Cal Jai

La propietat es formà mitjançant l’agrupació de tres peces de terra procedents de l’establiment del rafal de Son Magraner que adquirí José Cañellas Salas, Jai, de qui prengué nom. Diversos membres de la família Cañellas, de malnom Jai, apareixen documentats en el segle XIX com a moliners d’aigua. Actualment la finca està integrada dins el campus universitari.

El 2 d’agost de 1858 davant el notari Cayetano Socías Bas, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de Felipe Puigdorfila, abans Fuster, establí a Martina Salas Roca, casada amb el moliner Joan Cañellas, per preu de 1.962 lliures 9 sous una peça de terra de 6 quarterades que comprenia els trasts nombres 13, 14, 15, 16, 17 i 18. Confrontava amb la carretera de Valldemossa, terres de Miguel Lladó Amorós, els trasts nombres 11 i 12 (de Pablo Romaguera Cañellas) i un camí d’establidors (ARM, CH-668, f. 183).

Martina Salas Roca, de Son Sardina, era filla d’Onofre i de Caterina. Morí sense testar el 12 de febrer de 1870, i en providència de 22 d’abril següent dictada per Ciriaco Pérez de Larriba, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Ramón Mariano Ballester Amengual en fou declarat únic i universal hereu el seu pubil, José Cañellas Salas, moliner, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’abril de 1871 autoritzada pel notari Francisco Mateu (RP2, 581-terme, 2a).

José Cañellas Salas amplià el territori de Cal Jai mitjançant l’adquisició de dues propietats veïnades.

• El 23 de juny de 1872 davant el notari Francisco Mateu, José Cañellas Salas adquirí dels germans Oliver Balaguer per preu de 550 lliures el trast nombre 80, d’1 quarterada. Els germans Sebastián (picapedrer), Bartolomé (jornaler), Catalina (casada amb Miguel Femenía Carbonell) i Francisca Oliver Balaguer tenien la propietat com a hereus de sa mare, Francisca Balaguer Palmer, casada amb Sebastián Oliver Cañellas, qui morí sense testar el 25 de desembre de 1866, i en providència de 15 de maig de 1871 dictada per Francisco María Donnet Arias, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Jerónimo Sureda Guiscafré en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills, els quals acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 22 de maig de 1871 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Francisca Balaguer Palmer la tenia per herència de sa mare, Caterina Palmer Florit, hereva universal del seu home, Bartomeu Balaguer Cardell (†21-12-1844), veïnada de Son Sardina, la qual morí als 84 anys el 24 de desembre de 1862 amb testament que havia disposat el 7 d’agost de 1845 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què nomenà hereus dels béns paterns i materns amb designació de béns els seus fills Bartolomé (moliner), Jaime (moliner) i Francisca Balaguer Palmer (casada amb Sebastián Oliver Cañellas) i la seva neta Catalina Balaguer Pons (casada amb José Roca). A Bartolomé li deixà una porció de mitja quarterada de Can Vergueta amb les cases; a Jaime, una altra porció de mitja quarterada de Can Vergueta sense cases; a Francisca, la propietat que aquí ens ocupa i una caseta denominada Can Bover, situada a Son Sardina; i a Catalina, una casa que tenia a Establiments amb la peça de terra d’1 quartó contigua. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 12 de març de 1864 autoritzada pel notari Pedro José Bonet. Caterina Palmer Florit la tenia per compra a Guillermo Salom Terrasa mitjançant escriptura de 27 de març de 1845 autoritzada pel notari Joan Ignasi March. Guillermo Salom Terrasa la tenia per establiment que signà al seu favor Felipe Puigdorfila, abans Fuster, mitjançant escriptura de 15 d’agost de 1843 autoritzada per dit notari March, per preu d’entrada de 75 lliures i cens reservatiu de 6 lliures (RP2, 1673-terme, 1a-3a; ARM, Not. M-2367, f. 108).
• El 7 de juny de 1890 davant el notari Emilio Guasp Vicens, José Cañellas Salas adquirí d’Ana Lladó Vidal i de la seva filla Magdalena Salom Lladó per preu de 5.000 pessetes una peça de terra de 2 quarterades que comprenia els trasts nombres 78 i 79. Les venedores la tenien, ço és, Ana Lladó Vidal, com a dona i hereva usufructuària, i Magdalena Salom Lladó, com a filla i hereva propietària del conrador Bartolomé Salom Terrasa, natural i veïnat de Son Sardina, qui morí als 54 anys el 9 de març de 1868 amb testament i codicil que havia disposat el 29 de juny i el 12 de juliol de 1864, respectivament, davant el notari Manuel Sancho. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Bartolomé Salom Terrasa, fill de Jaume i de Magdalena, la tenia, ço és, el trast nombre 79, per establiment que signà al seu favor Felipe Puigdorfila, abans Fuster, mitjançant escriptura de 15 d’agost de 1843 autoritzada pel notari Joan Ignasi March, per preu d’entrada de 75 lliures i cens reservatiu de 6 lliures; i el trast nombre 78, per compra a Miguel Ordinas Sabater per preu de 450 lliures mitjançant escriptura de 14 d’agost de 1858 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas. Miguel Ordinas Sabater, fill de Pere Josep i de Caterina, tenia el trast nombre 78 per establiment que signà al seu favor Felipe Puigdorfila, abans Fuster, mitjançant escriptura de 15 d’agost de 1843 autoritzada pel notari Joan Ignasi March, per preu d’entrada de 75 lliures i cens reservatiu de 6 lliures (RP2, 85-terme: 1a, 5a-6a; ARM, Not. M-2367: f. 104, 106).

José Cañellas Salas, veïnat de Son Sardina, morí fadrí als 68 anys el 24 d’abril de 1897 amb testament que havia disposat el 10 de març de 1896 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal Francisca Tomás Ambrós, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 d’agost següent autoritzada pel notari Alejandro Rosselló Pastors (RP2: 85-terme, 581-terme, 1673-terme).

Francisca Tomás Ambrós morí el 31 d’octubre de 1902 amb testament que havia ordenat el 22 de març de 1901 davant dit notari Rosselló, en què llegà en concepte de llegítima al seu fill Onofre Cañellas Tomás (†17-7-1918), entre altres béns, una porció de Cal Jai de 3 quarterades que comprenia els trasts nombres 78, 79 i 80. En la resta de béns nomenà hereu usufructuari el seu home, Mateo Cañellas Palmer (†6-1-1917), i propietària, la seva neta Francisca Cañellas Amengual, qui s’adjudicà la porció restant, que comprenia els trasts nombres 13, 14, 15, 16, 17 i 18, ocupava una superfície de 6 quarterades i tenia la casa, de 218,28 m², planta baixa, alts i dos aiguavessos. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de març següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 8059-terme, 1a).

El 22 de febrer de 1908 davant el notari José Socías Gradolí, Onofre Cañellas Tomás vengué la seva porció de Cal Jai per preu de 9.000 pessetes a Gabriela Pujol Alemany, qui l’agregà a Son Lledó (íd., 4a).

Mitjançant escriptura de 17 de maig de 1948 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Francisca Cañellas Amengual vengué la propietat per preu de 75.000 pessetes a José Cavaller Llobet, qui el 19 de novembre de 1955 davant el notari Jorge Roura Rosich la vengué per preu de 30.100 pessetes al matrimoni Juan José Fuster Miró, oftalmòleg, i María del Pilar Abbad Berger (RP2, 7161-terme, 13a-14a).

El 23 de desembre de 1965 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Juan José Fuster Miró i María del Pilar Abbad Berger vengueren aquesta i una altra propietat per preu global de 100.000 pessetes a la Congregación de la Misión de San Vicente de Paúl, que l’adquirí representada pel pare Andrés Garcías Orfí, superior de la congregació, autoritzat pel superior provincial de Barcelona, Miguel Piquer Gené (íd., 15a).

L’altra propietat que Juan José Fuster Miró i María del Pilar Abbad Berger vengueren al mateix acte a la Congregación de la Misión de San Vicente de Paúl consistia en una peça de terra de 2 quarterades amb casa que comprenia els trasts nombres 72 i 73. La tenien per compra a Rafael Jaume Jaume per preu de 8.700 pessetes mitjançant escriptura de 20 d’agost de 1960 autoritzada pel notari José Clar Salvá. Rafael Jaume Jaume se l’adjudicà en la divisió dels béns de sa mare, Margarita Jaume Castelló, veïnada de Marratxí, qui morí el 13 de novembre de 1955 amb testament que havia disposat el 26 d’abril de 1950 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Gaspar Jaume Juliá, i propietaris en parts iguals, els seus set fills: Juana Ana (casada amb Miguel Bestard Serra), Margarita, Rafael, María (casada amb Juan Juan Camps), Vicente (agricultor), Catalina (casada amb Miguel Busquets Ripoll) i Gaspar Jaume Jaume, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de juliol següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Margarita Jaume Castelló se l’adjudicà en la divisió dels béns de sa mare, Juana Ana Castelló Riutort, qui morí el 19 de juny de 1937 amb testament que havia ordenat el 16 d’abril de 1920 davant el notari de Santa Maria del Camí Jesús Solís de Ecenarro, en què nomenà hereus en parts iguals els seus cinc fills: Pedro José, Catalina, Margarita, Vicente (†8-9-1930, casat amb Magdalena Nadal Jaume) i Juana Ana Jaume Castelló, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de setembre següent autoritzada pel notari de Santa Maria del Camí José Clar Salvá. Juana Ana Castelló Riutort, veïnada de Marratxí, la tenia per herència del seu avi patern, Jaime Castelló Vaquer, qui morí el 4 d’octubre de 1883 amb testament que havia disposat el 24 de desembre de 1876 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereva universal la seva neta, Juana Ana Castelló Riutort, filla de Margarita Riutort Salom (†5-10-1904) i del fill difunt del testador Vicente Castelló Abraham, qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 2 d’octubre de 1905 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Jaime Castelló Vaquer la tenia per establiment que signà al seu favor Felipe Puigdorfila, abans Fuster, mitjançant escriptura de 24 de desembre de 1842 autoritzada pel notari Joan Ignasi March, amb la imposició d’un cens reservatiu de 12 lliures (RP2, 8536-terme: 1a-2a, 8a-11a; ARM, Not. M-2366, f. 320).

Mitjançant escriptura de 15 de desembre de 1976 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau, Joaquín Fuster de Puigdorfila Villalonga redimí l’alou i el cens que gravaven els trasts nombres 72 i 73 després que la congregació pagàs la quantitat de 7.000 pessetes (íd., 14a).

La Congregación de la Misión de San Vicente de Paúl hi construí un edifici destinat a seminari. Tanmateix, la falta de vocacions motivà que en el decenni de 1970 la propietat fos venuda per preu de 20,5 milions de pessetes al Patronat Econòmic d’Estudis Universitaris i Superiors de Balears. Aquesta entitat instal·là a l’antic seminari la Facultat de Ciències, que començà a funcionar la tardor de 1972 (ARA Balears, 4-12-2022; fciencies.uib.cat; RP2, 39946-III, 1a).

Les cases de Cal Jai, que foren rehabilitades en un moment que no podem precisar, alberguen el Servei de Prevenció de Riscos Laborals, el Servei d’Atenció Mèdica, Edicions UIB i l’Oficina de Planificació Estratègica.