Can Fosser

Les Tretze Quarterades, Les Hortes del Comte de Savellà

La propietat se situava entre Cal Capiscol, el Molí del Garrover, la síquia de la ciutat, el Molí d’en Carreres i el camí de la Real. Es formà mitjançant l’agrupació de dos camps que Gregori Burgues Uniç adquirí al final del segle XV. Prengué nom dels comtes de Savellà, de la superfície que ocupava la propietat i de la família Torrens, àlies Fosser, que apareix documentada al segle XVIII com a arrendatària d’aquest rafal.

L’espai que ocupà aquesta propietat fins al segle XX es configurà a partir de dos camps que comprà Gregori Burgues Uniç. El primer, el 23 de març de 1491 a Vicenç Bordils, i el segon, el 25 de juny de 1495 a Jaume Roig. Les escriptures de compravenda s’atorgaren a la cúria de la Porció Temporal. Eren tenguts sots domini directe d’un benefici fundat a l’altar Passio Imaginis de la Seu, al qual pagaven un cens alodial de 4 diners el dia de Nadal (ARM, Not. P-244, f. 264v).

Gregori Burgues Uniç era fill de Francesc Burgues Galiana (†1481) i d’Onissa Uniç. Testà el 2 de juny de 1505 davant el notari Mateu Moranta i fundà un fideïcomís sobre l’alqueria de Santa Eulàlia, les possessions de Bendinat i Calvià i els rafals que tenia a l’Horta de la ciutat. El 13 de novembre següent s’inicià la redacció del seu inventari de béns, que fou rebut per la viuda, Caterina Bartomeu, com a curadora testamentària del seu fill Francesc. L’heretat comprenia la casa on vivia el difunt, situada a la parròquia de Santa Creu, entre l’església de Sant Feliu i la casa que fou de Baltasar Thomàs; una altra casa situada davant el Pont Nou, amb un celler que comptava amb 10 botes molt grans; l’alqueria de Santa Eulàlia, situada al camí d’Andratx; una possessió denominada Calvià, veïnada de Santa Eulàlia; la possessió de Bendinat; dos camps contigus situats al terme de la ciutat, al camí de la Real, posteriorment denominats Can Fosser o les Hortes del Comte de Savellà; un hort denominat na Tarragonina, situat al terme de la ciutat, devora el camí de Jesús, i l’Hort d’en Salaverd, situat a prop de la porta de Santa Fe (ARM, Not. M-612, f. 171; ACB, s/s).

Francesc Burgues Bartomeu es casà amb la noble catalana Joana Erill Orcau Requesens, de qui no deixà descendència. Morí el 23 de febrer de 1556 amb testament que havia disposat el 23 d’abril de 1554 davant el notari de Barcelona Andreu Miquel Mir i fou succeït per la seva neboda Caterina Burgues Pachs. Mitjançant decret de 23 de setembre de 1562 la Reial Audiència nomenà administrador de l’heretat Miquel Thomàs, qui el 1564 capbrevà la propietat declarant que confrontava amb la síquia de la ciutat i el camí de la Real (ARM, Not. P-244, f. 264v).

Caterina Burgues Pachs era filla de Gregori Burgues Bartomeu i de Praxedis Pachs. Es casà amb Pere Pachs, fill de Pere Pachs Burgues, i en fou filla Elisabet Pachs Burgues, qui mitjançant escriptura de 26 de febrer de 1576 autoritzada pels notaris Joan Esteve Mir i Joan Honorat Jovells aportà aquesta i altres propietats en concepte de dot al matrimoni que celebrà amb Bernat Boxadors Erill, I comte de Savellà, fill de Joan Lluís Boxadors Requesens i de Marquesa Erill Cardona Orcau (ARM, Not. T-56, f. 246v).

Segons els estims de 1578, la propietat es denominava les Tretze Quarterades, tenia dret d’aigua, pertanyia als hereus de Francesc Burgues i valia 5.500 lliures: «La terra dels hereus de don Francesch Burgues dita les Tretze Quarterades ab son dret de aygua, sinch mília y sinch-centes liures» (ARM, D-1251, f. 146).

Elisabet Pachs Burgues testà el 10 de novembre de 1615 davant el notari de Barcelona Galceran Sever Pedralbes, en què nomenà hereu el seu fill Joan Antoni (†1624), II comte de Savellà, nascut el 5 de juliol de 1580. Aquest es casà (1602) amb Elisabet Rocabertí Pachs, filla de Francesc Rocabertí Çarriera i de Praxedis Pachs, i en foren fills Bernat, Francesc i Joan Boxadors Rocabertí. Bernat, III comte de Savellà, renuncià l’herència i títols per a ingressar (1628) en el convent caputxí de Santa Eulàlia de Barcelona i morí el 28 de febrer de 1634 al convent de la Sang de Jesucrist de València. Francesc, IV comte de Savellà, es casà amb Maria Blanes Centelles Sentmenat i morí el 1649 sense deixar descendència. Joan, V comte de Savellà, es casà en primeres núpcies (1648) amb Esclarmonda Rocabertí Fortesa, i en segones (1669), amb Teresa Pinós. Joan Boxadors Rocabertí morí a Catalunya el 18 de novembre de 1672 amb testament que havia disposat el 16 de setembre de 1646 davant el notari Nicolau Terrasa, en què nomenà hereu el seu fill Joan Antoni, nascut del seu matrimoni amb Teresa Pinós, la qual per mitjà del seu procurador, Pere Onofre Mayol, rebé l’inventari dels béns que el seu difunt home tenia a Mallorca: la possessió i la baronia de Bunyolí (Esporles); un hort denominat les Hortes del Comte de Savellà, situat al terme de la ciutat; una botiga denominada la botiga de Pacs, terres, cases, una torre i la baronia de Pacs (Felanitx), i un camp o peça de terra anomenat el Camp Pelat, antigament na Tarragonina, situat al terme de la ciutat. Segons aquest i altres documents contemporanis, les Hortes del Comte de Savellà i el Camp Pelat s’arrendaven conjuntament (ARM, Not. 1675, f. 354; Salvá, 1979: 147).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en un rafal, pertanyia al comte de Savellà i valia 6.300 lliures: «Rafal del conde de Cevallà, sis mil y tres-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 200).

El 1693 Josep Andreu, com a procurador de la comtessa de Savellà, arrendà aquesta propietat i el Camp Pelat a Antoni Torrens, Fosser (ARM, Not. T-1000, f. 50v).

Joan Antoni Boxadors Pinós, VI comte de Savellà, es casà el 31 de juliol de 1699 amb Dionísia Sureda de Sant Martí Çafortesa, batiada el 16 d’abril de 1678, i en foren fills Bernat Antoni i Josep Boxadors Sureda de Sant Martí (1705-1782). Mitjançant escriptura de 16 de setembre de 1727 autoritzada per Francisco Levante, notari de la cort imperial, feu donació a favor del seu fill Bernat Antoni, al qual nomenà hereu universal al testament que disposà el 8 d’octubre de 1741 amb substitució a favor de l’altre fill, Josep. Bernat Antoni Boxadors Sureda de Sant Martí, VII comte de Savellà, es casà el primer de febrer de 1739 amb Cecilia Faustina Chaves Mesía, filla de Pedro José Chaves Mesía i de Leonor Rosa Vela Maldonado del Águila, i en fou fill Ferran Felip Basili. Morí el primer de novembre de 1755 víctima del terratrèmol que assolà Lisboa, on exercia el càrrec d’ambaixador d’Espanya. El 8 de gener de 1756 Josep Boxadors Sureda de Sant Martí, com a curador de l’heretat del seu nebot Ferran Felip Basili, rebé l’inventari dels béns que Bernat Antoni tenia a Mallorca: la possessió i la baronia de Bunyolí (Esporles); la cavalleria i honor de Pacs (Felanitx); el domini directe damunt el rafal de Son Cantí (Pollença), la muntanya dels Colls (Sóller) i el Camp de Déu (Palma); un rafal anomenat les Hortes del Comte de Savellà i el Camp Pelat, abans na Tarragonina, situats al terme de la ciutat, amb un altre camp contigu dit na Vatlòria (ARM, Not. T-577, f. 197; Salvá, 1979: 148).

Ferran Felip Basili Boxadors Chaves, VIII comte de Savellà, es casà a Madrid el 5 de juliol de 1769 amb María Teresa Palafox Castellet, viuda de Nicolás López Mendoza, filla de Juan Palafox i de Josefa Castellet. Morí a Viena sense deixar descendència el 29 de gener de 1801. Per aquest motiu, la propietat passà a Joana Boxadors Cotoner, filla de Joan Antoni Boxadors Verí i de Maria Teresa Cotoner Despuig, marquesa d’Ariany, i neta de Josep Boxadors Sureda de Sant Martí (hereu substitut de Joan Antoni Boxadors Pinós) i de Joana Verí (Salvá, 1979: 149).

La proximitat d’aquesta propietat amb el Camp Pelat propicià que habitualment es llogassin conjuntament. Així succeí, per exemple, als contractes d’arrendament que signà Maria Teresa Cotoner Despuig els anys 1801, 1805 i 1817 a favor de Joaquim Aguiló, Cera. Sembla clara la vinculació del comerciant Joaquim Aguiló amb l’explotació d’aquesta propietat al començament del segle XIX (ARM, Not. 2234, f. 302; ARM, Not. 2233, f. 386v; ARM, Not. R-956, f. 289).

Segons l’Apeo (1818), la propietat es denominava Can Fosser, pertanyia a Joana Boxadors Cotoner, tenia casa i dret d’aigua, ocupava una superfície de 13 quarterades de primera qualitat amb moreres i altres arbres i valia 17.300 lliures (ARM, D-1530, f. 212v).

El 23 de gener de 1841 Joana Boxadors Cotoner «deseando contribuir en cuanto le sea posible a las medidas de fomento y mejora que ha emprendido el excelentísimo Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors», el seu fill primogènit, li feu donació d’aquesta propietat i de l’anomenada el Camp Pelat (ARM, Not. S-1946, f. 5v).

Joana Boxadors Cotoner nasqué l’11 d’agost de 1785. Es casà a Madrid el 4 de desembre de 1801 amb Antoni Maria de la Concepció Dameto Crespí de Valldaura (†1825), marquès de Bellpuig, i en foren fills Francisco Javier, Juan Antonio, Antonio María ([†1875], casat amb Dionisia Verí Salas), José Ignacio i Ignacio. Morí el 17 d’agost de 1862 amb testament que havia disposat el 4 d’abril anterior davant el notari Francisco Sancho Pujol, en què nomenà hereu universal el seu fill Francisco Javier. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 d’abril següent autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll. Segons aquest document, Can Fosser ocupava una superfície de 13 quarterades de terra reguiu i comprenia safareig i una casa rústica marcada amb el nombre 7 del quarter 2n de la zona 4a. Tenia dret a una dobla, és a dir, a percebre contínuament aigua de la síquia de la ciutat sempre que en corregués, equivalent a set hores i mitja de tanda, més sis hores de la tanda de n’Espinac i dues hores de la tanda de la Parellada d’Amunt. Confrontava al nord amb el rafal de Cal Capiscol, d’hereus de Francisco Pascual; al sud, amb terres del Molí del Garrover, de Lorenzo Vicens Bordoy, mitjançant un aqüeducte; a l’est, amb la síquia de la ciutat i terres del Molí d’en Carreres, de Martín Bestard, i a l’oest, amb la carretera que anava de la porta de Jesús a Valldemossa (RP11, 2673-terme, 1a).

Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors, VIII marquès de Bellpuig, nasqué a València el 17 de novembre de 1802 i fou batiat el 23 següent a la parròquia de Sant Tomàs. Es casà a Mallorca el 29 de gener de 1831 amb Margarita Verí Salas i en foren fills Antonio María (†13-3-1887), Tomás i Juana Adelaida. Morí sense testar el 26 de març de 1875 a París, on s’havia exiliat amb la seva família durant el Sexenni Revolucionari (1868-74). A l’expedient d’ab intestato publicat el 22 de juny següent pel jutjat de primera instància de Figueres en fou declarat únic i universal hereu el seu fill Tomás, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’agost següent autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas (íd., 3a).

Tomás Rocabertí de Dameto Verí morí el 29 de gener de 1898 amb testament que havia ordenat tres dies abans davant dit notari Sancho, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva germana, Juana Adelaida, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).

Juana Adelaida Rocabertí de Dameto Verí nasqué a París el 27 de novembre de 1834 i fou batiada el mateix dia. El 4 d’octubre de 1856 es casà a París amb Ramón Despuig Fortuny, VIII comte de Montenegro i X de Montoro, de qui no deixà descendència. Morí a Requesens el 29 de juny de 1899 amb testament que havia disposat el 3 de juliol de 1896 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu universal propietari el seu germà Tomás amb substitució (que tengué efecte per premoriència) a favor dels nebots del seu home Fernando Truyols Despuig, marquès de la Torre, i José Despuig González de Valbuena. Mitjançant escriptura de 2 d’octubre de 1901 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, José Despuig González de Valbuena s’adjudicà aquesta propietat (íd., 5a-6a).

José Despuig González de Valbuena morí el 13 de febrer de 1913 amb testament que havia ordenat el 12 de gener de 1907 davant dit notari Sancho, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Roten Gual (†31-8-1910), i el seu pubil, Luis Despuig Roten, al qual també nomenà hereu universal propietari. La descripció dels béns hereditaris es feu mitjançant una instància subscrita per l’hereu a Artà el 6 d’agost següent (íd., 7a).

Mitjançant escriptura de 10 de gener de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Luis Despuig Roten hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma els drets d’aigua que tenia Can Fosser. Fou indemnitzat amb la quantitat de 47.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (íd., 1a).

Luis Despuig Roten morí el 13 de novembre de 1924 amb testament que havia disposat el 21 de desembre de 1914 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María de los Dolores Truyols Villalonga, i propietari, el seu nebot Fernando Truyols Morell, fill de Mariano Truyols Villalonga, germà de la usufructuària. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de maig següent autoritzada pel notari d’Artà Luis Gonzaga Pascual Ruiz (íd., 8a).

El 2 d’octubre de 1940 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el misser José Morell Villalonga, en representació de María de los Dolores Truyols Villalonga, veïnada de Pamplona, vengué la propietat per preu de 46.000 pessetes a Sebastián Cruellas Julià (íd., 9a).

El 1941 Sebastián Cruellas Juliá inicià la parcel·lació de Can Fosser a partir d’un plànol que dividia la propietat en 108 trasts. La propietat limitava al nord amb Cal Capiscol; al sud, amb el carrer de l’Arquitecto Forteza (ara Guillem Forteza); a l’est, amb la síquia de la ciutat (ara carrer de Cotlliure), i a l’oest, amb la carretera d’Establiments i Esporles (ara carrer del General Riera). Entre 1941-48 vengué un total de 8.138,9 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 39.565 pessetes. Les escriptures de compravenda se signaren davant el notari Juan Alemany Valent. Els compradors foren Juana Sampol Casas, casada amb Jaime Fernández Planas (612 m²); el matrimoni Antonio Torres Rubert i Antonia Garau Sancho (410 m²); Miguel Obrador Fullana (1.180 m²); el matrimoni Antonio Castelló Salas i Lucía Mas Mascaró (1.554,65 m²); Gertrudis Lladó Ribas, casada amb Antonio Simonet Nadal (300 m²); Juan Carbonell Carbonell (300 m²); Mateo Salamanca Bauzá (295,25 m²); el matrimoni Clemente Garau Sancho i María Llinás Garau (300 m²); Miguel Cabrer Vidal (187 m²); José Salas Mulet (160 m²); Magdalena Zanoguera Ferragut (287 m²); Vicente Rosselló Garau (750 m²); Miguel Vich Ripoll (210 m²); Antonia Pujadas Quetglas, casada amb Pedro Maura Escanellas (209 m²); el matrimoni Miguel Capó Ramis i Antonia Mariano Ramis (275 m²); el matrimoni José Zanoguera Ferragut i María Roca Tomás (270 m²); el matrimoni José Salas Mas i Magdalena Balvés Juan (210 m²); l’agricultor Miguel Barceló Cabot (189 m²); Juan Sastre Cabrer (240 m²) i el misser José Serra Carrió (200 m²). Les vies que apareixen documentades a les escriptures de compravenda són: el carrer lletra A o lletra O (després, successivament, carrer nombre 209, Teniente Escandell i Molí del Garrover), el carrer lletra M (després, successivament, Soldado Isern Comas i Prat de la Riba), la prolongació del carrer lletra R (després, successivament, Alférez Oleza Gual i Guillem Cifre de Colonya), la prolongació del carrer de Blanquerna o lletra S (després, successivament, nombre 224 i Cotlliure) i la carretera d’Establiments i Esporles (abans de Valldemossa i després, successivament, prolongació del carrer de Bernardo Riera i carrer del General Riera) (RP11, 2673-terme).

Sebastián Cruellas Juliá, veïnat de Valldemossa, morí el 15 de març de 1948 amb testament que havia disposat el 2 de juny de 1942 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Mas Catalá, i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Pedro (militar), Gaspar i Juana Cruellas Mas (casada amb el militar Pedro Antich Pujol). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 10a).

Els germans Cruellas Mas continuaren la parcel·lació de Can Fosser. Entre 1948-68 vengueren un total de 63.863,29 m² d’ús lucratiu per un valor declarat d’1.292.755 pessetes. Les escriptures de compravenda se signaren majoritàriament davant els notaris Juan Alemany Valent (1948-51) i José Masot Novell (1951-63). Els compradors foren Juan i Onofre Frontera Gelabert (278 m²); Damiana Martorell Juan, casada amb Jaime Bosch Covas (306 m²); l’amo pagès Bartolomé Matas Romero, veïnat d’Esporles (290 m²); el guixer Juan Vich Ripoll (315 m²); l’industrial Bartolomé Bauzá Suau (390,16 m²); el sabater Juan Lladó Parets (360 m²); Luisa Fortuny Mayol, veïnada de Madrid, casada amb Diego Quiroga Martínez de Pisón (1.165,6 m²); el sabater Bartolomé Beltrán Bibiloni (300 m²); el matrimoni Pedro Munar Sampol i María Ignacio Casasnovas (245 m²); el matrimoni Diego Alarcón Marqués i Ana Martínez Martínez (180 m²); el comerciant Marcelino Ballester Gasent (187,7 m²); Inés Roig Orell, casada amb Mateo Obrador Obrador (300 m²); el matrimoni Miguel Capó Ramis, picapedrer, i Antonia Mariano Ramis (325 m²); Antonia Ginard Llaneras, casada amb Juan Salas Serra (240 m²); la Delegación Nacional de Sindicatos de FET y de las JONS – Obra Sindical del Hogar y de Arquitectura (22.000 m²); el xòfer Juan Ochogavia Cánaves i María Bonet Fulgencio, casada amb José Jofre Alemany (262,5 m²); Ana Martorell Llabrés, casada amb el xòfer Antonio Veny Ripoll (408 m²); María Trías Giménez, casada amb Tomás Sánchez Salvá (190 m²); el matrimoni Miguel Roca Vaquer, agricultor, i Antonia Moranta Lladó (180 m²); Margarita Roca Vaquer (180 m²); el matrimoni Salvador Fornés Llabrés, conrador, i Juana Ana Ferrer Bauzá (225 m²); el matrimoni Antonio Andreu Riera, fuster, i Francisca Font Vives (300 m²); el contractista d’obres Bernardino Ordinas Colomar (450 m²); María Marqués Palmer, casada amb Salvador Ginard Llabrés (332,8 m²); Antonia Bonnín Bonnín, casada amb Juan Miró Piña (385 m²); el matrimoni Juan Morey Salvá, fuster, i Antonia Gayá Font (290 m²); Catalina Mas Mas, casada amb el militar Felipe Martín Lucas (249 m²); Margarita Bonet Miralles, casada amb Jaime Ques Escarrer (172 m²); el matrimoni Andrés Cunill Riera, comerciant, i Francisca Martorell Bordoy (362,65 m²); Pedro Sastre Gil, empleat de les Obres del Port de Palma, i Margarita Sastre Marqués, casada amb Miguel Amer Mayol (189,35 m²); el matrimoni Juan Santandreu Mayol, xòfer, i María Dols Benestar (276 m²); el matrimoni Julián Panisa Radó, marí, i Antonia Gual Barceló, veïnats de Maria de la Salut (153 m²); el matrimoni Antonio Giménez Toledo, pintor, i Asunción Ramos Lara (386 m²); l’agricultor Bartolomé Alonso Juan (914,5 m²); el matrimoni Antonio Bennásar Riccio i María González Ortiz (151 m²); el comerciant Andrés Casanovas Rodríguez (755 m²); el matrimoni Guillermo Villalonga Bonafé (†30-7-1973), agricultor, i María Mateu Coll, veïnats de Lloseta (220 m²); Antonio Mas Catalá (13.406,33 m² amb la casa rústica de Can Fosser); el matrimoni Jaime Ripoll Ripoll i Francisca Perpiñá Palmer (200 m²); la Congregación de Madres de Desamparados y San José de la Montaña (2.160 m²); el matrimoni Bartolomé Amengual Juliá, tapisser, i María Blanchart Fonollar (200 m²); el tapisser Gabriel Caubet Manresa (324 m²); el matrimoni Antonio Ferriol Gelabert, picapedrer, i Isabel Bonnín Bonnín (104 m²); el matrimoni Francisco Bonnín Bonnín, metal·lúrgic, i Amparo Concepción Romera Martínez (200 m²); el xòfer Juan Cañellas Tomás (148 m²); el matrimoni Juan Clemente Izquierdo, picapedrer, i Micaela Mezquida Roca (200 m²); el matrimoni Manuel Bonnín Bonnín, industrial, i Rosa Planas Rechach (123,5 m²); el matrimoni Cristóbal Mas Amengual, comerciant, i Concepción Costa Real (605 m²); el matrimoni Antonio Torrens Perelló, picapedrer, i Elisa Santa Eulalia Navarro (195 m²); el matrimoni Antonio Santandreu Lliteras (†22-8-1968), guàrdia civil, i Margarita Mascaró Font (240 m²); Magdalena Moyá Gelabert (373 m²); Antonia Sastre Celiá, casada amb Leandro Ortega González (399 m²); el ferrer Bartolomé Tous Morey (918,4 m²); el matrimoni Antonio Frau Roca, mariner, i Carmen Molina López, veïnats de Puigpunyent (227,5 m²); el matrimoni Francisco Ginard Tugores, brigada d’infanteria de marina, i Margarita Mestre Mas, veïnats de Cadis (230 m²); el matrimoni Guillermo Montoya Arias, militar, i Margarita Balaguer Estarellas (325 m²); el matrimoni Margarita Gual Barceló i Juan Femenías Bergas (240 m²); Ana Ginard Vidal, casada amb el sabater Lorenzo Palmer Suau, veïnats de Puigpunyent (227 m²); l’industrial Juan Sastre Cabrer (143,58 m²); Catalina Torres Vaquer, casada amb el fuster Antonio Matas Bernat (188 m²); el matrimoni José Balaguer Riutord, militar, i Ana Camps Garau (222 m²); el matrimoni José Fontirroig Jaume, picapedrer, i Teresa Camps Ginard (260 m²); el matrimoni Pablo Bordoy Balaguer, trencador, i Margarita Martorell Calafell (250 m²); el matrimoni Antonio Roig Roig, comerciant, i Margarita Cañellas Morey (240 m²); María Portell Soler, casada amb el picapedrer Gabriel Femenías Mateu (435 m²); el comerciant Jaime Pascual Roca (552 m²); Ana María Nadal Riutort, casada amb Antonio Pericás Jaume (486,78 m²); el matrimoni Juan Borrás Piñol, industrial, i Margarita Mesquida Roca (250 m²); el matrimoni Vicente Bover Jaume, fuster, i Josefa Jaume Mezquida (226 m²); el picapedrer Rafael Frau Pujol (349,5 m²); Gabriel Vaquer Gelabert (246 m²); Juana Ana Lliteras Massanet, casada amb l’ebenista Ángel Núñez Armero (300 m²); María del Pilar Torres Ribas, casada amb José Ruano Muñoz (303,75 m²); el mecànic Bartolomé Ribas Fuster (200 m²); el matrimoni Juan Hernández Alcázar, picapedrer, i María Marí Marí (564,1 m²); el matrimoni Bernardo Bergas Mestre, comerciant, i Magdalena Ribas Negre (220 m²); el matrimoni Pedro Muntaner Amengual, guixer, i María Pons Martorell (200 m²); el matrimoni Andrés Carbonell Gual, ferrer, i Jerónima Garcías Sastre (212,3 m²); les germanes Dolores (†14-1-1973), casada amb Pedro Fortuny Banche, i Rosario Ruiz Giol, casada amb Tomás Riera Riutord (323,91 m²); els contractistes d’obres Jaime Bergas Ximenis i Guillermo Crespí Font (336,38 m²); el tintorer Juan Carbonell Carbonell (270 m²); Margarita Balvés Martorell (440 m²); Antonio Vives Albertí (1.431 m²) i Margarita Cortés Fuster (253 m²). Endemés de les vies documentades anteriorment, també apareixen a les escriptures de compravenda els carrers nombre 221 (després Guillem Forteza), nombre 225 (després Infant Pagà), nombre 292 (després Albacete), Felipe II i Juan de Austria (RP11, 2673-terme).

Mitjançant escriptura de 6 de març de 1962 autoritzada pel notari substitut de Sineu Ramón Altuna Uriarte, els germans Cruellas Mas es repartiren diverses porcions que sumaven una superfície de 34.055 m² i les parcel·laren per separat. Es tractava, entre d’altres, dels trasts marcats al plànol amb les lletres A-3, B-1, B-6, B-54 i C-55. Les parcel·les B-54 i C-55, de Pedro i Juana, respectivament, confrontaven amb el carrer d’Albacete i el grup d’habitatges denominat Generalísimo Franco i foren adquirides per l’entitat CINALBA SA per preu global de 125.000 pessetes mitjançant escriptura de 15 de novembre de 1971 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría. Altres compradors foren el matrimoni José Ivorra Gisbert, contractista d’obres, i Florencia Pascual Valls, veïnats d’Alacant (1.854 m²), Rafael Frau Pujol (432 m²), Pedro Antich Pujol (629,7 m²), Isleña de Construcciones SA (636 m²), el matrimoni Andrés Ripoll Castell i Margarita Mas Gelabert (280 m²), Margarita Bonet Miralles (344,4 m²), José Colom Vicens (405 m²), Juana Lliteras Llinás i Margarita Salleras Llinás (350 m²) i Miguel Juan Juliá Llabrés (37 m²) (RP11, 712-718-III).

El 22 d’agost de 1951 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Gaspar, Pedro i Juana Cruellas Mas vengueren una porció de 22.000 m² per preu de 583.000 pessetes a la Delegación Nacional de Sindicatos de FET y de las JONS – Obra Sindical del Hogar y de Arquitectura, que l’adquirí representada pel delegat nacional, Fermín Sanz Orrio. Segons el document, els terrenys, que eren donats a mitges a Lorenzo Homar Pizá, s’havien de destinar a la construcció d’una escola de formació professional. No obstant això, mitjançant escriptura de 22 d’abril de 1955 autoritzada pel notari de Madrid Juan Berchmans Vallet de Goytisolo, com a substitut d’Ignacio Alonso Linares, la Delegación Nacional de Sindicatos de FET y de las JONS – Obra Sindical del Hogar y de Arquitectura manifestà que amb l’aprovació de la Direcció General de l’Institut Nacional de l’Habitatge havia projectat damunt els terrenys «un grupo “Generalísimo Franco” compuesto por quinientas sesenta y ocho viviendas protegidas con su correspondiente urbanización, tipo de renta mínima BRM, CRM y renta reducida BRR», valorat en 24.742.563 pessetes amb 78 cèntims. Aquesta urbanització prengué el nom popular de Corea (RP11, 26260-terme, 1a-2a).

El 27 de desembre de 1955 davant el notari José Masot Novell, els germans Gaspar, Pedro i Juana Cruellas Mas vengueren a Antonio Mas Catalá per preu de 4.500 pessetes una porció de 13.406,33 m² que comprenia la casa rústica de Can Fosser. Confrontava al nord amb Cal Capiscol; al sud, amb terres romanents; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles. La propietat fou totalment parcel·lada en el decenni de 1960 i les cases antigues foren enderrocades. En foren compradors: Francisco Vicens Crespí (6.372,5 m²), Agustín Alonso Gómez (1.325 m²) i Construcciones Agal SA Inmobiliaria (5.089,45 m²) (RP11, 28594-terme, 1a).

El 8 d’agost de 1956 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Gaspar, Pedro i Juana Cruellas Mas vengueren una porció de 2.160 m² per preu de 86.400 pessetes a la Congregación de Madres de Desamparados y San José de la Montaña, amb seu central a València, que l’adquirí representada per la superiora general, la madre Caridad de San José, en el segle Amparo Serrano Mas. Confrontava al nord amb el carrer de Felipe II; al sud, amb el carrer de Juan de Austria; a l’est, amb la síquia de la ciutat, i a l’oest, amb el carrer de Colliure. Segons l’escriptura de compravenda: «A tenor de lo que dice la Ley de 15 de julio de 1954 sobre unidades mínimas de cultivo, se hace constar que este solar se destina a la edificación y debe construirse el convento y colegio de Madres de Desamparados y San José de la Montaña.» Mitjançant escriptura de 6 d’abril de 1966 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo, la madre Carmela de San José, en el segle Esperanza García Álvarez, superiora de dit convent a Palma, manifestà que la congregació havia fet construir damunt la parcel·la un edifici de semisoterrani, planta baixa i tres pisos amb terreny adjunt destinat a col·legi reconegut i casa convent (RP11, 28828-terme, 1a-2a).

El 30 de gener de 1970 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Juana Cruellas Mas vengué al matrimoni José Ivorra Gisbert, contractista d’obres, i Florencia Pascual Valls, veïnats d’Alacant, per preu de 200.000 pessetes un trast de 1.854 m² que feia cap de cantó amb els carrers de Felipe II i Colliure. Damunt aquests terrenys aixecaren un edifici que albergà el mercat del Camp Redó, les oficines del districte oest de la policia local i altres oficines municipals (RP11, 13605-III, 1a-2a).