La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre l’església d’Establiments, el camí reial d’Esporles, Son Morlà i Son Berga. Se situa al nombre 49 del camí del Putxet. Pren nom del lloc on s’ubica.
El 18 de setembre de 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí al jornaler Salvador Bosch Salamanca, fill d’Antoni i de Magdalena, el trast nombre 43-1r, de mitja quarterada. Confrontava amb el trast nombre 43-2n (de Miguel Sabater Bujosa), el trast nombre 42 (de Bartolomé Crespí Ginard), un camí d’establidors i el trast nombre 44 (d’Antonio Terrasa Bosch). S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1947, f. 176).
Mitjançant escriptura de 4 de juliol de 1882 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Salvador Bosch Salamanca vengué la propietat per preu de 350 lliures a l’industrial Felipe Guasp Vicens. Segons el document, la finca es denominava el Putxet, comprenia una casa ruïnosa i confrontava al nord amb terres d’Antonio Terrasa; al sud, amb terres de Magdalena Crespí; a l’est, amb un camí, i a l’oest, amb terres de Miguel Sabater (RP2, 4112-terme, 1a).
El 27 de maig de 1911 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Felipe Guasp Vicens vengué la propietat per preu de 350 lliures al seu germà Juan (íd., 3a).
Juan Guasp Vicens fou un destacat arquitecte. Es casà amb María Francisca Ferragut Pou (†29-4-1922 als 66 anys) i en foren fills Juan, Ignacio (misser), Luis (qui premorí als seus pares), José i Catalina Tomás Guasp Ferragut. Morí a Santanyí als 81 anys el 10 de setembre de 1932 amb testament hològraf que havia atorgat el 18 d’abril de 1918 i que fou protocol·litzat pel notari Asterio Unzué Undiano el 30 de desembre de 1932, en què feu un llegat al seu nebot Francisco Guasp Pou, i en la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, els seus fills. Mitjançant escriptura de 20 de maig següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina (íd., 6a).
El 16 de juliol de 1946 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Catalina Guasp Ferragut vengué la propietat per preu de 2.400 pessetes a l’apotecari José Sureda Sancho (íd., 7a).
En el decenni de 1970 se segregà una porció de 180 m² a favor de Florencio Elías Sanfeliú (RP2, 29584-III, 1a).
Mitjançant escriptura de 10 de desembre de 1980 autoritzada pel notari Andrés Barceló Mesquida, Fernando Truyols Morell redimí l’alou i el cens que gravaven la finca després que el seu propietari pagàs la quantitat de 150.000 pessetes (RP2, 4112-terme, 9a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 24 del polígon 10 i ocupa una superfície de 3.619 m².
El terme de Palma 