Can Pere Joan Crespí, Can Creus
La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Pren nom de la família Crespí. Desconeixem la procedència de les altres denominacions.
Mitjançant escriptura autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, Miquel Lladó Vidal, Coma, adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 17 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada, 1 quartó i 80 destres i confrontava amb terres d’Arnau Abraham, terres de Bàrbara Salom, terres d’Antoni Palmer mitjançant un camí sender i terres del doctor Romaguera. S’imposà l’obligació de prestar 4 lliures 7 sous cens el 29 de setembre (ARM, Not. R-889, f. 114v).
El 25 de juny de 1815 davant dit notari Rosselló, Miquel Lladó Vidal vengué la propietat a Bartomeu Riutort Far (RP2, 4562-terme, 1a).
Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Bartomeu Riutort Far, tenia casa, ocupava una superfície d’1 quarterada i mitja de camp de segona qualitat amb garrovers i ametlers i valia 550 lliures (ARM, D-1530, f. 200).
Bartomeu Riutort Far, viudo de Martina Riera, morí als 83 anys el 23 de desembre de 1821 amb testament que havia disposat el 3 de març de 1817 davant el notari Josep Tous, en què deixà al seu net Bartomeu Riutort Oliver (en representació de Tomàs Riutort Riera, fill difunt del testador) una porció de mitja quarterada contigua a Cal Garroví amb l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens de nombre de 4 lliures 7 sous cens. En la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva filla, Antonina Riutort Riera, casada amb Pere Crespí Capó (†5-9-1865), la qual s’adjudicà la part restant, que ocupava una superfície d’1 quarterada (RP2, 4562-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de febrer de 1848 autoritzada pel notari Pere Joan Fiol, Antonina Riutort Riera feu donació d’una porció d’1 quartó al seu fill Joan Crespí Riutort (†10-8-1864) en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Francina Carbonell Vidal, amb qui es casà el 4 de març següent. Aquesta porció comprenia les cases majors i estava obligada a la prestació d’1/4 part del cens (íd.).
Antonina Riutort Riera morí sense testar als 75 anys el 27 de febrer de 1853, i en sentència de 24 d’octubre de 1879 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Jerónimo Sureda Guiscafré en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Bartomeu, Pere Josep, Joan i Caterina Crespí Riutort (íd.).
Mitjançant escriptura de 8 de febrer de 1883 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, els germans Bartomeu, Pere Josep i Caterina Crespí Riutort es dividiren la resta de la propietat, que aleshores ocupava una superfície de 3 quartons de camp amb ametlers i confrontava al nord amb Can Sossies mitjançant un camí de quatre pams d’ample que anava de la carretera d’Esporles a la Real, i al sud, amb Ca la Senyora. Pel que fa a la porció d’1 quartó de Joan Crespí Riutort, se l’adjudicà la seva filla Francisca Crespí Carbonell. L’altra filla, Antonia María Crespí Carbonell, s’adjudicà una propietat procedent de Son Espanyol (íd., 1a-2a).
Francisca Crespí Carbonell es casà amb Gabriel Barceló Rosselló i en foren fills Catalina, Bartolomé, Juan i Francisca Barceló Crespí. Morí el 9 de setembre de 1932 amb testament que havia ordenat el 2 de juliol de 1926 davant el notari José Fernández del Busto, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills, els quals mitjançant escriptura de 22 d’octubre de 1935 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren i es dividiren els béns hereditaris. Catalina s’adjudicà una porció de 948,5 m² amb una part de la casa, i Francisca, la porció restant, de 791,5 m² amb una altra part de la casa. Segons el document, la propietat es denominava Can Pere Joan Crespí o Can Creus, abans Can Cruz, i la casa estava marcada amb el nombre 45 (íd.: 3a, 8a).
Catalina Barceló Crespí morí sense testar el 24 de març de 1942, i en acte de 22 d’octubre següent dictat per José Bernal Algara, jutge de primera instància nombre 1 de Palma, davant el secretari judicial Mariano Pérez Peinado en fou declarada hereva legal la seva pubila, Catalina Femenías Barceló, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Miguel Femenías Picornell, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 de novembre següent autoritzada pel notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz. Catalina Femenías Barceló morí el 7 de gener de 1956 amb testament que havia disposat el 31 de març de 1952 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Bartolomé Fiol Carbonell, picapedrer, i propietaris, els fills pòstums, que ho fou Catalina Fiol Femenías (n. 3-1-1954), els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 d’abril de 1956 autoritzada per dit notari Cerdó (íd.: 9a, 12a).
Francisca Barceló Crespí morí sense testar el 15 d’octubre de 1942, i en acte de 17 de febrer següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en foren declarats hereus legals els seus germans: Bartolomé i Juan Barceló Crespí (veïnat de l’Havana), i la seva neboda, Catalina Femenías Barceló, la qual s’adjudicà la propietat mitjançant escriptura de 14 d’abril següent autoritzada pel notari Jaime Gelabert Ferrer (RP2, 17083-terme, 2a).
Bartomeu Crespí Riutort morí viudo als 84 anys el 18 d’agost de 1884 amb testament que havia disposat el 25 de maig de 1876 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus quatre fills: Pedro José, Antonia, Isabel María i Juana Ana Crespí Cañellas. Mitjançant escriptura de 2 de setembre de 1885 autoritzada pel notari Emilio Guasp Vicens acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia una porció de Can Cruz d’1 quartó amb una casa de planta baixa sense nombre. Confrontava al nord amb Can Sossies mitjançant el camí homònim; al sud, amb les porcions de Can Cruz de Caterina Crespí Riutort i Francisca Crespí Carbonell; a l’est, amb terra d’Andrés Castelló mitjançant un camí, i a l’oest, amb la porció de Can Cruz de Pere Josep Crespí Riutort. Pedro José Crespí Cañellas s’adjudicà una porció de 83 destres, i la seva germana Juana Ana, la casa i els 17 destres restants (RP2, 4564-terme, 1a-3a).
La porció de Juana Ana Crespí Cañellas passà al seu fill Bartolomé Femenías Crespí mitjançant escriptura de 15 de juny de 1931 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 9 del camí de Can Horrac (RP2, 4808-terme, 6a).
Bartolomé Femenías Crespí morí el 20 d’octubre de 1951 amb testament que havia ordenat el 19 de juliol de 1935 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Maciana Mir Serra (†6-8-1966), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Salvador (†17-6-1950, casat amb María Salamanca Cerdá) i Antonio Femenías Mir, els quals acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 20 de maig de 1954 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí. El 24 d’agost de 1967 davant el notari José Clar Salvá es dividiren la casa: Antonio Femenías Mir s’adjudicà la planta baixa, i Maciana Femenías Salamanca (pubila de Salvador Femenías Mir), el primer pis. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 29 del camí de Can Horrac (íd.: 11a, 16a).
Pere Josep Crespí Riutort morí el 13 de juliol de 1892 amb testament que havia disposat el 12 de novembre de 1888 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus universals propietaris els seus fills: Antonia, Pedro José i Isabel María Crespí Lladó. Mitjançant escriptura de 12 de desembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Isabel María. Aleshores ocupava una superfície d’1 quartó i comprenia una casa de planta baixa sense nombre. Confrontava al nord amb Can Sossies (de Bernardo i Francisca Matas Cardell) mitjançant el camí homònim; al sud, amb terra de Vicente Castelló; a l’est, amb les porcions de Can Cruz de Francisca Crespí Carbonell (abans de Joan Crespí Riutort) i de Pedro José Crespí Cañellas (abans de Bartomeu Crespí Riutort), i a l’oest, amb la porció de Can Cruz de Bartomeu Riutort Oliver (RP2, 4563-terme, 1a-3a).
Isabel María Crespí Lladó morí viuda als 90 anys el 17 de febrer de 1930 amb testament que havia ordenat el 29 de juliol de 1914 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus cinc fills: Catalina, Antonia (casada amb Pedro José Salom Pons [†12-6-1955]), Isabel María, José i Miguel Frau Crespí. Mitjançant escriptura de 7 d’abril següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Isabel María (íd., 10a).
Isabel María Frau Crespí morí viuda el 18 d’agost de 1963 amb testament que havia disposat el 28 de setembre de 1940 davant el notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz, en què nomenà hereu universal propietari el seu pubil, Miguel Pujol Frau, picapedrer, i deixà a la seva germana Antonia Frau Crespí el dret d’estatge a la casa d’aquesta finca. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de febrer següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 108 (abans 28) del carrer de Can Sossies (íd., 15a).
Caterina Crespí Riutort morí viuda als 88 anys el 8 de gener de 1888 amb testament que havia disposat el 16 de març de 1885 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereu universal propietari el seu pubil, Jaime Terrades Crespí, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de març següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores ocupava una superfície d’1 quartó i confrontava al nord amb la porció de Can Cruz que fou de Bartomeu Crespí Riutort; al sud, amb Ca la Senyora; a l’est, amb la propietat d’Andrés Castelló mitjançant un camí, i a l’oest, amb la porció de Can Cruz de Francisca Crespí Carbonell (abans de Joan Crespí Riutort) (RP2, 4565-terme, 1a-2a).
El 5 de febrer de 1893 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Jaime Terrades Crespí vengué la propietat per preu de 100 lliures a Francisca Crespí Carbonell (íd., 3a).
Francisca Crespí Carbonell es casà amb Gabriel Barceló Rosselló i en foren fills Catalina, Bartolomé, Juan i Francisca Barceló Crespí. Morí el 9 de setembre de 1932 amb testament que havia ordenat el 2 de juliol de 1926 davant el notari José Fernández del Busto, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills, els quals mitjançant escriptura de 22 d’octubre de 1935 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren i es dividiren els béns hereditaris. Catalina s’adjudicà una porció de 809 m², i Francisca, la porció restant, de 966 m² (íd., 9a).
Catalina Barceló Crespí morí sense testar el 24 de març de 1942, i en acte de 22 d’octubre següent dictat per José Bernal Algara, jutge de primera instància nombre 1 de Palma, davant el secretari judicial Mariano Pérez Peinado en fou declarada hereva legal la seva pubila, Catalina Femenías Barceló, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Miguel Femenías Picornell, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 de novembre següent autoritzada pel notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz. El 14 d’abril de 1943 davant el notari Jaime Gelabert Ferrer, Catalina Femenías Barceló vengué la propietat per preu de 1.350 pessetes al seu oncle Juan Barceló Crespí, veïnat de l’Havana (íd., 10a-11a).
Francisca Barceló Crespí morí sense testar el 15 d’octubre de 1942, i en acte de 17 de febrer següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en foren declarats hereus legals els seus germans: Bartolomé i Juan Barceló Crespí (veïnat de l’Havana), i la seva neboda, Catalina Femenías Barceló. Mitjançant escriptura de 14 d’abril següent autoritzada pel notari Jaime Gelabert Ferrer acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Juan Barceló Crespí, qui el 19 de juliol de 1950 davant el notari Manuel Cerdó Pujol vengué aquesta porció i la que fou de Catalina Barceló Crespí per preu global de 750 pessetes a la seva neboda Catalina Femenías Barceló (íd., 12a; RP2, 17084-terme, 2a).
Bartomeu Riutort Oliver morí viudo el 15 de febrer de 1895 amb testament que havia disposat el 7 d’agost de 1893 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereves les seves filles: Margarita i Coloma Riutort Seguí. Mitjançant escriptura de 5 d’agost següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Margarita. Aleshores ocupava una superfície de mitja quarterada, comprenia una casa de dos aiguavessos marcada amb el nombre 44 i confrontava al nord amb un camí de tres pams d’ample; al sud, amb terres de Juana Ana Castelló; a l’est, amb la porció de Can Cruz de Pere Josep Crespí Riutort, i a l’oest, amb terra dels hereus de Bàrbara Salom (RP2, 1937-terme, 1a-3a).
Margarita Riutort Seguí morí el 29 de març de 1932 amb testament que havia ordenat el 18 d’octubre de 1923 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Bartolomé Martorell Roca (†12-1-1924), i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Pablo, conrador, i Margarita Martorell Riutort. Mitjançant escriptura de 12 d’abril de 1934 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Margarita, casada amb el comerciant José Terrades Gallur (íd., 4a).
El 14 d’abril de 1950 davant el notari Juan Alemany Valent, Margarita Martorell Riutort vengué la propietat per preu d’11.400 pessetes a Sebastián Garau Riera (íd., 5a).
El terme de Palma 