Can Regalat

Can Horrac, Can Planes

La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Pren nom de la família Planes i del conrador Antoni Llinàs, Horrac. Desconeixem la procedència de l’altre topònim.

L’11 d’octubre de 1808 davant el notari Rafel Rosselló Cladera, el prevere Miquel Planes Trobat, fill de Melcion i de Margalida, adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 40 del plànol de parcel·lació i dues peces de terra contigües. Ocupaven una superfície de 2 quarterades i 165 destres i confrontaven amb terres de Bartomeu Sabater mitjançant un camí sender, terrenys romanents al monestir, terres de Gabriel Quetglas mitjançant un altre camí sender i terres d’Antoni Josep Romaguera també mitjançant un camí (ARM, Not. R-889, f. 146v).

Just una setmana abans havia adquirit del monestir les terres que formaren la propietat denominada l’Aljub. De fet, l’Apeo (1818) inventaria conjuntament ambdues propietats, que ocupaven una superfície de 10 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i altres arbres i valien 4.500 lliures. Per motius que desconeixem, aquest document registra les dues finques a nom del seu germà Jaume, teixidor de lli (ARM, D-1530, f. 203v).

Miquel Planes Trobat morí el 12 de març de 1860 amb testament que havia disposat el 8 de febrer anterior davant el notari Antonio Fernández, en què nomenà hereu el seu nebot Melcion Planes Morey (RP2, 5093-terme, 1a).

Melcion Planes Morey era fill de Jaume Planes Trobat i de Maria Josepa Morey. Es casà amb Isabel Bernat Deyá (†1899) i en foren fills Jaime (†23-8-1914), Pedro (prevere), Melchor (prevere), María José (†6-9-1877, casada amb Guillermo Massot Beltrán) i Isabel Planes Bernat. Morí als 82 anys el 23 de gener de 1880 amb testament que havia disposat el 19 de setembre de 1872 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Jaime. Llegà a la seva filla María José la casa i algorfa nombres 11 i 13 del carrer de Santa Clara i la peça de terra que tenia al pla d’en Fuster. A la seva filla Isabel li deixà les dues botigues i algorfa nombres 51, 53 i 55 del carrer de Sant Miquel i la peça de terra que tenia al Secar de la Real, denominada indistintament Can Regalat, Can Horrac o Can Planes. Mitjançant escriptura de 25 d’agost de 1886 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, que consistien en cinc cases situades als carrers de la Mercè, Sant Miquel, Sindicat, Hostal d’en Bauló i Santa Clara; la possessió de Son Perot (Algaida, 72 quarterades), que tenia per herència de son pare i del seu oncle Miquel Planes Trobat; el rafal de Can Angelí (6 quarterades), abans Son Príam, que tenia per herència de son pare; el rafal de Son Joan, que també tenia per herència de son pare; una peça de terra denominada Can Colombàs o Can Palou, també per herència paterna; una peça de terra d’unes 3 quarterades procedent de Son Anglada que el difunt havia adquirit el 1854; la propietat denominada l’Aljub (8 quarterades i 61 destres), situada al Secar de la Real, la qual tenia com a hereu del seu oncle Miquel; la propietat denominada Can Regalat, Can Horrac o Can Planes (2 quarterades), situada al Secar de la Real, que també tenia per herència del seu oncle Miquel, i la peça de terra denominada Ca na Paula Tomàs (5 quartons), abans la Rota, situada al pla d’en Fuster. Pedro s’adjudicà la casa del carrer del Sindicat i Son Joan, excepte una porció de 2 quarterades, 2 quartons, 18 destres i 29 centèsimes; Melchor, l’Aljub i la casa del carrer de l’Hostal d’en Bauló; Isabel, l’establit de Son Anglada, Can Regalat i la casa del carrer de Sant Miquel; Jaime i sa mare, diversos béns en propietat i en usdefruit, respectivament, entre els quals hi havia Can Angelí; i els germans Massot Planes (fills de la difunta María José Planes Bernat), Ca na Paula Tomàs o la Rota, la casa del carrer de Santa Clara i Can Colombàs o Can Palou (3 quarterades), a la qual li fou agregada dita porció de Son Joan de 2 quarterades, 2 quartons, 18 destres i 29 centèsimes. Aleshores Can Regalat ocupava una superfície de 2 quarterades i 165 destres i confrontava al nord amb terra de María Josefa Bonnín Bonnín mitjançant un camí d’establidors; al sud, amb Ca Mestre Jordi (de Margarita Llinás Rosselló) mitjançant un camí de tres peus i Son Espases Nou mitjançant dit camí i la síquia d’en Baster; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb Can Gasà (de Caterina Company Escalas) (íd., 1a-2a; ARM, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1886, Trimestre 3r, f. 2963).

Isabel Planes Bernat es casà amb el músic i professor Guillermo Massot Beltrán (1842-1900), qui anteriorment havia estat casat amb María José Planes Bernat (†1877). Del primer matrimoni nasqueren Tomás, Melchor (1870-1953, organista de Santa Eulàlia i compositor) i José (1876-1943, funcionari de Correus, músic i folklorista), i del segon, Mariano (1884-1960, comerciant) i María de las Mercedes (1894-1981). Isabel Planes Bernat morí el 21 de juliol de 1930 amb testament que havia disposat el 21 de juny de 1882 davant el notari Juan Planas Palou, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, i propietaris, els fills pòstums i naixedors, que ho foren els referits Mariano i María de las Mercedes. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 d’octubre següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 3a).

Mariano Massot Planes morí el 6 d’octubre de 1960 amb testament que havia ordenat el 13 d’agost de 1930 davant dit notari Massanet, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva germana, María de las Mercedes, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de gener següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol (íd., 4a).