Son Putxet

Son Pacs, El rafal de les Agulles, Son Puig

La propietat se situa a la part de la Muntanya, devora l’antic camí de Puigpunyent, entre Son Palmer, Son Roqueta i Son Anglada. Pren nom de Pere Pachs, casat amb qui en fou propietària entre 1571-99, Beatriu Busquets, i de la família Despuig, que la posseí entre els segles XVII-XVIII, tal volta en forma diminutiva per a diferenciar-la de la possessió puigpunyentina de Son Puig, de la mateixa família. Desconeixem l’origen de l’altra denominació.

Les notícies més antigues que en tenim són del final del segle XV i començament del XVI, quan la propietat (aleshores vinya) pertanyia a Joan Bisquerra. Posteriorment fou de Gabriel Rovira, qui l’establí (1506) a Pere Felip Busquets davant el notari Gabriel Llaneres (ARM, ECR-1120, f. 85).

Pere Felip Busquets testà el 4 de setembre de 1522 davant el notari Jeroni Real i nomenà hereu universal el seu fill Antoni. Aquest testà el 2 d’agost de 1546 davant el notari Miquel Thomàs i feu hereu universal el seu germà Miquel, qui testà l’11 de setembre de 1558 i nomenà hereva la seva dona, Martina Busquets. Aquesta testà el 9 d’octubre de 1570 davant el notari Rafel Bonet i feu hereves les seves filles Joana i Beatriu, les quals en sentència arbitral donada per Ramon Verí i Joan Baptista Despuig (protocol·litzada pel notari Bartomeu Ferro el 26 de maig de 1571) es repartiren l’herència i aquesta propietat correspongué a Beatriu, casada amb Pere Pachs (ARM, ECR-1113, f. 28v).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal valorat en 1.600 lliures: «Rafal de mossèn Pere Pachs de Falanig, mil y sis-centes liures» (ARM, D-1251, f. 148).

Del matrimoni entre Pere Pachs de Felanitx i Beatriu Busquets nasqué Margarita, casada amb Pere Despuig, la qual testà el 16 d’octubre de 1588 davant el notari Joan Bonet i fou enterrada el 18 de desembre de 1592 al convent de Sant Francesc «en lo vas de Pax». Pere Pachs de Felanitx fou enterrat al mateix lloc el 15 de gener de 1594. Beatriu Busquets disposà el seu darrer testament el 20 de gener de 1599 davant el notari Andreu Caselles, en què nomenà hereva universal la seva neta Francina Despuig Pachs, filla dels referits Pere Despuig i Margarita Pachs Busquets. El 24 de març següent fou enterrada al convent de Sant Francesc «en lo vas de Pax». Tres dies després davant el mateix notari s’inicià la redacció de l’inventari de béns de la difunta, que consistien en unes cases situades a la parròquia de Sant Nicolau, al Triquet de la Pilota; nombrosos censos, entre els quals destacaven els censals alodials de la cavalleria de Pacs de Felanitx; unes cases amb torre i terres a la vila de Felanitx i un rafal situat al terme de la ciutat que es trobava arrendat a un tal Palmer per ànnua mercè de 90 lliures, nou barcelles d’ametles i una barcella de tàperes (ARM, Not. 3067, f. 479; Oleza, 1923: 251, 265).

Francina Despuig Pachs (†1618) es casà amb Ramon Despuig Sant Martí (†1634) i en foren fills Ramon (†1619), Joan Baptista, Eleonor, Elisabet, Margarita, Joan i Francesc. Testà el 4 de juny de 1610 i nomenà hereu el seu fill Joan Baptista amb substitucions a favor d’Eleonor i Margarita per al cas de morir aquell sense fills mascles (ARM, ECR-1120, f. 82).

Reproduïm les paraules que l’historiador Pedro Montaner Alonso escrigué sobre Margarita Despuig Despuig a Santa Catalina de Sena: Memòria històrica d’un convent (1659-1966): «Aquesta senyora, dona Margalida, que (per cert) tingué una vida ben tràgica perquè, a causa de les banderies de Canamunt i Canavall, assassinaren el seu primer marit, don Miquel Joan de Togores; després assassinaren el segon marit, Francesc d’Olesa; més tard també morí violentament el tercer marit, don Pedro Velázquez della Cerda, amb qui es casà el 1644. Molt poc inclinada a viure sense marit, encara es casà per quarta vegada amb el noble valencià don Josep de Vilarrassa, qui devia ser molt valent, o almenys no gaire supersticiós, però que no es lliurà del destí dels marits de dona Margalida perquè morí ferit d’arma de foc. Finalment l’any 1651 s’esdevingué l’hecatombe quan ella mateixa fou assassinada (tot intentant salvar-se sota la seva carrossa) durant un viatge entre Ciutat i Son Puig: “Julio, 10.- Dª Margarita Despuig fue muerta a tiros en el camino de Puigpunyent.” Anys més tard el seu fill, un nou Francesc d’Olesa, també morí d’un tir de trabuc (1672)» (2001: 31).

Margarita Despuig Despuig morí el 10 de juliol de 1651 amb testament que havia ordenat el 5 de gener de 1650, en què nomenà hereu universal el seu fill Francesc Olesa Despuig, nascut del segon matrimoni, i per al cas de morir sense fills, el seu fill Carlos Velázquez Despuig, nascut del tercer matrimoni. Francesc Olesa Despuig testà el 24 de febrer de 1672 davant el notari Joan Servera i feu hereu universal (per al cas de morir sense fills) el seu germà uterí Carlos Velázquez Despuig, qui al testament que ordenà el 22 d’agost de 1672 davant el notari de València Josep Bonigen nomenà hereva universal la seva tia Eleonor Despuig Despuig (ARM, ECR-1120, f. 82).

Eleonor Despuig Despuig es casà en primeres núpcies amb Tomàs Torrella Verí (†1652), fill de Guillem Torrella Burgues i de Bàrbara Verí Dameto, i en segones, amb Pedro Santacília Pachs (†1669), dels quals no deixà descendència. Ordenà testament el 25 d’agost de 1654 davant el notari Jaume Pujol i codicils el 25 d’abril de 1676 i el 20 de maig de 1679 davant el notari Joan Servera, en què nomenà hereu universal el seu germà consanguini Ramon Despuig Rocabertí, fill de Ramon Despuig Sant Martí i de la seva tercera dona, Anna Rocabertí. Fou enterrada el 12 de juliol de 1680 a la Seu «en la capella de Inmaculade Conseptió en el vas dels Puigs» (íd.; Oleza, 1923: 373; 2001: 33; GEC, IX, 90; ACM, 1362, f. 77v).

L’11 de juliol de 1680 Ramon Despuig Rocabertí rebé l’inventari de béns d’Eleonor Despuig Despuig, que només comprenia el rafal de les Agulles, del qual no es fa descripció (ARM, Not. S-1042, f. 397).

Ramon Despuig Rocabertí, I comte de Montenegro, nasqué el 13 de febrer de 1633. Es casà a la Seu el 14 de novembre de 1654 amb Melchora Martínez de Marcilla Ram de Montoro, III comtessa de Montoro, filla de Lorenzo Martínez de Marcilla Ximeno de Lobera Muñoz de Pamplona Monreal, virrei de Mallorca (1651-57), i de Magdalena Ram de Montoro Ram de Viu Pérez de Oliván, II comtessa de Montoro. En foren fills Eleonor, monja; Joan (1661-1746); Llorenç (1667-1712), casat (1699) amb Margarita Fortuny Sales; Francisco (†1675), albat; Magdalena, casada amb Ramon Puigdorfila; Isidoro (†1675), albat; Ramon (†1657); Ramon (1670-1741); Melciora (†1684), albada; Anna (†1675), casada amb Ramon Fortuny Vida, i Maria, monja (ACM, 1357: f. 79, 80; ACM, 1366, f. 83).

Ramon Despuig Rocabertí morí el 7 de setembre de 1681 amb testament que havia ordenat el 16 de juliol de 1674 davant el notari Joan Servera. Fou enterrat lo endemà a la Seu «en el seu vas qui està dins de la sue capella de Nostre Señora de Conseptió». Melchora Martínez de Marcilla testà l’11 de setembre de 1686 davant el dessusdit notari i fou enterrada al mateix lloc que el seu home el 26 de gener de 1690 (ACM, 1363, f. 78v; ACM, 1371, f. 79).

Segons els estims de 1685, la propietat es denominava «Son Pax, dit el rafal de les Gulles», pertanyia a l’«egrègio don Joan Despuig, conde de Montenegro», i valia 2.000 lliures (ARM, D-1253, f. 198v).

Mitjançant escriptura de 19 de setembre de 1688 autoritzada pel notari Joan Servera, els germans Joan i Llorenç Despuig Martínez de Marcilla signaren acta de transacció sobre els béns de Francina Despuig Pachs, filla de Pere Despuig i de Margarita Pachs Busquets, dona que fou de Ramon Despuig Sant Martí, avi dels atorgants. Llorenç s’adjudicà la possessió de Son Puig, situada al terme de la vila de Puigpunyent, i Joan, el rafal de Son Puig o de les Agulles (ARM, ECR-1120, f. 82).

Joan Despuig Martínez de Marcilla, II comte de Montenegro i IV de Montoro, nasqué el 2 de gener de 1661. Es casà el 21 d’abril de 1689 amb Joana Cotoner Sureda, filla de Francesc Cotoner Olesa i de Magdalena Sureda Vivot, i en foren fills Ramon (1694-1772), III comte de Montenegro i V de Montoro; Llorenç, arquebisbe de Tarragona i bisbe de Mallorca; Francesc (1696-1746), mariscal de camp, Joan (n. 1718) i Nicolau (1703-1775).

El 15 de setembre de 1739 Joan Despuig Martínez de Marcilla capbrevà la propietat declarant que es componia de diversos camps i vinyes i que ocupava una superfície de 23 quarterades, de les quals 18 eren terres de conreu, i la resta, garrigues (íd.).

Mitjançant escriptura de 12 d’octubre de 1740 autoritzada pel notari Miquel Monserrat, Joan Despuig Martínez de Marcilla i el seu fill Ramon vengueren la propietat al convent de Sant Domingo. Aleshores ocupava una superfície de 20 quarterades i feia partió amb el rafal de Ca na Vinagre (d’Antonina Mora Moll), la Cabana de Son Quint mitjançant el camí de Puigpunyent, terres de Joan Garau, terres d’Arnau Mayans, establits de Son Palmer, terres d’Antoni Palmer, terres de Bartomeu Mayans, terres de Baltasar Palmer, Son Ceba (de Ramon Fortuny de Ruescas), Son Ximelis (de successors de Josep Bassa), Son Roca (de Guillem Roca), Son Roqueta (del negociant Onofre Aguiló) i Son Quint (de Tomàs Quint Çafortesa) (ARM, Not. M-1936, f. 41v).

De llavors ençà i fins a la desamortització de Mendizábal (1836-51) Son Putxet formà part del conjunt de propietats que el convent de Sant Domingo tenia al Vinyet i a la part de la Muntanya. Segons l’Apeo (1818), els rafals de Son Putxet i Son Cigala (i encara que s’ometi, també Son Caulelles), que aleshores pertanyien al convent de Sant Domingo, valien 41.800 lliures i ocupaven una superfície de 66 quarterades, de les quals 30 eren camp de segona qualitat, i les 36 restants, camp de tercera qualitat amb ametlers i garrovers (ARM, D-1530, f. 112v).

El 8 de gener de 1839 el jutge de primera instància de Palma Onofre Gradolí, com a encarregat de la venda de béns nacionals a Balears, posà a la venda en pública subhasta el rafal de Son Putxet. Fou rematat pel comerciant Miquel Humbert Salas per 216.005 rals de billó i la compravenda fou elevada a escriptura pública davant Miquel Pizà Nadal, notari i escrivà d’Amortització (RP2, 5757-terme, 1a).

Sembla que la propietat no comptava amb cases quan Humbert l’adquirí, com així consta a l’escriptura de compravenda de Son Cigala: «D. Onofre Gradolí […] vendió al señor D. Luis San Simón […] el predio Son Sigala con exclusión de Son Puxet, pero sí con la casa rústica y urbana y la fábrica de aceyte, que fue de los suprimidos dominicos de esta ciudad.» En tot cas, si en tenia, devien esser de poca entitat. Per això, Humbert feu edificar unes cases de nova planta que seran conegudes amb el nom de Son Puig. Les obres degueren concloure el mes de juny de 1845, que és la data que figura al rellotge de sol situat a la façana principal (RP2, 457-terme, 1a).

Miquel Humbert Salas es casà amb Joana Maria Burguer Reus i en foren fills Nicolás, Gabriel (†1869), Miguel, Buenaventura (†1883), Gertrudis i Matilde. Morí als 63 anys el 16 d’abril de 1860 amb testament tancat que havia disposat el 10 de març de 1852, el qual fou protocol·litzat pel notari Pedro José Bonet el 6 de juny de 1860 per manament del jutge, en què nomenà hereva universal usufructuària de tots els béns que posseïa a Mallorca i fora de l’illa la seva dona, i propietari, el seu fill Nicolás amb substitucions a favor de la resta de germans per al cas de morir l’hereu sense descendència. Al seu fill Nicolás li deixà la casa principal, situada al Pas d’en Quint; a Gabriel, la botiga i entresol nombres 28, 29 i 30 de les cases noves edificades damunt part del que fou el convent de Sant Domingo, i a Miguel, l’altra botiga, nombre 26, aferrada a l’anterior, amb l’entresol corresponent. Joana Maria Burguer Reus morí el 27 de març de 1880 amb testament que havia ordenat el 14 de maig de 1863 davant el notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Nicolás amb substitucions a favor de la resta de germans mascles (primer) i de les germanes (després) per al cas de morir l’hereu sense descendència. Aleshores Son Putxet ocupava una superfície d’unes 30 quarterades. Tenia casa rústica, casa urbana (marcada amb el nombre 136) i altres dependències. Confrontava a tramuntana amb Son Roqueta i terres del comerciant José Binimelis Reus procedents de Son Quint; a migjorn, amb el camí reial de Puigpunyent i la Vileta; a llevant, amb la Vileta i el camí de Son Ximelis, i a ponent, amb Son Quint (RP2, 5757-terme, 1a).

Nicolás Humbert Burguer engrandí la propietat amb l’agregació de dues peces de terra. La primera procedia de Son Quint, ocupava una superfície d’11 quarterades i mitja i 7 destres i l’adquirí de José Quint Zaforteza Togores mitjançant escriptura de 23 de maig de 1866 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà per preu d’entrada de 2.303 lliures 10 sous i cens reservatiu de 69 lliures 2 sous. La segona ocupava una superfície de 32 destres i la comprà a Luisa Melis Ginard, viuda de Juan García, mitjançant escriptura de 13 de maig de 1867 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner per preu de 275 lliures. Aquesta darrera porció procedia de Son Putxet i consistia en els trasts 16 i 17. Melis la tenia per compra a l’Estat mitjançant escriptura de 15 d’octubre de 1838 autoritzada per Onofre Gradolí, com a encarregat de la venda de béns nacionals a Balears (RP2: 498-terme, 792-terme).

El 25 de setembre de 1890 davant el notari Emilio Guasp Vicens, els germans Humbert Burguer procediren a la divisió dels béns i adjudicaren Son Putxet a Gertrudis i als germans Domingo (misser i procurador), Francisca i María Fons Humbert, fills de Buenaventura, els quals mitjançant escriptura de 8 d’agost de 1895 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner vengueren la propietat per preu de 61.666 pessetes amb 66 cèntims al fabricant Vicente Juan Ribas. Aleshores ocupava una superfície de 42 quarterades (RP2, 5758-terme, 3a).

La propietat fou engrandida novament amb l’agregació d’una peça de terra de 3 quarterades procedent de Son Putxet que Vicente Juan Ribas adquirí d’Ana Piña Cortés, casada amb Cayetano Forteza Forteza, per preu de 1.100 pessetes mitjançant escriptura de 15 de gener de 1915 autoritzada pel notari José Alcover Maspons. Confrontava al nord amb Son Roqueta; a l’est i a l’oest, amb Son Putxet, i al sud, amb la Vileta (RP2, 8687-terme: 2a, 5a).

Vicente Juan Ribas es casà en primeres núpcies amb Francisca Fons Humbert, de qui no deixà descendència, i en segones, amb Práxedes Serra Palmer, de qui nasqueren María, Mercedes, Vicente, Catalina i Bartolomé. Morí sense testar el 9 de novembre de 1919, i en sentència de 5 de febrer següent dictada per Ignacio Lecea Grijalbo, jutge de primera instància del districte de la Catedral, en foren declarats hereus universals en parts iguals els seus fills, els quals mitjançant escriptura de 19 de novembre de 1921 autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Putxet, que se l’adjudicà Catalina (RP2, 5758-terme, 10a).

Catalina Juan Serra morí el 5 de novembre de 1984 amb testament que havia ordenat el 9 de maig de 1975 davant el notari Antonio Coll Pericás, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus nebots Tomás i José María Sastre Juan i José Francisco Juan Llobera, els quals mitjançant escriptura de 31 de gener següent autoritzada pel notari Manuel López Leis acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Putxet, que se la repartiren de la següent manera: Tomás Sastre Juan s’adjudicà una porció de 175.013 m² que comprenia les cases denominades Son Puig, i el seu germà José María, una porció de 78.133 m² que comprenia la casa rústica (RP2, 11768-terme, 1a).

La porció de José María Sastre Juan comprenia unes cases que foren completament rehabilitades el 2006 i on destacava l’existència d’un aljub de grans dimensions, endemés d’una capelleta, tres arcs i 27 columnes procedents de l’hort del desaparegut convent de Sant Domingo de Palma i diversos bancs de pedra de l’estació de tren de Sóller, entre d’altres.

El 29 de juliol de 1988 davant el notari Alfredo Arturo Lorenzo Otero, l’entitat Promotora Vibelba SA adquirí una porció de 160.377 m² procedent de la part de Tomás Sastre Juan (RP2, 13224-VI, 1a; RP2, 21294-VI, 2a).

En sessió de 19 de desembre de 2001 la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma aprovà inicialment els estatuts i bases i el projecte de compensació del SUP 30-01 de Son Puig-La Vileta, que afectava una superfície de 192.776 m², dels quals 90.877,2 m² es destinaren a sòl lucratiu, i 101.898,8 m², a sòl no lucratiu de cessió obligatòria a l’Ajuntament de Palma. L’enginyer de camins Juan Luis Olabarria Delclaux redactà i presentà, en representació de Vibelba SL, el projecte d’urbanització, el qual fou aprovat inicialment el 18 de setembre de 2002, i definitivament, el 30 de desembre següent per la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma (RP2, 21294-VI, 4a; BOIB, n. 122, 10-10-2002; BOIB, n. 26, 25-02-2003).

Una de les parcel·les resultants de l’execució del projecte de compensació, de 12.427 m² de superfície, comprenia les cases de Son Puig. L’edificació, de 2.158 m², estava catalogada i per tant havia de formar part de la urbanització. Mitjançant escriptura de 22 de desembre de 2004 autoritzada pel notari José Andrés Herrero de Lara fou adquirida per l’entitat Vibelba SLU (RP2, 58290-VI: 1a, 3a).

El 3 de febrer de 2006 davant dit notari Herrero de Lara, Vibelba SLU vengué la parcel·la que comprenia les cases de Son Puig per preu ajornat de 2.554.301,44 euros a l’entitat Ses Cases de Son Puig SL. El 14 de novembre de 2006 davant el notari Ciriaco Corral García, Ses Cases de Son Puig SL vengué la propietat per preu ajornat de 5,5 milions d’euros a l’entitat Tema Concesionaria SA, filial de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), la qual al mateix acte la cedí a l’entitat Ràdio i Televisió de Mallorca SAU pel seu valor de 5,5 milions d’euros (íd., 5a, 9a-10a).

Tema Concesionaria SA fou l’única licitant al concurs públic que convocà el Consell de Mallorca per a adquirir la seu principal de la ràdio i televisió pública mallorquina. El contracte estipulava que el Consell havia d’abonar a l’adjudicatària 112 milions d’euros en 40 anys a raó de 2,8 milions anuals. A canvi, la filial d’FCC havia d’entregar les cases de Son Puig rehabilitades i condicionades per a albergar les dependències institucionals i administratives de la Ràdio i Televisió de Mallorca, dos platós de televisió i altres instal·lacions audiovisuals. El termini màxim per a l’elaboració i presentació del projecte de construcció o de rehabilitació de les cases per a transformar-les en seu de l’ens públic era de dos mesos i les obres havien de concloure en 24 mesos. No obstant això, el projecte mai no es dugué a terme perquè l’Ajuntament de Palma denegà les llicències i altres permisos d’obra en tractar-se d’un edifici amb un grau de protecció patrimonial que feia inviables els usos prevists. El 2 de juliol de 2009 tots els partits amb representació al Consell acordaren fer marxa enrere a la compravenda i la resolució del contracte amb FCC/Tema per incompliment, però la multinacional interposà una demanda davant la justícia i l’octubre de 2011 la jutgessa d’allò Mercantil María del Pilar Caballero Requero condemnà l’ens públic Ràdio i Televisió de Mallorca a pagar 7.767.837,87 euros més els interessos de demora per avortar la compravenda de les cases de Son Puig (Diario de Mallorca, 25-10-2011).

El 26 de gener de 2012 el consell d’administració de Ràdio i Televisió de Mallorca SAU presentà concurs de creditors voluntari, el qual fou acceptat pel jutge d’allò Mercantil nombre 1 de Palma Víctor Fernández González en acte ferm de 20 de febrer següent. El 28 del mateix mes l’entitat Calero, Guillén, Matoses Servicios Profesionales SLP acceptà el càrrec d’administrador concursal, taxà l’edifici en 4.303.440 euros i el posà a la venda en pública subhasta. Després de quatre subhastes desertes, finalment la propietat fou adquirida en subhasta extrajudicial en línia celebrada entre el 24 d’abril i el 31 de juliol de 2015. Fou rematada per l’entitat Happy Faces Kinder Balear SL per la quantitat d’1.500.100 euros. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 15 de setembre següent davant el notari Víctor Alonso Cuevillas Fortuny (RP2, 58290-VI, 11a-12a).

El 2017 l’entitat Obras y Promociones Comas SA rehabilità l’immoble, que de llavors ençà alberga el centre educatiu Green Valley School.