Son Roqueta

La propietat se situava al lloc del Vinyet, a la part de la Muntanya, entre Son Quint, Son Putxet i Son Roca. Prengué nom de la família Roca, la qual en dividir-se (1565) l’íntegra propietat en formaren dues de noves: Son Roca i Son Roqueta. L’ús de la forma diminutiva tal volta s’explica perquè era de menor superfície, tot i que, paradoxalment, amb el temps acabarà ocupant major extensió.

Com s’explica a la fitxa de Son Roca, els germans Guillem i Llorenç Roca, fills de Guillem, es dividiren la propietat mitjançant escriptura de 4 de desembre de 1565 autoritzada pel notari Miquel Mas. Guillem s’adjudicà la part que es denominarà Son Roqueta, i Llorenç, la que es coneixerà com a Son Roca (ARM, Not. 6438, s/f).

Segons els estims de 1578, el rafal de Guillem Roca valia 500 lliures, i el del seu germà Llorenç, 650 lliures: «Rafal de Guillem Roca, sinch-centes liures. Rafal de Lorens Roca, sis-centes sinquanta liures» (ARM, D-1251, f. 148).

Més endavant fou del conrador Pere Roca, l’inventari de béns del qual fou rebut per la viuda, Margarita Cañellas, el 18 de desembre de 1652. L’heretat només comprenia el rafal de Son Roqueta, tengut sots alou del convent de la Mercè, que confrontava amb Son Puig, Son Roca i les garrigues de Son Quint (ARM, Not. M-1460, f. 46).

Segons els estims de 1685, la propietat es denominava Son Roqueta, pertanyia a Mateu Roca i valia 600 lliures: «Son Roqueta, de Matheu Roca, sis-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 198v).

Mateu Roca testà el 9 de desembre de 1708 davant el notari Marc Salom i feu hereu universal el seu fill Pere Antoni Roca, qui el 10 de setembre de 1725 capbrevà la propietat declarant, entre altres coses, que en aquell moment hi havia unes cases edificades i que ocupava una superfície d’unes 5 quarterades (ARM, Clero, C-1934/2, s/f).

El 1732 davant el notari Francesc Crespí, Antoni Roca i d’altres vengueren la propietat al negociant Onofre Joaquim Aguiló Cortès (ARM, Not. R-935, f. 104v).

Onofre Joaquim Aguiló Cortès (1665-1748) era fill del negociant Pere Joan Aguiló Moyà (1619-1689), botiguer de teixits, i d’Elisabet Cortès Fuster (1620-1710), xuetes reconciliats el 1679. Es casà el 24 de juny de 1696 amb Anna Rosa Cortès Cortès (1680-1750) i en foren fills Elisabet Anna (1697-1718), Eleonor (†1723) i Agustí Antoni. «Passà de esta a millor vida als 10 agost 1748 circa las dos de la tarde» amb testament que havia ordenat el 13 de juny de 1729 davant el notari Miquel Llabrés, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu net Onofre Josep Aguiló Cortès, fill d’Agustí Antoni. El 9 de setembre següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt davant el mateix notari. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, davant les cases del Dret del Segell; unes cases a la parròquia de Sant Nicolau; l’Hort de l’Escaire, situat al terme de la ciutat; diverses peces de terra i cases que sumaven un total de 35 quarterades procedents del rafal denominat el Forn del Vidre, situat al terme d’Esporles; unes cases a Esporles; la possessió de la Coma i terres de Son Nero, al terme de Petra; un hort de 3 quarterades devora la creu de Pedra Marbre i els rafals de Son Roqueta, Son Calafat i Son Cotoner, situats al terme de la ciutat. Fou enterrat «en la S.ᵗᵃ Ig.ᵃ Cathedral en el vas de Aguilons, qui està construït devant la capella de Nra. S.ʳᵃ de la Pietat» (íd.; ACM, 13883: f. 89, 148v; ACM, 13885, f. 33).

Agustí Antoni Aguiló Cortès, negociant, es casà el 15 d’agost de 1724 amb Paula Cortès, la qual li aportà una dot de 1.800 lliures. En ocasió de l’acord matrimonial Onofre Joaquim Aguiló Cortès havia assignat al seu fill 25.000 lliures i li havia fet donació dels horts de la Creu de Pedra Marbre i del Molinar de Llevant, ambdós situats al terme de la ciutat. Fills del matrimoni foren Maria (†1746, albada), Aina (casada amb Rafel Cortès), Onofre Josep, Tomàs i Eleonor. «Passà de esta a millor vida als 25 febrer 1750 circa la una de la tarde» amb testament que havia disposat el 26 de setembre de 1745 davant el notari Miquel Llabrés, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris, els seus fills Onofre Josep i Tomàs. El 29 de març següent Tomàs i sa mare reberen l’inventari de béns del difunt (GEM, XVIII, 278; ACM, 1428, f. 50; ACM, 13885, f. 82v).

El 28 de febrer de 1751 Onofre Josep Aguiló Cortès adquirí de Francesc Calafell Capdebou per preu de 600 lliures una porció de Son Roca d’unes 4 quarterades que feia partió amb terres del comprador, el rafal anomenat lo Putxet (dels pares de Sant Domingo), terres de Son Quint i terres del venedor (ARM, Not. 3628, f. 1).

Onofre Josep Aguiló Cortès nasqué el 20 d’abril de 1728. Es casà a la parròquia de Sant Nicolau el 14 de febrer de 1751 amb Eleonor Aguiló Aguiló i en foren fills Agustí Antoni, batiat a Sant Nicolau el 4 d’abril de 1754, i Mariano, batiat també a Sant Nicolau el 20 d’octubre de 1761. Onofre Josep morí el 14 de febrer de 1762 «circa las dos horas y mitja de la matinada» amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Nicolau Roca Mora, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Agustí Antoni amb substitució a favor de l’altre fill, Mariano, per al cas de morir sense descendència. El 25 de maig següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt davant el mateix notari (Porqueres i Riera, 2004: 90; RP2, 5713-terme, 1a; ACM, 13885, f. 248v).

El 5 de març de 1764 Eleonor Aguiló Aguiló es casà en segones núpcies amb Domingo Cortès Cortès, Bossa, a Sant Nicolau. En foren fills Joan Josep (1765-1771), Bruno (1766-1811) i Maria Teresa (1767-1779). Morí el 16 de febrer de 1767 amb testament que havia ordenat el 4 de desembre de 1765 davant el notari Nicolau Roca Mora, en què nomenà hereus en parts iguals els dos fills del primer matrimoni (Agustí Antoni i Mariano Aguiló Aguiló), el fill mascle del segon (Joan Josep Cortès Aguiló, car Bruno encara no era nat), el fill de què estava embarassada (si era mascle) i els altres fills mascles pòstums i naixedors del seu segon matrimoni amb el referit Domingo Cortès Cortès «de manera que vull que sien tants hereus per mi instituïts com fills mascles tindré el die de mon òbit de un y altre matrimoni». Per al cas de morir tots els fills mascles sense descendència masculina ordenava que l’herència fos dividida entre les seves filles. Amb posterioritat a la data del testament relacionat nasqueren de la testadora dos fills, Bruno i Maria Teresa Cortès Aguiló. Com que Joan Josep Cortès Aguiló morí el 30 de gener de 1771 (havia estat batiat a Sant Nicolau el 2 de gener de 1765), el caràcter d’hereu universal propietari recaigué damunt Bruno Cortès Aguiló (Porqueres i Riera, 2004: 95; RP2, 5713-terme, 1a).

Agustí Antoni Aguiló Aguiló es casà el primer de desembre de 1777 a Sant Nicolau amb Maria Cortès Aguiló, filla de Rafel i d’Aina, de qui no deixà descendència. Morí el 21 de novembre de 1796 amb testament que havia disposat el 16 de febrer de 1794 davant el notari Marc Joaquim Rosselló, en què nomenà hereu universal el seu germà Mariano (Porqueres i Riera, 2004: 107).

Mariano Aguiló Aguiló es casà el 2 de maig de 1786 a Sant Nicolau amb Maria Aina Cortès Aguiló (†1812), filla de Tomàs Cortès Cortès (1721-1791) i d’Eleonor Aguiló Cortès, i en foren fills Onofre (albat), Onofre, Maria Josepa, Aina Maria Josepa, Paula i Tomàs, casat (1824) amb Maria Francina Fuster Forteza. Morí el 15 de novembre de 1808 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Agustí Marcó Guardiola, en què nomenà hereu universal el seu fill Onofre. Aquest apareix documentat a l’Apeo (1818) com a propietari de Son Roqueta, que aleshores valia 4.500 lliures i ocupava una superfície de 9 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers (íd.; ARM, Not. P-267, f. 241v; ARM, D-1530, f. 100).

Onofre Aguiló Cortès es casà amb Teresa Forteza (†1850) i en foren fills José, Pedro Domingo de Santa Teresa (en el segle Mariano), Francisco de Sales (†1877), María i Teresa. Mitjançant escriptura de 4 de març de 1846 autoritzada pel notari de Roma Orazio Milanesi, Mariano Aguiló Forteza feu donació universal al seu germà Francisco de Sales en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Ana Cortés Forteza, efectiva el 7 de gener de 1847. Fills d’aquests foren José Luis (misser), Mariano (1852-1924) —metge—, Francisco de Sales, Isidoro María (1862-1940) —enginyer agrònom—, María Teresa, Francisca de Sales i Rosalía (RP2, 4012-terme, 1a).

Francisco de Sales Aguiló Forteza morí a Bunyola als 56 anys el 14 de novembre de 1877 amb testament que havia disposat el 14 de juny de 1864 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què instituí hereu universal propietari el seu fill José Luis. Nomenà curadora dels seus fills menors la seva dona, a qui manà executar extrajudicialment l’inventari i partició dels seus béns el més aviat possible (íd.).

El 3 de març de 1880 el jutjat de primera instància del districte de la Llonja autoritzà l’inventari, avaluació, liquidació i adjudicació dels béns del difunt. Segons aquestes operacions l’haver líquid de l’herència de Francisco de Sales sumava la quantitat de 563.241 pessetes amb 95 cèntims, la meitat de la qual (281.620 pessetes amb 97 cèntims) corresponia a l’hereu, José Luis. L’altra meitat s’havia de repartir a raó de 40.231 pessetes amb 56 cèntims per a cadascun dels set germans en concepte de llegítima. A José Luis se li adjudicaren béns per valor de 337.313 pessetes, amb un excés de 55.692 pessetes amb 79 cèntims. Mitjançant escriptura de 5 d’abril següent autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, que consistien en una casa botiga i algorfa situada darrere les monges de la Misericòrdia, una casa consistent en quatre botigues i dues algorfes a la costa d’en Berga, una casa botiga i algorfa al carrer del Segell, una casa botiga i algorfa al carrer d’en Bosc, els rafals de Son Cotoner (56 quarterades), Son Moix Blanc (54 quarterades) i Son Roqueta (10 quarterades), els horts de Can Curt (4 quarterades), l’Escaire i Son Pontivic, la peça de terra denominada Can Salí Vell (Establiments) i les possessions de Son Garcies (Bunyola) i Son Creus (Banyalbufar). José Luis s’adjudicà, entre altres béns, el rafal de Son Roqueta, que aleshores confrontava al nord i a l’oest amb un camí veïnal i terres de José Binimelis; a l’est, amb terres de Guillermo Calafell, Antonio Salleras, Miguel Cañellas, Miguel Riera, Juan Mas, Bernardo Ripoll i Mateo Cañellas, i al sud, amb terres de Nicolás Humbert (íd., 1a-2a; CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1880).

José Luis Aguiló Cortés es casà amb Catalina Tomás Aguiló Villaseñor (†1904) i en foren fills Victorino, Eugenio (pèrit agrícola), Ana, Teresa (casada amb Isidro Forteza Forteza), Josefa, Catalina i María de los Ángeles, casada amb Fernando Forteza Segura. Morí el primer de gener de 1903 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què deixà a les seves filles en cobriment de la llegítima una meitat indivisa de l’hort de Can Curt, i a més a les quatre primeres, Son Garcies, i a María de los Ángeles, els 19 censos que posseïa. Nomenà hereus propietaris els seus dos fills mascles. A Victorino li deixà Son Roqueta i l’altra meitat indivisa de Can Curt, i a Eugenio, Son Cotoner. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 4012-terme, 3a).

Victorino Aguiló Aguiló morí fadrí l’11 de gener de 1913 amb testament que havia disposat el mateix dia davant dit notari Massanet, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus amb designació de béns els seus germans Eugenio, Ana, Teresa i María de los Ángeles i destinà Son Roqueta a les germanes en plena propietat i per terceres parts indivises. Ana Aguiló Aguiló morí fadrina el 25 de març de 1938 amb testament que havia ordenat el 14 de novembre de 1935 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereves universals les seves germanes Teresa i María de los Ángeles, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de setembre següent autoritzada per dit notari Cerdó (íd., 4a).

Mitjançant escriptura de 19 de desembre de 1960 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María de los Ángeles Aguiló Aguiló feu donació de la seva tercera part indivisa de Son Roqueta i d’altres béns als seus fills Luis María i Fernando María Forteza Aguiló (íd., 5a).

El primer de març de 1962 davant el notari José Masot Novell, l’Ajuntament de Palma (representat pel batle, Juan Massanet Moragues) adquirí per preu de 226.350 pessetes una parcel·la de 3.018 m² que confrontava amb el carrer Sbert. La compravenda havia estat acordada en sessió celebrada el 6 de desembre anterior a proposta de la Comissió Municipal d’Urbanisme «a efectos de construcción de una pista para fines deportivos» (RP2, 1486-terme).

Mitjançant escriptura de 17 d’agost de 1963 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el matrimoni Joseph Antoine Melchior i Renée Marie Therese Melchior adquirí un trast de 600 m² que confrontava amb el carrer Sbert (RP2, 2048-terme).

El 14 de maig de 1964 davant dit notari Chacártegui, Teresa Aguiló Aguiló vengué les seves 2/3 parts indivises de Son Roqueta per preu de 60.000 pessetes a Nicolás i Josefa Forteza Aguiló. El 10 de desembre següent davant el mateix notari, Fernando María Forteza Aguiló vengué la seva 1/6 part indivisa de la propietat per preu de 20.000 pessetes al gestor administratiu Sebastián Sancho Nebot, al misser Francisco Salvá Planas i als comerciants Bartolomé Pablo Sastre Palmer i Antonio Enseñat Vidal, els quals mitjançant escriptura de 8 d’abril de 1967 autoritzada pel notari José Clar Salvá adquiriren les restants parts indivises per preu de 50.000 pessetes de Luis María, Nicolás i Josefa Forteza Aguiló. Segons un recent midament, la propietat ocupava una superfície de 72.485 m² (RP2, 4012-terme, 6a-8a).

Sebastián Sancho Nebot, Francisco Salvá Planas, Bartolomé Pablo Sastre Palmer i Antonio Enseñat Vidal parcel·laren la propietat. Aixecaren un plànol que dividia les terres en 93 trasts, els quals tenien una superfície mitjana de 550 m². Entre 1965-75 vengueren un total de 55.481,99 m² d’ús lucratiu. Les escriptures de compravenda eren signades davant els notaris José Clar Salvá i Florencio Villanueva Echeverría. Pel que fa a les vies de la urbanització, endemés del carrer Sbert (lletra A), que ja existia prèviament com a camí, se n’obriren de nous: lletra B (després, successivament, del Mirlo i de la Mèrlera), lletra C (després, successivament, del Ruiseñor i de l’Avisador) i lletra D (després, successivament, de la Alondra i de l’Alosa) (RP2, 4012-terme).

El 9 de març de 1967 Evelyn Lissner adquirí la parcel·la nombre 2, de 1.000 m², «en la cual existía la casa del total predio Son Roqueta, que recientemente ha sido demolida». Confrontava a l’enfront amb el carrer Sbert; a la dreta, amb una escala que conduïa a la zona verda de la urbanització; a l’esquerra, amb el carrer lletra B, i al fons, amb dita zona verda (RP2, 8676-terme, 1a).