La peça de terra que el pintor Guillem Mesquida Munar vengué a Agustí Antoni Aguiló Cortès el 9 de novembre de 1747 cal identificar-la amb l’hort que els estims de 1578 inventarien a nom de Pere Antoni Fortesa Serralta: «Hort de mossèn Pe. Antoni Fortesa, tres-centes sinq.ᵗᵃ lrs.» (ARM, D-1251, f. 150).
La vinculació de la família Zaforteza amb aquesta propietat començà el 20 de novembre de 1514, quan fou comprada per Lleonard Fortesa al mercader Baltasar Sans. La referència és indirecta, treta d’una compravenda posterior, i no s’ha pogut trobar l’escriptura original. Per aquest motiu, es desconeix la configuració i usos de la propietat en el moment de l’establiment. Dos anys després, el 25 d’octubre de 1516, el mateix Lleonard Fortesa adquirí per via d’establiment del procurador reial part d’un dels carrerons que hi havia a la zona dels tints i que confrontava amb el seu hort, al qual restà definitivament agregat (ARM, ECR-525, f. 225v).
Lleonard Fortesa testà el 2 de gener de 1538 davant el notari Joanot Gomis i la propietat passà al seu germà Joanot. Aquest testà el 27 de març de 1540 davant el notari Francesc Rebassa i la propietat passà al seu fill Pere Antoni, nascut del seu matrimoni amb Magdalena Serralta, el qual, com hem vist abans, n’apareix com a propietari als estims de 1578. Amb un preu de 350 lliures, era l’hort millor valorat de la zona (íd.; ARM, D-1251, f. 150).
El 30 de maig de 1576 Pere Antoni Fortesa Serralta signà acta de donació al seu fill Lleonard, nascut del matrimoni amb la seva cosina Francesquina Fortesa Vallobar. Cinc anys després Lleonard Fortesa Fortesa establí l’hort, el dret d’aigua i el carreró al sucrer Joan Riera. Segons l’escriptura d’establiment, l’hort era tengut sots alou reial de la porció que fou de Nunó Sanç i confrontava amb la Riera, el camp del doctor en medicina Joanot Gual (posteriorment Son Gual o la Sínia d’en Gil), el camp del Tirador i un carrer públic que tenia sortida a la Riera. La porció de carreró era tenguda sots alou reial i confrontava amb la síquia, l’hort que s’establia i la resta del carreró. S’imposà un cens reservatiu de 24 lliures anuals. La propietat restà poc temps en mans de Joan Riera, car el 28 de març de 1592 el mercader Antoni Cerdà, com a administrador de l’heretat segons decret de la cúria del Veguer de 24 anterior, la vengué al passamaner Joan Barceló (ARM, ECR-525, f. 225v; ARM, ECR-610, f. 462v).
El 15 de març de 1606 Joan Barceló la vengué al prevere Pere Ensenyat. Segons l’escriptura d’establiment, la propietat comprenia unes cases i dos safaretjos. El 20 de desembre següent Pere Ensenyat l’establí a Felip Malferit, prevere i beneficiat de la Seu, qui la hi reté tres anys després. Més endavant Pere Ensenyat, aleshores canonge de la Seu, la vengué al notari Miquel Desí per preu de 260 lliures i l’obligació de pagar anualment 14 lliures cens a Francesc Font de Roqueta, com a consignatari de Lleonard Fortesa (ARM, ECR-537: f. 262v, 401v; ARM, ECR-539, f. 155).
Miquel Desí testà el 29 d’octubre de 1603 davant el notari Pere Femenia. El 10 de novembre de 1618 la seva viuda i hereva usufructuària, Joana, establí la propietat a l’aromatari Tomàs Serra. Aleshores confrontava amb la Riera, la Riera Nova, el camp del Tirador i una via pública. Ja no feia partió amb el camp dels hereus de Joan Gual per mor del desviament del traçat de la Riera. S’imposà un cens reservatiu de 12 lliures anuals (ARM, ECR-611, f. 271v).
El 23 d’agost de 1632 Tomàs Serra establí la propietat a Miquel Joan Togores. Aquest testà el 16 de juliol de 1639 davant el notari Melcion Sans i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Joana Fuster, qui la vengué el 6 de novembre de 1643 al canonge Jeroni Valperga, qui poc després redimí les nombroses càrregues censals que pesaven damunt la propietat. Valperga nomenà hereves les almoines de la Seu de Mallorca, que reberen l’inventari dels seus béns el primer de setembre de 1652. L’heretat comprenia una casa situada a prop de l’església de Monti-sion, una vinya d’11 quarterades situada a Santa Maria del Camí i la propietat que aquí ens ocupa, que aleshores consistia en un hort de 3 quartons de superfície amb una casa amb torre recentment edificada pel difunt (ARM, ECR-547, f. 339v; ARM, ECR-613, f. 592; ARM, Not. M-1453, f. 432).
Poc després Antoni Domenge, vicari capitular, el doctor Joan Baptista Fortesa, sagristà, Antoni Barceló i altres representants del capítol de la Seu establiren la propietat a Joan Baptista Sureda. Aquest testà el 23 de juliol de 1656 davant el notari Macià Ferrer i nomenà hereves Francina (casada amb Miquel Truyols) i Elisabet Sureda (casada amb Joan Gual), les quals vengueren la propietat per preu de 701 lliures a Miquel Tarongí (ARM, ECR-553, f. 473).
Miquel Tarongí capbrevà la propietat el 1671. La descripció que en fa el document ens permet conèixer alguns canvis en la trama viària de la zona. Confrontava amb el carreró de la Riera, la propietat denominada la Riera Nova, l’antic carreró del Tirador del Col·legi de Paraires (que en aquell moment era el camí reial pel qual s’anava a la vila de Puigpunyent), un altre camí públic i l’hort del notari Guillem Poderós (ARM, ECR-1126, f. 244).
Les confiscacions efectuades als xuetes arran dels actes de fe de 1679 afectaren especialment Miquel Tarongí, qui era, segons els càlculs efectuats per a conèixer el valor total de les propietats confiscades, un dels xuetes més rics d’aquell moment. Per aquest motiu, els estims de 1685 inventarien el seu hort a nom de la recepta del Sant Ofici: «Lo ort de la recepta de la Confiscasió, de Miquel Tarongí, set-centas lliuras» (Muntaner, 1986: 753; ARM, D-1253, f. 198).
Anys després la propietat es posà a la venda i fou adquirida per preu de 222 lliures per Margalida Munar, casada amb el comerciant Francesc Mesquida, ajudant del receptor del Sant Ofici. Un contracte d’arrendament d’aquella època ens proporciona algunes dades sobre la propietat: s’hi conraven fraules, llimoners, parres i fruiters. També comptava amb rosers, productes que anualment l’arrendatari havia de pagar a la propietària (ADM, MSL/228, f. 371; Carbonell, 1998: 112).
Margalida Munar morí el 2 de desembre de 1727 amb testament i codicil que havia disposat el 26 d’agost de 1703 i el 31 d’octubre de 1727, respectivament, davant el notari Joan Llompard, en què nomenà hereu universal el seu fill Joan Antoni ordenant que, en cas de morir sense descendència o fora de l’illa, fos substituït per l’altre fill, Guillem Mesquida Munar, el pintor mallorquí més important i internacional del segle XVIII (Carbonell 1998: 113).
El 9 de novembre de 1747 Guillem Mesquida Munar (qui apareix a l’escriptura de compravenda com a comerciant) vengué la propietat per preu de 155 lliures a Agustí Antoni Aguiló Cortès. Aleshores consistia en una peça de terra (abans verger) de mitja quarterada amb dret d’aigua i confrontava amb el camí del Tirador que anava a la vila de Puigpunyent, la síquia del Tirador, terres dels hereus de Francesc Poquet i el torrent de la Riera. Estava obligada a la prestació anual d’1 sou cens alodial al rei per la porció de carreró integrada dins l’hort (Carbonell, 1998: 113; ARM, ECR-572, f. 216).
El terme de Palma 