El Camp Pelat

Na Tarragonina, Na Vatlòria

La propietat se situava devora l’abeurador d’Ítria, entre el camí que anava de la porta de Jesús a la porta Pintada, la síquia de la ciutat i el camí del Molí dels Caputxins. Es formà mitjançant la unió d’un camp denominat el Camp Pelat, antigament na Tarragonina, i de dos horts contigus anomenats na Vatlòria. El camp prengué nom del paborde de Tarragona, propietari de l’alou o domini directe, i del fet que durant un temps no es pogué conrar, per això la documentació de vegades el descriu com a «enderrocat y pelat». La denominació de na Vatlòria la prengué d’Agnès Vallori, qui fou propietària dels dos horts contigus durant el primer terç del segle XVI.

Les notícies més antigues que tenim del camp són del final del segle XV, quan fou adquirit per Gregori Burgues Uniç, fill de Francesc Burgues Galiana (†1481) i d’Onissa Uniç. Testà el 2 de juny de 1505 davant el notari Mateu Moranta i fundà un fideïcomís sobre l’alqueria de Santa Eulàlia, les possessions de Bendinat i Calvià i els rafals que tenia a l’Horta de la ciutat. El 13 de novembre següent s’inicià la redacció del seu inventari de béns, que fou rebut per la viuda, Caterina Bartomeu, com a curadora testamentària del seu fill Francesc. L’heretat comprenia la casa on vivia el difunt, situada a la parròquia de Santa Creu, entre l’església de Sant Feliu i la casa que fou de Baltasar Thomàs; una altra casa situada davant el Pont Nou, amb un celler que comptava amb 10 botes molt grans; l’alqueria de Santa Eulàlia, situada al camí d’Andratx; una possessió denominada Calvià, veïnada de Santa Eulàlia; la possessió de Bendinat; dos camps contigus situats al terme de la ciutat, al camí de la Real, posteriorment denominats Can Fosser o les Hortes del Comte de Savellà; un hort denominat na Tarragonina, situat al terme de la ciutat, devora el camí de Jesús, i l’Hort d’en Salaverd, situat a prop de la porta de Santa Fe (ARM, Not. M-612, f. 171; ACB, s/s).

Francesc Burgues Bartomeu amplià la propietat mitjançant la compra de dos horts contigus al paraire Joan Cortal el 31 de juliol de 1533. Un d’ells era tengut sots alou de les monges del convent de Santa Clara i dels hereus del canonge Joan Borràs i confrontava amb l’altre hort, el camí de la Real, un carreró que anava al Molí de l’Hospital i la síquia d’en Baster. L’altre hort era tengut sots alou dels hereus del doctor en lleis Benet Valentí i confrontava amb l’altre hort, el camí de la Real, el camí de les Parres, la síquia de la ciutat i el camp del comprador. Joan Cortal tenia els horts per establiment que li signaren Agnès Vallori i l’escrivà Jeroni Falcó el 24 de gener anterior. Agnès Vallori els tenia com a hereva de son pare, el mercader Joan Vallori, qui els adquirí el 13 de gener de 1499 (ARM, Not. V-404: f. 32, 49v).

Francesc Burgues Bartomeu es casà amb la noble catalana Joana Erill Orcau Requesens, de qui no deixà descendència. Morí el 23 de febrer de 1556 amb testament que havia disposat el 23 d’abril de 1554 davant el notari de Barcelona Andreu Miquel Mir i fou succeït per la seva neboda Caterina Burgues Pachs. Mitjançant decret de 23 de setembre de 1562 la Reial Audiència nomenà administrador de l’heretat Miquel Thomàs, qui un any després capbrevà la part de la propietat tenguda sots alou del paborde de Tarragona declarant que tenia dret d’aigua de la síquia de la ciutat i que feia partió amb una via pública, el comú de la síquia, el camp anomenat na Vatlòria i una síquia que duia a les Parellades l’aigua de la síquia de la ciutat (ARM, Not. T-54, f. 13v).

Caterina Burgues Pachs era filla de Gregori Burgues Bartomeu i de Praxedis Pachs. Es casà amb Pere Pachs, fill de Pere Pachs Burgues, i en fou filla Elisabet Pachs Burgues, qui mitjançant escriptura de 26 de febrer de 1576 autoritzada pels notaris Joan Esteve Mir i Joan Honorat Jovells aportà aquesta i altres propietats en concepte de dot al matrimoni que celebrà amb Bernat Boxadors Erill, I comte de Savellà, fill de Joan Lluís Boxadors Requesens i de Marquesa Erill Cardona Orcau (ARM, Not. T-56, f. 246v).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un camp, pertanyia als hereus de Francesc Burgues Bartomeu, tenia dret d’aigua i valia 300 lliures: «Lo camp dels hereus de don Francesch Burgues, ab son dret de aygua, tres-centes liures» (ARM, D-1251, f. 146).

La propietat es veu afectada de l’ampliació de la murada de la ciutat. Desconeixem la superfície expropiada, però sembla que fou part de les terres denominades na Vatlòria. Segons indiquen els llibres de la Fortificació, el 4 de novembre de 1615 la Procuració Reial pagà a la comtessa de Savellà 500 lliures a compte de les 1.977 lliures 15 sous en concepte d’expropiació de part de dues propietats: l’Hort d’en Salaverd, situat devora la porta del Camp, i aquest hort, ja denominat el Camp Pelat (ARM, RP-2492, f. 165v).

Elisabet Pachs Burgues testà el 10 de novembre de 1615 davant el notari de Barcelona Galceran Sever Pedralbes, en què nomenà hereu el seu fill Joan Antoni (†1624), II comte de Savellà, nascut el 5 de juliol de 1580. Aquest es casà (1602) amb Elisabet Rocabertí Pachs, filla de Francesc Rocabertí Çarriera i de Praxedis Pachs, i en foren fills Bernat, Francesc i Joan Boxadors Rocabertí. Bernat, III comte de Savellà, renuncià l’herència i títols per a ingressar (1628) en el convent caputxí de Santa Eulàlia de Barcelona i morí el 28 de febrer de 1634 al convent de la Sang de Jesucrist de València. Francesc, IV comte de Savellà, es casà amb Maria Blanes Centelles Sentmenat i morí el 1649 sense deixar descendència. Joan, V comte de Savellà, es casà en primeres núpcies (1648) amb Esclarmonda Rocabertí Fortesa, i en segones (1669), amb Teresa Pinós. Joan Boxadors Rocabertí morí a Catalunya el 18 de novembre de 1672 amb testament que havia disposat el 16 de setembre de 1646 davant el notari Nicolau Terrasa, en què nomenà hereu el seu fill Joan Antoni, nascut del seu matrimoni amb Teresa Pinós, la qual per mitjà del seu procurador, Pere Onofre Mayol, rebé l’inventari dels béns que el seu difunt home tenia a Mallorca: la possessió i la baronia de Bunyolí (Esporles); un hort denominat les Hortes del Comte de Savellà, situat al terme de la ciutat; una botiga denominada la botiga de Pacs, terres, cases, una torre i la baronia de Pacs (Felanitx), i un camp o peça de terra anomenat el Camp Pelat, antigament na Tarragonina, situat al terme de la ciutat. Segons aquest i altres documents contemporanis, les Hortes del Comte de Savellà i el Camp Pelat s’arrendaven conjuntament (ARM, Not. 1675, f. 354; Salvá, 1979: 147).

Segons els estims de 1685, la propietat es denominava el Camp Pelat, pertanyia als hereus del comte de Savellà i valia 1.500 lliures: «Lo Camp Pelat, dels hereus del conde de Çavallà, mil y sinch-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 201).

Joan Antoni Boxadors Pinós, VI comte de Savellà, es casà el 31 de juliol de 1699 amb Dionísia Sureda de Sant Martí Çafortesa, batiada el 16 d’abril de 1678, i en foren fills Bernat Antoni i Josep Boxadors Sureda de Sant Martí (1705-1782). Mitjançant escriptura de 16 de setembre de 1727 autoritzada per Francisco Levante, notari de la cort imperial, feu donació a favor del seu fill Bernat Antoni, al qual nomenà hereu universal al testament que disposà el 8 d’octubre de 1741 amb substitució a favor de l’altre fill, Josep. Bernat Antoni Boxadors Sureda de Sant Martí, VII comte de Savellà, es casà el primer de febrer de 1739 amb Cecilia Faustina Chaves Mesía, filla de Pedro José Chaves Mesía i de Leonor Rosa Vela Maldonado del Águila, i en fou fill Ferran Felip Basili. Morí el primer de novembre de 1755 víctima del terratrèmol que assolà Lisboa, on exercia el càrrec d’ambaixador d’Espanya. El 8 de gener de 1756 Josep Boxadors Sureda de Sant Martí, com a curador de l’heretat del seu nebot Ferran Felip Basili, rebé l’inventari dels béns que Bernat Antoni tenia a Mallorca: la possessió i la baronia de Bunyolí (Esporles); la cavalleria i honor de Pacs (Felanitx); el domini directe damunt el rafal de Son Cantí (Pollença), la muntanya dels Colls (Sóller) i el Camp de Déu (Palma); un rafal anomenat les Hortes del Comte de Savellà i el Camp Pelat, abans na Tarragonina, situats al terme de la ciutat, amb un altre camp contigu dit na Vatlòria (ARM, Not. T-577, f. 197; Salvá, 1979: 148).

Ferran Felip Basili Boxadors Chaves, VIII comte de Savellà, es casà a Madrid el 5 de juliol de 1769 amb María Teresa Palafox Castellet, viuda de Nicolás López Mendoza, filla de Juan Palafox i de Josefa Castellet. Morí a Viena sense deixar descendència el 29 de gener de 1801. Per aquest motiu, la propietat passà a Joana Boxadors Cotoner, filla de Joan Antoni Boxadors Verí i de Maria Teresa Cotoner Despuig, marquesa d’Ariany, i neta de Josep Boxadors Sureda de Sant Martí (hereu substitut de Joan Antoni Boxadors Pinós) i de Joana Verí (Salvá, 1979: 149).

La proximitat d’aquesta propietat amb Can Fosser propicià que habitualment es llogassin conjuntament. Així succeí, per exemple, als contractes d’arrendament que signà Maria Teresa Cotoner Despuig els anys 1801, 1805 i 1817 a favor de Joaquim Aguiló, Cera. Sembla clara la vinculació del comerciant Joaquim Aguiló amb l’explotació d’aquesta propietat al començament del segle XIX (ARM, Not. 2234, f. 302; ARM, Not. 2233, f. 386v; ARM, Not. R-956, f. 289).

Segons l’Apeo (1818), el Camp Pelat pertanyia a Joana Boxadors Cotoner, ocupava una superfície de 3 quarterades de camp de segona qualitat amb dret d’aigua i valia 2.300 lliures (ARM, D-1530, f. 212v).

El 23 de gener de 1841 Joana Boxadors Cotoner «deseando contribuir en cuanto le sea posible a las medidas de fomento y mejora que ha emprendido el excelentísimo Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors», el seu fill primogènit, li feu donació d’aquesta propietat i de l’anomenada les Hortes del Comte de Savellà. Aleshores confrontava amb el camí que anava de la ciutat al suprimit convent de la Real, el camí que anava de la porta de Jesús a la porta de Sant Antoni, terres del notari Miquel Pizà Nadal (abans del convent del Socors) mitjançant una síquia, les terres anomenades Can Brusca mitjançant una síquia, el Molí dels Caputxins i les terres anomenades la Quarterada de Sant Antoni mitjançant un carreró. A l’escriptura la donadora es reservava el cobrament de 68 lliures 16 sous anuals que li havia de fer el seu fill, qui també havia de pagar les 6 lliures 4 sous cens anual que prestava la propietat (ARM, Not. S-1946, f. 5v).

Joana Boxadors Cotoner nasqué l’11 d’agost de 1785. Es casà a Madrid el 4 de desembre de 1801 amb Antoni Maria de la Concepció Dameto Crespí de Valldaura (†1825), marquès de Bellpuig, i en foren fills Francisco Javier, Juan Antonio, Antonio María ([†1875], casat amb Dionisia Verí Salas), José Ignacio i Ignacio. Morí el 17 d’agost de 1862 amb testament que havia disposat el 4 d’abril anterior davant el notari Francisco Sancho Pujol, en què nomenà hereu universal el seu fill Francisco Javier. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 d’abril següent autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll. Segons aquest document, el Camp Pelat se situava devora l’abeurador d’Ítria, tenia dret d’aigua, ocupava una superfície de 3 quarterades i confrontava al nord amb el camí del Molí dels Caputxins; al sud i a l’oest, amb la carretera que anava de la porta de Jesús a la porta Pintada, i a l’est, amb la síquia de la ciutat (RP11, 2672-terme, 1a).

Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors, VIII marquès de Bellpuig, nasqué a València el 17 de novembre de 1802 i fou batiat el 23 següent a la parròquia de Sant Tomàs. Es casà a Mallorca el 29 de gener de 1831 amb Margarita Verí Salas i en foren fills Antonio María (†13-3-1887), Tomás i Juana Adelaida. Morí sense testar el 26 de març de 1875 a París, on s’havia exiliat amb la seva família durant el Sexenni Revolucionari (1868-74). A l’expedient d’ab intestato publicat el 22 de juny següent pel jutjat de primera instància de Figueres en fou declarat únic i universal hereu el seu fill Tomás, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’agost següent autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas (íd., 3a).

Tomás Rocabertí de Dameto Verí morí el 29 de gener de 1898 amb testament que havia ordenat tres dies abans davant dit notari Sancho, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva germana, Juana Adelaida, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).

Juana Adelaida Rocabertí de Dameto Verí nasqué a París el 27 de novembre de 1834 i fou batiada el mateix dia. El 4 d’octubre de 1856 es casà a París amb Ramón Despuig Fortuny, VIII comte de Montenegro i X de Montoro, de qui no deixà descendència. Morí a Requesens el 29 de juny de 1899 amb testament que havia disposat el 3 de juliol de 1896 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu universal propietari el seu germà Tomás amb substitució (que tengué efecte per premoriència) a favor dels nebots del seu home Fernando Truyols Despuig, marquès de la Torre, i José Despuig González de Valbuena. Mitjançant escriptura de 2 d’octubre de 1901 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, José Despuig González de Valbuena s’adjudicà aquesta propietat (íd., 5a-6a).

El 12 de setembre de 1903 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, José Despuig González de Valbuena vengué el Camp Pelat per preu de 20.000 pessetes a Gabriel Juan Ribas. Aquest morí el 3 de setembre de 1912 amb testament que havia ordenat el 7 d’agost de 1905 davant el mateix notari, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà diverses propietats als seus germans Vicente, Miguel, José, Francisca i Catalina Juan Ribas i als seus nebots Catalina Juan Serra i Antonio Juan Mulet. De la resta de béns nomenà hereus en parts iguals els seus germans Vicente, Miguel i José. Mitjançant escriptura de 23 de gener de 1914 autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Vicente (íd., 7a-8a).

Mitjançant escriptura de 17 de març de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Vicente Juan Ribas hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma el dret que tenia de percebre una hora i mitja d’aigua de la tanda de la Parellada d’Avall. Fou indemnitzat amb la quantitat de 4.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (íd., 1a).

Vicente Juan Ribas es casà en primeres núpcies amb Francisca Fons Humbert, de qui no deixà descendència, i en segones, amb Práxedes Serra Palmer, de qui nasqueren María, casada amb el notari Tomás Sastre Gamundí; María de las Mercedes; Vicente, casat amb Magdalena Marqués Salas; Catalina, casada amb el militar Ricardo Nouvilas Ruiz, i Bartolomé Juan Serra, casat amb María de la Concepción Llobera Amer. Morí sense testar el 9 de novembre de 1919, i en sentència de 5 de febrer següent dictada per Ignacio Lecea Grijalbo, jutge de primera instància del districte de la Catedral, en foren declarats hereus universals en parts iguals els seus fills, els quals mitjançant escriptura de 19 de novembre de 1921 autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia el Camp Pelat, que se l’adjudicaren María, María de las Mercedes i Catalina (íd., 9a).

El 1932 les germanes Juan Serra iniciaren la parcel·lació de la propietat. Els seus límits eren, aproximadament, la carretera d’Esporles o Estellencs (ara carrer del General Riera), el camí que anava d’aquesta carretera al Molí dels Caputxins, el carrer de Blanquerna i l’avinguda del Comte de Sallent. El traçat de l’antic camí del Molí dels Caputxins restà fossilitzat per les parets mitgeres dels edificis de la illeta delimitada pels actuals carrers de Pere Martell, Antoni Marquès, Blanquerna i General Riera. Com que el Camp Pelat confrontava amb el camí que unia les portes de Jesús i Pintada (també conegut com a prolongació de la carretera de Palma al Port de Sóller), alguns compradors adquiriren porcions procedents d’aquest camí i del bastió de Santa Margalida per a formar trasts que s’adaptassin a la trama urbana dibuixada pel Plano del Proyecto de Ensanche de Palma de Mallorca (1901). Per això alguns solars se situaven a l’altra banda de l’avinguda del Comte de Sallent, entre les Parellades i els actuals carrers de Francesc de Borja Moll i Font i Monteros. Entre 1932-40 vengueren un total de 9.310,65 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 245.276 pessetes. El preu declarat del metre quadrat oscil·lava entre 1,04 i 6,37 pessetes, amb un preu mitjà de 2,7 pessetes, tot i que la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares pagà el metre quadrat a 200 pessetes. Les escriptures de compravenda se signaren majoritàriament davant el notari Asterio Unzué Undiano. Els compradors foren Antonio Vicens Balaguer i Guillermo Ferrer Ramis (3.410 m²); Julián Vicens Estarellas (241 m²); l’industrial Juan Juan Juan (1.057,5 m²); el comerciant Miguel Far Cañellas (553 m²); Antonio Mas Amengual i Juan Bennásar Mateu (480 m²); Martín Mora Rosselló (300 m²); Jaime Bibiloni Mas (280,22 m²); Juana Serra Vives, casada amb Antonio Ripoll Fiol (776,6 m²); José Díaz Marina (368,4 m²); Antonio Miquel Bonet (368,4 m²); María Bisañes Rosselló, casada amb Francisco Guardiola Reus, veïnats d’Alaró (352,9 m²), i la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares (1.122,63 m²). Les vies que apareixen documentades a les escriptures de compravenda són: la carretera d’Esporles o Estellencs, el camí del Molí dels Caputxins, l’avinguda del Comte de Sallent i els carrers d’Antoni Marquès, Blanquerna (abans síquia de la ciutat), Ramon Berenguer III, José Escudero (després, successivament, Matías Montero i Francesc de Borja Moll) i Font i Monteros (RP11, 2672-terme).

La Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares engrandí la seva porció amb l’adquisició d’altres trasts contigus. El 12 de febrer de 1940 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada comprà un trast de 553 m² al comerciant Miguel Far Cañellas per preu de 110.600 pessetes. El 22 següent davant el notari Antonio Gual Ubach adquirí un trast de 1.057,5 m² de l’industrial Juan Juan Juan per preu de 237.937,5 pessetes. Finalment, el 9 de març següent davant dit notari Chacártegui comprà un trast de 368,4 m² a José Díaz Marina per preu de 55.260 pessetes. Formà així una parcel·la de 3.101,53 m² que confrontava amb l’avinguda del Comte de Sallent i els carrers d’Antoni Marquès i Ramon Berenguer III. La destinà a la venda en trasts i alguns dels compradors foren Francisco Alabern Miret (963,53 m²), Antonio Servera Mestre i Magdalena Suau Vidal (592 m²) i l’entitat Urbe Palma SA (914,5 m²) (RP11: 16459-terme, 16393-terme, 19246-terme, 20025-terme).

La porció que adquiriren Antonio Vicens Balaguer i Guillermo Ferrer Ramis, de 3.410 m² de superfície, comprenia la part de la propietat situada a l’extrem de mestral, entre el camí del Molí dels Caputxins, la carretera d’Esporles i els carrers d’Antoni Marquès i Blanquerna. La destinaren a la venda en trasts. Llevat d’una venda aïllada el 1932, la parcel·lació l’executaren entre 1938-41. Vengueren la totalitat de la porció per un valor declarat de 13.150 pessetes. El preu mitjà declarat del metre quadrat era de 4,15 pessetes. Els compradors foren Martina Estelrich Ordinas, casada amb el militar Andrés Alós Cifre (292 m²); Buenaventura Juncadella Mayol (403,5 m²); Guillermo Durán Llompart (367,5 m²); Miguel Moll Ferrer (430 m²); el picapedrer José Miquel Serra (398 m²); Lorenzo Noguera Llompart (343 m²); el fuster Ramón Torres Torres (567,8 m²), el matrimoni Francisco Ques Ventayol i Francisca Cardell Mir (280 m²) i Dolores Torres Torres (328,2 m²) (RP11, 15064-terme).

Mitjançant escriptura de 28 de novembre de 1945 autoritzada pel notari José Vidal Busquets, les germanes Juan Serra es dividiren el que restava de la propietat, que consistia en quatre trasts de 744 m², 126 m², 327 m² i 120 m² delimitats per l’avinguda del Comte de Sallent i els carrers de Blanquerna i Ramon Berenguer III. María i María de las Mercedes s’adjudicaren els trasts de 744 m² i 120 m², i Catalina i María, els trasts de 126 m² i 327 m². Aquests dos darrers solars els adquiriren l’arquitecte Guillermo Muntaner Vanrell i el mestre d’obres Juan Borrás Cabot per preu global de 9.000 pessetes mitjançant escriptura de 8 d’octubre de 1946 autoritzada pel notari Antonio Soldevilla Guzmán. El trast de 744 m² fou adquirit per Jaime Gayá Ramón (307 m²), Gabriel Ferrer Juliá (114,75 m²), Antonio Mas Catalá (114,75 m²) i el picapedrer José Miquel Serra (207,53 m²), i el de 120 m², també per José Miquel Serra, el qual els adquirí de María Juan Serra per via de permuta a canvi del trast de 398 m² que aquell havia adquirit d’Antonio Vicens Balaguer i Guillermo Ferrer Ramis (RP11, 23908-23911-terme).