La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre l’església d’Establiments, el camí reial d’Esporles, Son Morlà i Son Berga. Se situa al nombre 39 del camí del Putxet. Desconeixem l’origen del topònim.
El 18 de setembre de 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí al picapedrer Nadal Salamanca Torres, fill de Nadal i de Martina, els trasts nombres 24, 39 i 40, de 3 quarterades i 1 quartó. Confrontaven amb el camí d’Esporles, el camí de la Coma Freda, el camí del Putxet i els trasts nombres 25 i 26 (de Jaime Vallespir Pons) i 41 (de Bartolomé Crespí Ginard). S’imposà un cens reservatiu de 42 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1947, f. 154).
En un moment que no podem precisar Nadal Salamanca Torres vengué totalment o parcialment la propietat a Pere Josep Ramis Socias, qui mitjançant escriptura de 6 de novembre de 1850 autoritzada per dit notari Sancho vengué el trast nombre 40, d’1 quarterada, al garriguer Miquel Balaguer Comas amb l’obligació de prestar 12 lliures cens de nombre de 42 lliures cens (RP2, 6409-terme, 1a).
Miquel Balaguer Comas morí viudo als 89 anys el primer d’abril de 1883 amb testament que havia disposat el 22 d’abril de 1860 davant dit notari Sancho, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Jaime i Matías Balaguer Sampol, i en la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Sampol Ribas (†12-7-1877), i propietari, el seu fill Matías, qui s’adjudicà la propietat mitjançant escriptura de 2 de juliol següent autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas. Aleshores comprenia una casa que hi havia fet edificar el difunt i confrontava al nord amb terres de Bartolomé Crespí; al sud, amb terres d’Onofre Mateu; a l’est, amb el camí del Putxet, i a l’oest, amb terres de Miguel Seguí i terres de Mateo Castelló (íd.).
El 28 de gener de 1896 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Matías Balaguer Sampol vengué la propietat a Lorenzo Terrasa Servera per preu de 625 pessetes (íd., 4a).
Lorenzo Terrasa Servera morí el 16 d’agost de 1948 amb testament que havia ordenat el 5 de juliol de 1933 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Femenía Picornell, i propietaris, els seus quatre fills: María (casada amb el picapedrer José Miquel Bonet), Jaime (agricultor), José (fuster) i Catalina Terrasa Femenía (casada amb el ferrer Antonio Sabater Vallespir). Mitjançant escriptura de 14 de febrer següent autoritzada pel notari José Vidal Busquets acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se la repartiren Catalina i María. Segons aquest document, la finca s’anomenava Can Mei. Catalina s’adjudicà una porció de 212 destres i la casa, i María, la porció restant, de 188 destres (íd., 8a; RP2, 25250-terme, 1a).
Segons el cadastre, es tracta de les parcel·les 35, 36, 37 i 220 del polígon 10 i ocupen una superfície total de 7.136 m².
El terme de Palma 