La Torre d’en Valero
La propietat se situava entre la síquia de la ciutat i el camí Roig. Estava formada per tres peces de terra separades pels camins de Valldemossa i Sóller. Prengué nom de la família Valero i de la torre que hi existí.
L’artífex de l’assentament dels Valero a la zona fou Joan Valero, conseller del rei Alfons el Magnànim, qui rebé per herència del mercader Pere Gualfrei una vinya tenguda sots domini directe del bisbe i capítol de la Seu Girona que s’havia format, al seu torn, mitjançant l’agrupació de dues vinyes:
- La primera l’adquirí del paraire Martí Cifre el 20 d’octubre de 1453, tenia forma de vela llatina i confrontava amb el camí de Sóller, el camí de Sant Llorenç i una peça de terra i vinya de Pere Fullet (antigament d’Albertí Dameto). Martí Cifre la tenia per compra al teixidor Gabriel Trobat i a la seva dona, Antonina, el 10 d’abril de 1441 (ARM, Not. 6173, f. 53).
- La segona l’adquirí de Pere Fullet el 7 de febrer de 1460, ocupava una superfície de 5 quarterades i prestava 12 sous 10 diners cens a Damià Dameto. Confrontava amb el camí de Sóller, la vinya del comprador (abans de Martí Cifre), un camp (antigament vinya) de Mateu Ferrer i un carreró pel qual s’anava, entre altres llocs, a la vinya que fou de Pere Valentí. Segons l’escriptura de compravenda, el preu fou de 100 lliures i comprenia la vaixella vinària existent: un cup de quatre congrenys i algunes botes congrenyades (íd., 130v).
Pere Gualfrei testà el 16 d’agost de 1463 davant el notari Bernat Contestí i nomenà hereu Joan Valero, qui el 12 d’octubre de 1470 adquirí de Martí Verí un rafal (antigament vinya) que ocupava una superfície de 9 quarterades. Era tengut sots domini directe, ço és, una tercera part del rei de la porció que fou del vescomte de Bearn i dues terceres parts del rei de la porció que fou del comte d’Empúries. Confrontava per dues parts amb el camp i vinya de Joan Galiana, el rafal i pinar de Mateu Roig i un carreró situat davant la vinya del comprador pel qual s’anava al rafal d’en Preixana (de Ramon Albertí). Martí Verí el tenia com a hereu de Blai Verí, i aquest, per venda que li signaren Francesquina (casada amb Mateu Vaquer) i Pere Busquets el 28 de març de 1460 (ARM, ECR-497, f. 177).
Joan Valero es casà en tres ocasions. El 2 de febrer de 1459 maridà amb Simona Sala, filla de Guillem, de qui no deixà descendència. El 28 de maig de 1473 contragué matrimoni amb Joana Dureta i en foren fills Dionís Miquel i Antonina. En terceres núpcies es casà amb Caterina Cotoner, de qui nasqueren sis fills. Testà el 10 de setembre de 1489 i nomenà hereu el seu fill Gabriel Valero Cotoner. El 3 de febrer de 1507 capbrevà la vinya que fou de Pere Gualfrei declarant que estava tancada de paret i que tenia cases. El 28 d’abril de 1517 capbrevà el rafal que fou de Martí Verí (Barceló, s. d.; ARM, Not. 6199, f. 397v; ARM, ECR-1113, f. 160).
Una porció de la propietat tenguda sots domini directe de la Seu de Girona correspongué a Jeroni Valero Cotoner, de qui passà a la seva germana Joana, casada amb Miguel Angelats, el qual l’establí al seu cunyat Gabriel Valero Cotoner el 7 de juliol de 1542 (ARM, Not. T-919, f. 109v).
Jeroni Valero Cotoner era també propietari d’un camp contigu tengut sots domini directe de Rafel Brondo. Posteriorment fou heretat pel seu germà Gabriel, qui adquirí de Rafel Brondo el domini directe (ARM, Not. R-1000, f. 27v).
El 24 de maig de 1533 Gabriel Valero Cotoner adquirí del mercader Gaspar Cases el ple domini d’un camp que, segons la capbrevació que el seu nebot Gabriel Valero efectuà l’11 de febrer de 1615, confrontava amb el camí de Valldemossa, un rafal que fou d’en Brondo, la propietat que fou de Jeroni Valero Cotoner, el camí de Sóller i el rafal que fou de l’hortolà Antoni Sala (posteriorment Can Bleda) (ARM, ECR-1112, f. 238v).
Segons un contracte d’arrendament signat el 9 de setembre de 1538 a favor de l’hortolà Joan Calafat, la part de la propietat tenguda sots domini directe de la Seu de Girona tenia una torre construïda i es denominava, precisament, la Torre. Un altre contracte d’arrendament signat el 14 d’agost de 1542 l’anomena «la Torre de Moss.ᵒ Valero» (ARM, Not. 1235, f. 27v).
Gabriel Valero Cotoner es casà amb Eleonor Company, filla de Gabriel, i en fou fill Gabriel. Gabriel Valero Cotoner i Eleonor Company foren enterrats en el convent de Sant Domingo el 20 de setembre de 1559 i el 12 de desembre de 1565, respectivament. Gabriel Valero Company es casà amb Joana Net i en foren fills Pere i Gabriel. Segons els estims de 1578, la propietat pertanyia a Pere Valero Net: «Lo rafal de mossèn Pere Vallero, demunt y devall camí de Sóller, ab son dret de aygua, tres mília y sinch-centes liures. La quarterada de terra de mossèn Pe. Vallero, junct a la sèquia de la ciutat, quatre-centes liures» (Oleza, 1921: 33, 53; ARM, D-1251: f. 144, 146v).
Pere Valero Net acabà de configurar el territori que la família tenia en aquesta zona mitjançant la compra d’un camp tengut sots domini directe del bisbe i capítol de la Seu. El comprà al moliner Marc Agost el 5 de juny de 1587 per preu de 145 lliures i l’obligació de pagar les nombroses càrregues censals que el gravaven. Confrontava amb el camí de Valldemossa, la síquia de la ciutat, el carreró pel qual s’anava al molí d’Antoni Puigdorfila, l’hort de dit molí i el camp del comprador. Marc Agost el tenia com a hereu de son pare, segons el testament que disposà el 4 d’agost de 1580, i aquest l’adquirí del doctor en lleis Ramon Puigdorfila el 22 de desembre de 1567. Ramon Puigdorfila el tenia com a successor de Guillem Puigdorfila i aquest l’adquirí de l’hortolà Joan Barber el 18 de març de 1501. Cal identificar aquesta propietat amb una de les peces de terra que els estims de 1578 documenten a nom de Marc Agost: «Terra de March Agost, quatre-centes liures» (ACM, 2942, s/f; ARM, Not. P-244, f. 366v; ARM, D-1251, 146v).
Pere Valero Net testà el 10 de juny de 1601 davant el notari Antoni Socies i nomenà hereu universal el seu germà Gabriel.
Gabriel Valero Net es casà amb Caterina Desbrull. Fruit d’aquest matrimoni nasqueren diversos fills, però només sobrevisqué Caterina, qui es casà el 25 de maig de 1604 amb Antoni Sureda Gual, fill de Salvador i de Francina. Gabriel Valero Net testà el 21 de gener de 1621 davant el notari Jaume Despuig i cinc dies després fou enterrat en el convent de Sant Domingo. Fundà un fideïcomís amb gravamen d’armes que obligava el posseïdor a adoptar el llinatge de Valero. Nomenà hereu universal el seu net Gabriel Sureda Valero, qui rebé l’inventari de béns del difunt el 19 de desembre de 1628. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Santa Creu, davant la font homònima; unes cases menors a la parròquia de Sant Jaume; la tercera part de l’Escrivania de la Reial Audiència, antigament de la Governació; una peça de terra anomenada la Vinyassa, situada al terme de la ciutat, davant el bastió d’en Sanoguera; els molins de Cuixac, a Pollença, i la Torre d’en Valero, que aleshores estava arrendada a Jaume Campaner per ànnua mercè de 500 lliures, amb una peça de terra contigua anomenada la Vinya (ARM, Audiència 83, f. 264; ARM, Not. Ll-228, f. 60; Oleza, 1921: 70).
Caterina Valero Desbrull fou enterrada en el convent de Sant Domingo el 14 de maig de 1620. Altres fills seus i d’Antoni Sureda Gual foren Salvador, Antoni, Caterina i Eleonor Sureda Valero (Oleza, 1921: 70).
Gabriel Sureda Valero nasqué el 9 de maig de 1606 i lo endemà fou batiat a la Seu. El 5 de maig de 1635 es casà amb Eleonor Font de Roqueta Gual (n. 6-2-1606), filla de Francesc Font de Roqueta Fortesa i d’Eleonor Gual Sentmenat, i en foren fills Antoni, Francina, Caterina i Eleonor (†24-9-1683), casades elles amb Joan i Mateu Çanglada Gual i Francesc Desbrull Font de Roqueta (†10-4-1692), respectivament. Testà el 9 de gener de 1641 davant el notari Bartomeu Llobet i nomenà hereu universal el seu fill Antoni. El 28 de gener de 1657 fou enterrat en el convent de Sant Domingo i el 17 de febrer següent la seva viuda, Eleonor Font de Roqueta Gual, com a curadora dels béns del seu fill Antoni, rebé l’inventari de béns del difunt. Segons aquest document, la Torre d’en Valero ocupava una superfície de 19 quarterades i estava dividida en tres parts pels camins de Sóller i Valldemossa. La primera, dita la Vela, confrontava amb la síquia de la ciutat, el camí de Valldemossa i les terres del Molí d’en Campaner i del Molí dels Lledoners. La segona, anomenada l’Hort, ocupava una superfície de 8 quarterades i confrontava amb els camins de Sóller i Valldemossa, el rafal de Son Pisà o Can Bleda (de Francesc Campos Pisà) i el rafal de Son Busquets. La tercera, denominada la Torre, comprenia les cases, ocupava una superfície de 9 quarterades i confrontava amb el camí de Sóller, el carreró comú anomenat d’en Roig i el rafal de Son Pardo (ARM, Not. 6564, f. 223).
Mitjançant decret de la Reial Audiència de 4 de juny de 1658 Antoni Sureda Valero Font de Roqueta es possessionà dels béns pertanyents en el fideïcomís fundat pel seu besavi. Del contracte d’arrendament signat el 2 de desembre de 1662 es pot deduir que Sureda Valero dugué a terme algunes millores a la propietat, com per exemple la construcció d’un nou safareig i la plantació d’una vinya «que antes era en dit rafal» (ARM, Audiència 83, f. 264).
Eleonor Font de Roqueta Gual testà el 29 de març de 1675 davant el notari Joan Sabater i nomenà marmessors els seus fills Antoni i Eleonor i els seus nebots Jerònima Truyols Font de Roqueta i Francesc i Antoni Desbrull. Fou enterrada el 2 d’abril següent en el convent de Sant Domingo (Oleza, 1921: 123).
Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia a Antoni Sureda Valero i valia 7.800 lliures: «Lo rafal dit la Torre y la Vela, de M.ᵒ Antoni Sureda Valero, del hàbit de Montesa, set mil y vuyt-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 191v).
Antoni Sureda Valero Font de Roqueta nasqué el 6 d’abril de 1639 i fou batiat a la Seu. Es casà en tres ocasions. La primera, amb Eleonor Villalonga Doms (†16-8-1669), filla de Gregori Villalonga Dameto i de Margarita Doms Çanglada. Tengueren diversos fills però només sobrevisqué Joan. En segones núpcies maridà amb Francina Santacília Desbrull (†29-9-1679), filla de Josep Santacília i d’Eleonor Desbrull Font de Roqueta, de qui no deixà descendència. El 1681 es casà en terceres núpcies amb Francina Fortuny Sant Joan (1660-1748), filla d’Antoni Fortuny Net i d’Elisabet Sant Joan, hereva del patrimoni d’una branca de la família Fortuny, que consistia en les possessions de Son Fortuny i Peguera (Andratx), So na Rossa i Son Matet (Sencelles), Son Fortesa (Alaró), la cavalleria de Lloró (Santa Margalida) i unes cases majors al carrer de Sant Jaume (Palma). Fruit d’aquest matrimoni nasqueren Agustí, Francisco, Eleonor (†15-5-1771, casada amb Diego Serralta Dameto), Elisabet (casada amb Francesc Desbrull Dameto [†2-10-1725]) i Beatriu. Antoni Sureda Valero Font de Roqueta disposà testament el 27 d’agost de 1692 davant el notari Joan Sabater, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Francisco. Com que els fideïcomisos fundats per Gabriel Valero Net (1621) i Baltasar Thomàs Nicolau (1549) obligaven a gravamen d’armes i llinatge, el primer fou succeït per Agustí, qui se’n possessionà com a hereu fideïcomissari mitjançant decret de la Reial Audiència de 26 de febrer de 1712, i el segon, per Francisco, prevere i col·legial de la casa de Nostra Senyora de Lluc. Antoni Sureda Valero Font de Roqueta fou enterrat el 17 de novembre de 1706 en el convent de Sant Domingo «en lo vas de Valeros» (Valero de Bernabé, s. d.: 8; ARM, Not. 6906, f. 340; ARM, Audiència 105, f. 618v; Oleza, 1921: 204).
Agustí Sureda Valero Fortuny es casà (1712) en primeres núpcies amb Anna Desbrull Dameto (†4-7-1726), qui li aportà una dot de 7.000 lliures, ço és, 6.500 lliures per Son Sitges (Muro) i 500 lliures en metàl·lic. Només tengueren una filla, Francina Sureda Desbrull, la qual testà el 18 de juliol de 1741 davant el notari i prevere Miquel Monserrat i fou enterrada el 17 de gener de 1763 en el convent de Sant Domingo «en lo vas de Valeros». Poc després es redactà l’inventari de béns de la difunta, que comprenia les possessions de Son Santjoan de So na Rossa i Son Matet (Sencelles), Son Fortuny (Andratx), Son Fortesa (Alaró) i Son Sitges (Muro), el rafal de la Torre d’en Valero, unes cases a la parròquia de Santa Creu i les cavalleries de Lloró i So na Rossa. En segones núpcies es casà (1737) amb Caterina Togores Salas, filla de Miquel Joan Ballester de Togores Gual, VI comte d’Aiamans, i de Margarita Sales Berga, i en foren filles Margalida, Francina i Maria. Agustí Sureda Valero Fortuny morí el 24 de gener de 1759 amb testament i codicil que havia disposat el 13 de novembre de 1754 i el 26 d’octubre de 1755, respectivament, davant el notari Cristòfol Fonollar, en què nomenà marmessors els inquisidors Pedro Antonio Fernández Arcaya i José Cáceres; José Ignacio Pizarro, oïdor de la Reial Audiència; la seva sogra, Margarita Sales Berga; la seva dona, Caterina Togores Salas; la seva filla Francina Sureda Desbrull; les seves germanes Eleonor i Elisabet; els seus cunyats Jaume Ballester de Togores Salas, VII comte d’Aiamans, i Antoni, Ramon i Joan Togores Salas; els seus nebots Francesc (prevere), Antoni i Ignaci Desbrull i Josep Serralta. Fou enterrat lo endemà en el convent de Sant Domingo «en lo vas de Valeros». Caterina Togores Salas testà el 15 de març de 1753 davant el notari Andreu Bestard i fou enterrada el 29 de novembre de 1765 en el convent de Sant Domingo «en lo vas de son marit» (Massot, 2010: 33; Valero de Bernabé, s. d.: 10; ARM, Not. 5805, f. 412; Oleza, 1923: 28, 31, 52).
Margalida Sureda Valero Togores es casà (1760) amb Pedro Caro Fontes (1717-1775), II marquès de la Romana, fill de José Caro Roca i de Patricia Fontes Carrillo de Albornoz. Fruit d’aquest matrimoni nasqueren Pedro (1761-1811), María (1761-1817, casada amb Pietro Lante Montefeltro della Rovere), José (1764-1813), María Pascuala (1768-1827) i Juan (1775-1829). Testà el 10 de juny de 1770 davant el notari Cristòfol Fonollar i nomenà hereus els seus fills. Fou enterrada el 2 de novembre de 1791 en el convent de Sant Domingo «en lo vas de Valeros». Després de les corresponents liquidacions fideïcomissàries i mitjançant escriptura de 21 d’abril de 1792 autoritzada pel notari Pere Joan Fonollar, la propietat passà a Pedro Caro Sureda, qui el 1804 capbrevà la part tenguda sots alou reial (ARM, ECR-1158, f. 347).
Pedro Caro Sureda, III marquès de la Romana, nasqué el 2 d’octubre de 1761. El 1801 es casà amb Dionísia Salas Boxadors, filla d’Antoni Fuster de Salas Cotoner i de Dionísia Boxadors. En foren fills Pedro i Margarita Caro Salas (1802-1857), casada amb Joaquín Crespí de Valldaura Carvajal. Morí sense testar el 23 de gener de 1811 (ARM, Not. P-1369, f. 308).
Segons l’Apeo (1818), la propietat es denominava Son Valero, pertanyia a Dionísia Salas Boxadors, valia 13.200 lliures i ocupava una superfície de 18 quarterades, de les quals 12 eren camp de reguiu de primera qualitat amb morers, i les 6 restants, camp de segona qualitat amb ametlers (ARM, D-1530, f. 254v).
El 16 de maig de 1830 Pedro i Margarita Caro Salas, hereus en parts iguals de son pare, Pedro Caro Sureda, encarregaren la liquidació i taxació de l’herència per saber-ne el valor íntegre. Elegiren com a pèrits els picapedrers Pere Josep i Tomàs Abrines i els fusters Mateu Gelabert i Nicolau Sureda, els quals calcularen el valor de la propietat basant-se en les taxacions de 1706, 1759, 1791 i 1811. El fet d’haver de recórrer en aquestes estimacions retrospectives evidencia que la família no es preocupava gaire per aquesta finca en comparació amb altres del mateix patrimoni, tal com es pot comprovar a la taxació general de tots els béns. Aquesta manca d’interès lliga amb el que posaren de manifest les mateixes estimacions: entre els anys 1706 i 1759 les antigues cases del rafal i la paret que tancava el territori ja havien desaparegut. Finalment la propietat correspongué a Pedro Caro Salas (ARM, Not. P-1369, f. 308).
Pedro Caro Salas, IV marquès de la Romana, nasqué el 20 de juny de 1805. El 21 d’agost de 1826 es casà a Nàpols amb María Tomasa Álvarez de Toledo Palafox, duquessa de Montalto, filla de Francisco de Borja Álvarez de Toledo Gonzaga (duc de Medina Sidonia) i de María Tomasa Palafox Portocarrero. En foren fills Pedro (1827-1890), V marquès de la Romana, casat (8-5-1848) amb l’hongaresa Elise Széchényi de Sárvár-Felsövidék (1827-1910); Rosalía (1828-1903), casada amb José Joaquín Álvarez de Toledo Silva (1826-1900), duc de Medina Sidonia; Joaquín (1829-1911), comte de Peña Ramiro, casat (11-10-1871) amb María Manuela del Arroyo Moret (1845-1931), i Carlos Caro Álvarez de Toledo (1835-1873), comte de Caltavuturo, casat (21-8-1857) amb María Encarnación Caro Gumucio. Morí sense testar el 8 de desembre de 1855.
Mitjançant escriptura de 19 de maig de 1858 atorgada a l’Escrivania de Cartes Reials, Pedro Maza de Lizana, abans Caro Álvarez de Toledo, en nom propi i dels seus germans, vengué la propietat al misser Jacinto Feliu Bonet per preu de 20.000 lliures i l’obligació de prestar 7 sous 6 diners cens a un benefici fundat a l’altar de Tots Sants de la Seu. Aleshores tenia cases i safareig, ocupava una superfície de 18 quarterades i percebia els següents drets d’aigua de la síquia de la ciutat: tres hores cada 20 dies de la tanda del Colomer, dues hores cada 20 dies de la tanda d’en Galiana, quatre hores cada 20 dies de la tanda del Palmer entre el primer de maig i el 31 de gener, dues hores i mitja cada 20 dies de la tanda dels Terços i «una dobla […] que percibe agua siempre que pasa por la acequia […] apreciada en ocho horas de tanda cada veinte días». Comprenia tres peces de terra tengudes en alou del rei, del venedor i del bisbe i capítol de la Seu. La primera, antigament dita la Vela, se situava a la parròquia de Santa Creu i confrontava al nord amb un camí que anava del camí de la Real al camí Vell de Valldemossa; al sud, amb un camí que anava del Molí d’en Carreres al camí Vell de Valldemossa; a l’est, amb el camí Vell de Valldemossa, i a l’oest, amb la síquia de la ciutat i l’hort del Molí d’en Carreres. La segona, antigament anomenada l’Hort, se situava a la parròquia de Sant Jaume i confrontava al nord amb Son Busquets; al sud, amb Can Bleda o Son Pisà; a l’est, amb el camí de Sóller, i a l’oest, amb el camí Vell de Valldemossa. La tercera, antigament denominada la Torre, se situava a la parròquia de Sant Jaume i confrontava al nord amb Son Pardo; al sud, amb el camí de Sóller i el camí Roig; a l’est, amb el camí Roig, i a l’oest, amb el camí de Sóller. Les cases de Son Valero es trobaven damunt la segona peça de terra, a la partió amb Son Busquets. Segons sembla, aquestes edificacions substituïren les antigues, que comptaven amb torre i se situaven damunt la tercera peça de terra, la qual aleshores no comprenia cap construcció (ARM, ECR-827, f. 61; RP7, 1623-terme, 1a).
Jacinto Feliu Bonet morí viudo d’Ana Salas als 76 anys el 14 de maig de 1884 amb testament que havia ordenat el 26 de maig de 1880 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què declarà que no tenia més hereus forçosos que els seus nets: Juan, Francisca, Ana i Isabel Villalonga Feliu, fills de la seva difunta pubila, Isabel Feliu Salas, viuda de Juan Villalonga Mateu, als quals nomenà hereus amb designació de béns. A Juan li deixà la possessió de Son Bacs (Ariany) amb els seus agregats i la comuna de Petra, les possessions de Son Sastre i Son Font (Calvià) i el rafal de Can Domenge. A Ana li deixà el Secar de Son Pacs juntament amb el seu dret de 12 hores d’aigua de la síquia de na Bastera, l’Hort de Sant Joan o Cals Enagistes juntament amb el seu dret d’11 hores d’aigua de la síquia de la ciutat i la casa situada al carrer de Can Ribera amb les seves pertinences i agregats. A Isabel li deixà els rafals contigus de Son Valero i Can Bleda juntament amb el seu dret de 15 hores d’aigua i una dobla de la síquia de la ciutat i un entresol de la casa de la plaça de Cort. En la resta de béns i drets nomenà hereva universal la seva altra neta, Francisca, qui s’adjudicà Son Frau, Son Espases Vell, la Costa, la casa principal, l’entresol interior i botiga de la plaça de Cort i la cotxeria del carrer de Sant Francesc a la part que aleshores es denominava carrer de Lulio. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 10 de gener de 1888 autoritzada pel mateix notari (RP7, 1623-terme, 5a).
Mitjançant escriptura de 23 de desembre de 1913 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Isabel Villalonga Feliu hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma els drets d’aigua de la síquia de la ciutat de què gaudia Son Valero i fou indemnitzada amb la quantitat de 75.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (íd., 1a).
Isabel Concepción Marcelina Villalonga Feliu nasqué el 27 d’abril de 1880. El 1905 es casà amb el tinent coronel Federico Muñoz Gui (n. 21-2-1876), fill del general de divisió Federico Nicomedes Muñoz Maldonado (1840-1906) i de Buenaventura María Gui Girvés. Morí el 2 d’agost de 1958 amb testament que havia ordenat el 21 de desembre de 1956 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què deixà Son Valero, entre altres béns, a les seves filles Isabel i María del Carmen Muñoz Villalonga, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (RP7, 31722-terme, 1a; RP7, 31724-terme, 1a; RP7, 31726-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 de novembre de 1959 autoritzada per dit notari Chacártegui es dividiren Son Valero. María del Carmen s’adjudicà la casa, d’uns 1.100 m², i una peça de terra de secà d’1 quarterada contigua a dit edifici que confrontava al nord amb la parcel·lació de Son Busquets de Jorge Perelló Serra; a l’est, amb Can Perelló (procedent de Son Busquets) i terrenys romanents de Son Valero, i al sud i a l’oest, amb dits terrenys romanents. Isabel s’adjudicà la porció situada a la parròquia de Santa Creu, que consistia en una peça de terra de 2 quarterades amb una torre, un molí i un safareig, la qual confrontava al nord amb la parcel·lació de Cal Capiscol; al sud, amb el Molí d’en Carreres i un camí que de dita finca anava a la carretera de Valldemossa; a l’est, amb la referida carretera, i a l’oest, mitjançant la síquia de la ciutat i el Molí d’en Carreres, amb Can Fosser i Cal Capiscol. Ambdues germanes s’adjudicaren per indivís les terres restants: 14 quarterades i 338 destres que consistien, d’una banda, en una porció que confrontava amb Son Busquets, la parcel·la que s’adjudicà María del Carmen (amb la casa de Son Valero), Can Bleda i les carreteres de Sóller i Valldemossa, i de l’altra, en una porció que confrontava amb el barri de l’Amanecer (procedent de Son Pardo), la carretera de Sóller, el camí Roig i la confluència de dites vies (íd.; RP7, 31780-terme, 1a; RP7, 31782-terme, 1a; RP7, 31784-terme, 1a).
El 23 d’abril de 1959 davant dit notari Chacártegui, Isabel Muñoz Villalonga vengué als industrials Martín i Cristóbal Gual Tauler per preu de 350.000 pessetes una parcel·la de 13.210 m² procedent de la porció situada a la parròquia de Santa Creu. Confrontava al nord amb terres romanents de la venedora (2.625 m²); al sud, amb el Molí d’en Carreres i un camí que de dita finca anava a la carretera de Valldemossa; a l’est, amb la referida carretera, i a l’oest, mitjançant la síquia de la ciutat i el Molí d’en Carreres, amb Can Fosser i Cal Capiscol. Mitjançant escriptura de 3 d’octubre de 1962 autoritzada per dit notari Chacártegui, Martín i Cristóbal Gual Tauler adquiriren de l’Ajuntament de Palma per preu de 65.975 pessetes dues trinxes de terra contigües procedents de l’antiga síquia de la ciutat que ocupaven una superfície total de 377 m², les quals confrontaven al nord amb el carrer del Bolero; al sud, amb el carrer de Sant Josep de la Muntanya; a l’est, amb terres dels compradors, i a l’oest, amb una faixa de terra destinada a Pedro Cruellas Mas i amb les propietats de Josefa Espinosa, Nicolás Simó, Simón Gual, Antonio Gual i Juana Gelabert. Un pic agrupades les dessusdites terres sota una mateixa finca registral (13.587 m²), els germans Martín i Cristóbal Gual Tauler la parcel·laren. Els compradors més destacats foren l’entitat Cristalería Catalana SA (3.288,6 m²), Francisco Font Verdaguer (1.505 m²), Melchor Gelabert Ripoll i Miguel Rosselló Galmés (1.155 m²) i Tintorería Regia de Ferrer y Alcover SRG (903,6 m²). La urbanització d’aquests terrenys donà lloc parcialment als blocs d’habitatges situats entre la carretera de Valldemossa i els carrers del Bolero i Felip II (RP7: 39-III, 1191-III, 1193-III, 1100-III, 3125-III, 2058-III, 2056-III, 2052-III).
María del Carmen Muñoz Villalonga es casà amb el comandant metge Juan Jaume Llobera (†13-12-1983) i en foren fills María del Carmen, Sebastián i Federico Jaume Muñoz. Morí el 27 d’abril de 1960 amb testament hològraf que havia atorgat el 21 de febrer de 1959 i que fou protocol·litzat pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada el 10 de setembre de 1960, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, i propietaris, els seus tres fills. Isabel Muñoz Villalonga morí fadrina i sense testar el 21 de març de 1987, i en acte de 7 de desembre següent dictat per Antonio Martín Ferradal, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, davant el secretari judicial Fernando Pou Andreu en foren declarats únics i universals hereus els seus nebots: María del Carmen, Sebastián i Federico Jaume Muñoz, els quals acceptaren els béns de l’herència el 22 de gener següent davant el notari José María Feliu Bauzá. Mitjançant escriptures de 18 de maig i 6 de novembre de 1989 autoritzades pels notaris Manuel López Leis i Alfredo Arturo Lorenzo Otero, respectivament, les entitats Inmobiliaria Mayalen SA i Binibona SA adquiriren una participació del 62,9% d’una porció de Son Valero de 6 quarterades, 195 destres i 71 centèsimes de destre que confrontava al nord amb Son Busquets i la parcel·la que comprenia la casa de Son Valero; al sud, amb Can Bleda; a l’est, amb la carretera de Sóller, i a l’oest, amb la carretera de Valldemossa. Aquest sector es desenvolupà un cop l’Ajuntament de Palma hagué aprovat definitivament els estatuts i les bases d’actuació de la junta de compensació del polígon Camp Redó en sessió plenària celebrada el 29 de desembre de 1988, acord que fou publicat en el BOIB de 4 de març següent. Segons escriptura de 22 de maig següent autoritzada pel notari Manuel López Leis, l’entitat estava integrada per Federico Jaume Muñoz, com a president; el misser Jaime Montis Suau, com a secretari; Sebastián i María del Carmen Jaume Muñoz, Baltasar Fernández Ruiz (en representació d’Inmobiliaria Mayalen SA), Ángel García de Jalón Lastra (en representació de l’Ajuntament de Palma) i el misser Gabriel Lladó Vidal (en representació de Balear de Técnica e Inversiones SA), com a vocals. La dessusdita porció de Son Valero i la que comprenia la casa foren aportades a la junta de compensació i agrupades, mitjançant el projecte de reparcel·lació, amb devers 20.000 m² procedents de Son Busquets i una trinxa de Can Bleda d’uns 10.000 m². L’operació permeté reordenar urbanísticament tot l’àmbit: una part del sòl es destinà a domini públic i passà a nodrir el parc de les Fonts i la xarxa viària, mentre que damunt la resta s’aixecaren els blocs d’habitatges que s’estenen entre la carretera de Valldemossa i els carrers de Miquel Capllonch, Josep d’Oleza, Bisbe Rafael Josep Verger, Joan Mas, Bartomeu Llull, Jeroni Amengual, Joan Palou i Coll, Miquel Arcas, Jaume Vidal Alcover, Gaspar Sabater i Alfons el Magnànim. Un dels edificis construïts és el que alberga la Delegació Especial d’Economia i Hisenda, la Gerència Regional del Cadastre i el Tribunal Econòmic-Administratiu Regional. El 1990 l’entitat Deume SA, Sebastián Alcina Mestre i Jorge Perelló Garí obtengueren llicència municipal per enderrocar la casa de Son Valero sota la direcció dels tècnics Damián Tomás Garau i Blas Segarra Triverola (RP7, 57463-III, 1a-4a; BOIB, n. 28, 4-3-1989; AMP, Ordre 25867, Any 1990, Expedient 595).
Pel que fa a la porció de 8 quarterades, 1 quartó, 42 destres i 29 centèsimes de destre situada entre el barri de l’Amanecer, la carretera de Sóller i el camí Roig, fou urbanitzada en el decenni de 2000. Damunt una superfície aproximada de 35.000 m² a la banda nord del carrer de Pere Càffaro es construïren els habitatges i els edificis d’ús comercial que s’estenen entre els carrers d’Alfons el Magnànim, Josep Carner, Joan Rosselló de Son Fortesa, Josep Pla, Sant Francesc de Sales, Guillem Reynés Font i Llorenç Moyà. La resta de la porció, d’uns 25.000 m², al sud del carrer de Pere Càffaro, passà a mans del consistori municipal mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta derivada de l’aprovació del projecte de compensació. El 6 de setembre de 1996 davant el notari Mateo Oliver Verd, l’Ajuntament de Palma cedí els terrenys a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que feu construir l’edifici del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears damunt una parcel·la de 9.588 m² que el pla general d’ordenació urbana de 1985 destinava a sistema general d’equipament comunitari docent de titularitat pública. Al sud del conservatori hi ha una zona verda que ocupa una superfície de 3.557 m², i al nord, una parcel·la de 10.147 m² on està prevista la construcció de tres edificis que albergaran el Conservatori Superior de Música, l’Escola Superior d’Art Dramàtic i l’Escola Superior de Disseny; l’edifici actual acollirà els estudis del Conservatori Professional de Música i Dansa. El conjunt d’edificis formarà l’anomenat Districte de les Arts (BOIB, n. 55, 1-5-1999; BOIB, n. 115, 25-9-2001).
