La propietat es formà mitjançant l’agrupació de diverses peces de terra procedents de l’establiment de la possessió de Son Magraner que adquirí la família Lladó, de qui prengué nom. Des de 1987 els seus terrenys formen part del campus universitari.
El 20 d’abril de 1857 davant el notari Cayetano Socías Bas, Antonio Sureda Verd, com a apoderat de Felipe Puigdorfila, abans Fuster, establí a Miguel Lladó Amorós, fill de Miquel i de Francina, per preu d’11.000 lliures una peça de terra de 26 quarterades i 292 destres que comprenia els trasts nombres 18, 19, 20, 21, 22, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 35, 36 i 37. Confrontava amb els trasts nombres 23 (d’Antonio Costa Oliver) i 33 i 34 (de Juan Serra Mir), la carretera de Valldemossa, la Casa Nova de Canet (de Fausto Gual de Torrella), establits de Son Espanyol i terres romanents al venedor (ARM, CH-667, f. 239).
Mitjançant escriptura de 29 d’agost de 1857 autoritzada per dit notari Socías, Miguel Lladó Amorós adquirí d’Antonio Costa Oliver, fill de Mateu i de Magdalena, el trast nombre 23, d’1 quarterada i 34 destres, per preu de 461 lliures 13 sous i l’obligació de continuar prestant a Felipe Puigdorfila, abans Fuster, el cens de 6 lliures 10 sous, redimible al for de 3% i pagador el 8 de setembre. Confrontava amb la carretera de Valldemossa i terres del comprador (RP2, 31-terme, 1a).
El 8 de novembre de 1858 davant dit notari Socías, Miguel Lladó Amorós adquirí de l’esporlerí Juan Serra Mir, fill de Pere Miquel Serra Vives, una peça de terra de 2 quarterades que comprenia els trasts nombres 33 i 34, per preu de 1.200 lliures i l’obligació de continuar prestant a Felipe Puigdorfila, abans Fuster, el cens de 12 lliures, redimible al for de 3% i pagador el 8 de setembre. Confrontava amb la carretera de Valldemossa i terres del comprador (íd.).
Mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1868 autoritzada per dit notari Socías, Miguel Lladó Amorós adquirí de Josefa Aguiló Bonnín per preu de 60.952 pessetes el dret de percebre cinc hores d’aigua cada 15 dies de la tanda nombre 2 de la síquia de na Bastera (íd., 3a).
Miguel Lladó Amorós morí el 24 de setembre de 1871 amb testament que havia disposat el 18 anterior davant dit notari Socías, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Lladó Pujol (†12-11-1879), i propietaris, els seus fills: Miguel, Mateo Enrique, Emilio, Francisca (religiosa del convent de la Concepció), Carmen i Dolores Lladó Lladó (†18-12-1872 als 9 anys). En document privat de 7 de febrer de 1883, elevat a escriptura pública el 26 de juny de 1888 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, els germans Lladó Lladó es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Mateo Enrique. Aleshores ocupava una superfície de 29 quarterades i 326 destres i confrontava al nord amb terres de Jerónima Mas; al sud, amb terra de Juan Cañellas; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb terres de la possessió de Son Espanyol, de Jorge Palmer i de María Mateu (íd.: 3a, 9a).
El 6 de maig de 1896 davant el notari Alejandro Rosselló Pastors, Mateo Enrique Lladó Lladó vengué la propietat per preu de 70.000 pessetes a la seva dona, Gabriela Pujol Alemany, qui amplià el territori de Son Lledó mitjançant l’adquisició de terres veïnades (íd., 10a).
- El 5 d’octubre de 1885 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Gabriela Pujol Alemany adquirí dels germans Palmer Mateu per preu de 4.977 pessetes amb 49 cèntims una peça de terra de 2 quarterades i 210 destres denominada la Rota o la Rota Llarga que comprenia els trasts nombres 74 i 75. Els germans Juana María (casada amb Juan Pons Arnau), Francisca (casada amb Sebastián Cladera Suau), Antonia, Bartolomé (n. 18-12-1871), Onofre (n. 16-1-1875) i Carmen Palmer Mateu (n. 14-10-1879) tenien la propietat com a hereus de sa mare, María Mateu Cabrer, conradora, qui morí als 42 anys el primer de novembre de 1882 amb testament que havia ordenat el 4 d’octubre de 1871 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Bartolomé Palmer Flexas, i propietaris en parts iguals, els seus fills, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de març següent autoritzada pel mateix notari. María Mateu Cabrer l’adquirí d’Andrés Pol Pascual per preu de 1.460 lliures mitjançant escriptura de 22 d’abril de 1868 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy. Andrés Pol Pascual, conrador, fill de Miquel i de Joana Aina, veïnat de Son Sardina, l’adquirí de Felipe Puigdorfila, abans Fuster, per preu d’entrada de 63 lliures 2 sous 6 diners i cens reservatiu de 15 lliures 3 sous mitjançant escriptura de 13 d’agost de 1843 autoritzada pel notari Joan Ignasi March (RP2, 239-PG: 1a, 3a, 9a, 11a).
- El 19 de setembre de 1888 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Gabriela Pujol Alemany adquirí del jornaler Arnaldo Verdera Gil per preu de 500 lliures una peça de terra d’1 quarterada que comprenia el trast nombre 76. El venedor la tenia com a hereu usufructuari de sa mare, Isabel Gil Palliser, la qual morí als 76 anys el 20 de juny de 1882 amb testament que havia disposat el 23 de setembre de 1877 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereu usufructuari el seu pubil, Arnaldo Verdera Gil, i propietaris en parts iguals, els seus quatre nets Isabel, Catalina, Francisca i Juan Verdera, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de desembre següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Isabel Gil Palliser, casada amb Juan Verdera, filla de Joan i de Francina, l’adquirí de Felipe Puigdorfila, abans Fuster, el 13 d’agost de 1843 davant el notari Joan Ignasi March per preu d’entrada de 76 lliures i cens reservatiu de 6 lliures (RP2, 4025-terme: 1a, 3a, 5a).
- El 17 d’octubre de 1895 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Gabriela Pujol Alemany adquirí del moliner Jorge Palmer Morro per preu de 3.000 pessetes una peça de terra d’1 quarterada que el venedor adquirí del conrador Pedro José Ordinas Cañellas per preu de 700 lliures mitjançant escriptura de 5 d’abril de 1865 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas. Pedro José Ordinas Cañellas la tenia per divisió de l’herència paterna que efectuà amb el seu germà Antonio el 5 de juny de 1853 davant el notari Joan Muntaner Riera. Prestava 6 lliures cens a Felipe Puigdorfila, abans Fuster (RP2, 273-terme, 1a-2a).
- Finalment, el 22 de febrer de 1908 davant el notari José Socías Gradolí, Gabriela Pujol Alemany adquirí d’Onofre Cañellas Tomás (†17-7-1918) per preu de 9.000 pessetes una peça de terra de 3 quarterades procedent de Cal Jai que comprenia els trasts nombres 79 i 80 (RP2, 8059-terme: 1a, 4a).
Gabriela Pujol Alemany, viuda en primeres núpcies de Santiago Alemany Dols i en segones de Mateo Enrique Lladó Lladó, morí als 75 anys el 13 de gener de 1930 amb testament que havia disposat el 8 de maig de 1925 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills Miguel, Francisca i Dolores Lladó Pujol i els hereus del seu fill Nicolás Alemany Pujol, ço és, la viuda, Teresa Alomar, i els fills comuns: Santiago, Enrique, Gabriela, Dolores i Teresa Alemany Alomar. Destinà Son Lledó a les seves filles Francisca i Dolores Lladó Pujol. Aleshores ocupava una superfície de 264.229,72 m², tenia casa i confrontava al nord amb Can Jeroni (de Miguel Mas Mir), Cal Calatraví (de Juan Vaquer Palliser) i Can Rosa de la Carabina (de Pablo Balaguer Artigues); al sud, amb Cal Jai (de Francisca Cañellas); a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb la possessió de Son Espanyol. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 d’abril següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (RP2, 14346-terme, 1a).
El 7 de setembre de 1937 davant el notari Asterio Unzué Undiano, les germanes Francisca i Dolores Lladó Pujol vengueren la propietat per preu de 47.000 pessetes a Joaquín Fuster de Puigdorfila Zaforteza (íd.: 2a, 4a).
Mitjançant escriptura de 9 de març de 1984 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, Joaquín Fuster de Puigdorfila Zaforteza (†18-6-1986) donà el ple domini de Son Lledó als seus cinc fills: Felipe (industrial), Juan, Carmen, Margarita i Isabel, nascuts del seu matrimoni amb Isabel Villalonga Amorós (†29-6-2004 als 96 anys) (RP2, 19980-VI, 1a).
Pel Reial decret 2405/86, de 10 d’octubre de 1986, publicat al BOE de 21 de novembre, fou declarada d’urgència l’ocupació d’una superfície de terreny aproximada de 140 quarterades necessària per al campus universitari, que afectava Son Lledó i 29 finques més, procedents totes, al seu torn, de Son Espanyol i Son Magraner. Entre gener i març de 1987 la Universitat de les Illes Balears inicià expedient d’expropiació dels terrenys. El primer d’octubre següent Nadal Batle Nicolau i Luis Francisco Piña Saiz, rector i gerent de la universitat, respectivament, procediren a l’ocupació de les terres expropiades (íd., 2a).
Entre 1991-92 les cases de Son Lledó foren rehabilitades i convertides en la seu central dels òrgans de govern i serveis administratius de la universitat.
Dins les cases es trobà part de l’arxiu de la família Puigdorfila Villalonga, compost de 3.378 documents datats entre els segles XVII-XX. Des de 1990 romangué custodiat dins vuit capses a l’Arxiu Històric de la UIB. El 21 de juny de 2007 la universitat tornà a la família els documents després d’haver-los digitalitzats (Diario de Mallorca, 21-06-2007).































