Ca na Pastora

Ca la Pastora

La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre Son Magraner i Son Berga. Se situa al nombre 15 del carrer Llarg. Desconeixem l’origen del topònim.

El 5 de setembre de 1845 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí al jornaler Bartolomé Gomila Coll el trast nombre 106, d’1 quarterada. Confrontava amb terres romanents al venedor, el trast nombre 109 (de José Castelló Vaquer), un camí d’establidors (actual carrer Llarg) i el trast nombre 103 (de Gabriel Alemany Salom). S’imposà un cens reservatiu de 12 lliures pagador el 29 de setembre, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1949, f. 156).

Bartolomé Gomila Coll morí als 60 anys el 10 d’abril de 1868 amb testament que havia disposat el 7 de maig de 1861 davant dit notari Sancho, en què declarà que tenia dues filles difuntes. Feu diversos llegats als seus fillols Rafael Terrades (fill de Mateo) i Baltasar Sans (fill de Bartolomé) i a la fillola de la seva dona Francisca Vich (filla de Juan). En la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, Magdalena Terrades Perelló. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 següent autoritzada pel mateix notari. Segons aquest document, la propietat es denominava Ca na Pastora, tenia una casa marcada amb el nombre 23 del quarter 10è de la zona 4a i ocupava una superfície d’1 quarterada (RP2, 1114-terme, 1a).

Magdalena Terrades Perelló, jornalera, morí viuda als 81 anys el 23 d’octubre de 1883 amb testament que havia ordenat als establiments de Son Espanyol el 3 anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què feu un llegat a Catalina Terrades, filla de Pedro, i en la resta de béns nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus germans Esperanza i Pedro Terrades Perelló, als quals destinà una porció de mitja quarterada perhom amb l’obligació de prestar la part corresponent del cens reservatiu. La porció d’Esperanza se situava a la part de llebeig i comprenia la casa. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de novembre següent autoritzada pel mateix notari. Segons aquest document, la propietat es denominava Ca la Pastora (íd., 2a).

Esperanza Terrades Perelló morí als 74 anys el 30 de setembre de 1887 amb testament que havia disposat el 26 de maig de 1884 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Bartolomé Sans Gamundí (†6-4-1889), i propietaris amb designació de béns, els seus sis fills: Baltasar, Magdalena (casada amb Pedro Crespí Lladó), Jaime, Esperanza (casada amb Guillermo Gelabert Santandreu), María i Bartolomé Sans Terrades. Mitjançant escriptures de 22 de novembre següent, 23 de febrer següent i 27 d’agost següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Bartolomé (íd., 4a-5a).

El 8 de gener de 1893 davant dit notari Sancho, Bartolomé Sans Terrades adquirí del seu oncle Pedro Terrades Perelló per preu de 250 lliures 17 sous la mitja quarterada de Ca na Pastora que el venedor heretà de la seva germana Magdalena (RP2, 4494-terme, 2a).

Bartolomé Sans Terrades morí el 17 de setembre de 1918 amb testament que havia ordenat el 7 d’agost anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Magdalena Jaume Salas (†3-3-1942), i propietaris, els seus cinc fills: Esperanza, casada amb Pablo Quetglas Seguí; María, casada amb Bartolomé Oliver Sabater; Bartolomé; Vicente i Magdalena Sans Jaume (†2-5-1935), casada amb Antonio Juan Pons (†30-11-1941), qui es casà posteriorment amb Margarita Berga Oliver. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 30 de setembre de 1942 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (RP2, 1114-terme, 8a).

El 13 de maig de 1955 davant el notari José Masot Novell, els germans Sans Jaume es dividiren la propietat, que aleshores ocupava una superfície d’1 quarterada, tenia una casa i confrontava al nord amb terres de Son Espanyol; al sud, amb el camí Llarg; a l’est, amb la propietat de Vicente Castelló, i a l’oest, amb la propietat de Miguel Salom. Vicente s’adjudicà una peça de terra de 882,68 m² i una porció de la casa i corral; Bartolomé, una peça de terra de 1.495,53 m² i la porció restant de la casa i corral; Esperanza, una peça de terra de 2.362,6 m² que vengué per preu de 10.000 pessetes a la seva neboda Magdalena Oliver Sans mitjançant escriptura de 15 de juliol de 1968 autoritzada pel notari Ignacio Zabala Cabello; i María, una peça de terra de 2.362,39 m² que donà a la seva filla Magdalena Oliver Sans el 31 de juliol de 1968 davant dit notari Zabala (RP2, 29337-29341-terme, 1a).

Segons el cadastre, es tracta de les parcel·les 111, 112 i 113 del polígon 10 i ocupen una superfície total de 7.309 m².