parts iguals a les seves dues filles menors d’edat Margarita i Antonia Estela Massanet. El 17 d’abril de 1957, davant el notari de Manacor Salvador Balle Oliver —com a substitut del notari Joaquín Reguera Sevilla—, les germanes Estela Massanet vengueren la propietat i la concessió administrativa, per preu de 549.750 pessetes, a Esperanza Oleo Moragues, casada amb l’industrial Juan Gili Sancho (RP6, 25829-terme: 1a-3a, 5a).

Ernesto Guardia Llauradó morí el 13 de maig de 1951, amb testament que havia disposat el 20 de febrer de 1946 en poder del notari de Felanitx José Masot Novell, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Carmen Amer Esteva (†23-11-1960), i propietaris en parts iguals, els seus sis fills: Rosa, Ernesto, Francisca, Andrés, Roberto i Carmen Guardia Amer, «acreciendo a Ernesto en pago de sus derechos legitimarios y hereditarios cierto establecimiento fotográfico propio de dicho causante». Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 8 d’agost següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, ocupava una superfície de 338,16 m², comprenia casa de planta baixa, pis i cotxeria i estava marcada amb el nombre 29 del carrer del Pedregal. Confrontava amb el carrer de Guillermo Costa, la propietat de Catalina Massanet Nicolau i la mar mitjançant el Passeig Marítim (RP6, 10515-terme, 9a).

El 28 d’agost de 1951, davant dit notari Masot, els germans Roberto, Carmen —casada amb Carlos Álvarez de Sotomayor Gil de Montes— i Andrés Guardia Amer vengueren les seves 3/5 parts indivises de la propietat, per preu de 27.672 pessetes, a l’industrial Miguel Llobera Vicens (íd., 10a).

El 8 de febrer de 1962, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Rosa i Francisca Guardia Amer vengueren les seves 2/5 parts indivises de la propietat, per preu de 24.000 pessetes, a Esperanza Oleo Moragues, qui l’adquirí representada per María Antonia Gili Oleo. Amb escriptura de 23 de març següent autoritzada pel mateix notari, Esperanza Oleo Moragues adquirí de Miguel Llobera Vicens, per preu de 36.000 pessetes, les seves 3/5 parts indivises de la propietat (íd., 17a-18a).


Francisca Mulet Gelabert, veïnada d’Algaida, tenia una casa botiga i pis marcada amb els nombres 27, 29 i 31 del carrer del Torrente que feu construir damunt uns terrenys que adquirí per establiment que li feren els germans Juan, Sebastián i María Josefa Cerdó Bosch. Morí el 13 de desembre de 1900, amb testament que havia disposat el 10 anterior en poder del notari d’Algaida José Bauzá Gayá, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu espòs, Bartolomé Palmer Roca, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Martín, Bartolomé i Francisca Palmer Mulet. Amb escriptura de 10 d’octubre de 1908 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou, es dividiren els béns de l’herència i Francisca Palmer Mulet s’adjudicà el pis, al qual es pujava pel portal nombre 29 (RP6, 9240-terme, 1a).

Francisca Palmer Mulet morí viuda a Barcelona el 7 de desembre de 1920, amb testament que havia ordenat el 8 de novembre anterior en poder del notari de Barcelona José Esteban Zuaragoitia, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereu el seu germà Bartolomé, industrial. L’acceptació d’herència es feu amb escriptura de 7 de febrer de 1958 autoritzada pel notari José Masot Novell. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 26 del carrer del Torrente (íd., 2a-3a).


Nicolás Lliteras Ballester tenia una peça de terra de 798 m² que comprenia un magatzem marcat amb els nombres 13 i 15 del carrer de Furió, una casa de planta baixa marcada amb els nombres 4 i 6 del carrer de la Punta, una casa de planta baixa i alts marcada amb els nombres 3 i 5 del carrer del Torrente i un hort. L’adquirí, ço és, una porció de 561 m² per compra a Bartolomé Carbonell Balaguer i la porció restant de 237 m² per compra als germans Juan, Sebastián i María Josefa Cerdó Bosch. Morí sense testar a Palma el 27 de desembre de 1907, i en acte de 20 de febrer següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Emilio Vélez Sánchez davant l’escrivà Juan Bestard, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills Tomás i Isabel Lliteras Morey. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 19 de desembre següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí i Tomás s’adjudicà una porció de 204 m² que comprenia el magatzem (RP6: 1014-Llonja, 9340-terme).

L’11 d’abril de 1916, davant dit notari Socías, Tomás Lliteras Morey vengué la propietat, per preu de 800 pessetes, al maquinista de la marina mercant Sebastián Covas Coll, qui, amb escriptura de 9 de maig de 1917 autoritzada pel mateix notari, la vengué per 1.000 pessetes a l’industrial valldemossí Sebastián Trías Morey, el qual, amb escriptura de 23 de febrer de 1922 autoritzada pel mateix notari, la vengué pel mateix preu a Sebastián Trías Mas, veïnat de Valldemossa (RP6, 9340-terme, 2a-4a).

El 17 de març de 1951, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Sebastián Trías Mas vengué la propietat, per preu de 13.500 pessetes, a Juan Vicens Rullán. Aleshores, el magatzem havia estat convertit en dues cotxeries marcades amb els nombres 23 i 25 del carrer de Furió (íd., 5a).

Juan Vicens Rullán morí el 10 de gener de 1968, amb testament que havia disposat el primer de maig de 1953 en poder de dit notari Chacártegui, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Bernat Vicens, i propietari, el seu fill Antonio Vicens Bernat. L’acceptació d’herència es feu amb escriptura de 12 d’abril de 1978 autoritzada pel mateix notari. Segons recent midament, la propietat ocupava una superfície de 244,8 m² i les edificacions havien estat enderrocades (íd., 6a).


El 6 d’octubre de 1911, davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, les germanes Margarita i Catalina Balaguer Simó es dividiren una casa que havien adquirit de sa mare, María Simó Enseñat, i Catalina s’adjudicà una porció de 93,67 m² que comprenia la botiga nombre 9, pis i terrat, una cambreta en el buit de l’escala damunt el replà que treia finestra a dita escala i un corral o jardí. Confrontava amb el carrer d’Armadans, la porció de casa que s’adjudicà Margarita, la propietat de Francisco Serra Coll i el corral de Rafael Roca (RP6, 9722-terme, 1a).

Amb escriptura de 27 de juliol de 1956 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, Catalina Balaguer Simó feu donació de béns als seus fills María —casada amb el tallista Antonio Dalmau Picornell— i José Mas Balaguer —xofer—, els quals s’adjudicaren aquesta propietat de la següent manera: José, la planta baixa i corral nombre 11, de 93,67 m², i el dret d’edificar damunt el primer pis de la casa nombre 13, i María, el primer pis de la casa nombre 13, d’uns 40 m² (RP6, 29375-29377-terme).


Gabriel Planas Verdera adquirí dels germans Juan, Sebastián i María Josefa Cerdó Bosch un trast de 265,8 m² de la illeta nombre 49 on feu construir una casa que consistia en una botiga marcada amb el nombre 1 del carrer d’Armadans i nombres 2 i 4 del carrer del Torrente, una escala exterior marcada amb el nombre 3 del carrer d’Armadans, un pis amb dos habitatges marcat amb el nombre 6 del carrer del Torrente, una botiga marcada amb el nombre 8 del carrer del Torrente, un pis amb dos habitatges marcat amb el nombre 10 del carrer del Torrente i una botiga marcada amb el nombre 12 del carrer del Torrente. Abans, estava marcada amb els nombres 37, 39, 41 i 43 del carrer del Torrente. Confrontava amb les cases de María Simó, Rafael Roca i Juan Planas Verdera (RP6: 937-Llonja, 1030-Llonja, 10686-terme).

Amb escriptura de 8 de maig de 1917 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Gabriel Planas Verdera (†14-12-1922) feu donació entre vius d’aquesta i altres set propietats als seus dos fills Rafael Planas Abraham i Margarita Planas Morey —casada amb Jaime Roca Rayó—, ço és, a Rafael aquesta i altres tres propietats i a Margarita les quatre propietats restants (RP6, 10686-terme, 2a).

Rafael Planas Abraham morí el 18 de juny de 1938, amb testament que havia disposat el 21 de novembre de 1923 en poder de dit notari Massanet, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Bienvenida Ferrá Castelló (†27-1-1983), i propietaris, els fills pòstums i naixedors, que resultaren esser Gabriel i Francisca Planas Ferrá. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 16 de setembre següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 4a).


Segons els protocols del notari Joaquín Pujol Muntaner, conservats al Col·legi Notarial de les Illes Balears, al darrer terç del segle XIX les següents persones eren propietàries d’establits procedents del Jonquet:

Rafael Roca Pujol —sengles trasts a les illetes nombres 49 i 59—, Antonio Nadal Flexas —100 m²—, Gabriel Planas Verdera —169 m²—, Jorge Planas Jofre —184 m²—, Francisca Aranda Alemany —214 m²—, Juan García Coll —214 m²—, Gaspar García Coll —214 m²—, Francisca Mulet Gelabert —181 m²—, Juan Pujol Flexas —157 m²—, Josefa Seguí Palmer —140 m²—, José Planells —144 m² i 128 m²—, Antonio Nicolau Perpiñá —184 m²—, Bartolomé Carbonell, Antonio Bosch Pieras —184 m²—, Nicolás Lliteras Ballester —237 m²—, Juan Vicens Rosselló —120 m²—, Miguel Bujosa Genovard —120 m²—, Luciano Cladera Nadal —256 m²—, Miguel Jaume Salvá —229 m²—, Juan Cabrer Mir —144 m²—, Jaime Cabrer Mir —154 m²—, Rafael Martí —136 m²—, Pedro Juan Roca Cursach —127,2 m²—, Gabriel Bennássar Vallcaneras —358 m²—, Mateo Balaguer Planas —192 m²—, Gabriel Planas Verdera —96 m² i 85 m²—, Juan Quetglas Guasp —190m²— i María Simó Enseñat (360m² amb una fàbrica de guix).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s