La peça de terra que el sucrer Bartomeu Quart Vivó vengué a Eleonor Aguiló Aguiló el 31 de maig de 1755 cal identificar-la amb les propietats que els estims de 1578 inventarien a nom de Pere Antoni Oliver i Vicenç Tolsà, és a dir, amb dos dels cinc tints que segons aquell cadastre hi havia al lloc denominat el Clot dels Tints: «Tints de mossèn Pere Antoni Oliver, sinch-centes lrs. Los tints de Vincent Tolsà, mil liures.» Ambdues propietats s’unificaren en mans d’un mateix propietari al començament del segle XVII quan foren adquirides pel mercader Bartomeu Ferrer (ARM, D-1251: f. 151v, 147v).
El primer d’aquests tints fou establit per Joana Tolsà, casada amb Domingo Alenyar, a Bartomeu Ferrer el 23 de juliol de 1603. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat consistia en una casa amb pati i hort i no comptava amb tints. Poc abans d’establir-la Joana Tolsà havia rebut nou títol que ens remet al 23 de desembre de 1551, quan Magdalena, dona i procuradora de Mateu Fortesa Tagamanent, la vengué a Miquel Corella. Temps després (l’escriptura precisa que no es pogué trobar l’acta) Lluís Tudela, com a administrador de Miquel Corella, la vengué a Lluís Tolsà, qui mitjançant escriptura de 9 de setembre de 1569 autoritzada pel notari Pere Nassut feu donació al seu fill, el tintorer Vicenç Tolsà. D’aquest passà a la seva filla Joana, qui la vengué a Bartomeu Ferrer, com ja s’ha assenyalat (ARM, ECR-1111, f. 17).
L’altra adquisició tengué lloc el 2 de maig de 1605, quan el mercader Antoni Monjo i la seva dona, Magdalena, establiren els seus tints a Bartomeu Ferrer. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat conservava els tints i confrontava amb una via pública, un tint del comprador (probablement la propietat abans esmentada) i per dues parts amb l’hort del notari Francesc Martorell. Com s’ha assenyalat anteriorment, aquesta propietat cal identificar-la amb els tints que els estims de 1578 inventarien a nom del tintorer Pere Antoni Oliver, qui els havia adquirit del mercader Joan Ferrando el 29 d’abril de 1574 (ARM, ECR-537, f. 93; ARM, ECR-609, f. 159v).
Filla i hereva de Bartomeu Ferrer fou Praxedis, casada amb el mercader Miquel Socies. Del matrimoni nasqué un únic fill, Pere, qui heretà la propietat després de la mort sense testar de sa mare. El 20 de setembre de 1642, quan estava detingut al lloc de la Gàbia, Pere Socies Ferrer la vengué al tintorer Miquel Pont de la Terra. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat comprenia un casal amb tints (antigament dos), una caldera i dues tines, i a la part posterior hi havia un hort o corral. Confrontava amb un camí reial, el tint de Jacinto Gelabert, la propietat de Pere Mora denominada la Riera (més endavant, la Riera Vella), l’hort de Mateu Çanglada Gual i l’hort del prevere Andreu Corró (ARM, ECR-613, f. 485v).
Miquel Pont de la Terra testà el 15 de gener de 1656 davant el notari Miquel Seguí i llegà la propietat al seu fill Miquel, tintorer, qui la capbrevà el 17 de maig següent indicant, entre altres coses, que tenia dret d’aigua de la síquia de la ciutat (ARM, ECR-1085, f. 7).
Miquel Pont de la Terra testà el 19 de maig de 1665 davant el notari Miquel Batle i feu donació universal al seu fill Miquel. El 24 d’agost de 1666 es redactà l’inventari dels seus béns, que consistien en unes cases dins la ciutat i uns tints per a tenyir roba amb dues calderes (una de gran i una de petita), una tina i molts arreus (ARM, Not. 1632, f. 102).
Segons els estims de 1685, la propietat comprenia cases, tints i hort, pertanyia a Miquel Pont de la Terra i valia 1.500 lliures: «Casas, tints y ort de Miquel Pont de la Terra, mil y sinch-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 198).
Miquel Pont de la Terra testà el primer d’abril de 1710 davant el notari Jeroni Barceló i llegà la propietat al seu net Miquel Visià, fill de la seva filla Maria i del tintorer Àngel Visià. El 14 de juny de 1720 la propietat fou posada a la venda en pública subhasta a instància dels creditors contra la seva herència. Fou adquirida per Margalida Boscana, viuda de Bartomeu Vivó. Aleshores consistia únicament en terres, car totes les edificacions existents havien estat enderrocades per ordre reial. Confrontava amb un camí reial, terres que antigament eren hort i cases de Caterina Bibiloni, terres que antigament eren un carreró pel qual s’anava a la Riera Vella, terres (abans hort) de Clara Contestí i terres (abans hort) de Domingo Carrió. L’escriptura de compravenda evidencia l’abandonament d’aquell lloc a conseqüència de la proximitat a les murades de la ciutat (ARM, ECR-482, f. 32).
Margalida Boscana morí el 30 d’abril de 1727 amb testament que havia disposat el 8 de maig de 1711 davant el notari Onofre Texidor. La propietat passà al seu net Bartomeu Quart Vivó, confiter, fill d’Antoni i de Sebastiana, qui la vengué a Eleonor Aguiló Aguiló el 31 de maig de 1755 (ARM, ECR-573, f. 187).
El terme de Palma 