L’Hort Tancat, L’Hortet Tancat
La propietat se situava entre el camí de Sóller i la síquia de la ciutat. Consistia en la meitat de l’Hort Tancat, també denominat l’Hortet Tancat. La part que aquí ens ocupa prengué nom de la família Barceló, de malnom Miano, i acabà agregada a Ítria o Can Feliu. L’altra part, denominada Can Comptes o la Vela d’en Comptes, seguí una evolució diferent.
Les notícies més antigues que en tenim són del 30 d’agost de 1543, quan Macià Esteve l’adquirí d’Eleonor, viuda de Miquel Llodrà, juntament amb el dret d’aigua de la síquia de la ciutat. Era tenguda sots alou reial de la porció que fou del vescomte de Bearn (ARM, ECR-555, f. 510).
Segons els estims de 1578 pertanyia a Macià Esteve, fill o net de l’anterior, i valia 400 lliures: «Terra de mossèn Matià Steve, quatre-centes liures.» Aquesta peça de terra comprenia les propietats que posteriorment es conegueren com a Can Miano i Can Comptes (ARM, D-1251, f. 146).
No obstant aquesta informació, la propietat ja se l’havien dividida els seus fills Anna i Miquel mitjançant escriptura de 13 d’octubre de 1576 autoritzada pel notari Miquel Prats. La divisió es feu efectiva el 21 d’abril de 1580 davant el notari Pere Miquel Prats quan Francina, viuda del blanquer Macià Esteve, donà a la seva filla Anna, casada amb l’aromatari Tomàs Serra, una porció de la propietat que segons l’escriptura de donació ocupava una superfície d’1 quartó, mentre que la resta passà a Miquel. El 1614 Anna Esteve, ja viuda de Tomàs Serra, la capbrevà declarant que confrontava amb el camí reial de Sóller, el camí del monestir d’Ítria i un passatge pel qual s’anava a les terres que s’adjudicà el seu germà i que aleshores eren del fill de la denunciant Francesc Serra Esteve, qui les adquirí en dues escriptures signades el 1605 i el 1609 (ARM, Not. P-710, f. 38; ARM, ECR-1112, f. 182).
Anna Esteve testà el 23 de setembre de 1619 davant el notari Pere Alomar i llegà aquesta propietat a la seva filla Anna, nascuda del seu matrimoni amb Tomàs Serra. El 27 de setembre de 1624 els germans Anna, Francesc (mercader) i Tomàs Serra Esteve (aromatari) reberen l’inventari de béns de sa mare, que comprenia unes cases situades entre els carrers de Monti-sion i la Pelleteria, i aquesta propietat, que consistia en un hort de reguiu (ARM, Not. M-1045, f. 1114).
Anna Serra Esteve es casà amb el mercader Jaume Serra de Gayeta, d’una família originària de la Pobla d’Uialfàs. Del matrimoni nasqueren tres filles: Elisabet, Margarita i Anna, les quals foren nomenades hereves al testament que disposà sa mare el 25 de juny de 1660 davant el notari Jaume Fe. Després de la mort sense descendència d’Anna, les germanes Elisabet i Margarita es dividiren la casa del carrer de Monti-sion i l’hort situat prop d’Ítria. Intervengué en l’acte de divisió el seu cosí Francesc Serra, propietari de la part de l’hort que s’adjudicà Miquel Esteve i que després adquirí Francesc Serra Esteve. La meitat que s’adjudicà Margarita confrontava amb el camí reial que anava d’Ítria a la creu de Sóller, l’hort del convent d’Ítria, terres del seu cosí Francesc Serra i la part que correspongué a la seva germana Elisabet, la qual s’adjudicà l’altra meitat, que comprenia les cases i confrontava amb dit camí reial, terres d’Antoni Verí mitjançant passatge, terres del seu cosí Francesc Serra i la part de la seva germana Margarita. Poc després, el 12 d’octubre de 1667, Elisabet vengué la seva part al seu cosí Francesc Serra i restà integrada dins la propietat anomenada Can Comptes, mentre que la part de Margarita amb el temps es conegué com a Can Miano (ARM, Not. P-915, f. 197; ARM, ECR-555, f. 510).
Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia a Bernat Sabater, casat amb Margarita Serra de Gayeta Serra, consistia en un jardí i valia 200 lliures: «Jardí de Bernat Çabater, dos-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 201v).
Margarita Serra de Gayeta Serra testà davant el notari Pere Joan Martorell i nomenà hereva universal Margarita Alba, casada amb el notari Joan Massanes, la qual rebé l’inventari de béns de la difunta el 6 de juny de 1708. Per motius que desconeixem la propietat no apareix inventariada al document. Només s’hi descriuen unes cases situades davant la porteria de Monti-sion, una botigueta al carrer de l’Adoberia i una tercera part de la possessió de Gaieta, situada al terme de la vila de la Pobla d’Uialfàs (ARM, Not. M-1844, f. 294).
Des d’aquell moment hi ha un buit documental que finalitza el 8 de juliol de 1791, quan l’apoderat del paborde de Tarragona concedí nou títol a qui aleshores n’era propietari, el doctor en drets Miquel Massanes Serra de Gayeta, fill de Miquel, també doctor en drets, i de Caterina Serra de Gayeta. Crida l’atenció que en aquell moment el domini directe d’aquesta propietat i de Can Comptes fos del paborde de Tarragona car, com s’ha vist als nombrosos documents anteriorment relacionats, fins aleshores es considerava que eren tengudes sots domini directe del rei. Desconeixem les causes d’aquest canvi. En qualsevol cas, a l’escriptura de títol nou s’especifica que Margarita Alba la tenia com a hereva de Bernat Sabater, que el 1734 passà a mans d’Antonina Massanes Alba (casada amb el doctor en drets Joan Ramis Pons) i que aquesta testà el 30 de desembre de 1756 fent hereu el seu cosí Miquel Massanes Serra de Gayeta, fill de Jordi, doctor en drets, i de Caterina (ARM, Not. T-48, f. 47).
El 13 de setembre de 1791 Miquel Massanes Serra de Gayeta establí l’hort a Guillem Barceló Bestard, fill de Francesc, Miano, i de Caterina. Realment, en aquest acte d’establiment s’elevà a escriptura pública la compravenda privada que Antonina Massanes Alba havia signat el 21 de gener de 1761 a favor de Francesc Barceló, Miano, siquier de fora porta, el qual morí el 19 d’abril de 1782 amb testament que havia disposat el primer de setembre de 1776 davant el notari Bartomeu Martorell, en què nomenà hereu universal el seu fill Guillem. Aleshores consistia en un hortet o jardí tancat de paret amb unes cases. Tenia dret de percebre un quart d’hora d’aigua de la tanda d’en Granada. Feia partió amb el camí de Sóller, terres del convent d’Ítria, un jardí tancat de paret de Pere Josep Català, Comptes, abans d’Andreu Parets, i la síquia de la ciutat (íd., f. 49).
El 21 d’octubre de 1801 Guillem Barceló Bestard establí la propietat al seu cunyat Bartomeu Noguera Arbona, fill de Jaume i d’Isabel, casat amb Bàrbara Barceló Bestard, el qual la capbrevà el mateix dia declarant que consistia en un hortet o jardí tengut sots alou del paborde de Tarragona. Prestava 3 lliures cens a l’apoderat de la Universitat Literària (abans a Miquel Massanes) i 2 lliures cens a dit Guillem Barceló. Feia partió amb terres del convent d’Ítria, l’hort o jardí de Pere Josep Català (abans d’Andreu Parets Carrió) i la síquia de la ciutat (ARM, Not. T-58, f. 296v).
El 27 de setembre de 1805 Bartomeu Noguera Arbona adquirí de Pere Josep Català, Comptes, una porció de les cases que posseïa consistents en pallissa i estable, les quals feien partió amb el camí de Sóller i la part restant de les cases del venedor (íd., f. 346).
Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Bàrbara Barceló Bestard, es denominava Can Miano, comprenia una casa i 1 quartó de terra de primera qualitat, tenia dret d’aigua i valia 1.200 lliures (ARM, D-1530, f. 212).
Mitjançant escriptura de 8 de febrer de 1829 autoritzada pel notari Joan Oliver Mascaró, els germans Jaume i Francesc Noguera Rosselló, fills de Bartomeu i de Bàrbara, vengueren la propietat a la seva germana Bàrbara, qui la vengué el 15 de març de 1833 a Antonina Sancho Mir, filla de Joan i d’Antonina, casada amb Llorenç Ordinas Barceló (ARM, Not. O-415, f. 136; ARM, Not. O-416, f. 297v).
El 16 de juliol de 1839 davant dit notari Oliver, Antonina Sancho Mir vengué la propietat al comerciant d’origen català Josep Oriach Plantada. Aleshores feia partió amb el camí de Sóller, l’hort i cases de Maria Josepa Valls Tarongí (abans del fuster Pere Josep Català, Comptes), terres de dita Valls i terres del comprador antigament del convent d’Ítria. Consistia en un jardí tancat de paret amb dret d’un quart d’hora d’aigua de la tanda d’en Granada (ARM, Not. O-406, f. 166v).
Des d’aquell moment restà integrada dins la propietat anomenada Ítria o Can Feliu.
El terme de Palma 