Can Brusca

Can Sard, La Vela d’en Sard, Les Veles, Les Veles del Socors

La propietat es configurà mitjançant la unió de dues peces de terra que adquirí la família Sard entre 1720-22: la Vela d’en Verdera i la Veleta. En el segle XIX s’imposà el topònim Can Brusca, tal volta vinculat a qualque arrendatari de la zona. De fet, durant els segles XVIII-XIX està documentada en aquesta contrada una nissaga d’hortolans de llinatge Oliver i malnom Brusca.

Les notícies més antigues que tenim de la Vela d’en Verdera són del 26 de setembre de 1548, quan Joanot Garcia Despí l’establí a Ignaci Despí mitjançant escriptura autoritzada pel notari Cristòfol Vicens. El 3 d’agost de 1549 davant el mateix notari l’establí a Joan Viscós, qui mitjançant escriptura de 18 de febrer de 1552 autoritzada pel notari Pere Suaris l’establí a Isabela, qui molt probablement era la seva dona. Isabela testà davant el notari Antoni Tries i nomenà hereu el seu fill Antoni Viscós (ARM, Not. M-1105, f. 277).

El 8 de juliol de 1579 davant el notari Miquel Prats, Antoni Viscós i Joan Antoni Garcia signaren acta de transacció en virtut de la qual la propietat passà al segon. No obstant això, segons els estims de 1578 ja pertanyia a Joan Antoni Garcia: «Terra de mossèn Joan Antoni Garcia, mil y quatre-centes liures» (íd.; ARM, D-1251, f. 146v).

Joan Antoni Garcia testà el 19 d’agost de 1588 davant el notari Miquel Mas i nomenà hereu en segon grau el seu fill Felip, i usufructuària, la seva dona, Joana, la qual carregà la propietat amb un cens el 19 d’agost de 1599. Aleshores feia partió amb el camí de Sóller, la síquia de la ciutat, terres de Guillem Torrella i terres del monestir del Socors Vell (ARM, Not. M-1105, f. 277).

En un moment que no podem precisar passà a Miquel Verdera, a la mort del qual passà al paraire Bartomeu Verdera, l’inventari de béns del qual es redactà el 20 d’agost de 1670. L’heretat comprenia una algorfa al carrer d’en Camaró i aquesta peça de terra, que ocupava una superfície d’unes 4 quarterades i tenia dret d’aigua de la síquia de la ciutat. Feia partió amb la Vela de Don Tomàs Torrella, terres d’Antoni Verí, el camí de Sóller i la síquia de la ciutat. Estava arrendada al teixidor de lli Antoni Homar per 50 lliures anuals (ARM, Not. T-1003, f. 70).

Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia a Joan Baptista Delgado i valia 1.800 lliures: «Pessa de terra de Joan Batista Dalgado, mil vuyt-centas lliuras.» Delgado era l’administrador de l’heretat de Bartomeu Verdera (ARM, D-1253, f. 201v).

L’hereu de Bartomeu Verdera fou Miquel, a qui li foren segrestats els béns a causa dels nombrosos deutes que havia contret. Entre d’altres, pensions de cens no pagades que gravaven aquesta propietat, com es pot comprovar a la sentència de segrest dels béns de 1694 (ARM, Audiència 397, s/f).

Per aquest motiu, el 17 de maig de 1720 la propietat fou posada a la venda en pública subhasta a instàncies de Francina Fortuny. Segons l’albarà de subhasta era tenguda sots alou propi (comprès en la venda) i a mercè de lluïsme. Prestava, entre d’altres, 32 lliures cens als hereus del capità Antoni Fortuny. L’adquirí Jaume Sard per preu de 2.269 lliures. Segons la capbrevació que en feu poc després, ocupava una superfície d’unes 4 quarterades (ARM, C-3397, s/f).

Quant a la Veleta, que és l’altra propietat que configurà Can Sard o Can Brusca, les notícies més antigues que en tenim són del 4 de setembre de 1550, quan Guillem Gual en feu cessió a Bernadí Salas mitjançant escriptura autoritzada pel notari Antoni Tries. Gual l’havia adquirida per via de subhasta de la cúria del Batle el 18 de març de 1545. Bernadí Sales testà el 23 de març de 1559 davant el mateix notari i nomenà hereu el seu fill Joanot amb substitució a favor de la seva filla Eleonor per al cas que tengué lloc de premorir-li o de morir sense descendència. Ambdós eren fills del matrimoni que Bernadí Sales havia contret amb Eulàlia Sureda Bartomeu (ARM, Not. Ll-406, f. 129v).

Per motius que desconeixem, els estims de 1578 documenten aquesta i altres propietats de l’heretat a nom de Jordi Núniç de Sant Joan, parent dels Togores. Aleshores consistia en una peça de terra i valia 600 lliures: «Terra de mossèn Jordi Núniz de Sanct Joan, sis-centes lrs.» (ARM, D-1251, f. 146v).

Eleonor Sales es casà amb Mateu Togores Lloscos (viudo en primeres núpcies de Caterina Pachs Fuster Burgues) i en foren fills Bernadí, Violant i Magdalena Togores Sales. Bernadí testà el 2 d’agost de 1604 davant el notari Pau Ribes i nomenà hereu el seu fill Mateu. Després de la mort de Bernardí, Pau Sureda de Sant Martí (com a administrador dels béns de l’hereu) rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia dues cases a la parròquia de Sant Jaume, la possessió de Muntanya o Son Togores (Esporles), la possessió i cavalleria de Lloseta, les cavalleries d’Orient i Binuir, un rafal al camí de Valldemossa (Son Togores), una porció de la possessió de Son Sardina, el rafal de Sant Llorenç, una cavalleria a Eivissa i la propietat que aquí ens ocupa, denominada les Veles del Socors, que consistia en dues sorts de terra amb una caseta i ocupava una superfície d’uns 7 quartons (ARM, Not. R-352, s/f).

Després de la mort sense descendència de l’hereu, Mateu Togores, i de la seva tia Magdalena Togores Sales (†1616), la propietat passà a la germana d’aquesta, Violant Togores Sales, la qual testà el 16 de novembre de 1637 davant el notari Joan Mas i vinculà per fideïcomís la propietat als seus descendents. Es casà amb Nicolau Verí i en fou fill Antoni Verí Togores. Aquest es casà amb Eleonor Desbrull i en foren fills Nicolau i Antoni Verí Desbrull. El primer morí sense testar i el 21 de novembre de 1651 el seu germà, Antoni, rebé l’inventari de béns del difunt, entre els quals es trobava un hort anomenat la Vela, situat devora el convent d’Ítria (ARM, Not. A-648, f. 340).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra, pertanyia a Antoni Verí Desbrull i valia 1.000 lliures: «Pessa de terra de M.ᵒ Antoni de Verí, mil lliuras» (ARM, D-1253, f. 201v).

Antoni Verí Desbrull morí el 1699 i la propietat passà al seu fill Antoni Verí Olesa, successió ratificada per decret de l’Audiència de 15 de febrer de 1700. Antoni Verí Olesa morí el 8 de novembre de 1716 amb testament que havia disposat el 14 de març de 1713 davant el notari Miquel Llabrés, en què nomenà hereves en parts iguals les seves filles: Beatriu i Maria, casades amb Miquel i Antoni Ferrandell, respectivament. El 26 de desembre de 1717 les seves filles reberen l’inventari de béns, el qual posa de manifest que el patrimoni familiar havia augmentat considerablement. Comprenia unes cases al carrer de Sant Jaume, on morí el difunt, les cavalleries d’Orient i el Reguer (Alaró), part de la possessió de Son Cotà (Porreres), Son Cànaves (Llucmajor), els Gomeles (Campos), el Camp Redó (Palma), Son Togores amb els molins (Palma) i el rafal de la Veleta, que cal identificar amb la propietat que aquí s’analitza (ARM, Not. Ll-466, f. 107).

Les germanes Beatriu i Maria Verí es dividiren l’herència paterna. Beatriu s’adjudicà aquesta propietat, el Camp Redó, la cavalleria d’Orient, els Gomeles, part de Solanda (Sant Joan) i les cases del carrer de Sant Jaume. Maria s’adjudicà Sant Llorenç (Palma), Son Togores i un molí d’aigua fariner contigu, la cavalleria del Reguer, Son Cànaves i part de Son Cotà (ARM, Not. Ll-405, f. 160).

El 24 de gener de 1722 les germanes Beatriu i Maria Verí i els seus homes respectius, Miquel i Antoni Ferrandell, vengueren la propietat al comerciant Jaume Sard. Aleshores ocupava una superfície d’1 quarterada i mitja, tenia dret d’aigua de la síquia de la ciutat i era tenguda sots alou franc (comprès en la venda). Confrontava amb la síquia de la ciutat, terres de Francesc Serra, el camí reial de Sóller i terres del comprador (la Vela d’en Verdera) (ARM, Not. Ll-406, f. 129v).

Jaume Sard morí el 12 de maig de 1742 amb testament que havia ordenat el 24 de febrer de 1724 davant el notari Nicolau Maura, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Joana Planas, i propietari, el seu fill Bartomeu Sard Planas. El 10 de juliol següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt, que comprenia les cases majors, situades a la plaça de la Drassana, altres cases i botigues al barri de Santa Creu, dos molins de vent al Molinar de Llevant, la possessió de Son Jordà (Sencelles) i el rafal anomenat les Veles, situat al terme de la ciutat, devora el primer molí de la síquia (ARM, Not. M-1964, f. 201).

La vinculació comercial de Bartomeu Sard Planas amb el comerciant d’origen francès Pere Billon propicià que, per a pagar deutes que hi havia contret, li hagués d’entregar aquesta propietat. Amb aquesta finalitat fou estimada a instàncies d’Antonina Sancho (viuda de Bartomeu Sard) i del seu fill, d’una banda, i de Blai Francesc Billon (fill de Pere), de l’altra. El 19 de juny de 1750 les parts signaren acta de compromís i sentència arbitral per la qual els hereus de Jaume Sard entregaven la propietat a Joan Baptista Billon com a hereu universal de son pare, Pere (ARM, Not. R-913, f. 60).

Joan Baptista Billon testà el 9 de febrer de 1786 davant el notari Mateu Alemany i nomenà hereu universal el seu fill Josep Maria, nascut del seu matrimoni amb Margalida Parets. El 9 de novembre de 1830 Josep Maria Billon Parets vengué la propietat a Maria Josepa Valls Tarongí. Aleshores ocupava una superfície de 5 quarterades i mitja, tenia dret d’aigua de la síquia de la ciutat i no estava gravada amb cap càrrega censal. Confrontava amb la síquia de la ciutat, terres de Pere Josep Català, Comptes, el camí de Sóller i terres de Tomàs Verí. El preu fou de 5.800 lliures. Billon es reservà el domini directe, que l’hi vengué just un mes després, el 9 de desembre, per preu de 450 lliures (ARM, Not. O-398, f. 296v; ARM, ECR-590, f. 421v).

Mitjançant escriptura de 27 de febrer de 1833 autoritzada per Joan Oliver Mascaró, notari de la cúria del paborde de Tarragona, Maria Josepa Valls Tarongí adquirí dels germans Nadal, Antoni, Jerònia, Maria Francina i Coloma Vidal Català, donataris del seu oncle Pere Josep Català, Comptes, la propietat contigua denominada Can Comptes, la qual consistia en una peça de terra amb jardí i cases i ocupava una superfície d’1 quartó (ARM, Not. O-400, f. 267v).

Maria Josepa Valls Tarongí es casà el 19 de juny de 1804 amb Antoni Valentí Forteza Aguiló (†6-1-1833), Moixina, viudo en primeres núpcies de Joana Aina Tarongí Valls (†1804), i en foren fills Baltasar (n. 1819), casat amb María Ignacia Valentí Forteza Forteza (†1886); Juan Ignacio (1824-1876), casat (1847) amb María Francisca Forteza Forteza, i María del Carmen Valentí Forteza Valls. Mitjançant escriptura de 27 de febrer de 1845 autoritzada pel notari Antonio Fernández, els germans Valentí Forteza Valls es dividiren els béns de l’herència materna, entre els quals hi havia les propietats contigües denominades Can Brusca (abans les Veles) i Can Comptes, que se les adjudicà María del Carmen (RP11, 8335-terme, 1a).

María del Carmen Valentí Forteza Valls morí el 14 d’agost de 1863 amb testament que havia disposat el 24 d’abril de 1860 davant el notari Antonio Fernández, en què prellegà Can Brusca i Can Comptes al seu fill Antonio. Nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Jerónimo Forteza Cortés (†1865), i propietaris, els seus fills: Antonio, Guillermo (1830-1873), Jerónimo (1846-1923), María Josefa, María Concepción, Teresa, Ana María, María del Carmen i María Isabel Forteza Valentí Forteza (1832-1865), els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de desembre de 1873 autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar. Aleshores Can Brusca ocupava una superfície de 5 quarterades i mitja, tenia casa d’un aiguavés amb planta baixa i pis i tenia el dret de percebre tres hores i tres quarts d’aigua de la tanda d’en Granada. Confrontava al nord amb les Veles, que fou de Pedro Verí; a l’est, amb la carretera de Sóller; al sud, amb Can Comptes (de la mateixa heretat) i terres d’Isabel Feliu Ferrá, i a l’oest, amb Ca na Moiana (que fou del comte d’Aiamans), terres de José Dameto i la casa i molí d’aigua de Juana María Bosch (íd.).

Antonio Forteza Valentí Forteza morí sense testar el 27 de desembre de 1900. En acte de 31 següent dictat pel jutge de primera instància de Palma Pedro Armenteros Ovando davant l’escrivà Juan Bestard i providència de 21 de març següent dictada pel jutge municipal encarregat accidentalment de dit jutjat Mariano Massanet Verd, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Jerónimo, Carmen, Francisca i Josefa Forteza Fuster, els quals mitjançant escriptura de 12 d’agost de 1904 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner vengueren Can Brusca i Can Comptes a Antonio Mulet Ferragut per preu de 25.000 i 10.000 pessetes, respectivament (RP11, 8335-8336-terme, 2a-3a).

Mitjançant escriptura de 24 de juny de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Antonio Mulet Ferragut hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma els drets que tenia damunt la síquia de la ciutat, ço és, tres hores i tres quarts d’aigua de la tanda d’en Granada que percebia Can Brusca i una hora d’aigua de la tanda del Temple que percebia Can Comptes. Fou indemnitzat amb la quantitat de 14.250 pessetes a raó de 750 pessetes per cada quart d’hora. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (íd., 1a).

El 1923 Antonio Mulet Ferragut inicià la parcel·lació de la propietat. Entre 1923-28 vengueren un total de 8.898,87 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 60.883,5 pessetes. El preu del metre quadrat oscil·lava entre 3,83 i 14,67 pessetes, amb un preu mitjà de 6,75 pessetes, essent l’Ajuntament de Palma qui pagà el preu declarat més car. Totes les escriptures de compravenda se signaren davant el notari José Socías Gradolí. Els compradors foren Nicolás Segura Piña (443,7 m²), Melchor Seguí Rigo (188,77 m²), Jaime Casamajó Valls (690,4 m²), el traficant solleric Lucas Morell Timoner (531,5 m²), el matrimoni sineuer Bartolomé Mestre Jordá i Francisca Fiol Mora (2.945,5 m²), Jaime Balaguer Nadal (260 m²), Francisca Rosselló Simonet (286 m²), Pedro Antonio Cañellas Oliver (200 m²), Pedro Francisco Sastre Figuerola (200 m²), el matrimoni Pedro José Pons Vidal i Ángela Pons Rayó (226 m²), Antonio Sbert Fiol (1.524 m²), el matrimoni Juan Gordiola Palmer i Josefa Molinedo Ramón (153 m²), l’Ajuntament de Palma (750 m²) i Andrés Florit Verger (500 m²). Les vies que apareixen documentades a les escriptures de compravenda són: els carrers lletres D (ara Antoni Marquès) i E (ara Blanquerna) i els carrers nombres 71 (ara Pere Martell) i 74 (ara Ramon Muntaner) (RP11, 8335-terme).

Antonio Mulet Ferragut morí el 26 de juny de 1928 amb testament que havia ordenat el 16 de febrer de 1916 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què llegà a sa mare, Paula Ferragut Capó (†18-8-1918), la llegítima i l’usdefruit de les propietats rústiques i urbanes que posseïa a Mallorca. Llegà a cadascuna de les seves germanes Paula, María de la Concepción i Antonia la quantitat de 50.000 pessetes. Nomenà hereu el seu germà Luis, qui mitjançant escriptura de 16 d’abril següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia Can Brusca, que després de les segregacions efectuades havia restat reduïda a la superfície de 30.299 m² (íd.).

Luis Mulet Ferragut continuà el procés de parcel·lació, de vegades representat pel seu nebot Bartolomé Ozonas Mulet, amo pagès domiciliat a Calvià. Com que Can Brusca confrontava amb la propietat denominada les Veles d’en Verí, alguns compradors adquiriren també porcions d’aquesta darrera per a formar trasts que s’adaptassin a la trama urbana dibuixada pel Plano del Proyecto de Ensanche de Palma de Mallorca (1901), a partir del qual es feu tot el procés de parcel·lació. Entre 1931-44 vengueren un total de 18.837,44 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 74.969 pessetes. El preu del metre quadrat oscil·lava entre 1 i 11,71 pessetes, amb un preu mitjà de 3,87 pessetes. Les escriptures de compravenda se signaren davant el notari José Socías Gradolí fins a la seva mort, i després, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Els compradors foren Jerónima Sánchez Cladera (168,75 m²); Juan Pérez Burrueco (144,5 m²); Sebastián Verger Arbona, veïnat de Colón (Panamà) (336,67 m²); el matrimoni Jaime Martí Pizá i Catalina Durán Mesquida (144,5 m²); Pedro Vaquer Salvá, sergent de la Guàrdia Civil amb destí a la ciutat de València (162,09 m²); el botiguer Juan Palmer Balaguer, natural d’Estellencs i veïnat de Lilla (França) (267 m²); el matrimoni Gabriel Ginard Carbonell, suboficial de mestre ferrador, i María March Homar (195 m²); Bartolomé March Palou, veïnat d’Esporles (240,95 m²); el matrimoni Juan Rubí Fluxá, guàrdia civil, i Magdalena Capó Alós (193 m²); Magdalena Ferrá Darder, casada amb Matías Calafell Flexas (260,95 m²); Juan Tortella París (378 m²); el matrimoni José Gelabert Isern i Rosa Molinedo Ramón (153 m²); el matrimoni Mateo Pujol Calafell i María Llompart Pons (137,25 m²); el militar Matías Pujadas Fiol (913,2 m²); el matrimoni Guillermo Vallespir Ramón i Magdalena Morro March (58 m²); el prevere Mateo Canet Coll (300 m²); María Pons Roig, casada amb Damián Llompart Alomar (113,09 m²); María Llinás March (111,6 m²); Bárbara Gili Gili, casada amb Agustín Bennásar Medinas (932,5 m²); el matrimoni Antonio Obrador Sbert, guàrdia civil, i Margarita Suau Vidal, veïnats de Campos (437,85 m²); Jaime Moll Ferrer (234 m²); Lorenzo Salas Lliteras (387,75 m²); el matrimoni Pedro José Pons Vidal i Ángela Pons Rayó (270,2 m²); el matrimoni Miguel Marroig Cabanellas i Francisca Pascual Bover (278,6 m²); les germanes Francisca (casada amb Onofre Fuster Fuster) i María Bonnín Valls (281,4 m²); Sebastián Riera Vaquer (210,6 m²); el matrimoni Juan Fullana Ramis i Francisca Femenías Mas (101,92 m²); el matrimoni Antonio Mora Mora i Antonia Noguera Barceló (398,75 m²); Pablo Mora Noguera (133 m²); Guillermo Mora Noguera (147 m²); el matrimoni José Bonnín Fuster i Antonia Fullana Ramis (223 m²); Ramón Tarongí Tarongí (220 m²); Juan Tomás Ferrer, brigada de la Guàrdia Civil, veïnat de Barcelona (144 m²); José Casasnovas Obrador (732,25 m²); Jaime Gayá Ramón (764,15 m²); Juan Bosch Pujol (237 m²); el matrimoni Bernardo Bonet Pons i María Pons Rosselló (283,2 m²); Cristóbal Guardiola Pizá (166 m²); Magdalena Mas Adrover (268 m²); el matrimoni Bartolomé Roig Tomás i María Martorell Cerdá (265,3 m²); Bartolomé Serra Cañellas (1.027,2 m²); el matrimoni Miguel Jaume Ferrer i Margarita Moranta Tous (422,4 m²); Miguel Dols Capó (945,1 m²); Amador Camps Calafat (246,45 m²); Francisco Font Verdaguer (107 m²); Sebastián Mas Matas (374,1 m²); el matrimoni José María Martorell Martorell i Sebastiana Oliver Monjo (361,5 m²); Juan Salvá Enseñat (171,7 m²); el matrimoni Jaime Canudas Pizá i María Martínez Rigo (353,85 m²); el matrimoni Isabel Juliá Cuesta i Sebastián Gil Mascaró, veïnats de Valldemossa (257,4 m²); Josefa Pizá Magraner (207,4 m²); Santiago Soler Bauzá (321,55 m²); Francisco Busquets Ripoll (322,2 m²); el matrimoni Francisco Estelrich Ginard i María Femenías Mas (215,55 m²); el militar Francisco Miralles Amengual (280,25 m²); el matrimoni Rafael Terrasa Reus i Francisca Salom Far (191,75 m²); el matrimoni Gabriel Sampol Balaguer i Ana Pastor Cañellas (239,42 m²); Magdalena Campomar Reynés (246 m²); Miguel Homar Serra (167,2 m²); Antonio Dama Font (211,75 m²); el sastre Juan Amorós Ballester (397,65 m²); el matrimoni Lorenzo Bauzá Ribas i Margarita Mateu Amengual (205,3 m²); Juan Femenías Mas, militar, i Margarita Dama Sitjar (170,7 m²). Que entre els compradors hi hagués diversos guàrdies civils podria explicar-se per la proximitat de la casa quarter, que se situava al començament del carrer del General Riera. Les vies que apareixen documentades a les escriptures de compravenda són: els carrers nombres 70 (ara Guillem Massot), 71 (ara Pere Martell) i 74 (ara Ramon Muntaner), lletra C (ara Pare Bartomeu Pou), 31 de Diciembre, Antonio Marqués i Blanquerna (íd.).