1855-1932
Destacat arquitecte mallorquí. Estudià a l’Institut Balear. Entre 1877-83 fou l’arquitecte municipal de Palma. Durant aquesta etapa traçà l’eixample oest de la capital. El 1883 fou nomenat arquitecte provincial de les Illes Balears, càrrec que deixà d’exercir el 1908. El 1885 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Palma i entre 1886-1919 fou l’arquitecte diocesà. Una de les intervencions més importants fou la continuació de les obres de la seu de la Diputació Provincial (avui Consell de Mallorca), iniciades per l’arquitecte Joaquín Pavía el 1882. Des de 1884 i fins a 1908 ocupà el càrrec de director de les obres de la Diputació. Entre 1885-1904 dirigí també les obres de restauració de la Llonja de Palma, on ocupà el càrrec de responsable tècnic i director d’obres. Cal esmentar també la construcció de la capella de la presó de l’Audiència (1894); la reforma de la façana del Teatre Principal, el que suposà la modificació del cos central de la façana (1894); la rehabilitació i ampliació de l’Hospital Provincial de Palma (1886-96); la reestructuració de l’Institut Balear (1899) i els projectes de restauració de l’església de la Sang (1902) i de la clínica psiquiàtrica de Jesús (1906), entre d’altres. Fora de la capital destacà la redacció del projecte d’urbanització dels terrenys del Celler (Sóller), de resultes del qual s’obriren els carrers del Celler, Fortuny, Sant Jaume i Santa Teresa, i es transformà en passeig la plaça dels Estiradors. La redacció del projecte de la Gran Via fou encarregat (1895) a Bartolomé Ferrá, encara que Juan Guasp en feu (1903) un nou pla. També revisà els plànols de la futura església de Sant Miquel de Son Carrió (1899-1907), juntament amb Antonio Gaudí i Juan Rubió. A Santanyí destacà la construcció de les cases de Son Danusset i l’edifici de la Casa de la Vila, situat a la plaça Major, construït entre 1897-1904, tot i que el 1902 ja s’havia inaugurat. A Andratx rehabilità (1890-92) l’edifici de l’antiga Cúria i construí (1895) el camí veïnal que unia els nuclis de l’Arracó i Sant Elm. Fou un dels nombrosos mallorquins que assistiren al Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Treballà, juntament amb Bartolomé Ferrá i Pedro de Alcántara Peña, en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear, concretament en la secció d’«Arquitectura, Pintura y Escultura amb les seves ramificacions». El 28 de novembre de 1932, en sessió ordinària de la Comissió de Monuments Històrics i Artístics de Balears, a petició dels seus membres es dedicà un sentit record en la memòria de l’arquitecte Juan Guasp Vicens, que durant molts anys representà en aquella comissió l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, a la qual pertanyia.
Bibliografia
Vibot, T. (2007). Les possessions de Mallorca (Vol. II). Pollença: El Gall Editor.
El terme de Palma 