Son Llull

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre els camins de Son Rapinya i de Son Muntaner. Prengué nom de la família de conradors Llull, molt vinculada a l’explotació dels rafals que es trobaven a l’antic vinyet de la ciutat.

El seu origen es troba en una peça de terra que Francesc Montaner Amar establí —juntament amb el domini directe— al conrador Jaume Llull amb instrument de 3 d’octubre de 1590 autoritzat pel notari Martí Perelló. Era una pertinença de l’Alqueria d’Avall de Son Vida, que Francesc Montaner havia adquirit de Berenguer Vida el 6 de febrer de 1588. Malauradament, no ha estat possible consultar-ne l’acta d’establiment (ARM, ECR-1149, f. 9v).

Jaume Llull morí sense testar. Deixà quatre fills: Ramon, Antoni, Pere i Caterina. Amb sengles instruments de 18 de juny i 30 de setembre de 1631 autoritzats pel notari Jaume Company, Antoni i Caterina Llull renunciaren l’herència en favor del seu germà Pere, qui, al testament que disposà el 15 de gener de 1653 en poder del notari Bernadí Martorell, nomenà hereu universal el seu germà Ramon. El primer d’abril de 1653, es redactà l’inventari de béns de Pere Llull, que comprenia sengles peces de terra de 6 i 9 quarterades situades al camp d’en Fuster i un rafal situat al lloc del Vinyet —amb unes cases petites edificades— que es correspon amb Son Llull (íd.; ARM, Not. M-1460, f. 303).

Ramon Llull —prevere i beneficiat de la Seu— testà el 15 d’abril de 1666 en poder del notari Joan Baptista Sastre Mulet i nomenà hereu universal el seu nebot Miquel, conrador, fill del seu germà Pere. El 7 de desembre de 1671, es redactà l’inventari dels seus béns, que només comprenia el rafal de Son Llull. De les cases es descriuen la sala baixa —on hi havia «un arcabús de munitió y una escopeta de metxa»— i la cambra alta. El difunt —qui era posseïdor d’una capellania a la Seu que li proporcionava algunes rendes en forma de censals— havia entregat a l’arrendatari per llavors 12 quarteres de xeixa i 15 quarteres d’ordi (ARM, Not. S-974, f. 139).

Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia a Miquel Llull i valia 1.600 lliures: «Lo rafal de Miquel Llull, mil sis-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 196v).

Amb instrument de 29 de setembre de 1697 autoritzat pel notari Joan Baptista Mora, Miquel Llull feu donació universal al seu fill Pere. Esperança Llull, filla de Miquel i germana de Pere, reclamà a aquest el pagament de determinades quantitats que son pare li prometé com a dotació per al matrimoni que celebrà amb Jaume Pisà. Endemés, Esperança també li reclamava el pagament de les llegítimes paterna i materna. Finalment, mitjançant instrument de 12 d’agost de 1708 autoritzat pel notari Francesc Deyà, Pere Llull entregà a la seva germana el domini útil d’una peça de terra d’1 quarterada i mitja, amb unes cases novament edificades, que feia partió amb Son Moix Blanc, Son Quint i el carreró del Rei Jaume. Aquestes cases són l’origen de la propietat que es coneixerà posteriorment com a les Cases Noves o Son Garrit (ARM, Not. 4366, f. 55).

Pere Llull i el seu fill Miquel dugueren a terme el primer procés d’establiment de la propietat. Així, amb instruments de 25 de novembre de 1726 i 18 de juliol de 1728, establiren una petita part que acabarà formant part de les Cases Noves o Son Garrit (ARM, ECR-1120, f. 67v; ARM, ECR-1152, f. 108).

Pere Llull testà el 29 de juny de 1728 en poder del notari Francesc Deyà i nomenà hereu universal el seu fill Miquel, nascut del seu matrimoni amb Caterina Vallespir. Ordenà diversos llegats a favor dels seus fills Pere Francesc i Caterina. Al primer li deixà una peça de terra d’1 quarterada poc més o manco que cal identificar amb la propietat que posteriorment es denominarà la Casa del Pi. A la segona li lleixà una peça de terra de mitja quarterada on es construiran més endavant les primeres cases de la barriada de Son Rapinya (ARM, Not. V-249, f. 47; ARM, Not. V-263, f. 3).

El 9 de novembre de 1747, els germans Miquel —casat amb Caterina Salvà—, Caterina —esposa de Pere Salvà—, Esperança —casada amb Joan Moll— i Beneta Llull —esposa de Bartomeu Moll— i els seus nebots Onofre i Antonina Salvà —fills d’Onofre i d’Antonina Llull— vengueren per 300 lliures a Rafel Salas Torrens (†1783), Silvestre, el domini directe que pesava sobre el rafal de Son Llull i sobre les peces de terra de Caterina Llull, viuda de Joan Alemany. Així mateix, amb instruments de 3 de desembre de 1747, 3 d’agost de 1748 i 10 de maig de 1750 autoritzats pels notaris Antoni Desí i Joan Ginard, li vengueren també els censos que gravaven Son Llull (ARM, Not. 4370, f. 208v; RP6, 105-terme, 5a).

Miquel Llull Vallespir es casà amb Caterina Salvà i en foren fills Francesc —conrador— i Miquel, fuster. Morí el 22 de març de 1749, amb testament que havia ordenat el 14 anterior en poder del notari Joan Ginard, en què fundà un fideïcomís. Nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu fill Francesc. El 2 de maig següent, la viuda rebé l’inventari dels seus béns, que només comprenia el rafal de Son Llull, on hi havia una cambra amb una capelleta (ARM, Not. 6927, f. 66v).

Francesc Llull Salvà es casà amb Maria Serra Pisà (†1831) —filla de Gabriel— i en foren fills Caterina (†1796), Maria —casada amb Gaspar Llabrés— i Miquel. Morí a Son Llompard (Palma) el 22 de gener de 1796, amb testament que havia ordenat sis dies abans en poder del notari Miquel Bonet, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, i propietaris en parts iguals, els tres fills (ARM, Not. 6025, f. 19; RP6, 105-terme, 1a).

El 2 de novembre de 1799, Maria Serra Pisà —com a hereva usufructuària del seu espòs i com a administradora dels seus fills— feu entrega a Caterina Llull Ferrando —filla de Pere— i a Francina Oliver Llull —esposa de Pere Rosselló, filla de Caterina— d’una peça de terra de 2 quarterades, 1 quartó i 12 sous pel valor de les seves llegítimes. Es tractava del terreny comprès entre el camí de Son Vida, la casa anomenada Son Vic —procedent d’una segregació anterior—, terres de Son Llull i el rafal de Son Llull. L’establiment d’aquesta propietat i de la citada anteriorment —de Caterina Llull— suposarà l’origen de la barriada de Son Rapinya, que també prendrà terres de Son Quint —la Tanca i el Garrigó— i Son Pacs (ARM, Not. 2277, f. 321).

Segons l’Apeo (1818), Son Llull valia 6.000 lliures, tenia casa i ocupava una superfície de 10 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers (ARM, D-1530, f. 140v).

El 1853, Miquel Llull Serra inicià el segon procés d’establiment de la propietat. Els compradors eren sobretot conradors del terme i burgesos que adquirien petites porcions de terra o trasts. Entre 1853-64, s’establiren unes 7 quarterades. Les actes de compravenda se signaren davant el notari Sebastián Feliu Bonet (ARM, Not. 6025, f. 21 i s.; ARM, Not. 6027, f. 101 i s.).

Mitjançant escriptura de 3 de juny de 1864 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, Miquel Llull Serra declarà que era propietari de la resta de Son Llull per títol d’herència i per haver pagat (1857) als hereus de la seva germana Maria les 1.000 lliures que ell i sa mare, Maria Serra Pisà, li constituïren (1810) en dot en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Gaspar Llabrés. Aleshores, la propietat valia 2.000 duros i ocupava una superfície de 3 quarterades, car la major part havia estat establida. Tenia casa d’un aiguavés de planta baixa i pis, marcada amb el nombre 4-2n. Era tenguda sots alou propi i prestava 23 lliures cens als hereus de Joan Salas, de Son Quint, 3 lliures cens als hereus del prevere Andreu Planas i 3 lliures cens a l’Hospital General (CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1864, Semestre 1r, f. 526; RP6, 105-terme, 1a).

Entre 1864-66, Miquel Llull Serra dugué a terme el tercer procés d’establiment. En total, se segregaren cinc porcions situades entre dos camins d’establidors que seran els futurs carrers de la Parra i de Garrit. Les escriptures contenien les següents condicions: 1) les compravendes es feien per via d’establiment, és a dir, es pagava un preu d’entrada i sobre la resta es creava un cens reservatiu pagador el 8 de setembre; 2) el preu d’entrada era consignat pel venedor a favor de Jaime Miró Granada a compte d’un crèdit que aquest tenia contra aquell i que gravava l’íntegre rafal amb una hipoteca; 3) si passaven 3 anys sense fer-se efectiu el cens reservatiu, la propietat queia en comís; 4) el comprador només adquiria el domini útil, car el directe pertanyia a Juan Salas Llabrés, de Son Quint, a qui calia pagar el lluïsme; 5) el venedor es reservava el dret de fadiga de 60 dies; 6) el comprador havia de fer-se càrrec de l’impost hipotecari, el lluïsme, el salari d’escriptura per ambdues parts i entregar al venedor còpia autèntica de l’escriptura inscrita en el registre de la propietat. Els compradors foren el botiguer Francisco Oliver Ferragut, la Casa de Nines Òrfenes, el capità retirat Pedro Pons Bestard, el professor d’institució primària Antonio Quintana Jaume i el comerciant de seda Antonio Cortés Valls. Les escriptures de compravenda se signaren davant el notari Miguel Pons Barrutia (RP6, 105-terme).

Miquel Llull Serra es casà amb Rosa Bibiloni Llabrés i en foren fills Francisco, María, Antonia, Rosa i Catalina Llull Bibiloni. Morí a la Vileta el 8 de gener de 1868, a l’edat de 72 anys, amb testament que havia ordenat de paraula el dia anterior en presència del prevere i vicari de la Vileta Francisco Frontera, declarat vàlid el 18 següent i protocol·litzat quatre dies després en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu fill Francisco. Amb escriptura de 8 de març de 1868 autoritzada pel mateix notari, els germans Llull Bibiloni acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia el que restava de Son Llull —1 quarterada i 3 quartons—, valorat en 1.600 escuts (íd., 2a).

Els germans Llull Bibiloni executaren el quart i darrer procés d’establiment. Entre 1871-78, establiren 13 porcions que sumaven un total de 461 destres. Els compradors foren el comerciant Luis Fuster Segura, els germans Baltasar —sabater— i Magdalena Mas Cerdá —criada i jornalera—, el pilot Jaime Vidal Vidal, el professor Antonio Quintana Jaume, el mercader José Valls Forteza, Francisca Amengual Valver —casada amb Onofre Ferrer Gáfaro—, el jornaler Miguel Ferrer Tous i els picapedrers Sebastián Cañellas Sastre, Guillermo Cañellas Vila, Juan Bonet Flexas, Francisco Calafell Morey i Francisco Bosch Oliver. Les escriptures de compravenda foren signades davant el notari Joaquín Pujol Muntaner (RP6, 105-terme).

El 31 de desembre de 1894, davant el notari José Alcover Maspons, els germans Llull Bibiloni vengueren a Juan Sintes Llabrés, per preu de 3.500 pessetes, les dues porcions que els restaven de Son Llull: 1) una de 16.512 pams quadrats que comprenia una casa en construcció de dos aiguavessos amb planta baixa i pis i una casa de dos aiguavessos amb planta baixa i un poc de terreny i 2) una altra d’1 quartó i mig d’extensió que consistia en cotxeria, estable i torre de molí de vent (RP6, 6507-terme, 1a; RP6, 6508-terme, 1a).

L’11 de febrer de 1898, davant el notari de Santa Maria del Camí Matías Mascaró, Juan Sintes Llabrés les vengué per les mateixes 3.500 pessetes a Pedro Mir Ripoll, qui, al seu torn, mitjançant escriptura de 5 de març següent autoritzada pel mateix notari, les vengué per 12.500 pessetes a Gaspar Bestard Llull. Aquest les vengué per 1.600 pessetes al seu germà Bartolomé amb escriptura de 22 de novembre de 1920 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (RP6, 6507-terme: 7a-8a, 10a).

Bartolomé Bestard Llull es casà amb Martina Serra Martorell (†1967), de qui no deixà descendència. Morí a Palma el 25 de juliol de 1956, a l’edat de 78 anys, amb testament que havia ordenat el 19 de maig de 1952 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos i de llegar una propietat al seu nebot Bartolomé Bestard Romaguera, nomenava hereva usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu nebot Bartolomé Bestard Tous, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 26 de juny de 1957 autoritzada pel mateix notari. Les cases del solar de 16.512 pams quadrats havien estat transformades en tres habitatges marcats amb els nombres 30, 32 i 34 del carrer de Garrit, mentre que les construccions de l’altra parcel·la havien estat enderrocades (íd., 12a).

Bartolomé Bestard Tous morí fadrí a Palma el 30 de gener de 1966, amb testament que havia ordenat el 8 de gener de 1957 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereu universal propietari el seu germà Jaime, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 22 de juny següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 13a).

El 29 d’abril de 1969, davant dit notari Chacártegui, Jaime Bestard Tous feu donació de la casa nombre 34 al seu fill Miguel Bestard Moragues. Aquesta casa —de 175 m²— comprenia planta baixa, pis i corral i es correspon actualment amb l’habitatge nombre 10-B del carrer de Son Garrit. El 4 de febrer de 1991, davant el notari Miguel Cases Lafarga, Miguel Bestard Moragues la vengué per 5 milions de pessetes a Elisa Cebollada Sinaga i al seu fill Miguel Ángel Martorell Cebollada (RP6: 12383-III, 23031-VII).

Pel que fa a les cases 30 i 32 —ara nombres 10 i 10-A del carrer de Son Garrit—, se les adjudicà Antonio Bestard Moragues mitjançant escriptura de partició de béns de l’herència de son pare —Jaime Bestard Tous— atorgada el 29 de març de 1974 davant dit notari Chacártegui. La casa nombre 10 —de 245 m²— la vengué per 5 milions de pessetes als cònjuges Eduardo Subirá Blasi i Teresa Polo Ribas mitjançant escriptura de 18 de setembre de 1990 autoritzada pel notari Salvador Balle Oliver. La casa nombre 10-A —de 190 m²— la vengué per 6 milions de pessetes als cònjuges Juan Vizcaíno Herranz i Ana Martorell Llobera amb escriptura de 26 de gener de 1989 autoritzada pel notari Luis Ortega Costa (RP6: 17863-VII, 17864-VII, 27675-III).