Ca na Verda

La propietat procedeix de l’establiment del rafal de Son Magraner. Se situa al camí de les Cases Noves. Desconeixem l’origen del topònim.

El 21 d’agost de 1842 davant el notari Joan Ignaci March, Felipe Puigdorfila, abans Fuster, establí a Juan Camps Cañellas, fill de Joan i de Joana Aina, una peça de terra de mitja quarterada que comprenia la meitat del trast nombre 6. Confrontava amb l’altra meitat del trast nombre 6 (de Bartolomé Balaguer Palmer), els trasts nombres 5 (de Miguel Vich Cardell) i 7 (de Pedro Pons Rosselló) i un camí d’establidors. S’imposà un cens reservatiu de 3 lliures, pagador el 8 de setembre i redimible al for de 3% (ARM, Not. M-2366, f. 218).

Mitjançant escriptura de primer de novembre de 1842 autoritzada per dit notari March, Juan Camps Cañellas vengué la propietat al conrador Juan Borrás Ferrá, fill de Joan i de Joana, per preu de 23 lliures 2 sous 6 diners (RP2, 604-PG, 1a).

El 29 de setembre de 1871 davant el notari Cayetano Socías Bas, Juan Borrás Ferrá vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a Jorge Palmer Morro. Aleshores estava sembrada d’ametlers i confrontava al sud amb la propietat de Jaime Balaguer (íd., 3a).

Jorge Palmer Morro morí el 29 de gener de 1914 amb testament que havia disposat el 20 de novembre de 1912 davant el notari José Socías Gradolí, en què ordenà diversos llegats a favor de les seves nebodes Margarita i Francisca Garcías Cabrer, Jerónimo Serra Palmer, Catalina Estarellas Palmer i María Palmer Noguera. En la resta de béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Juana Ana Garcías Mascaró (†7-3-1924), i propietari, el nebot d’aquesta Antonio Abraham Garcías. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 6a).

Antonio Abraham Garcías morí el 10 d’agost de 1951 amb testament que havia ordenat el 23 d’octubre de 1947 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereus amb designació de béns el seu fill Arnaldo Abraham Morey i el seu net Jaime Balaguer Abraham, fuster, fill de la difunta filla del testador Antonia Abraham Morey. Mitjançant escriptura de 27 d’octubre de 1960 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat, aleshores anomenada Ca na Verda, se l’adjudicà Jaime Balaguer Abraham. D’altra banda, Arnaldo Abraham Morey (†4-9-1966), carter rural del Secar de la Real, casat amb Francisca Espases Lladó, s’adjudicà la propietat denominada Cal Panerer, procedent de les Set Cases (Son Anglada) (íd., 8a; RP2, 5750-terme, 14a).

El 19 d’agost de 1961 davant dit notari Massanet, Jaime Balaguer Abraham vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a Magdalena Bota Goleta (RP2, 604-PG, 9a).

Mitjançant escriptura de 25 de maig de 1965 autoritzada pel notari de Llucmajor Eduardo Martínez Piñeiro Caramés, Magdalena Bota Goleta manifestà que hi havia fet construir un xalet de planta baixa i cotxeria de 130 m². Confrontava amb el camí de les Cases Noves (íd., 10a).