Can Fontet

La propietat se situa al lloc del Vinyet, entre Son Rossinyol i el camí de Jesús. Es formà mitjançant la unió de diverses peces de terra procedents de Son Bosc que Gabriel Font Ferrer i la seva dona, Isabel Miralles Verd, adquiriren a mitjan segle XIX. Prengué nom de la família Font, qui en fou propietària entre 1835-1913.

El 2 de setembre de 1835 davant el notari Joan Maria Rosselló González, Gabriel Font Ferrer adquirí de Gabriel Pasqual Alemany una porció de 2 quarterades. Mitjançant escriptures d’11 de novembre de 1844 i 30 de gener de 1845 autoritzades pel notari Joan Ignaci March adquirí de Rafel Pasqual Alemany dues porcions d’1 quarterada i mitja i d’1 quarterada (RP2, 512-PG, 2a).

En una data que no podem precisar Isabel Miralles Verd adquirí de Joan Àngel Antich Capellà una porció d’1 quarterada, i de Gabriel Pasqual Alemany, una porció de mitja quarterada (íd., 1a).

Fruit d’aquest matrimoni nasqueren Sebastián, Juan, Emilio (casat amb Manuela Vizmanos), María Antonia, María Isabel i Francisca Font Miralles (†1879), casada amb Andrés Gómez de Aranda López. Isabel Miralles Verd morí el 10 de juliol de 1863 amb testament que havia ordenat el primer anterior davant el notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereu universal propietari el seu home. Mitjançant escriptura de 18 d’agost següent autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet acceptà els béns de l’herència, que consistien en les dues porcions procedents de Son Bosc abans esmentades i en un cens que prestava una propietat situada a Llucmajor. Feu els següents prellegats als seus fills: a Sebastián, quatre botons d’or amb robins; a Juan, altres quatre botons iguals als del seu germà i la cadena d’or de què se servia per al rellotge; a Emilio, altres quatre botons d’or amb robins; a María Antonia, una cadena d’or i un vestit de seda de quadrets de color d’acer del seu ús; a Isabel, una altra cadena d’or i un rosari amb medalló i gloriapatris de dit metall que contenia una figura de la Mare de Déu; a Francisca, totes les joies d’or, perles i diamants i les robes de seda i de fil, rosaris, ventalls i altres coses del seu ús; al seu net i fillol Francisco Mestre Font, un rellotge d’or petit antic, i a la seva neta i fillola Isabel Vizmanos Font, un braçalet de perles amb unes gafes d’or (íd.).

Gabriel Font Ferrer morí viudo als 84 anys el 15 de setembre de 1883 amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, el 5 d’agost de 1872 i el 20 de juliol de 1883 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill primogènit, Sebastián, i llegà als altres fills diversos béns en concepte de llegítima: a Juan, la botiga (excepte el rebost i la carbonera), l’estudi, el pis principal, les tres algorfes i els terrats de la casa situada al nombre 91 del carrer de Palacio cantonada amb la plaça de la Seu, el dret de percebre un cens de 25 lliures que prestaven els hereus de Bernardo Tomás per terres a Llucmajor i diversos mobles de la casa on vivia el testador; a María Isabel, el rebost, la carbonera, el segon pis, l’algorfa del mig i el terrat contigu i el dret de percebre un cens de 9 lliures que prestaven els hereus d’Antonio Pujol Sard per una casa botiga situada al carrer dels Paraires; a Emilio, el tercer pis, l’algorfa que ocupava la part superior de la seva cuina, una alcova i el terrat contigu al de María Isabel, el dret de percebre un cens de 6 lliures 12 sous que prestaven els hereus de Pedro Verd per una casa algorfa situada al carrer del Sol i 1.000 lliures que li havia d’entregar l’hereu dins els sis mesos següents a la mort del testador; a María Antonia, la casa nombre 15 del carrer de Verí i 400 lliures que també li havia d’entregar l’hereu dins aquell termini, i a Francisca, el dret de percebre tots els censos creats sobre terrenys de la possessió de la Torre Marina (Campos), que importaven junts la quantitat anual de 149 lliures 6 sous. Mitjançant escriptura de 6 de setembre de 1886 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll acceptaren els béns de l’herència i Can Fontet se l’adjudicà Sebastián. Aleshores ocupava una superfície de 6 quarterades i tenia casa rústica i urbana. Confrontava a l’oest amb Son Rossinyol, i a l’est, amb la carretera de Puigpunyent (íd., 2a).

Mitjançant escriptura de 3 de novembre de 1910 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Sebastián Font Miralles adquirí d’Antonia Suau Bosch per preu de 500 pessetes una peça de terra de 60 destres procedent de Son Bosc que confrontava al nord, a l’est i al sud amb terres de Can Fontet (RP2, 3689-terme, 3a).

Sebastián Font Miralles, president de sala de l’Audiència de Barcelona, es casà amb Concepción Salvá Rosselló i en foren fills Honorato, Sebastián, Jaime i Isabel Font Salvá. Morí als 84 anys el 6 d’abril de 1912 amb testament que havia ordenat el 25 d’octubre anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris amb designació de béns, els seus quatre fills. Mitjançant escriptura de 31 d’agost següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i Can Fontet se l’adjudicà Honorato (RP2, 512-terme, 5a).

Mitjançant escriptura de 17 d’octubre de 1913 autoritzada per dit notari Massanet, Honorato Font Salvá vengué la propietat per preu de 10.000 pessetes a Jorge Aguiló Forteza, qui l’annexà a Son Rossinyol (íd., 6a; RP2, 3689-terme, 7a).

Jorge Aguiló Forteza morí el 5 de gener de 1941 amb testament que havia ordenat l’11 de juliol de 1934 davant el notari Nicasio Pou Ribas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Leonor María Forteza Valls, i propietaris en parts iguals, els seus fills Jorge i Cayetano. Mitjançant escriptura de 14 de març següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i Can Fontet se l’adjudicà Cayetano (RP2, 20230-terme, 1a).

L’11 de novembre de 1950 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Cayetano Aguiló Forteza vengué Can Fontet per preu de 15.000 pessetes al comerciant Magín Roig Mulet. Aleshores ocupava una superfície de 6 quarterades, 3 quartons i 26 destres, tenia casa de planta baixa i alts i confrontava a l’oest amb Son Rossinyol, i a l’est, amb la carretera de Puigpunyent (RP2, 26047-terme, 1a).

Dos anys abans, mitjançant escriptura de 12 de març de 1948 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Magín Roig Mulet havia adquirit dels germans Suau Gelabert per preu de 750 pessetes una peça de 74 destres procedent de Son Bosc que confrontava amb Can Fontet per tots els costats (RP2, 8107-terme, 9a).

El 14 de febrer de 1953 davant dit notari Cerdó, Magín Roig Mulet vengué la propietat per preu de 8.000 pessetes a Jaime Morey Umbert (íd.; RP2, 26047-terme, 2a).

Jaime Morey Umbert, registrador de la propietat, es casà amb Emilia Darder Sastre i en foren fills Juan (metge) i Esperanza. Mitjançant escriptura de 4 de juny de 1980 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría vengueren la propietat al contractista d’obres Juan Tomás Matas i a la seva filla Isabel Tomás Ribot. Aleshores ocupava una superfície de 7 quarterades i comprenia casa de planta baixa i alts (RP2, 20951-III, 1a; RP2, 2865-VI, 1a).

Juan Tomás Matas es casà amb Magdalena Ribot Bosch i en foren filles Isabel i Esperanza Tomás Ribot. Morí el 24 de juny de 1983 amb testament que havia ordenat el 25 de maig de 1961 davant el notari de Saragossa Juan María López Chornet, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietàries en parts iguals, les seves filles, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de desembre següent autoritzada pel notari Manuel López Leis (RP2, 2865-VI, 2a).

El 7 de març de 2006 davant el notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, la propietat fou adquirida per l’entitat Vilamoney SL. Es tractava de la parcel·la 13 del polígon 6 (íd., 3a).

El pla general d’ordenació urbana de 1998 incorporà els terrenys de Can Fontet dins el sector del SUNP/32-01 de Can Fontet, el qual ocupava una superfície de 408.726 m² de sòl urbanitzable no programat. Segons la modificació del PGOU aprovada definitivament el 25 de setembre de 2014, el sòl es podia programar d’acord amb els següents usos: residencial unifamiliar, plurifamiliar, secundari, terciari (no turístic) i equipaments. El pla d’actuació urbanística fou redactat el gener de 2017 pels arquitectes José María Mayol Comas i Antonio Ramis Ramos a instància de la junta de compensació de Can Fontet i afectava totalment aquesta propietat i les finques veïnades de Son Bosc, Son Bosc Nou i Son Rossinyol.