El 2 de novembre de 1799, Maria Serra Pisà (†1831) —com a hereva usufructuària del seu espòs, Francesc Llull Salvà (†22-1-1796), i com a administradora dels seus fills— feu entrega a Caterina Llull Ferrando —filla de Pere— i a Francina Oliver Llull —esposa de Pere Rosselló, filla de Caterina— d’una peça de terra de 2 quarterades, 1 quartó i 12 sous pel valor de les seves llegítimes. Es tractava del terreny comprès entre el camí de Son Vida, la casa anomenada Son Vic —procedent d’una segregació anterior—, terres de Son Llull i el rafal de Son Llull (ARM, Not. 2277, f. 321).
El 1804, les cosines Francina Oliver Llull i Caterina Llull Ferrando iniciaren l’establiment de la propietat amb la venda de trasts que ocupaven, generalment, una superfície d’entre 15 i 60 destres. És en aquestes terres on es construïren les primeres cases de la barriada de Son Rapinya.
L’Apeo (1818) documenta els següents establits de Son Llull sota l’epígraf Son Llest del Vinyet, nom amb què era conegut aquest nucli urbà abans d’anomenar-se Son Rapinya.
| Propietat | Propietari | Valor |
|---|---|---|
| Cases i corral | Joan Ferrer | 300 lliures |
| Cases i corral | Antoni Rosselló | 300 lliures |
| Cases i corral | Miquel Tomàs | 200 lliures |
| Dues cases amb corral i un quartó | Gabriel Tugores | 500 lliures |
| Cases i corral | Caterina Castell | 300 lliures |
| Cases i corral | Antoni Pujol | 300 lliures |
| Cases i corral | Gabriel Pujol | 200 lliures |
| Cases i corral | Bartomeu Mas | 400 lliures |
| Cases i corral | Joana Maria Mas | 200 lliures |
| Cases i corral | Guillem Mas | 200 lliures |
| Cases i corral | Isidre Ripoll | 800 lliures |
| Casa | Pere Joan Palmer | 300 lliures |
| Cases i corral | Bernat Calafell | 300 lliures |
| Cases i corral | Jordi Bennàsar | 600 lliures |
| Cases i corral | Antoni Roca | 200 lliures |
| Cases i corral | Joan Oliver | 200 lliures |
| Cases i corral | Benet Ripoll, de Son Rapinya | 300 lliures |
| Cases i corral | Josep Pujol | 300 lliures |
| Cases i corral | Francesc Deyà | 300 lliures |
| Cases i corral | Mateu Ripoll | 300 lliures |
| Cases i corral | Francesc Alemany | 450 lliures |
| Cases i corral | Mateu Terrasa | 400 lliures |
| Cases i corral | Mateu Salas | 400 lliures |
| 1 quarterada de camp de segona qualitat amb arbres fruiters | Bartomeu Jaume, prevere i paborde | 1.000 lliures |
A continuació trobareu la relació d’establits procedents de la peça de terra de Francina Oliver Llull i Caterina Llull Ferrando inscrits en el registre de la propietat. També hi ha algunes propietats que, molt probablement, procedeixen de les terres establides per Miquel Llull Serra.
Juan Crespí Mairata, els seus fills Antonia Ana, Magdalena i Pedro Francisco Crespí Roig i la seva neta Antonia Crespí Jaume tenien dues peces de terra contigües tancades de paret amb sengles cases de planta baixa i pis que confrontaven amb un camí d’establidors, terres de Son Quint i terres d’Eusebio Planas. El 15 d’octubre de 1861, davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, vengueren la propietat a Josefa Lama Jaume, viuda de Miguel Planas, per preu de 2.657 rals amb 44 cèntims. Aleshores, consistia en una peça de terra de 32 destres 9 diners 1 malla i dues marjades de 60 destres i comprenia una casa d’esbarjo formada per dues cases adjuntes amb cinc habitacions i un jardí amb figueres i ametlers (RP6, 329-PG, 1a).
La propietat es trobava conobligada a la prestació d’un cens de 21 lliures 17 sous 4 diners a Caterina Llull Ferrando i a Francina Oliver Llull per terra que en major nombre establiren al paborde Bartomeu Jaume Cañellas mitjançant escriptura de 15 de gener de 1811. El 8 de juliol de 1833, Bartomeu Jaume Cañellas donà una de les dues peces de terra a Josefa Lama Jaume, i el 28 de febrer de 1837, li vengué l’altra peça de terra (íd.).
Juana Ana Mayans Busquets (†6-9-1863), filla de Bartomeu i de Joana Anna, viuda de Juan Alemany, veïnada de la Vileta, tenia una casa i peça de terra de 20 m² per entrega que li feu Antonio Alemany Barceló. Confrontava, al nord i a l’est, amb un camí d’establidors; al sud, amb un altre camí, i a l’oest, amb terra dels successors de Rafael Roca (RP6, 607-PG, 1a).
L’11 de juny de 1849, davant el notari Jaume Rosselló, Antonio Ripoll Ballester i la seva esposa, María Antonia Roig Martorell, vengueren al prevere Bernardo Sampol Oliver —exclaustrat del convent de mínims de Palma, natural de Sóller i veïnat de Palma, fill de Gabriel i de Rosalia— una peça de terra de 30 destres tancada de paret amb una casa de planta baixa marcada amb el nombre 67. Confrontava, a l’est, amb un camí d’establidors; al sud, amb terres de Catalina Oliver denominades Ca Madò Juliana; a l’oest, amb terres d’Eusebio Planas, i al nord, amb la possessió de Son Quint, de José Quint Zaforteza (RP6, 194-terme, 1a).
Cayetano Forteza Miró tenia una peça de terra de 7.345 pams quadrats amb una casa de planta baixa i pis marcada amb el nombre 47, jardí, forn i font. Confrontava, al nord, amb el camí reial de Puigpunyent; al sud, amb terra de Juan Alemany; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb la casa de Juana María Massot mitjançant un camí sender. La tenia per compra en dues porcions a María Josefa Valentí Miró mitjançant escriptura de 27 d’agost de 1844 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner i a María Magdalena Aguiló i d’altres mitjançant escriptura de 8 d’abril de 1854 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol. El 17 de febrer de 1867, davant el notari Pedro José Bonet, Cayetano Forteza Miró vengué la propietat a Miguel i Claudio Valls Forteza, argenter (RP6, 731-terme, 1a).
Magí Ripoll Amengual, conrador, casat amb Antonina Escalas, fill d’Isidre i de Francina, tenia una peça de terra de 187,5 destres que comprenia tres marjades, una casa de planta baixa d’un aiguavés de 3.840 pams quadrats marcada amb el nombre 43 i una casa de planta baixa i pis d’un aiguavés de 2.916 pams quadrats marcada amb el nombre 44, després marcades amb els nombres 21, 23, 62 i 64 del barri de Son Llull. Confrontava, al nord, amb un camí d’establidors i terres d’Antonio Barceló; al sud, amb terres de Mateo Pujadas; a l’est, amb terres de Juan Ripoll, un camí d’establidors i terres de Guillermo Palmer, i a l’oest, amb terres de la possessió de Son Quint. Magí Ripoll Amengual tenia la propietat per compra a Caterina Llull i Elisabet Canals mitjançant sengles escriptures de 19 de febrer i 19 de juny de 1831 autoritzades pel notari Jaume Rosselló (RP6, 791-terme, 1a).
El 14 de juny de 1867, davant el notari Francisco Sancho Pujol, Isidro Ripoll Escalas —fill de Magí Ripoll Amengual i d’Antonina Escalas— vengué a Antonio Barceló Ferrer —oficial d’administració militar— una porció de 94,8 m² que confrontava, al nord, amb un camí d’establidors i terres d’Antonio Barceló; al sud i a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb terres de la possessió de Son Quint (RP6, 808-terme, 1a).
El jornaler Francisco Vicens Deyá tenia una peça de terra de 15 destres amb una casa per herència del seu oncle Francisco Deyá Margina. Confrontava, al nord, amb casa i terra de Bartolomé Pujol; a l’est, amb casa i terra de Catalina Rosselló Vicens, i al sud i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 865-terme, 1a).
Bernardo Rosselló Roca, religiós d’obediència exclaustrat del suprimit convent de dominics de Palma, fill d’Antoni i d’Esperança Roca Reus, tenia una propietat denominada Can Roig que comprenia una peça de terra de 37 destres i mig i unes cases. Confrontava, al nord, amb terres de Mateo Monjo Juan; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terres i casa de Juan Martínez Garcés de Marcilla, i a l’oest, amb terra de Catalina Oliver. La tenia per compra a Juan Rosselló Roca i Guillermo Alemany Mayans mitjançant sengles escriptures de 10 de gener de 1841 i 12 d’octubre de 1852 autoritzades, respectivament, pels notaris Joan Brotad i Antonio Fernández (RP6, 895-terme, 1a).
El 15 de juliol de 1857, davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Ignacio Planas Avellá, fill de Miquel i de Caterina, vengué a Tomasa Carbonell Burguera i als seus fills Francisco —casat amb Francisca Sorá Perelló— i Margarita Socías Carbonell una peça de terra de 15 destres amb unes cases. Confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de Catalina Bennásar Bauzá, Luisa Serra Miralles, Miguel Clar Vidal i Miguel Reynés (RP6, 1074-terme, 1a).
El 28 de febrer de 1862, davant el notari Francisco Sancho Pujol, Pedro Juan Jofre Moragues, fill de Jordi i de Caterina, vengué a Margarita Arbós Rubí, filla de Josep i de Susanna, una peça de terra d’1 quartó i 20 destres tancada de paret amb una casa de planta baixa. Confrontava amb un camí d’establidors i les propietats de Fausto María Ribera Serra, Francisco Amengual Figuerola, Arnaldo Palmer Matas i Francisca Palmer (RP6, 1085-terme, 1a).
Antonio Pujol Bauzá, fill d’Antoni i de Caterina, tenia una casa de planta baixa marcada amb el nombre 41, amb quadra, corral i dret d’aigua. Amb escriptura de 18 de febrer de 1839 autoritzada pel notari Jaume Rosselló, la propietat passà al seu fill Antonio Pujol Fiol, corder o jornaler, veïnat de la Vileta. Aleshores, confrontava amb les cases de Juan Rebassa i Francisco Rosselló i terres de Son Llull d’Antonio Mas. Més endavant, la propietat estarà marcada amb els nombres 33 i 35 del carrer de Salom, anomenat Jorge Dezcallar Morell durant la dictadura franquista (RP6, 1174-terme, 1a).
Margarita Tugores Alemany —jornalera, filla de Margalida Alemany Perelló— tenia una peça de terra de 22 destres i mig denominada Can Ros, amb casa de planta baixa, establa i cisterna, marcada amb el nombre 53, per herència de Gabriel Tugores Fiol. Morí a la Vileta el 30 de novembre de 1868, a l’edat de 63 anys, amb testament que havia disposat el 5 de setembre de 1864 en poder del notari Francisco Sancho Pujol, en què nomenà hereu universal el seu germà Juan Tugores Alemany, jornaler, casat amb María Moyà Pons (RP6, 1272-terme, 1a).
Amb escriptura de 9 de desembre de 1868 autoritzada per dit notari Sancho, Juan Tugores Alemany vengué la propietat al taverner Gaspar Bonet Palmer. Aleshores, confrontava amb el camí de Son Vida, un camí d’establidors, les cases de Miguel Lladó i la casa i terra de Mateo Monjo (íd.).
El 8 de desembre de 1831, davant el notari Jaume Rosselló, Isabel Canals, els germans Miguel, Pedro Antonio, María, Isabel i Francisca Llull, Miguel Llull Ferrer i els germans Miguel, Isabel i Antonia Ana Llull Munar vengueren a Juan Rebassa Castell, casat amb Antonia Monjo Garau, una peça de terra de 32 destres (RP6, 1374-terme, 1a).
Amb escriptura de 14 de juny de 1887 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, la propietat fou adquirida per Juan Oliver Vich. Aleshores, comprenia una casa de planta baixa i pis i arbres i confrontava amb un camí d’establidors —després, carrer de Salom— i terres d’Antonio Mas, Juan Rosselló, hereus d’Antonio Llansó Seguí, Antonio Arbós i Antonio Mayol (íd.).
El 23 de gener de 1829, davant el notari Pere Joan Ferrer, Mateu Terrasa Pons vengué a Joan Massot Flexas una peça de terra de 118,24 m². La propietat fou heretada per la seva filla Juana María Massot Porcel mitjançant escriptura de 29 de setembre de 1868 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol. Aleshores, comprenia una casa amb carrera marcada amb el nombre 74 i confrontava amb el camí de Son Vida, les cases d’Antonio Soler i hereus de Francisco Alemany i la casa i terra de Miguel Valls (RP6, 1428-terme, 1a).
El 17 de novembre de 1828, davant el notari Pere Joan Ferrer, Mateu Terrasa Pons vengué al teixidor de lli Pere Joan Ferrer Roca (†24-9-1871) —fill de Joan i de Maria, casat amb Caterina Frau, natural i veïnat de la Vileta— una peça de terra de 22 destres amb una casa de planta baixa. Confrontava amb terres de Caterina Soler, Maria Ferrer i Pere Joan Mulet i la possessió de Son Quint (RP6, 2156-2158-terme).
Amb escriptura de 28 d’octubre de 1830 autoritzada pel notari Pere Joan Ferrer, Pere Joan Ferrer Roca vengué a Pere Joan Mulet Miralles —fill de Bartomeu i de Maria Anna—, per preu de 24 lliures, una peça de terra tancada de paret amb una casa i corralet. Confrontava amb el camí de Son Vida, terres romanents al venedor, cases dels hereus de Bartomeu Ripoll i terra d’Antoni Llull (RP6, 5332-terme, 1a).
Amb escriptura de 25 de maig de 1854 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol, Pere Joan Ferrer Roca donà a la seva filla María Ferrer Frau una peça de terra de 90,75 m² o 2.378 pams quadrats on construí una casa de planta baixa d’un aiguavés. Amb escriptura de 14 de juny de 1897 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, vengué la propietat, per preu de 100 pessetes, a Magdalena Mas Ferrer. Aleshores, confrontava amb les propietats de Gabriel Tugores Matas, José Losada i Juan Ferrer Frau (RP6, 6990-terme, 1a).
El 25 de juliol de 1816, davant el notari Pere Miquel Roig, Gabriel Rosselló Riera vengué una peça de terra de 60 destres a Joan Oliver Aulet (†4-6-1858), casat amb Antonina Abraham, qui hi construí una casa de planta baixa i alts. Confrontava amb un camí d’establidors i el camí que anava a la Cabana (RP6, 2293-terme, 1a).
El primer de setembre de 1805, davant el notari Pere Miquel Roig, Caterina Llull Ferrando i Francina Oliver Llull establiren una peça de terra de 62 destres a Pere Joan Palmer Mulet (†20-2-1861), qui hi construí una casa de planta baixa marcada amb el nombre 63. Més endavant, confrontarà amb un camí públic, la casa i terra d’Isidro Palmer i la casa i terra de Bernardo Calafell (RP6, 2690-terme, 1a).
Antonia Abraham Bestard (†1857) tenia una peça de terra de 15 destres amb una casa marcada amb el nombre 38. Confrontava amb un camí sender i les propietats de Melchor Vidal Salvá, José Forteza i Antonio Rosselló. La propietat fou heretada per la seva filla Catalina Oliver Abraham (RP6, 2768-terme, 1a).
Josep Pujol Reinés tenia una peça de terra de 9 destres amb casa marcada amb el nombre 68. Confrontava amb un camí d’establidors de 2 metres d’ample, la terra de Gabriel Deyá, la possessió de Son Quint i la casa de Guillermo Pujol Coll. La propietat fou heretada pel seu fill Bartolomé Pujol Coll (†3-6-1876), veïnat de Son Serra (RP6, 2851-terme, 1a).
Bartomeu Mas Calafat tenia una algorfa d’un pis, una cuina de planta baixa i una carrereta. La propietat fou heretada pel seu fill Bartolomé Mas Oliver (†6-1-1849), de qui passà al seu fill Bartolomé Mas Simó. Aleshores, confrontava amb les cases de Jaime Mas, Miguel Bennásar, José Mas i Félix Mas (RP6, 2976-terme, 1a).
Antonia María Pujol Morey tenia una peça de terra de 15 destres amb una casa de planta baixa que formava dos habitatges separats i un pis que en componia un altre, marcada amb el nombre 54 —després 40—, amb una font a l’enfront. Confrontava amb les propietats de Mateo i Catalina Ripoll, hereus de Miquel Tomàs i Ana Tugores i un camí de roda. Amb escriptura de 24 d’agost de 1852 autoritzada pel notari Pedro José Bonet, Antonia María Pujol Morey vengué la propietat al forner Juan Pons Fornés (†11-12-1879), casat amb Juana Ana Coll Mir (RP6, 3760-terme, 1a).
Andrés Pons Bestard i Guillermo Morro Amengual tenien una peça de terra de 15 destres que confrontava amb un camí d’establidors i terres de Bartolomé Mas, Ignacio Verger Sorá i Melchor Vidal Salvá. Amb escriptura de 17 d’octubre de 1862 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet, vengueren la propietat a Bartolomé Melis Ginard (†6-8-1872), qui hi construí una casa (RP6, 3795-terme, 1a).
Mateu Ripoll Bosch tenia una peça de terra d’11 destres amb una casa de planta baixa d’un aiguavés marcada amb el nombre 58. La propietat passà al seu fill Gabriel Ripoll Tugores, qui la vengué al mariner Francisco Riera Calafell, per preu de 1.000 pessetes, mitjançant escriptura de 9 de juny de 1883 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas. Aleshores, confrontava amb dos camins d’establidors, terra de Mateo Ripoll de la mateixa procedència, terra de Jorge Bennásar i terra de Catalina Ripoll mitjançant un camí de 6 pams d’ample (RP6, 4317-terme, 1a).
Juan Rosselló Tugores, àlies Bugader, veïnat de la Vileta, tenia una peça de terra de 7 destres amb una casa de planta baixa i carrera que confrontava amb un camí d’establidors, les cases d’Ana Tugores i Juan Tugores i terra de Catalina Bennásar. Morí el 15 de desembre de 1883, amb testament que havia disposat el primer de setembre anterior en poder del notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva la seva esposa, Francisca Ana Riera Calafell, qui donà la propietat al seu nebot Sebastián Cañellas Riera mitjançant escriptura de 19 d’agost de 1919 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera. El 6 de desembre de 1928, davant el notari José Fernández del Busto, Cañellas vengué la propietat, per preu de 1.500 pessetes, a Jaime Mayans Palmer. Aleshores, estava marcada amb el nombre 28 del carrer de Salom (RP6, 4366-terme, 1a).
Bartomeu Mas Calafat tenia una peça de terra d’11 destres amb una casa de planta baixa marcada amb el nombre 34. El 1836, passà al seu fill Félix Mas Oliver (†16-10-1865) —casat amb Juana María Barceló (†18-3-1879)—, de qui passà a la seva filla Juana María Mas Barceló. Aleshores, confrontava amb la casa de Rafael Frau —abans de Bartolomé Mas—, un camí d’establidors, terra i casa de José Mas i terra de Miguel Bennásar (RP6, 4414-terme, 1a).
Francisca Rosselló Vicens tenia una propietat que consistia en una casa botiga i algorfa de 90 m² i en una peça de terra contigua de secà amb alguns ametlers de 228 m², marcada amb els nombres 42, 42-2n i 42-3r, després 27. Confrontava amb un camí, la casa i terra d’Antonio Pujadas, la propietat d’Antonio Pujol i terra d’Isidro Ripoll. Francisca Rosselló Vicens morí el 4 de març de 1875, amb testament que havia disposat el 25 de juny de 1869 en poder del notari Francisco Mateu, en què nomenà hereva la seva germana Catalina Rosselló Vicens (RP6, 4418-terme, 1a).
Margarita Calafell Cañellas, jornalera, tenia una peça de terra amb una caseta de planta baixa i corralet denominada Cals Cabanells. La tenia en cobriment de la llegítima paterna mitjançant escriptura de 7 d’octubre de 1832 autoritzada pel notari Jaume Rosselló. Morí viuda de Jaime Cabrer el 6 de juny de 1883, a l’edat de 80 anys, amb testament que havia disposat el 15 de juliol de 1880. Aleshores, confrontava amb terres de Gabriel Calafell i de Bernardo Calafell i un camí (RP6, 4440-terme, 1a).
L’11 d’octubre de 1804, davant el notari Pere Miquel Roig, Caterina Llull Ferrando i Francina Oliver Llull —casada amb Pere Rosselló— establiren a Jordi Bennàsar Amengual una peça de terra de 60 destres. Amb escriptura de 20 de setembre de 1842 autoritzada pel notari Joan Ignaci March, Jordi Bennàsar Amengual (†9-12-1846) feu donació universal causa mortis al seu fill Miguel Bennásar Cañellas (†12-6-1878). Aleshores, la propietat comprenia quatre cases —dues encara no acabades— i estava marcada amb els nombres 59, 59-2n i 59-3r. Confrontava amb un camí d’establidors, les cases de Rafael Frau, Bartolomé Mas Rosselló, Juan Tugores Alemany, Catalina Tugores i Antonia Tugores, les cases i terra de Mateo Ripoll Tugores i Gabriel Ripoll i la casa i terra de Gabriel Calafell (RP6, 4823-terme, 1a).
Josep Pujol Reinés tenia una peça de terra de 160 m² on construí una casa. El 1818, passà al seu fill Guillermo Pujol Coll, casat amb Catalina Bennásar Vich, qui morí el 3 de març de 1887 a l’edat de 76 anys. Després passà a la seva filla Francisca Pujol Bennásar. Aleshores, confrontava amb la possessió de Son Quint, la casa i terra de Juana Ana Pujol i les terres de Catalina Alemany i Juana Deyá Rosselló (RP6, 5228-terme, 1a).
Mateu Ripoll, casat amb Anna Tugores, tenia una peça de terra de 30 destres on construí dues cases. Confrontava amb les cases de Miquel Tomàs. Amb escriptura de 4 d’agost de 1839 autoritzada pel notari Jaume Rosselló, els seus fills Catalina —casada amb Rafael Roca—, Mateo i Gabriel Ripoll Tugores es dividiren la propietat (RP6, 5559-terme, 1a).
Amb escriptura de 22 de gener de 1862 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol, els germans Tugores Alemany es dividiren els béns de les herències dels seus pares, Gabriel Tugores i Francisca Alemany, i Juan Tugores Alemany s’adjudicà una peça de terra de 7 destres amb una casa de planta baixa i alts d’un aiguavés i carrera, marcada amb el nombre 51 del carrer de Salom. El 7 de juny de 1892, davant el notari Juan Palou Coll, Juan Tugores Alemany vengué la propietat, per preu de 500 pessetes, a Francisco Barceló Capllonch. Aleshores, confrontava amb la casa i terra de Francisca Riera Calafell —abans de Catalina Tugores—, el carrer de Salom i la casa i terra de Bartolomé Mas Rosselló, abans de Jaime Mas (RP6, 6045-terme, 1a).
D’altra banda, Gabriel Tugores Alemany s’adjudicà una peça de terra de 319 m². Morí el 4 de maig de 1885, a l’edat de 67 anys, amb testament que havia disposat el 24 d’abril anterior en poder del notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Margarita Matas Porcel, i propietaris, els seus fills Margarita, Gabriel, Catalina, Juan, Ana —casada amb Gabriel Salas—, Antonio i Miguel Tugores Matas, casat amb Isabel María Martorell; una altra filla del matrimoni, ja difunta, era Magdalena, casada amb Juan Ordinas. Amb escriptura de 30 d’octubre de 1896 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que aleshores comprenia quatre cases de planta baixa i pis d’un aiguavés i confrontava amb la possessió de Son Quint i les propietats de José Bauzá, Catalina Alemany i José Losada (RP6, 6843-terme, 1a).
El 1871, Magdalena Oliver Arbós —casada amb Jerónimo Salleras Carbonell— adquirí verbalment dels seus oncles Bartolomé, Antonio, José, Rafael, Jaime i Magdalena Arbós Pons i de la mare d’aquests i àvia d’aquella Margarita Pons Jaume una casa i corral marcada amb el nombre 39. Amb escriptura de 7 d’octubre de 1919 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Magdalena Oliver Arbós vengué la propietat, per preu de 1.000 pessetes, al prevere Juan Amengual Engroñat. Aleshores, confrontava amb les cases de Juan Oliver Vich i Ignacio Porcel i la casa i terra de Teodoro Alcover (RP6, 6056-terme, 1a).
El 8 de setembre de 1854, davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Alemany Perelló donà a la seva filla Catalina Alemany Vich una peça de terra de 266 m² on construí una casa d’un aiguavés. Amb escriptura de 7 de maig de 1898 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, vengué la propietat, per preu de 1.000 pessetes, als cònjuges Antonio Martorell Cañellas (†16-09-1916) i Catalina Guasp Alemany, jornalers. Aleshores, confrontava amb uns camins d’establidors i terra de Catalina Guasp Alemany (RP6, 7176-terme, 1a).
El 25 d’agost de 1853, davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Guillermo Mas Florit, fill de Guillem i de Caterina, vengué a Isidro Ripoll Escalas, fill de Magí i de Francina, una peça de terra de 15 destres amb dues cases unides que formaven un sol cos marcades amb els nombres 56 i 58. El preu fou de 5.846 rals 13 morabatins i la propietat estava carregada amb un cens reservatiu d’1 lliura 4 sous pagador el 28 d’agost a Caterina Llull Ferrando i Francina Oliver Llull, el seu capital al for de 3% 531 rals 17 morabatins. Aleshores, confrontava amb terra i cases del comprador, terra i casa de Pedro Juan Palmer, terra i casa de Juan Garau i un camí de carro (RP6, 7203-terme, 1a).
Amb escriptura de 8 de maig de 1830 autoritzada pel notari Joan Nadal, Gabriel Deyá Ripoll donà a Catalina Rosselló Vicens una peça de terra de 15 destres amb una casa en ocasió del matrimoni que havien de celebrar, amb l’obligació d’haver de disposar a favor dels fills comuns. Catalina Rosselló Vicens morí viuda el 12 d’octubre de 1882, a l’edat de 81 anys, amb testament que havia disposat el 25 d’abril de 1875 en poder del notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva la seva pubila, Juana Ana Deyá Rosselló, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 25 de maig de 1902 autoritzada per dit notari Sancho. Aleshores, confrontava amb terra de Martín Gual, un carreró, la propietat d’Ignacio Cortés i un camí d’establidors mitjançant una altra propietat de Juana Ana Deyá (RP6, 8067-terme, 1a).
Antonio Mas Flexas (†18-08-1911) heretà de son pare, José Mas Oliver, una casa de planta baixa, pis i corral marcada amb el nombre 33. Amb escriptura de 2 de novembre de 1920 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, la propietat fou heretada pels seus fills Maciana, Pedrona, María, Antonia i José Mas Puigserver. Aleshores, confrontava amb terra de la Cabana i les cases de Félix Mas i Guillermo Mas (RP6, 9175-terme, 1a).
Amb escriptura de 4 d’agost de 1839 autoritzada pel notari Jaume Rosselló, Mateo Ripoll Tugores (†06-03-1891), casat amb Francisca Ferragut Vicens, heretà de son pare, Mateu Ripoll Bosch, una peça de terra de 5 destres on construí una casa d’un aiguavés. El 28 de febrer de 1912, davant el notari José Alcover Maspons, els seus fills Ana, Catalina, Francisca —casada amb Jorge Carbonell Verger—, Margarita —casada amb Jerónimo Oliver Vich—, María, Mateo i Gabriel Ripoll Ferragut vengueren la propietat, per preu de 426 pessetes, a Francisco Riera Calafell. Aleshores, la casa, marcada amb el nombre 56, estava ruïnosa i confrontava amb les propietats de Francisco Riera Calafell, Jaime Rosselló Feliu i hereus d’Antonio Mayans (RP6, 9806-terme, 1a).
Joana Maria Mas Florit (†1835) tenia una peça de terra de 103,64 m² amb una casa de planta baixa d’un aiguavés marcada amb el nombre 54. L’heretà el seu nebot Guillermo Mas Mas. El 1919, fou embargada per deutes de contribució territorial i venuda en pública subhasta a Miguel Tous Mas per 224 pessetes. La compravenda s’elevà a escriptura pública el 15 de setembre de 1921 davant el notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores, confrontava amb la casa de Juan Mas, un camí comú, un camí d’establidors i la terra i casa dels hereus de Juan Garau (RP6, 11486-terme, 1a).
El terme de Palma 