Can Coves, Can Monjo
L’origen de la propietat es troba en la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Igualment com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Pren nom de la família Romaguera, qui en fou propietària a la primera meitat del segle XIX.
El 7 de desembre de 1625 el prevere Jaume Roca, curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga, establí al conrador Joan Mir una peça de terra de 3 quarterades i 1 quartó imposant un cens reservatiu de 6 lliures 10 sous (ARM, Not. H-1, f. 87v).
Joan Mir morí sense testar i la propietat fou heretada pel seu fill Antoni. Aquest també morí sense testar i la finca passà als seus fills Sebastià, Antoni i Joan Mir. El 1674 Joan Mir, en nom propi i dels seus germans, capbrevà la propietat declarant que confrontava amb terres de Son Magraner i terres de Guillem Coves, Joan Perelló, Jaume Espases, Bartomeu Oliver i Rafel Borràs (íd.).
Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra i cases, pertanyia a Joan Mir (qui la posseïa per indivís amb els seus germans) i valia 160 lliures: «Pessa de terra y casas de Joan Mir, cent sexanta lliuras» (ARM, D-1253, f. 200v).
Sebastià i Antoni Mir moriren sense testar. Mitjançant escriptura de 25 de juliol de 1711 autoritzada pel notari Joan Sales, els germans Antoni i Magdalena Mir (fills d’Antoni Mir) i el seu oncle Joan Mir es dividiren la propietat. Joan Mir s’adjudicà una part de les cases i una porció de 2 quarterades que confrontava amb un camí de pobladors, Can Maridó (de Pere Carbonell), Can Borràs (de dit Carbonell), Son Magraner, terres de Jaume Espases i la part que s’adjudicaren els seus nebots, amb l’obligació de prestar 4 lliures cens de nombre de 6 lliures cens a Gabriel Berga. Antoni Mir, en nom propi i de la seva germana Magdalena, s’adjudicà la part restant de les cases i una porció de 5 quartons que confrontava amb un camí de pobladors, Can Perelló (de Pere Carbonell) i la part que s’adjudicà el seu oncle (ARM, Not. S-191, f. 31v).
Després de la mort sense testar de Joan Mir, els seus descendents es dividiren la propietat mitjançant escriptura de 25 de juny de 1751 autoritzada pel notari Miquel Morey. Pere Antoni Cañellas, moliner d’aigua, com a pare d’Antonina, nascuda del seu matrimoni amb Aina Mir, s’adjudicà una part de les cases i una porció de mitja quarterada. Sebastiana Mir, casada amb Joan Garcias, Puça, s’adjudicà una porció de mitja quarterada. Joan Mut, moliner d’aigua, casat amb Antonina Mir, s’adjudicà una part de les cases i una porció d’1 quarterada que confrontava amb el camí del Destre, Can Borràs, la part de Sebastiana Mir i terres de Guillem Verdera, amb l’obligació de prestar 2 lliures cens de nombre de 4 lliures cens i de donar camí a Pere Antoni Cañellas i Sebastiana Mir per a accedir a les seves propietats des del camí del Destre (ARM, Not. M-2101, f. 191).
El 3 de març de 1776 Pere Antoni Cañellas vengué la propietat al fuster Francesc Cañellas. Aquest morí l’11 de juny de 1828 amb testament que havia disposat el 24 de setembre de 1817 davant el notari Josep Tous, en què nomenà hereva universal la seva filla Aina Maria, nascuda del seu matrimoni amb Margalida Amengual. Aina Maria Cañellas Amengual es casà amb Joan Baptista Romaguera i en fou filla Aina Maria Romaguera Cañellas, la qual el 21 de juliol de 1856 vengué la propietat a Juana María Carbonell Vidal. Al mateix acte el conrador Macià Juan Bauçà, casat amb Aina Maria Romaguera Cañellas, vengué a Juana María Carbonell Vidal la part de la propietat que s’adjudicaren Sebastiana i Francina Garcias Mir, filles de Sebastiana Mir i de Joan Garcias, Puça. Ambdues propietats foren agrupades sota una mateixa finca que tenia una casa rústica i ocupava una superfície de 3 quartons amb ametlers i figueres. Confrontava amb terres de Monserrate Frau Figuerola, Catalina Frau Figuerola, Margalida Verdera Reinés i Joan Roca, Can Borràs, Can Monjo i Son Ripollet. Era tenguda sots alou de l’Hospital General i prestava 1 lliura 8 sous 6 diners cens al for de 3% als hereus de Cecília Çafortesa Berga i de Francisca Dameto (ARM, Not. 2391, f. 511).
Juana María Carbonell Vidal morí intestada i sense descendència el 22 de maig de 1868, i en acte de 5 de maig de 1879 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Andrés Calleja Sánchez davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus germans Margarita, Francisco (conrador), Francisca i José Salvador Carbonell Vidal (conrador), els quals mitjançant escriptura de 4 de febrer de 1876 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas es dividiren la propietat, que aleshores confrontava al nord amb terres de Francisca Ripoll Feliu; al sud, amb terres de Gabriel Camps; a l’est, amb Can Monjo (de Juan Gallur Balaguer), i a l’oest, amb terres d’Antonio Seguí. Margarita s’adjudicà una porció de 10 destres amb la casa rústica, i Francisco, Francisca i José Salvador, una porció de 97 destres perhom (RP2, 4288-terme, 1a).
Mitjançant escriptures de 8 d’octubre de 1890 i 26 de setembre de 1898 autoritzades pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Margarita, Francisca i José Salvador Carbonell Vidal vengueren les seves porcions respectives per preu global de 439 lliures 10 sous a Gabriel Femenía Carbonell, fill de la primera. La propietat resultant ocupava una superfície de 206 destres i confrontava al nord amb terres de Francisca Ripoll Feliu; al sud, amb terra de Juana María March; a l’est, amb Can Monjo (del comprador), i a l’oest, amb terra de Jaime Sabater i Catalina Seguí. El 19 de desembre de 1898 davant el mateix notari, Gabriel Femenía Carbonell cedí i traspassà al matrimoni Jaime Sabater Nicolau i Catalina Seguí Sorá una porció de 17 destres situada a la part de ponent a canvi d’una servitud de pas (RP2: 4288-terme, 4290-4291-terme, 7264-7265-terme).
Gabriel Femenía Carbonell hi agregà una peça de terra contigua de 61 destres amb una casa de dos aiguavessos que adquirí del jornaler Juan Gallur Balaguer per preu de 200 lliures mitjançant escriptura de 10 de gener de 1891 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Confrontava al nord amb terra de Francisca Ripoll Feliu; al sud, amb terra de Juana María March; a l’est, amb terra d’Andrés Sabater, i a l’oest, amb terra del comprador. Juan Gallur Balaguer la tenia per herència de son pare, Joan Gallur Garcias (†26-12-1847), i aquest, per herència de sa mare, Caterina Aina Garcias Mir (†2-10-1798), filla de Sebastiana Mir i de Joan Garcias, Puça (RP2, 5798-terme, 2a).
Gabriel Femenía Carbonell, picapedrer, morí als 61 anys el 29 de març de 1927 amb testament que havia disposat el 2 de novembre de 1915 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Palliser Roca (†20-8-1925), i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills: Gabriel i Margarita Femenía Palliser (casada amb el guarda municipal Vicente Busquets Busquets). Mitjançant escriptura de 6 d’agost següent autoritzada pel notari José Fernández del Busto acceptaren i es dividiren la propietat, que aleshores es denominava Can Coves, abans Can Monjo o Can Romeguera, ocupava una superfície de 250 destres i comprenia dues cases unides de planta baixa, pis, dos aiguavessos i font. Confrontava al nord amb Son Ripollet; al sud, amb terra de Juana María March Riutort; a l’est, amb terra d’Andrés Sabater, i a l’oest, amb terra de Jaime Sabater Nicolau i Catalina Seguí Sorá. Gabriel i Margarita Femenía Palliser s’adjudicaren una porció de 125 destres i una casa perhom. La part de Gabriel se situava a gregal, i la de Margarita, a llebeig (RP2, 13696-terme, 1a-2a).
El 6 de març de 1934 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Margarita Femenía Palliser vengué la seva porció per preu de 2.400 pessetes a l’agricultor Victor Diem, veïnat d’Herisau (Suïssa) i resident a Palma, qui l’11 de juny de 1943 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada la vengué per preu de 1.875 pessetes a Antonio Riutord Cabrer (íd., 3a-4a).
Gabriel Femenía Palliser morí el 10 de setembre de 1932 amb testament que havia ordenat el 25 d’agost de 1927 davant el notari José Fernández del Busto, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Ramón Ferrá, i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Margarita (veïnada de Campos, casada amb Ramón Ballester Taberner) i Gabriel Femenías Ramón, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de novembre de 1939 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. L’11 de gener de 1941 davant el notari Juan Alemany Valent (com a substitut del notari Manuel Cerdó Pujol) vengueren la propietat per preu de 2.000 pessetes a Antonio Riutord Cabrer, qui al mateix acte agrupà aquesta porció amb la que fou de Margarita Femenía Palliser sota una mateixa finca registral que confrontava al nord amb Son Ripollet; al sud, amb terra que fou de Juana María March Riutort; a l’est, amb Can Borràs (del matrimoni Gabriel Tomás Cabot i María Mir Vidal), i a l’oest, amb la propietat de Jaime Sabater i Micaela Nicolau (RP2, 13937-terme, 2a-3a; RP2, 22190-terme, 1a).
El terme de Palma 