La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Tant la finca com el camí que hi dona accés prenen nom de la família Socias, nissaga de notaris documentada en els segles XVIII-XX.
Mitjançant escriptura autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, el ferrer Antoni Palmer adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 9 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada i 50 destres i confrontava amb terres de la possessió de Son Berga, terra erma situada devora la síquia de na Bastera i terrenys romanents al monestir mitjançant un camí sender. S’imposà un cens reservatiu de 3 lliures 7 sous 6 diners pagador el 29 de setembre (ARM, Not. R-889, f. 105v).
Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Antoni Palmer, tenia unes cases edificades, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de segona qualitat i valia 700 lliures (ARM, D-1530, f. 200v).
Antoni Palmer es casà amb Antonina Gelabert i en foren fills Gaspar (moliner d’aigua), Pere Jordi (moliner d’aigua), Pere Joan (moliner d’aigua), Antonina, Francina i Margalida Palmer Gelabert, els quals el 31 de juliol de 1823 vengueren la propietat a Bartomeu Socias Dassí, notari i oficial segon de la comptadoria de Cabals Comuns (ARM, Not. 6992, f. 433).
Bartomeu Socias Dassí era fill del també notari Cayetano Socias Bover i d’Esperança Dassí Terrers, qui pertanyia a les famílies notarials dels Dassí i dels Terrers. Es casà amb Margalida Bas Bauçà, també d’una família de notaris, i en foren fills Cayetano (notari), Esperanza i María Ignacia Socías Bas (GEM, XVI, 325).
El 10 de juliol de 1863 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Cayetano Socías Bas vengué la propietat per preu de 3.000 lliures al fabricant Miguel Guasp Pujol. Aleshores consistia en una tanca d’1 quarterada i 50 destres plantada d’arbres amb una casa rústica i urbana i un pou. Confrontava al nord amb la propietat d’Andreu Castelló Palou; al sud, amb un camí de ferradura; a l’est, amb la síquia de na Bastera, i a l’oest, amb terra d’hereus de Mateo Terrasa (RP2, 377-PG, 1a).
El 4 d’octubre de 1870 davant el notari Cayetano Socías Bas, Miguel Guasp Pujol, «administrador general del patrimonio que fue de la corona en esta isla», vengué la propietat per preu de 2.860 lliures al pintor i escultor Vicente Matas Gordiola (íd., 2a).
Mitjançant escriptura de 14 d’agost de 1880 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas, Vicente Matas Gordiola, «deseando favorecer a su hijo D. Bernardo Matas y Cardell, soltero, de veinte y un años de edad, clérigo y estudiante en el conciliar de San Pedro de esta ciudad, que se halla decidido a abrazar el estado eclesiástico», li feu donació de l’usdefruit d’aquesta propietat perquè pogués constituir-se títol patrimonial per rebre els sagrats ordes majors, «prometiendo aplicar a su congrua dicho usufructo sin gravarlo ni distraerlo de semejante objeto mientras duren los efectos de dicha donación» (íd., 5a).
Vicente Matas Gordiola morí viudo als 59 anys el 17 d’agost de 1887 amb testament que havia disposat el 19 de setembre de 1866 davant el notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereus universals propietaris la seva dona, Margarita Cardell Palou (†21-7-1878), i els seus fills: Bernardo (prevere), Francisca (casada amb Martín Mir Coll) i Francisco Matas Cardell (†5-1-1867), els quals acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 20 d’octubre següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd., 11a).
El primer de febrer de 1898 davant el notari Rafael Togores Palou, Bernardo i Francisca Matas Cardell vengueren la propietat al metge Bartolomé Bordoy Gelabert, qui l’engrandí amb la compra de dues peces de terra confrontants. Mitjançant escriptura de 17 de juliol de 1902 autoritzada pel mateix notari adquirí de les germanes María Ana, Isabel María i María Francisca Pelegrí Ferrer per preu de 3.000 pessetes una peça de terra d’1 quarterada procedent de Cal Vicari Vell. El 28 següent davant dit notari adquirí de Magdalena Colombás Seguí per preu de 350 pessetes una peça de terra de 33 destres i 80 pams quadrats procedent de Cal Garroví (íd., 13a; RP2, 3529-terme, 6a; RP2, 8055-terme, 2a).
Bartolomé Bordoy Gelabert morí viudo el 2 de gener de 1906 amb testament que havia ordenat el 22 de març anterior davant dit notari Togores, en què nomenà hereva usufructuària la seva pubila, Dionisia Bordoy Escat, «con la condición de no entregar la administración de los bienes de dicha herencia a su marido, Plácido Pereyra y Morante, bajo ningún concepto», i propietària, la seva neta, Emilia Pereyra Bordoy (†10-2-1910 als 10 anys), amb substitució que tengué efecte a favor de Dionisia Bordoy Escat. En sentència de 4 de maig de 1907 confirmada per una altra de 9 de gener de 1908 dictada pel Tribunal de la Rota de la Nunciatura Apostòlica d’Espanya, es declarà el divorci definitiu del matrimoni de Dionisia Bordoy Escat amb Plácido Pereyra Morante (RP2, 377-PG, 14a).
Dionisia Bordoy Escat morí el 24 d’abril de 1919 amb testament que havia disposat el 14 de juliol de 1917 davant el notari José Socías Gradolí, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal propietari Juan Guasp Pou (RP2, 10502-terme, 6a).
Mitjançant escriptures de 19 de desembre de 1934 i 8 d’agost de 1935 autoritzades pel notari Asterio Unzué Undiano, Juan Guasp Pou vengué a Juan Mir Crespí per preu de 2.500 pessetes la part de la propietat procedent de Cal Vicari Vell i Cal Garroví, que ocupava una superfície d’1 quarterada, 33 destres i 80 pams quadrats (RP2, 17045-terme, 1a-2a).
El 23 de febrer de 1943 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Juan Guasp Pou vengué a Juan Garau Xamena per preu de 10.700 pessetes la finca pròpiament dita Can Sossies, que ocupava una superfície d’1 quarterada i 50 destres i comprenia les cases (RP2, 10502-terme, 11a).
L’11 de març de 1939 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Juan Mir Crespí vengué la porció de 33 destres i 80 pams quadrats procedent de Cal Garroví, ço és, 300 m² per preu de 150 pessetes a Jaime Verdera Roca i 300 m² pel mateix preu a José Juaneda Mir (RP2, 19374-19375-terme, 1a).
El 16 de març de 1940 davant dit notari Unzué, Juan Mir Crespí vengué al matrimoni Pablo Balaguer Cerdá, jornaler, i Catalina Bordoy Bonet per preu de 5.000 pessetes la part de la propietat procedent de Cal Vicari Vell, que ocupava una superfície d’1 quarterada (RP2, 17045-terme, 8a).
Pablo Balaguer Cerdá morí el 31 de març de 1955 amb testament que havia disposat el 13 de maig de 1937 davant dit notari Unzué, en què instituí en la porció llegítima la seva pubila, Lorenza Balaguer Bordoy (n. 22-7-1942), i en la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, Catalina Bordoy Bonet. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 9a).
José Juaneda Mir es casà en primeres núpcies amb Magdalena Sans Martorell i en foren fills Francisca (casada amb Guillermo Mateu Verdera), María (casada amb Juan Arjona Muntaner), Domingo (picapedrer), Jaime (picapedrer) i Magdalena Juaneda Sans (casada amb José Ribot Caldentey). En segones núpcies es casà amb Antonia Verd Rigo i en foren filles Agustina (casada amb Bartolomé Balaguer Vallespir) i Antonia Juaneda Verd (casada amb Miguel Llabrés Lladó). Morí viudo el 14 de març de 1956 amb testament que havia disposat el 22 de setembre de 1941 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereus en parts iguals els set fills. Mitjançant escriptura de 25 de febrer següent autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà María Juaneda Sans (RP2, 19375-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 29 d’octubre de 1947 autoritzada pel notari Antonio Soldevilla Guzmán, Juan Garau Xamena vengué Can Sossies per preu de 12.500 pessetes al matrimoni Miguel Oliver Ordinas, comerciant, i Juana María Mayol Barceló (RP2, 10502-terme, 12a).
El 22 d’abril de 1955 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, Miguel Oliver Ordinas i Juana María Mayol Barceló vengueren la propietat per preu de 24.500 pessetes a l’intèrpret Jaime Gomila Ribas, qui mitjançant escriptura de 3 de juliol de 1956 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 25.000 pessetes a Margarita Ribas Miralles, casada amb Joseph Franklin Green, veïnat de Cristóbal (Panamà) (íd., 15a-16a).
El terme de Palma 