Amb el nom del Putxet tenim documentades dues propietats procedents de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre l’església d’Establiments, el camí reial d’Esporles, Son Morlà i Son Berga. Se situen al lloc del Putxet i estan marcades amb els nombres 46 i 49 del camí homònim.
El 18 de setembre de 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí al jornaler Salvador Bosch Salamanca, fill d’Antoni i de Magdalena, el trast nombre 43-1r, de mitja quarterada. Confrontava amb el trast nombre 43-2n (de Miguel Sabater Bujosa), el trast nombre 42 (de Bartolomé Crespí Ginard), un camí d’establidors i el trast nombre 44 (d’Antonio Terrasa Bosch). S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1947, f. 176).
Mitjançant escriptura de 4 de juliol de 1882 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Salvador Bosch Salamanca vengué la propietat per preu de 350 lliures a l’industrial Felipe Guasp Vicens. Segons el document, la finca es denominava el Putxet, comprenia una casa ruïnosa i confrontava al nord amb terres d’Antonio Terrasa; al sud, amb terres de Magdalena Crespí; a l’est, amb un camí, i a l’oest, amb terres de Miguel Sabater (RP2, 4112-terme, 1a).
El 27 de maig de 1911 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Felipe Guasp Vicens vengué la propietat per preu de 350 lliures al seu germà Juan (íd., 3a).
Juan Guasp Vicens fou un destacat arquitecte. Es casà amb María Francisca Ferragut Pou (†29-4-1922 als 66 anys) i en foren fills Juan, Ignacio (misser), Luis (qui premorí als seus pares), José i Catalina Tomás Guasp Ferragut. Morí a Santanyí als 81 anys el 10 de setembre de 1932 amb testament hològraf que havia atorgat el 18 d’abril de 1918 i que fou protocol·litzat pel notari Asterio Unzué Undiano el 30 de desembre de 1932, en què feu un llegat al seu nebot Francisco Guasp Pou, i en la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, els seus fills. Mitjançant escriptura de 20 de maig següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina (íd., 6a).
El 16 de juliol de 1946 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Catalina Guasp Ferragut vengué la propietat per preu de 2.400 pessetes a l’apotecari José Sureda Sancho (íd., 7a).
En el decenni de 1970 se segregà una porció de 180 m² a favor de Florencio Elías Sanfeliú (RP2, 29584-III, 1a).
Mitjançant escriptura de 10 de desembre de 1980 autoritzada pel notari Andrés Barceló Mesquida, Fernando Truyols Morell redimí l’alou i el cens que gravaven la finca després que el seu propietari pagàs la quantitat de 150.000 pessetes (RP2, 4112-terme, 9a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 24 del polígon 10 i ocupa una superfície de 3.619 m².
El 18 de setembre de 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Guillermo Arbós Antich, fill de Bartomeu i d’Isabel, el trast nombre 88-1r, de mitja quarterada. Confrontava amb un camí de 15 pams, el trast nombre 87 (de Jaime Balaguer Comas), el trast nombre 91 (de Bartomeu Mir Coll) i el trast nombre 88-2n (de Salvador Bosch Salamanca). S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1947, f. 192).
Guillermo Arbós Antich morí intestat a la vila d’Establiments el 8 de novembre de 1855, i en sentència de 7 de novembre de 1885 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Ramón María Ballester en foren declarats hereus legals els seus dos únics fills: Guillermo i Bartolomé Arbós Borrás, nascuts del seu matrimoni amb Catalina Borrás Arbona. Guillermo Arbós Borrás també morí intestat a la vila d’Establiments el 10 d’agost de 1856, i en la dessusdita sentència en fou declarada hereva la seva pubila, Catalina Arbós Tomás, jornalera, casada amb Miguel Mas Cabrer. Bartolomé Arbós Borrás, peó caminer, viudo en primeres núpcies de Francisca Buades i casat al temps de la seva mort amb María Serra Nadal, morí als 59 anys el 4 de gener de 1883 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Juan Planas Palou, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris, els seus fills: Catalina Arbós Buades (casada amb el jornaler Bartolomé Rullán Catalá) i Guillermo Arbós Serra (sabater). Catalina Arbós Buades morí als 34 anys el 21 de maig de 1883 amb testament que havia ordenat el 3 de gener anterior davant dit notari Planas, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Francisca, Antonio, Bartolomé i Ramón Rullán Arbós (†24-12-1883 als 5 anys a la vila d’Establiments). Mitjançant escriptura de 14 de febrer de 1886 autoritzada pel notari Juan Palou Coll acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que aleshores ocupava una superfície de mitja quarterada, estava plantada d’ametlers i figueres i comprenia una casa de planta baixa d’un aiguavés i un pou. Els cosins Guillermo Arbós Serra i Catalina Arbós Tomás se la dividiren a raó d’1 quartó perhom. Catalina s’adjudicà la casa i el pou, excepte una part que abans era quadra i que es trobava en estat ruïnós, que se l’adjudicà Guillermo (RP2, 4974-terme, 1a-3a).
El 23 de desembre de 1892 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Guillermo Arbós Serra vengué la seva part de la propietat per preu de 500 pessetes a Miguel Mas Cabrer, casat amb Catalina Arbós Tomás (RP2, 4975-terme, 2a).
Catalina Arbós Tomás morí el 18 de novembre de 1920 amb testament que havia disposat l’11 anterior davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Miguel Mas Cabrer, i propietaris en parts iguals, els seus set fills: Juan, Guillermo, Juana María, Catalina, Francisca, Margarita i Miguel Mas Arbós (RP2, 4974-terme, 7a).
Juan Mas Arbós morí sense testar el 26 de febrer de 1924, i en acte de 5 d’abril de 1929 dictat per Adolfo Fernández Moreda Martínez Chacón, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Catalina (casada amb Sebastián Simó Palmer), Magdalena (casada amb Jaime Frau Comas), María (casada amb Juan Suau Tomás), Miguel (picapedrer), Antonio i Juan Mas Vallcaneras, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Catalina Vallcaneras Ordinas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de gener de 1930 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas (íd.).
El 15 d’octubre de 1932 davant dit notari Pou, Miguel Mas Cabrer donà la seva part de la propietat juntament amb altres quatre finques als seus fills Guillermo, Juana María (casada amb Damián Cabrer Ordinas), Catalina (casada amb Bernardo Simó Gelabert), Francisca (casada amb Sebastián Carbonell Juaneda), Miguel i Margarita Mas Arbós (veïnada de Marsella, casada amb Miguel Crespí Alorda) i als seus nets Catalina, Magdalena, María, Miguel, Antonio i Juan Mas Vallcaneras. Mitjançant escriptura de 21 de setembre de 1933 autoritzada pel mateix notari es dividiren els béns hereditaris i Miguel Mas Arbós s’adjudicà la part del Putxet que pertanyia a son pare (RP2, 4975-terme, 5a-6a).
Mitjançant escriptura de 4 d’abril de 1959 autoritzada pel notari José Masot Novell, Magdalena Mas Vallcaneras s’adjudicà la part del Putxet que pertanyia a la seva àvia Catalina Arbós Tomás (RP2, 4974-terme, 11a).
Segons el cadastre, es tracta de les parcel·les 29 i 30 del polígon 10 i ocupen una superfície total de 3.431 m².
El terme de Palma 