Can Ros, Can Simó
La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. La denominació de Can Terrassa tal volta la prengué de la dona del primer propietari, Francina Terrasa, i Can Ros, de la família Castelló, de malnom Ros, qui heretà una part de la finca. Desconeixem la procedència del nom Can Simó.
Mitjançant escriptura autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, Arnau Abraham Verdera adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 24 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava amb terrenys romanents al monestir, el trast de Francina Lladó i el trast de Francesc Camps de Suñer mitjançant un camí tender. S’imposà un cens reservatiu d’11 lliures (ARM, Not. R-889, f. 126).
Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Arnau Abraham Verdera, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de tercera qualitat amb ametlers i valia 500 lliures (ARM, D-1530, f. 206).
Arnau Abraham Verdera morí el 31 d’agost de 1838. El 7 d’octubre següent davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Antoni i Joana Aina Abraham Terrasa, nascuts del seu matrimoni amb Francina Terrasa, es dividiren la propietat. Antoni s’adjudicà l’aiguavés de davant i una porció de mitja quarterada que confrontava amb terres d’Antoni Bosch mitjançant un camí tender, terres d’Antoni Coll, Majoralet, i terres dels hereus de Francesc Mulet Servera «dit el Vicari Vell». Joana Aina s’adjudicà l’aiguavés de darrere i una porció de mitja quarterada que confrontava amb terres d’Antoni Coll, terres d’Antonina Riutort i terres dels hereus de Francesc Mulet Servera. L’heretat també comprenia una casa situada a Establiments, que se l’adjudicà Joana Aina (ARM, Not. 6018, f. 27).
Josefa Aguiló Bonnín, viuda de Mariano Valentí Forteza Aguiló, acudí al jutjat de primera instància del districte de la Llonja i escrivania de Jerónimo Sureda Guiscafré sol·licitant acreditar la possessió en què es trobava el seu difunt home de percebre des de 1821 un cens d’11 lliures al for de 3% que aquesta propietat prestava el 29 de setembre de cada any. Hi presentà una escriptura que atorgà el 28 d’abril de 1871 davant el notari Antonio Fernández, segons la qual la finca es trobava dividida en dues porcions. Una part es denominava Can Terrassa, pertanyia a Antoni Abraham Terrasa, ocupava una superfície de mitja quarterada, comprenia l’aiguavés de davant de la casa i una casa novament construïda marcada amb el nombre 47 del quarter 8è de la zona 4a, prestava 5 lliures 10 sous cens de nombre d’11 lliures cens al for de 3% el 29 de setembre a Mariano Valentí Forteza Aguiló i confrontava al nord amb la casa i terra de Jaume Castelló Vaquer, Ros, viudo de Joana Aina Abraham Terrasa; al sud, amb la casa i terra de Juan Vicat; a l’est, amb terra de María Josefa Bonnín, i a l’oest, amb la casa i terra de Francesc Pelegrí Mulet. L’altra part es denominava Can Ros, pertanyia a Jaume Castelló Vaquer, Ros, viudo de Joana Aina Abraham Terrasa, ocupava una superfície de mitja quarterada, comprenia una casa marcada amb el nombre 46 del quarter 8è de la zona 4a, prestava 5 lliures 10 sous cens de nombre d’11 lliures cens al for de 3% el 29 de setembre a Mariano Valentí Forteza Aguiló i confrontava al nord amb terres de Margarita Riutort i Isabel María Crespí; al sud, amb terra d’Antoni Abraham Terrasa; a l’est, amb terra de María Josefa Bonnín, i a l’oest, amb terra de Bartolomé Bordoy Gelabert (ARM, Antonio Fernández, Any 1871, f. 169; RP2, 709-terme, 1a; RP2, 8537-terme, 1a).
Antoni Abraham Terrasa, veïnat d’Establiments, morí als 78 anys el 2 de novembre de 1878 amb testament que havia disposat el 3 de març de 1866 davant el notari Antonio Fernández, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francina Homar Terrasa (†19-8-1887), i propietari, el seu pubil, Arnaldo Abraham Homar. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 d’abril següent autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar (RP2, 709-terme, 5a).
Arnaldo Abraham Homar morí el 10 de desembre de 1912 amb testament que havia ordenat el 21 de febrer de 1907 davant el notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonia Garcías Mascaró (†8-11-1909), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Catalina, Antonio (conrador) i Gabriel Abraham Garcías (picapedrer). Mitjançant escriptura de 20 de febrer següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicà Antonio (íd., 11a-12a; RP2, 10087-terme, 1a).
Antonio Abraham Garcías morí el 10 d’agost de 1951 amb testament que havia disposat el 23 d’octubre de 1947 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereus amb designació de béns el seu fill Arnaldo Abraham Morey i el seu net Jaime Balaguer Abraham, fuster, fill de la difunta filla del testador Antonia Abraham Morey. Mitjançant escriptura de 27 d’octubre de 1960 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Jaime Balaguer Abraham. Segons aquest document, la propietat es denominava Can Terrassa o Can Simó i confrontava al sud i a l’oest amb el camí de Can Sunyer (RP2, 709-terme, 19a; RP2, 10087-terme, 7a).
Joana Aina Abraham Terrasa, casada al temps de la seva mort amb Jaume Castelló Vaquer, Ros, morí sense testar el 22 de juliol de 1857 i fou succeït pel seu pubil, Vicente Castelló Abraham. Aquest morí sense testar el 25 de desembre de 1870, i en acte de 10 d’abril de 1905 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Ignacio Valor Thous davant l’escrivà Guillermo Vidal Sáenz en fou declarada hereva legal la seva pubila, Juana Ana Castelló Riutort, veïnada de Marratxí, qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 2 d’octubre de 1905 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (RP2, 8537-terme, 1a).
Juana Ana Castelló Riutort morí el 19 de juny de 1937 amb testament que havia disposat el 16 d’abril de 1920 davant el notari de Santa Maria del Camí Jesús Solís de Ecenarro, en què nomenà hereus en parts iguals els seus cinc fills: Pedro José, Catalina, Margarita, Vicente (†8-9-1930, casat amb Magdalena Nadal Jaume) i Juana Ana Jaume Castelló. Mitjançant escriptura de 27 de setembre següent autoritzada pel notari de dita vila José Clar acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Pedro José (íd., 7a).
El 22 de febrer de 1939 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Pedro José Jaume Castelló, veïnat de Marratxí, vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Francisco Pou Cabrer, qui el 24 d’abril de 1950 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada la vengué per preu de 2.300 pessetes a l’agricultor Jaime Riutort Cabrer, el qual la vengué a Rosa Oliver Pou per preu de 3.000 pessetes mitjançant escriptura de 18 de febrer de 1963 autoritzada per dit notari Chacártegui (íd.: 10a, 13a, 16a).
El terme de Palma 