El Camp Redó

El Camp de l’Era, Les Hortes

La propietat formava part del territori que la família Fortesa Tagamanent tenia a les proximitats de la síquia de la ciutat. Estava formada per les terres pròpiament dites el Camp Redó i les terres denominades el Camp de l’Era. Durant el segle XVII s’anomenava les Hortes.

Tant el Camp Redó com el Camp de l’Era eren tenguts sots domini directe d’un benefici fundat el 1315 per Pere Mas Ferrer a l’altar de Santa Caterina Màrtir de l’església parroquial de Sant Miquel. Segons el capbreu de Manresa (1405), el posseïdor del benefici era Jaume Freixa. El 1517 el posseïa Guillem Gual, qui el capbrevà declarant que comprenia cinc camps, antigament horts, del doctor en lleis Pere Joan Fortesa Descallar (ARM, ECR-1082, f. 3v).

Les notícies més antigues que tenim del Camp de l’Era són del 19 de juny de 1504, quan Nicolau Muntaner i la seva dona, Joana, l’establiren a l’hortolà Tomàs Beltran. Comprenia una païssa i unes cases que eren comunes amb les de Bartomeu Puig, tenia dret d’aigua de la síquia de la ciutat i confrontava amb el camí de la Real, una peça de terra de Bartomeu Puig, un carreró que anava al Molí d’en Sunyer i una peça de terra que antigament formava part del molí i que aleshores pertanyia al clergue Francesc Font. El 31 de juliol de 1507 Tomàs Beltran l’establí al doctor en lleis Pere Joan Fortesa Descallar, qui el 22 de febrer de 1508 adquirí de l’hortolà Joan Puig per via de permuta la propietat veïnada denominada el Camp Redó (ACM, 3157, f. 18 i 30; ARM, AH-5145, f. 742).

Pere Joan Fortesa Descallar (†1525) testà el 23 de setembre de 1524 davant el notari Cristòfol Mir i nomenà hereu el seu fill, Mateu, nascut del seu matrimoni amb Elisabet Tagamanent Puigdorfila, el qual capbrevà ambdues propietats el 1563. Aleshores el Camp Redó ocupava una superfície d’unes 6 quarterades i confrontava amb el camí de la Real, el camí que anava al molí de Jordi Sureda (antigament anomenat de na Carlina), una peça de terra del denunciant i terres de Gregori Burgues. D’altra banda, el Camp de l’Era ocupava una superfície d’unes 2 quarterades i confrontava amb el camí de la Real, una altra propietat del denunciant, terres de Gregori Burgues i el camí del molí antigament dit de na Carlina (ARM, ECR-1149, f. 41v; ARM, AH-5145, f. 742).

Segons els estims de 1578, Mateu Fortesa Tagamanent posseïa diverses propietats que més endavant es correspondran amb Ca l’Ardiaca, el rafal de les Hortes, Ca na Moiana i el Camp Roig. Diu el document que era propietari de l’horta de damunt el camí de Jesús i de la Real, compresa una vela que era a l’altre costat de la síquia i una part del que es trobava davall el camí de la Real vers el Camp Roig, amb els seus drets d’aigua, valorat tot en 13.000 lliures. D’altra banda, tenia també el rafal del Secar, valorat en 2.000 lliures (ARM, D-1251: f. 146, 147).

Mateu Fortesa Tagamanent (†1584) es casà amb Magdalena Gual Desmur i en foren fills Guillem, casat en primeres núpcies amb Francina Juny Berga, i en segones, amb Violant Caulelles Espanyol; Pere Joan, casat en primeres núpcies amb Nicolaua Caulelles, i en segones, amb Elisabet Montornès; Gregori, canonge i ardiaca de la Seu, i Elisabet. Testà davant el notari Antoni Moll i nomenà hereu universal el seu fill Pere Joan (ARM, ECR-1149, f. 41v).

El 1604 Felip Coll, com a administrador de l’heretat de Mateu Fortesa Tagamanent, arrendà a Pere Morlà el Camp Redó (on hi havia un safareig), el Camp de l’Era i la Vela amb les cases que es trobaven en aquell camp (ARM, Not. 3047, f. 299v).

Fruit del matrimoni entre Pere Joan Fortesa Tagamanent Gual Desmur i la seva primera dona, Nicolaua Caulelles, nasqué Mateu. Aquest es casà amb Jerònima Dameto Cotoner i en foren fills Pere i Lucrècia, els quals el 24 d’octubre de 1614 signaren acta de transacció sobre les herències dels seus pares. Lucrècia era hereva universal de sa mare pel testament que disposà el 15 de març de 1613, mentre que Pere era l’hereu de son pare. Els germans acordaren que Pere s’obligava a pagar a Lucrècia en concepte de llegítimes, dots i altres drets la quantitat de 6.000 lliures, ço és, 3.750 lliures procedents del censal de 300 lliures que imposà damunt la propietat que aquí ens ocupa, que aleshores es denominava les Hortes, i les 2.250 lliures restants, en diferents pagaments de 500 lliures (ARM, Not. 5126, f. 239).

Finalment, Lucrècia Fortesa Dameto es feu amb la propietat i la cedí al seu home, Jacinto Olesa, en contemplació de matrimoni. Jacinto Olesa testà l’11 de març de 1636 davant el notari Francesc Jordi i fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu fill Jaume. Lucrècia Fortesa Dameto morí el 3 de setembre de 1656 amb testament que havia ordenat el 6 d’agost de 1649, en què també nomenà hereu universal el seu fill Jaume. Altres fills del matrimoni foren Mateu (canonge), Jeroni, Salvador, Beatriu, Jerònima (religiosa teresiana), Lucrècia (religiosa teresiana) i Jacinto Olesa Fortesa ([†1673], beneficiat de la Seu) (ACM, 2952, s/f; ARM, Not. J-99, f. 286).

Jaume Olesa Fortesa testà el 9 d’agost de 1678 davant el notari Onofre Vila. Dos dies després Antoni Verí, curador de l’heretat i cunyat del difunt, rebé l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, unes altres cases a l’enfront, la possessió dels Gomeles (Campos) i la propietat que aquí ens ocupa, que aleshores es denominava les Hortes (ARM, Not. V-374, f. 146).

Antoni Verí era pare i administrador d’Antoni Verí Olesa, nascut del seu matrimoni amb Beatriu Olesa Fortesa, el qual era successor al fideïcomís disposat pel seu avi Jacinto Olesa segons decret de 18 de gener de 1679 dictat per la cúria de la Inquisició (ARM, Not. V-1859, f. 292).

Beatriu Olesa Fortesa testà el 19 d’agost de 1676 davant el notari Martí Seguí i nomenà marmessors el seu home, la seva filla Eleonor, el seu germà Jaume Olesa Fortesa, el seu gendre Nicolau Santacília, el seu onclo Salvador Olesa i la seva cosina Maria Dameto Truyols (Oleza, 1921: 124).

Segons els estims de 1685, la propietat es denominava les Hortes, pertanyia a Antoni Verí Olesa i valia 3.800 lliures: «Las Ortas, de M.ᵒ Antoni de Varí, tres mil vuyt-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 201v).

El 12 de juny de 1710 davant el notari Miquel Llabrés, Antoni Verí Olesa vengué a Sebastià Roig, rector de Muro i propietari del Molí d’en Campaner, un quartó de terra que confrontava amb el safareig del venedor, terres del comte de Savellà, la síquia de la ciutat i el pontet del Molí d’en Campaner, del comprador (ARM, Not. Ll-401, f. 69v).

Antoni Verí Olesa es casà amb Beatriu Gual Çanglada i en foren filles Beatriu (†5-5-1762) i Maria Verí Gual. Beatriu Gual Çanglada testà el 2 de juny de 1703 davant el notari Joan Baptista Mora i nomenà marmessors el seu home, el seu germà Ferrando Gual Moix Çanglada, la seva germana Caterina Gual Çanglada i el seu cunyat Nicolau Truyols Dameto, marquès de la Torre. Fou enterrada el 15 d’abril de 1704 «en lo vas de Verins» del convent de Sant Domingo. Antoni Verí Olesa morí el 8 de novembre de 1716 amb testament que havia disposat el 14 de març de 1715 davant el notari Miquel Llabrés, en què nomenà marmessors Antoni Moix, prevere i canonge; els seus cunyats Nicolau Truyols Dameto i Ferrando Gual Moix Çanglada; les seves germanes Beatriu, religiosa de Santa Clara, i Violant Verí Olesa, religiosa de Santa Caterina de Sena; la seva cunyada Caterina Gual Çanglada; els seus gendres, Miquel i Antoni Ferrandell Verí, i les seves filles, Beatriu i Maria Verí Gual, a les quals també nomenà hereves universals. Fou enterrat lo endemà «en lo vas de Verins» del convent de Sant Domingo (Oleza, 1921: 203, 228; Oleza, 1947: 69).

El 7 de març de 1717 Beatriu i María Verí Gual reberen l’inventari de béns de son pare, que comprenia les cases on morí el difunt, situades al carrer de Sant Jaume; el rafal anomenat la Veleta, situat a prop del convent d’Ítria; les cavalleries d’Orient i del Reguer; les possessions dels Gomeles (Campos), Solanda (Sant Joan), Son Cànaves (Llucmajor) i Son Cota (Porreres); el rafal de Son Togores, situat devora la síquia de la ciutat, un molí d’aigua fariner denominat lo Molinet i la propietat que aquí ens ocupa, que aleshores s’anomenava el Camp Redó (ARM, Not. Ll-466, f. 107).

Mitjançant escriptura de 26 de desembre de 1717 autoritzada pel notari Miquel Llabrés, les germanes Verí Gual es dividiren els béns hereditaris. Beatriu s’adjudicà el Camp Redó, la Veleta, la cavalleria d’Orient, les possessions dels Gomeles i Solanda, una cotxeria a Palma i 550 lliures contra Marc Vallès per l’estimació d’unes cases agregades a la casa principal de l’heretat. Maria s’adjudicà els rafals de Son Togores i Sant Llorenç, el Molinet, la cavalleria del Reguer, Son Cànaves i part de Son Cota (ARM, Not. Ll-405, f. 160).

El matrimoni celebrat entre Beatriu Verí Gual i Miquel Ferrandell Verí propicià la unió dels patrimonis d’ambdues famílies. Als béns de Verí se sumaren les possessions de Son Ferrandell i la Cova (Valldemossa), Tresorer (Algaida) i Son Boscana (Llucmajor) i el rafal de Cal Capiscol (Palma) (ARM, Not. 3550, f. 164).

Per la mort sense descendència de Beatriu Verí Gual i Miquel Ferrandell Verí i en virtut del testament que disposà aquella el 17 d’abril de 1755 davant el notari Josep Bonet, la propietat passà al seu nebot Antoni Mariano Ferrandell Gual Moix, fill d’Ignaci Ferrandell Verí i d’Ignàcia Gual Moix Puigdorfila (Oleza, 1947: 69).

Antoni Mariano Ferrandell Gual Moix morí fadrí el 10 de juliol de 1781 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Josep Bernad, en què nomenà hereu universal el seu germà Ignaci (Ramis de Ayreflor, 1911: 309).

Ignaci Ferrandell Gual Moix, I marquès de la Cueva, es casà (1783) a València amb Maria del Carme Castellví Ferrer (filla de Joaquim Manuel de Betlem Castellví La Figuera, baró de Benafer, i de Maria Montserrat Ferrer Pròxida) i no deixà descendència. Morí a València el 18 de gener de 1804 amb testament que havia disposat el 8 de desembre anterior davant el notari Joan Baptista Jover, en què nomenà hereva universal la seva dona amb substitucions a favor de les seves nebodes Maria de la Concepció Gual i Maria Francisca Villalonga Ferrandell. El 4 de maig següent Bernat Garau (com a apoderat de Maria del Carme Castellví Ferrer), Pere Gual (com a administrador de la seva filla Maria de la Concepció Gual) i Ramón Fernández Maroto González Perea Ruiz Herrera (com a representant de la seva dona, Maria Francisca Villalonga Ferrandell) reberen l’inventari de béns del difunt davant el notari Sebastià Oliver. L’heretat comprenia els béns de les famílies Ferrandell i Gual-Moix, que consistien en les cases majors, situades al carrer de Sant Jaume; les possessions de Son Pacs i Son Ferrandell (Valldemossa) i els censos procedents dels establiments de les terres anomenades la Cova; Calbet (Bunyola); Son Ferrandell (Felanitx); els Gomeles (Campos); Son Cànaves i Son Boscana (Llucmajor); la meitat de Son Cota (Porreres); la meitat de Solanda (Sant Joan); Alcudiarrom (Petra); les cavalleries de la Roca (Llucmajor, Campos i Porreres), Orient i el Reguer; l’escrivania del Pariatge; els horts de Cal Capiscol i el Camp Redó i els rafals de Son Moix Negre i Son Serra, situats al terme de la ciutat (ARM, Not. O-366, s/f; Ramis de Ayreflor, 1911: 309, 323).

Maria del Carme Castellví Ferrer renuncià l’herència en favor de la seva neboda Maria Francisca Villalonga Ferrandell mitjançant escriptura de 17 de maig de 1804 autoritzada pel notari Esteve Bonet (ARM, ECR-1159, f. 7v).

Maria Francisca Villalonga Ferrandell, II marquesa de la Cueva o de Casa Ferrandell, era filla de Felip Villalonga Mir Pinós (†7-11-1822) i de la seva primera dona, Maria Ignàcia Ferrandell Gual Moix. El 20 de desembre de 1788 es casà amb Ramón Fernández Maroto González Perea Ruiz Herrera, tinent del regiment d’Espanya, i en foren fills Manuel, José (comissari de guerra, casat amb Joaquina Rivera García) i Mariano (capità).

Segons l’Apeo (1818), la propietat s’anomenava la Cova i el Camp Redó, tenia cases, valia 10.500 lliures i ocupava una superfície de 7 quarterades de primera qualitat amb dret d’aigua. Molt probablement, la denominació de la Cova fa referència al títol marquesal de la propietària. El Plano Topográfico Estadístico del distrito municipal de Palma de Mallorca Capital de las Islas Baleares, de 1850, també documenta el Camp Redó amb el nom de la Cova (ARM, D-1530, f. 149).

El 29 d’octubre de 1823 Maria Francisca Villalonga Ferrandell vengué la propietat per preu de 8.301 lliures a Bartomeu Homar, qui l’adquirí en representació de Gregorio Vicens Avellà, fill de Llorenç i de Margalida. Confrontava amb el camí d’Esporles, el rafal de Can Fosser (de la comtessa de Peralada), el camí pel qual s’anava al molí i cases de Jaume Martí, el camí de Ca na Moiana i la síquia de la ciutat. Segons l’escriptura de compravenda, la venedora havia demanat llicència reial per a vendre la propietat i pagar els deutes que havia contret amb la Corona pel pagament del dret de llances. Al mateix acte es creà una servitud de pas per a accedir al tercer molí d’aigua de la síquia de la ciutat (ARM, Not. O-393, f. 276v).

Gregori Vicens Avellà es casà amb Caterina Tomàs Bordoy, filla de Bartomeu i de Maria Francina, i en foren fills Manuel (n. 1829), María de la Concepción (n. 1833), Bartolomé, Lorenzo, María Margarita, María Francisca, Gregorio, Catalina Tomás i José Vicens Bordoy (n. 1828). Morí el 19 de juny de 1835 amb testament que havia disposat el 19 de maig anterior davant el notari Joan Muntaner Riera. El mateix dia la viuda rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases i el forn de l’Estudi General, situats al carrer de la Rosa; una altra casa situada al carrer dels Paraires consistent en botiga, estudi i tres pisos; el tercer molí d’aigua de la síquia de la ciutat, denominat el Molí del Garrover, amb cases i dos jardins contigus; i el Camp Redó, d’unes 7 quarterades, amb casa rústica, safareig i dret d’aigua de la síquia de la ciutat (ARM, Not. M-2347, f. 334).

El 1858 els germans Vicens Bordoy es dividiren verbalment els béns hereditaris i Lorenzo s’adjudicà el Camp Redó i el Molí del Garrover. Com que l’acord no fou protocol·litzat notarialment, Lorenzo hagué de sol·licitar l’acreditació de la possessió de dits béns davant el jutjat de primera instància del districte de la Catedral, el qual n’aprovà la possessió en acte de 17 de gener de 1885 dictat davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar (RP11, 4641-terme, 1a).

Lorenzo Vicens Bordoy morí el 12 de febrer de 1891 amb testament que havia disposat el 7 anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus universals la seva dona, María Oliver Maciá, i els seus nebots Emilio, Gregorio i Juan Guasp Vicens, i deixà el Camp Redó als germans Gregorio, Juan i Bartolomé Vicens Oliver. Mitjançant escriptura de 9 de febrer de 1892 autoritzada pel mateix notari, Juan i Bartolomé Vicens Oliver vengueren les seves parts indivises de la propietat al seu altre germà, Gregorio, per preu global de 10.670 pessetes. Aleshores el Camp Redó ocupava una superfície de 7 quarterades de terra horta i comprenia casa i safareig, el qual estava una mica separat de la propietat per interposició del Molí del Garrover. Tenia dret a una dobla, és a dir, a percebre contínuament aigua de la síquia de la ciutat sempre que en corregués. Confrontava al nord amb Can Fosser i el Molí del Garrover; al sud, amb el camí del Molí d’en Perot; a l’est, amb la síquia de la ciutat, i a l’oest, amb la carretera d’Establiments i Esporles. Era tenguda en alou dels successors al fideïcomís fundat per Antoni Verí Olesa (íd.: 1a, 3a-4a).

El 1894 Gregorio Vicens Oliver sol·licità permís a les autoritats militars per a realitzar diverses obres dins el Camp Redó. Argumentava que «la casa del predio es tan reducida que apenas basta para albergar la familia del colono, siendo absoluta necesidad construir una cochera para los carruajes, almacén de semillas, frutos y demás, gabinete para despacho de contabilidad y otros. Además, pocilgas que estén separadas de la casa unos 100 metros» (AIMB, Comandancia de Obras, 511/2, n. 17).

Mitjançant escriptura de 5 de març de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Gregorio Vicens Oliver hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma el dret que tenia de percebre una dobla, equivalent a 6 hores i mitja. Fou indemnitzat amb la quantitat de 28.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (RP11, 4641-terme, 1a).

Gregorio Vicens Oliver morí als 65 anys l’11 de maig de 1917 amb testament que havia ordenat el 4 de juliol de 1914 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Catalina Torres Florest, i propietàries en parts iguals, les seves dues filles: Margarita i María Vicens Torres, casades amb Juan Llobera Martorell i l’enginyer Raimundo Fortuny Moragues, respectivament. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 de novembre següent autoritzada pel notari Miguel Pons Pons (íd., 6a).

María Vicens Torres morí sense testar el 23 de febrer de 1919. En acte de 21 de maig següent dictat per Rafael Rubio Freire Duarte, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en foren declarades hereves ab intestato en parts iguals les seves filles: María de los Dolores, Catalina i María Fortuny Vicens, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Raimundo Fortuny Moragues (íd., 7a).

Mitjançant escriptura de 19 de febrer de 1920 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Margarita Vicens Torres i les germanes Fortuny Vicens es dividiren els béns que posseïen per indivís, entre els quals es trobava el Camp Redó, que se l’adjudicà Margarita (íd., 8a).

El 5 de gener de 1925 davant dit notari Alcover, Margarita Vicens Torres arrendà una porció de 10.200 m² a la societat denominada CD Mallorquí, domiciliada al nombre 79 del carrer del Teatro Balear (ara Josep Tous i Ferrer) i representada per Jaime Servera Mir i Ramiro Feito Joaquín, president i secretari, respectivament. L’arrendament es feu per temps de 10 anys a raó de 75 pessetes mensuals els dos primers anys i 125 pessetes mensuals els 8 anys restants. El terreny arrendat s’havia de destinar a camp de futbol i confrontava al nord amb Can Fosser, i a l’oest, amb la carretera d’Establiments (íd., 9a).

El 1934 Margarita Vicens Torres inicià la parcel·lació del Camp Redó a partir d’un plànol que dividia la propietat en una sèrie d’illetes denominades A, B, C, D, G, H i J, cadascuna de les quals comprenia trasts de diverses superfícies. La propietat limitava al nord amb Can Fosser; al sud, amb el camí que anava al Camp Redó, Ca na Moiana i el Molí d’en Perot; a l’est, amb la síquia de la ciutat (ara carrer del Camp Redó), i a l’oest, amb la carretera d’Establiments i Esporles (ara carrer del General Riera). El traçat del camí del Camp Redó es pot veure avui dia seguint la silueta que dibuixen les parets mitgeres dels edificis de les illetes enquadrades pels actuals carrers del General Riera, Molí d’en Perot, Camp Redó, Rovira i Virgili i Guillem Cifre de Colonya. Entre 1934-58 vengué un total de 36.813,63 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 87.890 pessetes. La majoria de les escriptures de compravenda se signaren davant els notaris Pedro Alcover Maspons (1934-35), Antonio Gual Ubach (1936-39) i Juan Alemany Valent (1939-51). Els compradors foren Bernardo Escalas Vidal (567 m²); José Bonet Amills, casat amb Francisca Cirera Jordá (225 m²); el matrimoni María Durán Ramis i Miguel Salvá Fiol (633 m²); Magdalena Durán Ramis, casada amb Gabriel Villas Triquet, conradors (356 m²); Francisco Llinás Matas (229 m²); el matrimoni Jaime Pizá Company, jornaler, i Micaela Sancho Mezquida (162 m²); Antonio Noguera Mora (148,75 m²); Juana Ana Lladó Frau, casada amb Gaspar Ferragut Alemany, veïnats d’Esporles (273 m²); el matrimoni Bartolomé Lizana Puigserver i Pedrona Noguera Ros (290 m²); Antonio Ripoll Oliver (260 m²); María Enseñat Castell, casada amb el mariner Francisco Plovins Cañellas, veïnats d’Andratx (618 m²); el matrimoni Sebastián Simó Palmer, guixer, i Catalina Mas Vallcaneras (236 m²); el matrimoni Miguel Arbona Martorell i Antonia Mas Munar (263 m²); el jornaler Gregorio Salvá Jaume (400 m²); Cayetano Sampol Rigo (200 m²); Bernardo Moll Juan (238 m²); el picapedrer Juan Isern Bibiloni (512 m²); Catalina Isern Comas (729 m²); el militar Miguel Sastre Terrasa (250 m²); el matrimoni Julián Artigues Maura i Antonia Martí Amorós (263 m²); el matrimoni Lorenzo Perelló Perelló i Antonia Mestre Vaquer (265 m²); Catalina Balaguer Sabater, casada amb Jaime Gil Balaguer (222 m²); el matrimoni José Nicolau Serra i Ana Barceló Barceló (284 m²); el matrimoni Francisco Martorell Soler i Práxedes Pou Canals (214 m²); el matrimoni Martín Gomila Alcover i Antonia Frau Adrover (250 m²); Francisca Vidal Portell (189 m²); Miguel Escalas Munar (281 m²); Margarita Alomar Mas, casada amb Antonio Capó Ramis (236 m²); el matrimoni José Escandell Roig i Margarita Mayol Ramón (279 m²); Catalina Munar Moyá, casada amb Andrés Monterde Oliver (254 m²); Baltasar Vich Mas (267 m²); Antonio Bisbal Cirer (130 m²); el cuiner Pedro Juan Roca Garcías (154 m²); el matrimoni Guillermo Serra Terrasa, militar, i Concepción Serra Jinés, modista (148 m²); el matrimoni Andrés Cunill Riera i Francisca Martorell Bordoy (272 m²); Margarita Oliver Vaquer, casada amb Pedro Gelabert Cladera (347 m²); el matrimoni Sebastián Pujol Llull i Josefa Bisbal Cirer (130 m²); el matrimoni Onofre Riera Alemany i Francisca Bordoy Llabrés, veïnats d’Andratx (242 m²); el matrimoni Basiliso Funes Ruiz, carabiner, i Catalina Jaume Canet (212 m²); el fuster Francisco Ripoll Alorda (236 m²); el matrimoni Antonio Albertí Picornell i Catalina Tomás Cabot, veïnats de Banyalbufar (236 m²); el mestre d’obres José Porcel Garau (9.193,5 m² amb la casa del senyor); Vicente Roig Bonet (236 m²); Jaime Aleñar Ginard (2.000 m²); Esteban Siquier Soberats (201 m²); el matrimoni Antonio Ginard Llabrés i Bárbara Simó Terrades (114 m²); el matrimoni Juan Clemente Izquierdo i Micaela Mesquida Roca (96 m²); el matrimoni Miguel Bordoy Caldentey i María Reus Beltrán (769 m²); el matrimoni Gabriel Serra Serra i Margarita Llabrés Bibiloni (282 m²); el matrimoni Luciano Espases Ramón i Francisca Garau Encarnación (205 m²); el matrimoni Pedro Cañellas Ferrá, picapedrer, i Antonia Font Nicolau (344 m²); el matrimoni Bartolomé Obrador Vidal i Antonia Bonet Escalas (253 m²); Sebastián Bibiloni Terrasa (246 m²); José Campomar Rotger (268 m²); Isabel Garí Juliá i el matrimoni Simón Martorell Solé i Juana Suñer Garí (307 m²); el matrimoni Miguel Juliá Estela i Petra Barceló Vidal (250 m²); el matrimoni Miguel Timoner Mieras, guàrdia civil, i Antonia Pons Martorell (250 m²); el guàrdia civil Pedro Mir Rosselló (250 m²); José Díaz Marina (259 m²); el matrimoni Miguel Trías Company i Ana Ferrer Llinás (1.522,38 m² amb la casa de l’amo); el matrimoni Cosme Roig Ferrando, cambrer, i Jerónima Oliver Capó (506 m²); Gabriel Planisi Arregui (250 m²); el guàrdia civil Simón Garau Sureda (300 m²); Antonio i Juan Mesquida Gili (362 m²); el matrimoni Antonio Mesquida Roca (†20-11-1960), guàrdia civil, i Manuela Bibiloni Bibiloni (509 m²); el matrimoni Bartolomé Oliver Morro, xòfer, i Sebastiana Bennásar Calafell (520 m²); Margarita Darder Galmés (†19-1-1967), casada amb Onofre Siquier Soler (1.010 m²); Bartolomé Quetglas Miquel i Miguel Roca Sampol (246 m²); Juan Oliver Amengual (204 m²); Antonia Ferrer Enseñat, casada amb Bernardo Martorell Gual (281 m²); el matrimoni Miguel Morell Huguet, guàrdia civil, i Antonia Covas Garí (253 m²); el matrimoni Bernardo Busquets Mut i María Amengual Gay (226 m²); Jacoba Sans Salvá, casada amb Jaime Gomila Mora (118,5 m²); el matrimoni Pedro Tous Vanrell i Catalina Vidal Alorda (118,5 m²); el matrimoni Antonio Servera Miralles i María Clar Gelabert (223 m²); el matrimoni José Zanoguera Ferragut i María Roca Tomás (278 m²); Margarita Sabater Roca (172,1 m²); Coloma Roca Gamundí i Juana Pascual Roca, casada aquesta amb Juan Bauzá Castellá (132,9 m²); María Vich Figueras (291 m²); el matrimoni Leonardo Simó Reus i Margarita Llinás Simó (150 m²); María Vives Servera (236 m²); el matrimoni Fernando Juan Bauzá i Teresa Mayans Colomar (168 m²); el matrimoni Vicente Morey Rigo i Antonia Font Frontera (225 m²); el matrimoni Bartolomé Pons Balaguer, picapedrer, i María Martorell Carbonell (170 m²); el matrimoni Lorenzo Ginard Salom i Catalina Ginard Soler (250 m²); el comerciant Guillermo Sureda Planisi (241 m²); el matrimoni Juan Siquier Soberats, carrosser, i Margarita Sastre Miralles (189 m²); Catalina Rayó Marí (225 m²) i Catalina Matas Romero, casada amb José Poch Palmer, funcionari del Ministeri d’Agricultura (212 m²). Entre els compradors hi havia diversos guàrdies civils, la qual cosa podria explicar-se per la proximitat de la casa quarter (RP11, 4641-terme).

Les vies que apareixen documentades a les escriptures de compravenda són: la carretera d’Establiments i Esporles (ara carrer del General Riera), el camí que anava d’aquesta carretera a les cases del Camp Redó (documentat com a camí públic o camí vell), un camí que anava arran de la síquia de la ciutat i els carrers lletres M (després, successivament, Soldado Isern Comas i Prat de la Riba), N (després, successivament, Cabo Alomar Blanes i Geòleg Guillem Colom), P (després, successivament, Alférez Llobera Estrades i Joan Fuster i Ortells), Q (després, successivament, Alférez Quetglas Ferrer i Rovira i Virgili), R (després, successivament, Alférez Oleza Gual i Guillem Cifre de Colonya) i S (després, successivament, Soldado Soberats Antolí i Camp Redó) (íd.).

Mitjançant escriptura de 15 de maig de 1940 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Margarita Vicens Torres vengué al mestre d’obres José Porcel Garau per preu de 9.000 pessetes una part del Camp Redó de 9.193,5 m² que es componia de les següents porcions: 1) un trast de 551 m² que comprenia la casa coneguda com a casa del senyor, el qual confrontava al nord amb el carrer lletra Q; al sud, amb el camí que anava de la carretera d’Esporles a les cases del Camp Redó; a l’est, amb el Molí d’en Perot i la síquia de la ciutat, i a l’oest, amb la casa coneguda com a casa de l’amo; 2) una illeta de 4.927,5 m² que confrontava al nord amb el carrer lletra P; al sud, amb el carrer lletra Q; a l’est, amb el carrer lletra S, i a l’oest, amb el carrer lletra R; 3) una illeta de 620 m² de forma triangular que confrontava al nord amb el carrer lletra N; a l’est, amb la síquia de la ciutat, i al sud i a l’oest, amb el carrer lletra S; 4) una illeta de 1.300,26 m² que confrontava al nord amb el carrer lletra M; al sud, amb el carrer lletra N; a l’est, amb la síquia de la ciutat, i a l’oest, amb el carrer lletra S; 5) una illeta de 1.564,75 m² amb el safareig (el qual estava una mica separat de les terres per interposició del Molí del Garrover) que confrontava al nord amb el Molí del Garrover; al sud, amb el carrer lletra M; a l’est, amb la síquia de la ciutat, i a l’oest, amb el carrer lletra S; 6) una porció de 400 m² que comprenia una caseta amb un motor i confrontava al nord i a l’oest amb Can Fosser; al sud, amb el carrer lletra M, i a l’est, amb el carrer lletra S (RP11, 20225-terme, 1a).

José Porcel Garau vengué a Pedro Rosselló Vidal i al marí Pablo Roca Roca una tercera part indivisa a cadascú per preu global de 2.400 pessetes mitjançant escriptura de 20 de novembre de 1940 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent. Entre 1940-41 vengueren alguns trasts. Els compradors foren Dolores Miquel Morros, casada amb Pedro Miró Morera (507 m²); Francisca Ferrer Gibert (304 m²); Bartolomé Quetglas Morey, veïnat de Maria de la Salut (304,2 m²), i el matrimoni Gabriel Jordá Ribas, oficial d’administració, i Juana María Lliteras Massanet, mestra nacional (253,5 m²). Aquest matrimoni hi feu aixecar (1963) l’edifici del Col·legi Manjón, compost de tres plantes amb pati posterior i marcat amb els nombres 38 i 40 del carrer de l’Alférez Llobera Estrades. El 4 d’agost de 1973 davant el notari Juan Alemany Vich, Gabriel Jordá Ribas i Juana María Lliteras Massanet donaren la propietat al seu fill Gabriel María Jordá Lliteras (íd., 2a; RP11, 1604-III, 2a-5a).

Pablo Roca Roca vengué la seva tercera part indivisa a l’agent de la propietat immobiliària José Díaz Marina per preu de 3.500 pessetes mitjançant escriptura de 25 de març de 1941 autoritzada per dit notari Alemany. Entre 1941-45 José Porcel Garau, Pedro Rosselló Vidal i José Díaz Marina vengueren un total de 5.419,01 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 10.600 pessetes. Els compradors foren Sebastián Cruellas Juliá (1.146 m² i la caseta amb motor); María Paúl Amengual (309 m²); Margarita Moranta Tous, casada amb Miguel Jaume Ferrer (253,5 m²); el matrimoni Juan Rigo Amengual i María Vich Romaguera (2.053,5 m² amb la casa del senyor), Rafael Salas Pons (1.300,26 m²) i el matrimoni Luciano Espases Ramón i Francisca Garau Encarnación (356,75 m²) (RP11, 20225-terme, 3a-4a).

Mitjançant escriptures de 10 d’octubre de 1942 i 13 de desembre de 1947 autoritzades, respectivament, pels notaris Nicasio Pou Ribas i Antonio Soldevilla Guzmán, Pedro Rosselló Vidal i José Porcel Garau vengueren parcialment les seves terceres parts indivises a José Díaz Marina per preu global de 6.150 pessetes (íd., 7a-9a).

Entre 1946-55 José Díaz Marina i José Porcel Garau vengueren 1.183,25 m² per un valor declarat de 38.895 pessetes. Els compradors foren el matrimoni Onofre Ginard Llabrés i Ana Oliver Coll (228,6 m²), l’oficial d’administració Gabriel Jordá Ribas (254 m²), el matrimoni Juan Mateu Morro i Antonia Mateu Oliver (217 m²) i el comerciant Gabriel Jover Palmer (483,65 m²) (RP11, 20225-terme).

Mitjançant escriptura de 29 de setembre de 1944 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Juan Rigo Amengual i María Vich Romaguera vengueren a l’entitat Tablajeros Unidos SA per preu de 21.000 pessetes una porció de 551 m² que comprenia la casa coneguda com a casa del senyor, la qual constava de planta baixa, primer pis, porxos, magatzems, cisterna, bomba elevadora d’aigua potable i una terrassa que la separava de la casa de l’amo. Confrontava al nord amb el carrer lletra Q; al sud, amb el camí del Camp Redó; a l’est, amb el Molí d’en Perot i la síquia de la ciutat, i a l’oest, amb la casa de l’amo (RP11, 21763-terme, 1a-2a).

El 17 d’octubre de 1944 davant dit notari Alemany, Tablajeros Unidos SA adquirí de Simeón Bellinfante Martino, veïnat d’Inca, per preu de 500 pessetes una porció de 127,5 m² que confrontava al nord amb el carrer de l’Alférez Quetglas Ferrer, i a l’est, amb el carrer del Soldado Soberats Antolí. El venedor la tenia per compra a Andrés Cantarellas Pericás per preu de 1.200 pessetes mitjançant escriptura de 16 d’octubre de 1943 autoritzada pel notari Valentín Salas Medrano, i Cantarellas la tenia per compra al mateix acte per preu de 500 pessetes al matrimoni Juan Rigo Amengual i María Vich Romaguera (RP11, 22445-terme, 1a-3a).

Mitjançant escriptura de 23 de maig de 1978 autoritzada pel notari Juan Nadal Pont, Tablajeros Unidos SA agrupà les dessusdites porcions sota una mateixa finca registral que segons recent midament ocupava una superfície de 1.157 m², comprenia la casa del senyor i confrontava amb els carrers del Soldado Soberats Antolí (on duia el nombre 3, abans 13-15) i Alférez Quetglas Ferrer. Al mateix acte la vengué per preu de 4.793.178 pessetes al misser Juan López Gayá, qui el 29 de juliol de 1983 davant el notari José María Feliu Bauzá la vengué per preu de 8 milions de pessetes a l’entitat Prodevisa SA, que l’adquirí representada per Bernardo Llull Bibiloni. Mitjançant escriptura de 22 de juliol de 1985 autoritzada pel notari Alfredo Arturo Lorenzo Otero, els industrials Gabriel i Lorenzo Llull Sastre, en representació de Prodevisa SA, manifestaren que dita entitat «ha solicitado y obtenido de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares un préstamo [de 81.391.000 pessetes] con garantía hipotecaria, operación típica y habitual de la institución, que se formaliza con el exclusivo fin de contribuir a la financiación de viviendas de protección oficial en la finca de este número». Mitjançant escriptura de 10 d’agost de 1987 autoritzada pel notari Salvador Balle Oliver manifestaren que hi havien construït un edifici de soterrani, planta baixa i quatre pisos segons llicència de 26 de juny de 1985 concedida per la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament de Palma (RP11, 1627-VI, 1a-4a).

Mitjançant escriptura de 12 de juny de 1942 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Margarita Vicens Torres vengué al matrimoni Miguel Trías Company, conrador, i Ana Ferrer Llinás (†13-7-1969) per preu de 1.200 pessetes una porció de 1.522,38 m² que comprenia la casa coneguda com a casa de l’amo. Confrontava al nord amb el carrer lletra Q; al sud, amb el camí que anava de la carretera d’Esporles a les cases del Camp Redó; a l’est, amb la casa del senyor, del matrimoni Juan Rigo Amengual i María Vich Romaguera, i a l’oest, amb el carrer lletra R. Miguel Trías Company morí sense testar el 7 de març de 1956, i en acte de 28 de setembre següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en foren declarats hereus els seus quatre fills: Miguel, Bartolomé (agricultor o cambrer), Juana i Martín Trías Ferrer, i la seva neta Ana María Trías Ballester (filla de Martina Ballester Mascaró) amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda. Miguel Trías Ferrer morí sense testar el 3 d’agost de 1957, i en acte dictat pel mateix jutjat en fou declarat hereu legal el seu pubil, Miguel Trías Horrach, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, María Horrach Roca. Mitjançant escriptura de 25 de novembre de 1958 autoritzada pel notari José Masot Novell, Ana Ferrer Llinás donà la seva meitat indivisa de la propietat als seus fills Bartolomé, Juana i Martín, els quals se la dividiren de la següent manera: Juana s’adjudicà la planta baixa de la casa (156,17 m²) i una porció de terreny de 362 m²; Bartolomé, la meitat del primer pis (78,8 m²) i dues porcions de terreny de 99 m² i 217 m², i Martín, l’altra meitat del primer pis (78,8 m²) i dues porcions de terreny de 42 m² i 496,51 m². Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 50 (abans 20 i anteriorment 6) del carrer de l’Alférez Quetglas Ferrer (RP11, 22077-terme: 1a, 5a, 10a-11a; RP11: 11876-III, 11878-III, 11880-III, 11882-III, 11884-III, 11886-III, 11888-III, 11890-III, 22871-III).

El 1981 Matías Palmer Camps obtengué llicència per a enderrocar les edificacions antigues que hi havia a la illeta delimitada per la plaça de París i els carrers del Molí d’en Perot, el Camp Redó, Rovira i Virgili i Guillem Cifre de Colonya. Es tractava de les cases del Camp Redó i les de Ca na Moiana (AMP, LO-81/247).