Son Cigala

La propietat se situa al lloc del Vinyet, entre Son Palmer, Son Serra i Son Quint. Pren nom de Jeroni Cigala, qui la posseí entre 1541-69.

Les notícies més antigues que en tenim són del 17 d’octubre de 1483, quan Bernadí Morey establí la propietat —aleshores vinya— a Joan Despí mitjançant instrument autoritzat pel notari Pere Llitrà (ARM, C-181, f. 6).

El 27 següent, Bernadí Morey establí a Agnès Quint una alqueria contigua a aquella vinya que cal identificar amb una de les propietats que formaran Son Quint (íd.).

En una data que no podem precisar, mitjançant acta signada a la cúria del Batle, la propietat fou adquirida per Jaume Joan Desmàs, qui, amb instrument d’11 d’octubre de 1519 autoritzat pel notari Damià Mulet, la vengué al pare de la Mercè Jaume Thomàs, el qual, posteriorment, reté la propietat, que tornà a Desmàs (ARM, Not. 6407, s/f).

El 12 de novembre de 1540, davant el notari Jeroni Falcó, Jaume Joan Desmàs establí la propietat —aleshores rafal— al conrador Miquel Garau. Poc després, Garau reté la propietat, que tornà a Desmàs, qui, amb instrument de 21 d’octubre de 1541 autoritzat pel mateix notari, l’establí a Jeroni Cigala, imposant un cens reservatiu de 2 lliures, a més d’haver de pagar les nombroses càrregues que la gravaven. Era tenguda sots alou propi, comprès en l’establiment (ARM, Not. 4876: f. 26v, 46).

Jeroni Cigala testà el 6 de febrer de 1569 en poder del notari Joanot Genovard i nomenà hereva universal la seva esposa, Elisabet Nicolau, qui, amb instrument de 18 de desembre de 1572 autoritzat pel mateix notari, establí la propietat als pares del convent de Sant Domingo. S’imposà un cens reservatiu de 50 lliures, el qual fou redimit mitjançant instrument de 10 de setembre de 1573 autoritzat pel notari Joanot Mollet. Aleshores, feia partió amb el camí de Puigpunyent, la possessió i garrigues de Nicolau Burgues, la vinya dels hereus d’Albertí Pachs, la vinya dels hereus de Joanot Caulelles i el rafal de Nicolau Burgues —abans vinya del doctor en lleis Joan Garcia— (ARM, C-181, f. 6).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal, pertanyia als frares de Sant Domingo i valia 1.800 lliures: «Rafal dels frares de Sanct Domingo, òlim de mossèn Cigala, mil y vuit-centes liures.» Els estims de 1685 valoren conjuntament Son Cigala i Son Pacs en 3.000 lliures: «Son Sigala y Son Pax, del convent de Sant Domingo, tres mil lliuras» (ARM, D-1251, f. 149; ARM, D-1253, f. 197v).

Sengles inventaris de 1685 i 1698 ens permeten fer-nos una idea de com eren les cases de Son Cigala en aquelles saons. S’hi descriuen la primera cel·la, la cel·la de la sala, la sala del menjador, la sala del gra, la cuina de dalt, la cuina baixa, el rebost de la cuina, la cel·la de davant la capella, la capella, la botiga baixa, la torre i la font (ADM, MSL/186: f. 110, 194v).

De llavors ençà i fins a la desamortització de Mendizábal (1836-51), Son Cigala formà part del conjunt de propietats que el convent de Sant Domingo tenia al Vinyet. Segons l’Apeo (1818), els rafals de Son Cigala i Son Putxet —i, encara que s’ometi, també Son Caulelles—, que aleshores pertanyien al convent de Sant Domingo, valien 41.800 lliures i ocupaven una superfície de 66 quarterades, de les quals 30 eren camp de segona qualitat, i les 36 restants, camp de tercera qualitat amb ametlers i garrovers (ARM, D-1530, f. 112v).

El 12 d’octubre de 1840, el jutge de primera instància de Palma Onofre Gradolí —com a encarregat de la venda de béns nacionals a Balears— tragué a pública subhasta el rafal de Son Cigala. Fou rematat per Luis San Simón Orlandis per 1.501.000 reials de billó i la compravenda fou elevada a escriptura pública davant Miquel Pizà Nadal, notari i escrivà d’Amortització. Aleshores, confrontava, al nord, amb terres de Son Palmer —dels hereus de Macià Mora Pisà— i terres de Son Serra —dels hereus de Pere Antoni Miró Granada Roca—, i, al sud i a l’oest, amb Son Quint —de Tomàs Quint Zaforteza Dameto— (ARM, CH-665, f. 72; RP2, 457-terme, 1a).

El 1851, Luis San Simón Orlandis promogué una profunda rehabilitació de les cases sota la direcció del mestre d’obres Miguel Ferrá Font. El seu fill, Bartolomé Ferrá Perelló, en feu una ressenya a les seves memòries: «[L’any 1851] mon pare dirigia les obres que el comte de San Simón, propietari i resident a Son Cigala, havia començat per millorar el casal d’aquella possessió, abans pertanyent al convent de Sant Domingo i comprada (com a béns nacionals) a plaços, vol dir: pagant un poc més de la renda durant dotze o catorze anys.» Aquesta reforma no fou l’única que el comte de San Simón encomanà a Miguel Ferrá Font. El 1854, li encarregà la construcció de la seva casa de Palma, Can San Simón, situada al carrer de Sant Jaume, i, el 1855, la rehabilitació i ampliació de les cases de Son Peretó (Palma) (1996: 53).

Luis San Simón Orlandis (1804-1881) es casà amb María Isabel Montaner Villalonga —IV marquesa del Reguer— i en foren fills Luis i Jorge San Simón Montaner (1840-1919). Morí a Palma el 9 de maig de 1881, a l’edat de 77 anys, amb testament que havia ordenat el 20 de maig de 1869 en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereu universal propietari el seu net Luis San Simón Ortega —pubil del seu fill primogènit, Luis San Simón Montaner—, amb substitució a favor de Jorge San Simón Montaner —a qui deixà les possessions de Biniforani (Bunyola) i Son Romeguera (Porreres i Felanitx)— per al cas de morir sense descendència natural i legítima. Amb escriptura de 16 de gener de 1886 autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de les herències de Luis San Simón Orlandis i María Isabel Montaner Villalonga, entre els quals hi havia Son Cigala, que ocupava una superfície de 51 quarterades i comptava amb casa rústica i urbana i dependències agropecuàries (RP2, 457-terme: 2a, 7a; RP2, 485-terme, 1a).

L’acceptació de l’herència per part de Luis San Simón Ortega suposà un gran sacrifici econòmic, car era afectada de nombroses obligacions. Per aquest motiu, l’hereu sol·licità autorització per a vendre diverses propietats de l’herència i poder extingir així les obligacions que la carregaven. La llicència li fou concedida en sentència de 7 de maig de 1885 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja. La subhasta se celebrà el 29 d’agost següent, però Son Cigala no fou rematada perquè el venedor no acceptà l’única proposta presentada. El 23 d’octubre següent, el jutjat accedí a la pretensió de San Simón de vendre la propietat extrajudicialment. El comprador fou l’alaroner Juan Reynés Prat (1836-1895), qui l’adquirí amb escriptura de 18 de gener de 1886 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, per preu de 137.500 pessetes, ço és, 12.500 pessetes per al venedor i la resta per a extingir deutes de l’herència (RP2, 457-terme, 10a).

Juan Reynés Prat morí a Barcelona el 15 d’abril de 1895, a l’edat de 59 anys, amb testament que havia ordenat el 16 de gener anterior en poder del notari Juan Palou Coll, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereus universals propietaris el seu germà consanguini Gaspar Reynés Coll i el seu nebot Carlos Tauler Reynés. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 26 de juliol següent autoritzada pel mateix notari i Son Cigala se l’adjudicà Gaspar (íd., 11a-12a).

Aquell mateix any, el nou propietari sol·licità permís per a celebrar missa a la capella de Son Cigala i l’hi fou concedit per Pius X mitjançant breu apostòlic, tal com ho havia fet abans (1888) Juan Reynés Prat, concedit aleshores amb breu de Lleó XIII.

El 3 de març de 1909, davant el notari Mateo Jaume Servera, Gaspar Reynés Coll vengué la propietat a l’empresari Ricardo Roca Amorós per 100.000 pessetes (íd., 14a).

Un any després, el nou propietari encarregà al mestre d’obres Bartolomé Ferrá Perelló unes obres de remodelació de les cases. Se li atribueix l’esplanada-terrassa de davant la façana principal i la sala àrab-granadina que hi havia a l’interior, ja desapareguda. La data d’aquesta intervenció és rememorada a un escut de pedra sostengut per una figura zoomòrfica que descansa sobre el brancal dret de l’escala que antigament donava accés a l’esplanada.

Ricardo Roca Amorós morí a Palma el 6 de gener de 1918, a l’edat de 68 anys, amb testament hològraf que havia disposat el 15 de febrer de 1914, el qual fou protocol·litzat el 16 de gener de 1918 en poder del notari Mateo Jaume Servera d’acord amb la sentència dictada el mateix dia pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja, a pesar que hi havia constància que n’havia ordenat un altre el 27 de juny de 1895 davant el notari José Socías Gradolí. Després de declarar que mancava de descendents, nomenava hereva de Son Cigala la seva esposa, Margarita Torres Clapés, amb una sèrie de pactes i condicions: la facultava per a llegar aquesta i altres propietats a parents del testador; podia vendre Son Cigala i invertir els guanys en obres d’utilitat pública per a la ciutat o bé cedir-la directament a l’Ajuntament perquè la destinàs a finalitats utilitàries o beneficis; si moria sense ordenar testament, la propietat passava a mans de la ciutat perquè l’Ajuntament la destinàs a una finalitat benèfica, com ara la creació d’un sanatori o d’una biblioteca pública, o bé perquè la vengués i n’invertís els guanys en obres per a la canalització d’aigües, clavegueram o altres reformes d’utilitat per al municipi. La viuda acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 7 de març de 1918 autoritzada per dit notari Jaume (íd., 16a).

Margarita Torres Clapés morí el 28 de juliol de 1923, a l’edat de 49 anys, amb testament obert que havia autoritzat el notari Asterio Unzué Undiano el 4 de gener anterior, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, feia ús de la facultat que li havia conferit el seu espòs de poder llegar Son Cigala a parents vius del testador en la següent proporció: als germans Domingo i Concepción Torrens Roca i a Antonia Binimelis Roca, una participació de 100 pessetes per a cadascú, i la resta, per igual a Antonia, Francisco, María, Amalia i Arturo Vidal Roca i Concepción Amorós Bauzá, els quals acceptaren el llegat mitjançant escriptura de 18 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 18a).

El 25 d’agost de 1924, davant el notari José Socías Gradolí, vengueren Son Cigala a Vicente Juan Serra per 150.000 pessetes (íd., 19a).

Vicente Juan Serra es casà amb Magdalena Marqués Salas i en foren fills Vicente, Juan, Bartolomé, Magdalena, Mercedes i María Juan Marqués. Morí el 6 de desembre de 1960, amb testament que havia ordenat el 14 d’abril de 1923 en poder de dit notari Socías, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 9 de maig de 1963 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada i Son Cigala se l’adjudicaren les germanes Magdalena, Mercedes i María per terceres parts indivises (íd., 20a; RP1, 2244-terme, 12a).

L’11 de juny de 1969, davant el notari Ignacio Zabala Cabello, l’arquitecte Rafael Llabrés Fuster —en representació de les germanes Juan Marqués— vengué una porció de 2.043,25 m² afrontada amb Son Quint, per preu de 3.150.000 pessetes, a la Cooperativa Centro Internacional de Educación —CIDECO—, que l’adquirí representada pel president, Guillermo Estarellas Nadal. Amb escriptura de 18 de novembre següent autoritzada pel notari de Madrid Diego Pombo Somoza, CIDECO hipotecà la propietat al Banco de Crédito a la Construcción en garantia d’un préstec de 16.825.000 pessetes —amb un interès del 5% i un termini de 30 anys— per a construir-hi un centre educatiu de quatre plantes (RP2: 457-terme, 11779-III, 39709-VI, 60798-VI).

Amb escriptura de 4 de desembre de 1971 autoritzada per dit notari Chacártegui, l’arquitecte Rafael Llabrés Fuster —en representació de les germanes Juan Marqués— segregà al seu favor una porció de Son Cigala de 25 quarterades, 3 quartons, 2 horts i 10 destres que comprenia les cases (RP2, 17030-III, 1a).

Mitjançant escriptura de 17 d’octubre de 1972 autoritzada per dit notari Chacártegui, l’arquitecte Rafael Llabrés Fuster —en representació de les germanes Juan Marqués— vengué a l’industrial valencià José Barona Alcalá —casat amb María del Carmen Vilar Sanchis—, per preu global de 600.000 pessetes, set trasts de 830 m², 400 m², 685 m², 2.970 m², 1.560 m², 10.840 m² i 880 m² marcats, respectivament, amb els nombres 1-7. Les escriptures de compravenda citen els carrers de Massanella i lletres B, E i N (RP2: 20098-20122-III).

Amb escriptura de 28 de maig de 1973 autoritzada per dit notari Chacártegui, l’arquitecte Rafael Llabrés Fuster —en representació de les germanes Juan Marqués— vengué a l’entitat Constructora Fornés, Franco y Martínez SA —COFORSA—, per preu global de 600.000 pessetes, quatre trasts de 2.930 m², 3.275 m², 7.490 m² i 4.300 m² marcats, respectivament, amb els nombres 1, 4, 5 i 6. COFORSA actuà representada pel seu president, el misser Pedro Armando Fornés Ruiz. Les escriptures de compravenda citen els carrers lletres G, H, I i J. Al seu torn, alguns trasts foren segregats a favor de les entitats Construcciones Cid SA i Inmobiliaria Levantina y Balear SA, representades, respectivament, per dit Fornés i per José Barona Alcalá (RP2, 22822-22834-III).

José Barona Alcalá i COFORSA iniciaren el primer procés urbanitzador de Son Cigala (RP2, 457-terme, 20a).

El 20 de novembre de 1979, davant dit notari Chacártegui, Rafael Llabrés Fuster —en representació de les germanes Juan Marqués— vengué la porció de Son Cigala que comprenia les cases —que segons recent midament ocupava una superfície de 27 quarterades, 1 quartó, 3 horts i 17 destres—, per preu de 24.300.000 pessetes, a l’entitat Promotora Vibelba SA (RP2, 5839-VI, 1a).

El 30 d’abril de 1987, l’Ajuntament de Palma aprovà definitivament el pla parcial de Son Xigala II, amb modificacions aprovades el 25 de febrer de 1993 i el 27 de febrer de 1997. De l’execució del projecte de compensació es formaren 156 parcel·les noves, una zona docent, tres de jardins, dues d’esbarjo, una d’esportiva, quatre destinades a infraestructures i dues a reserves, que foren adjudicades a l’Ajuntament de Palma i a l’entitat Vibelba SL y Compañía Sociedad en Comandita (íd.).

El 1991, la promotora Vibelba —integrada dins el grup empresarial Schörghuber— n’establí el domicili social a les cases de Son Cigala, que havien estat recentment reformades sota la direcció de l’arquitecte Valentín Sorribas Subirá. Se situaven damunt una parcel·la de 5.661 m² de la qual era titular l’entitat Vibelba SLU.