El Molí dels Dimonis

El Molí del Pinar dels Dimonis, El Molí de la Cova, El Molí d’en Rosa

Es tracta d’un antic molí d’aigua fariner localitzat dins el territori de la Real. Pren nom del Pinar dels Dimonis, denominació amb què era coneguda la pineda que se situava en aquesta zona, propietat dels monjos cistercencs.

Les notícies més antigues que en tenim són del 26 de juliol de 1532, quan el prevere Joan Estrany l’establí al moliner Francesc Agost, qui el capbrevà el 17 d’agost de 1536. Segons aquest document, es denominava el Molí de la Cova, comptava amb un hortet contigu i era tengut sots domini directe del monestir de la Real. Confrontava per tots els punts cardinals amb terres i garrigues del monestir (Gorrias, 2006: 176; ARM, Not. R-891, f. 10).

Posteriorment fou de Francesc Agost, probablement fill de l’anterior, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578. Segons aquest document, comprenia molí i terra i valia 2.800 lliures: «Lo molí y terra de Francí Agost, moliner, junct a la Real, dos mília y vuit-centes liures» (ARM, D-1251, f. 148v).

Francesc Agost testà el 8 de gener de 1580 davant el notari Bartomeu Vich i nomenà hereu el seu fill Joan, qui el 21 de març de 1594 vengué la propietat al tapiner Sebastià Huguet. Aleshores prestava un cens alodial inquitable de 23 lliures 10 sous al monestir de la Real. El 4 de febrer de 1596 Sebastià Huguet l’establí al moliner Miquel Pons, qui poc després la reté. El 19 d’octubre següent Sebastià Huguet l’establí al negociant Pere Esplugues (ARM, Not. R-875: f. 170, 209, 242).

El 12 de març de 1602 Pere Esplugues adquirí dels frares de la Real una peça de terra de 5 quartons situada devora les cases del molí que confrontava amb el pinar del monestir i la síquia de na Bastera. Els venedors es reservaren el dret de passar les aigües per dins aquesta propietat i no s’incloïa el trestellador. El 25 de febrer de 1610 Pere Esplugues adquirí dels frares una peça de terra de 18 destres de llarg i l’amplada existent entre les cases del molí i les terres del monestir, la qual confrontava amb el trestellador, terres del comprador, les cases i costa del molí i la paret que hi havia davant la casa. Aquest darrer establiment es feu per a obrir un camí d’accés al molí (ARM, Not. R-893, f. 2; Gorrias, 2006: 178).

Més endavant en fou propietari Jeroni Massanet, qui el posseïa el 1661 (Gorrias, 2006: 178).

Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia als frares de la Real: «Rafal y casas del convent de la Real ab son molí y terra, deu mil lliuras» (ARM, D-1253, f. 199).

No obstant aquesta informació, segons el capbreu del monestir que Tomàs Carbonell, abat de la Real, efectuà el 1710, la propietat fou adquirida pels frares el 2 de febrer de 1687 exercint el dret de fadiga. Segons aquest document, antigament es denominava el Molí de n’Agost i d’en Barassa i comprenia un molí d’una mola, un casal i terra contigua. Els monjos cistercencs posseïren el molí fins a la desamortització del Trienni Liberal. Com explicam a la fitxa del monestir de la Real, els frares es reservaven el Molí dels Dimonis en els contractes d’arrendament i es llogava de forma independent. Així es pot comprovar, per exemple, al contracte signat el 1691, que a més proporciona una acurada descripció de les seves confrontes: «tancat de paret des del forn seguint la síquia fins a la paret de la viña y per junt al pinar.» Durant el segle XVIII aquest pinar era conegut com el Pinar dels Dimonis (ARM, Not. R-883, f. 192v; ARM, ECR-1152, f. 15).

Durant el Trienni Liberal i en virtut de l’aplicació del decret de primer d’octubre de 1820, se suprimiren tots els monestirs, convents i col·legis dels ordes militars i passaren a formar part del conjunt de propietats que reberen el nom de béns nacionals. Poc després el monestir de la Real fou adquirit per la Diputació Provincial, que decidí parcel·lar i establir la major part de les terres. El Molí dels Dimonis fou posat a la venda en pública subhasta i l’adquirí Pere Josep Ferragut Barceló juntament amb una peça de terra contigua de 6 quarterades que confrontava amb la travessia per la qual s’anava del monestir al camí de Valldemossa (actual camí de la Real), terres de Jaume Costa, la Vinya Vella (del comprador), els horts del monestir i el camí pel qual s’anava del camí d’Esporles a l’aljub gran del monestir (actual carrer del Pinar). Es pagaren 912 lliures d’entrada i s’imposà un cens reservatiu de 90 lliures (ARM, Not. P-1338, f. 280).

Pere Josep Ferragut Barceló es casà amb Maria Camps de Suñer Coch (†1883) i no deixà descendència. Morí als 74 anys el 7 de març de 1848 amb testament que havia ordenat el 9 de febrer de 1847 davant el notari Joan Muntaner Riera, en què nomenà hereu el seu germà Joaquim (RP2, 64-terme, 1a).

Joaquim Ferragut Barceló morí a la Calatrava als 76 anys el 28 de desembre de 1862 amb testament que havia ordenat el 13 anterior davant el notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereva universal la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor en la persona dels pobres. Nomenà administradors testamentaris i marmessors Andrés Barceló Bestard, José Pou Ferragut, Bartolomé Maura Gelabert, Antonio Planas Nadal, Juan Vidal Servera i Nicolás Ripoll Bestard perquè traguessin a pública subhasta tots els béns mobles i immobles i dividissin els beneficis obtenguts en dues meitats, una per als pobres i l’altra destinada al sufragi de misses i altres bones obres. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de desembre de 1863 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia. Aleshores la propietat consistia en una peça de terra denominada el Molí dels Dimonis amb una casa rústica i un molí d’aigua. Era travessada de nord a sud per un aqüeducte que conduïa l’aigua des de la síquia de na Bastera fins al safareig de la Real. Tenia dret de percebre sis hores d’aigua cada 15 dies de les tandes que comprà la Diputació Provincial, havent d’abstenir-se de dita aigua des del 25 de desembre fins al 25 de febrer de cada any segons ús i costum. Ocupava una superfície de 6 quarterades. Confrontava al nord amb la Vinya de la Real mitjançant camí i síquia; al sud, amb el rafal de la Real, de la mateixa heretat, i l’edifici de l’exmonestir de la Real; a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb el Pinar de la Real, de Miguel Mir (íd.).

El 22 d’agost de 1863 el comerciant Juan Aguiló Valentí, Cera, adquirí la propietat en pública subhasta per preu de 6.153 lliures i l’obligació de prestar 90 lliures cens a l’Institut Balear. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 3 de setembre de 1864 davant el notari Miguel Pons Barrutia. Segons recent midament, ocupava una superfície de 6 quarterades i 266 destres. Confrontava al sud amb el rafal de la Real, del comprador (íd., 2a).

Juan Aguiló Valentí es casà el 3 de juliol de 1853 a la parròquia de Santa Eulàlia amb María Rosa Valentí Forteza Valentí Forteza i en foren fills Bartolomé (†20-4-1859), Joaquín (†6-12-1918), Juan (1867-1933) i María Aguiló Valentí Forteza. Morí sense testar el 13 de setembre de 1865, i en acte d’11 de setembre de 1889 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills Joaquín i Juan. Mitjançant escriptura de 20 de desembre de 1890 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd., 3a-4a).

Juan Aguiló Valentí Forteza es casà el 15 de maig de 1895 a la parròquia de Sant Miquel amb María Aguiló Valentí, Cetre, i en foren fills Rosa, Josefa, María, Dolores, Juana, Mercedes i Juan Aguiló Aguiló. Morí el 2 de gener de 1933 amb testament que havia ordenat el 2 de desembre de 1931 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris amb designació de béns, aquesta i els seus fills. Mitjançant escriptura de 31 de març següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd., 5a).

Juan Aguiló Aguiló es casà amb María del Carmen Lluna Gordillo (†29-4-1996) i en foren fills Juan, José Manuel i Antoni de Pàdua Rafel Aguiló Lluna. Morí sense testar a València el 2 de desembre de 1961, i en acte de 15 de febrer següent dictat pel jutjat de primera instància nombre dos de Palma en foren declarats hereus en parts iguals els seus tres fills. Mitjançant escriptura de 3 d’agost de 1981 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, i aquesta propietat se l’adjudicà Antoni de Pàdua Rafel (RP2, 21331-VI, 1a).