La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre el camí de Puigpunyent i els rafals de Son Ximelis, Son Ceba i Son Rossinyol. Es formà mitjançant la unió de dues vinyes que adquirí la família Bosch, de la qual prengué nom.
Les notícies més antigues que tenim sobre la primera vinya que formà el rafal de Son Bosc es remunten al 26 d’agost de 1525, quan Joan Bauçà (com a administrador de l’heretat de Gaspar Thomàs) la vengué a Pere Miquel Maxella mitjançant escriptura autoritzada pel notari Nicolau Thomàs. Mitjançant escriptura d’11 d’agost de 1530 autoritzada pel notari Miquel Puig, Maxella establí la propietat a Llorenç Mas, de Valldemossa, però poc després la reté. El primer de juliol de 1537 Maxella l’establí al conrador Jaume Bosch imposant un cens reservatiu de 6 lliures. Aleshores era tenguda sots alou propi (comprès en la venda) i prestava 9 lliures cens als hereus de Gaspar Thomàs. Feia partió amb el camí públic que anava de la ciutat al pinar de n’Anglada, la vinya de Joan Rubí i la vinya del doctor en lleis Joan Garcia (ARM, Not. P-576, f. 36v; ARM, Not. P-551, f. 184).
Jaume Bosch testà el 22 de març de 1568 davant el notari Miquel Genovard i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Caterina, i propietari, el seu fill Bartomeu. Lo endemà reberen l’inventari de béns del difunt, que només comprenia aquesta propietat, la qual se situava a la parròquia de Santa Creu i era tenguda sots alou propi. Mitjançant escriptura de 22 de gener de 1573 autoritzada pel notari Joan Calafat, Caterina vengué la vinya al mercader Joan Forcimany. Segons aquest document, la propietat comprenia unes cases amb sínia i safareig. L’11 de setembre de 1577 davant el notari Gabriel Torelló, Joan Forcimany i la seva dona, Elisabet, la vengueren a Francesc Bosch (ARM, C-1819, f. 17; ARM, Not. 2768, f. 115v).
L’altra vinya que formà el rafal de Son Bosc pertanyia a Jaume Creus. El 20 d’abril de 1559 fou rematada a la cúria del Batle a favor de Joanot Bosch per 181 lliures. Aleshores prestava 12 lliures cens a Burgues Fortesa, 6 lliures cens a Gaspar Vidal, 5 quarteres de forment cens als germans Miquel i Hugo Sant Joan i 8 lliures cens a Francina Puigdorfila. Segons l’acta de subhasta, antigament aquesta vinya havia estat de Joanot Vallobar (ARM, AH-1454, f. 338).
Al seu darrer testament Joanot Bosch fundà un fideïcomís que recaigué en primer lloc damunt el seu nebot Francesc Bosch, qui apareix als estims de 1578 com a propietari del rafal que s’havia format amb la unió de les dues vinyes abans esmentades: «Rafal de mossèn Francesch Bosch, quatre mília y sinch-centes liures.» Un contracte d’arrendament signat el 1597 confirma que la propietat es componia de dues antigues vinyes, una vinya nova i un hort tancat totalment de paret (ARM, D-1251, f. 148v; ARM, Not. 5048, f. 225).
Francesc Bosch morí el 22 de novembre de 1614 amb testament que havia ordenat el 20 de maig de 1613 davant el notari Joanot Bonet, en què nomenà hereu universal el col·legi de Monti-sion. Dos dies després de la seva mort Miquel Redó, en nom de la Companyia de Jesús, rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases situades al carrer de Sant Miquel i dos rafals (un de major i un de menor) amb cases edificades de dues plantes, celler i nombroses dependències (ARM, C-1819, f. 5).
Mitjançant escriptura de 17 d’abril de 1618 autoritzada pel notari Antoni Moll, Maria Anna Bosch (viuda en primeres núpcies de Pere Antich i casada en segones núpcies amb el notari Domingo Alenyar) feu entrega definitiva de Son Bosc als pares de la Companyia de Jesús (ARM, ECR-1152, f. 186v).
Segons els estims de 1685, la propietat es denominava Son Bosc, pertanyia al col·legi de Monti-sion i conjuntament amb Son Puigdorfila valia 9.000 lliures: «Son Bosch y Son Puigdorfila, del col·legi de Monti-sion, nou mil lliuras» (ARM, D-1253, f. 198v).
El 27 de febrer de 1767 el rei Carles III decretà l’expulsió de tots els jesuïtes dels seus dominis, per la qual cosa els prop de 40 integrants dels tres col·legis de la Companyia a Mallorca hagueren de refugiar-se als Estats Pontificis i entregar els seus béns a l’Estat. El 27 d’abril de 1775 Antoni Alòs Rius, I marquès d’Alòs, capità general de Mallorca i comissionat de la Junta de Temporalitats per a la venda en pública subhasta dels béns que havien estat dels jesuïtes a Mallorca, vengué la propietat a l’apotecari Pere Antoni Sala (ARM, Not. R-964, f. 15).
Pere Antoni Sala (1706-1779) era fill del també apotecari Bartomeu Sala (†1726). Morí el 23 de setembre de 1779 amb testament que havia disposat el 21 de setembre de 1778 davant el notari Pere Miquel Roig, en què nomenà hereu universal el seu fill Bartomeu Sala Antich, qui lo endemà rebé l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia unes cases amb l’apotecaria situades a la plaça del Mercadal; la possessió de Son Rossinyol, situada al terme de la vila de Campos, que el difunt tenia en penyora del marquès de Campofranco en garantia del pagament d’un crèdit de 7.000 lliures que li havia emprestat; nombrosos crèdits i censos i el rafal de Son Bosc (íd.).
Mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1800 autoritzada pel notari Jordi Colomar, Bartomeu Sala Antich establí la propietat al conrador Melcion Pasqual Martí imposant un cens reservatiu de 168 lliures. Era tenguda sots alou propi (comprès en la venda) i prestava 450 lliures 2 sous 8 diners cens a l’Ocupació de Temporalitats de la Companyia de Jesús. Feia partió amb el camí de Puigpunyent, el rafal de Son Ximelis (dels hereus de Francina Suñer), Son Ceba (de Ramon Fortuny), Son Rossinyol (de Jaume Joan Villalonga) i un camí sender pel qual s’anava a Son Ceba (ARM, Not. 3893, f. 101).
Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Melcion Pasqual Martí, ocupava una superfície de 30 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 18.000 lliures (ARM, D-1530, f. 146).
Melcion Pasqual Martí, natural de Binissalem, era fill de Miquel i de Joana. Es casà amb Martina Alemany i en foren fills Francesc (casat amb Caterina Frau Mesquida), Melcion (casat amb Maria Pons), Gabriel, Rafel, Joan (†1853) i Paula (casada amb Jaume Martorell). Mitjançant escriptura de 21 de setembre de 1834 atorgada al rafal de Son Bosc davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Pasqual feu donació entre vius perquè havia tornat cego i això li impedia encarregar-se de Son Bosc. Entregà a cadascun dels seus fills una peça de terra de 4 quarterades, mig quartó i 10 destres de superfície i una habitació de les cases, amb l’obligació de pagar cadascú 1/6 part dels censos a què estava obligada la propietat. Com que els seus fills Francesc i Paula li havien premort, les donatàries foren, respectivament, la filla del primer, Martina Pasqual Frau, i la filla de la segona, Francina Martorell Pasqual. Es reservà l’hortet contigu a la casa, els mobles, les eines i la terra romanent, que consistia en una porció de 2 quarterades i en una altra de 4 quarterades, mig quartó i 10 destres. Així mateix, «respecte de que en la actualitat se ha de fer la obra precisa de mudar un cañís en las casas del prèdio», el pagament anava a càrrec dels fills. Testà el 3 d’octubre següent davant el mateix notari (ARM, Not. O-426, f. 121v).
El 19 d’octubre de 1834 davant dit notari Oliver, Melcion Pasqual Martí donà al seu fill Joan Pasqual Alemany 2 quarterades procedents de la terra que es reservà en la donació, les quals confrontaven amb Ca les Bieles mitjançant camí, el camí reial de Puigpunyent i terres del donatari. El 6 d’agost de 1839 Joan adquirí 1 quarterada i mitja del seu germà Rafel i amb totes aquestes peces de terra (que ocupaven una superfície total de 7 quarterades i mitja, mig quartó i 10 destres) formà una propietat denominada Son Bosc Nou, de la qual hem elaborat una fitxa independent (íd., f. 130v; RP2, 644-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 5 de setembre de 1836 autoritzada pel mateix notari, Melcion Pasqual Martí, «por el amor que profesa a Catalina Frau, su nuera, viuda de Francisco Pascual, su hijo, y a Martina Pascual, su nieta, hija de dichos consortes», els feu donació de diversos béns. A Caterina Frau Mesquida li donà, entre altres béns, una porció de 7 quartons procedent de la terra que es reservà en la donació (segons un posterior midament, ocuparà 2 quarterades i 40 destres) que comprenia part de la casa antiga del rafal (amb la clastra, la cuina vella, dos rebosts, un estable, la cambra del donador, una païssa, la capella, la sagristia i tot l’aram i ferro que hi havia a la casa), la qual feia partió amb terres de Gabriel Font de la mateixa procedència. Dins aquesta porció hi havia una casa i una quadra amb un pis que pertanyien a Joan Àngel Antich Capellà, el qual morí el 10 d’abril de 1855 amb testament que havia disposat el 4 de maig anterior davant dit notari Oliver, en què llegà aquestes edificacions a Joan Àngel Arbós Arguimbau, domiciliat a l’Havana, fill de Josep Francesc Arbós Castelló. Desconeixem com aquests béns immobles arribaren a mans d’Antich. D’altra banda, a Martina Pasqual Frau li donà una porció de Son Bosc coneguda per Son Bosc Vell que comprenia part de la casa antiga, ocupava una superfície de 5 quarterades i 160 destres i feia partió amb la carretera de Puigpunyent i el rafal de Son Rossinyol. Ambdues porcions, com a procedents de Son Bosc, eren tengudes sots alou propi i estaven conobligades a la prestació de 450 lliures 2 sous 8 diners cens el 5 de maig a l’Ocupació de Temporalitats i 168 lliures cens el primer de maig al doctor Bartomeu Sala Antich (RP2: 2403-terme, 1537-terme, 4754-terme; ARM, Not. O-426, f. 410).
Caterina Frau Mesquida, viuda de Francesc Pasqual Alemany, morí sense testar en una data que no podem determinar entre 1874-84. Martina Pasqual Frau morí també intestada el 22 de maig de 1880. En sentència de 5 de desembre de 1884 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Guillermo Vidal, els germans María (jornalera, casada amb Francisco Mateu), Gaspar, Catalina (jornalera), Francisco (jornaler), Miguel (jornaler) i Melchor Llabrés Pascual, fills de Martina Pasqual Frau, foren declarats hereus en parts iguals de sa mare i de la seva àvia. Mitjançant escriptura de 27 de gener de 1885 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es repartiren els béns de les herències, considerades com un sol cos hereditari perquè consistien en dues porcions contigües de Son Bosc que sumaven una superfície de 7 quarterades i mitja. La propietat fou repartida de la següent manera: Gaspar s’adjudicà dues cambres dels alts de la casa i una porció d’1 quarterada; Francisco, una porció de 5 quartons i mig; Melchor, la clastra de la casa, l’hortet i una porció d’1 quarterada; Catalina, María i Miguel, una porció de 5 quartons i mig perhom (RP2: 2403-terme, 4754-4761-terme).
Gaspar Llabrés Pascual es casà en primeres núpcies amb Catalina Planas Ferrer, i en segones, amb Magdalena Torres Amengual. Morí el 17 de juliol de 1928 amb testament que havia ordenat el 17 de gener de 1925 davant el notari José Fernández del Busto, en què nomenà hereva universal propietària la seva filla Martina Llabrés Planas, casada amb Pedro Antonio Taberner Tomás. Mitjançant escriptura de primer de desembre següent autoritzada pel mateix notari acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia dues cambres dels alts de la casa de Son Bosc Vell i una porció d’1 quarterada que confrontava al nord amb la porció adjudicada a Melchor Llabrés Pascual; al sud, amb terra d’hereus de Gabriel Font; a l’est, amb el camí de Puigpunyent, i a l’oest, amb la porció adjudicada a Francisco Llabrés Pascual (RP2, 4755-terme, 1a-2a; RP2, 4756-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 30 d’agost de 1939 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Martina Llabrés Planas vengué la propietat al comerciant Pablo Sampol Gelabert per preu de 6.050 pessetes. Segons l’acta de compravenda, la casa havia estat enderrocada (RP2, 4755-terme, 3a; RP2, 4756-terme, 3a).
El 21 de juliol de 1958 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Pablo Sampol Gelabert vengué la propietat per preu de 14.125 pessetes al matrimoni Bartolomé Fontirroig Vich, conrador, i Magdalena Barceló Nicolau (RP2, 4755-terme, 4a).
El 22 de setembre 1906 davant el notari José Socías Gradolí, Francisco Llabrés Pascual vengué la seva porció de Son Bosc per preu de 2.000 pessetes al matrimoni Lorenzo Mestre Ramón i María Ana Mas Flexas. Ocupava una superfície de 5 quartons i mig i confrontava al nord amb les porcions adjudicades a Melchor i a Catalina Llabrés Pascual; al sud, amb terres d’hereus de Gabriel Font; a l’est, amb la porció adjudicada a Gaspar Llabrés Pascual, i a l’oest, amb terres d’hereus de Martina Pascual Pons (RP2, 4757-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 30 de setembre de 1920 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Lorenzo Mestre Ramón adquirí de María Llabrés Pascual per preu de 6.250 pessetes una porció de Son Bosc Vell de 5 quartons i mig de superfície amb casa que confrontava al nord amb terres d’hereus de Francina Martorell; al sud, amb una porció de 2 quartons procedent de Son Bosc que fou venuda (1895) per dita Llabrés a Jorge Aguiló Forteza per preu de 333 pessetes amb 33 cèntims i agregada a Son Rossinyol; a l’est, amb la porció de Son Bosc de Catalina Llabrés Pascual, i a l’oest, amb la de Miguel Llabrés Pascual. La venedora la tenia, ço és, 3 quartons i mig de nombre de 5 quartons i mig per divisió (1885) amb els seus germans, i els altres 2 quartons, per compra (1887) a la seva germana Catalina per preu de 500 pessetes (RP2: 4759-4760-terme, 5270-terme, 6665-terme, 11304-terme).
Lorenzo Mestre Ramón es casà en primeres núpcies amb Antonia Font Mascaró i en foren filles Margarita (casada amb José Llabrés Jaume), Antonia (casada amb Jerónimo Oliver Ripoll) i Catalina (casada amb Miguel Juan Gelabert). En segones núpcies es casà amb María Ana Mas Flexas (†8-3-1956) i en fou fill Jaime, ebenista. Morí el 16 de juliol de 1934 amb testament que havia ordenat el 18 d’abril de 1928 davant el notari Antonio Rosselló Gómez, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills. Deixà al seu fill Jaime la propietat denominada Ca Madò Maria en pagament dels herències paterna i materna, però renuncià el llegat. Mitjançant escriptura de 9 d’octubre següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una meitat indivisa de la porció de Son Bosc de 5 quartons i mig adquirida de Francisco Llabrés Pascual, que se l’adjudicà Antonia Mestre Font, la qual al mateix acte adquirí de María Ana Mas Flexas la seva meitat indivisa de la propietat per preu de 1.700 pessetes. L’herència també comprenia la porció de Son Bosc Vell de 5 quartons i mig adquirida de María Llabrés Pascual, que se l’adjudicà Jaime Mestre Mas (RP2, 4757-terme, 3a-4a; RP2, 11304-terme, 3a).
El 25 de febrer de 1957 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Jaime Mestre Mas vengué la seva porció de Son Bosc per preu de 7.000 pessetes a Rosario Pascual Bonet, la qual mitjançant escriptura de primer d’abril de 1963 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 29.000 pessetes al matrimoni Enrique Munt Banqué (1925-2019), industrial, i María Asunción Durán Esteve (RP2, 11304-terme, 5a-6a).
El 20 de març de 1958 davant dit notari Chacártegui, Antonia Mestre Font vengué al matrimoni Bartolomé Fontirroig Vich i Magdalena Barceló Nicolau per preu global de 3.000 pessetes aquesta porció de Son Bosc i altres dues també procedents de Son Bosc que son pare havia adquirit (1917) de les germanes Antonia i Francisca Bujosa Mir (RP2, 4757-terme, 7a; RP2, 8712-8713-terme: 2a, 5a).
Melchor Llabrés Pascual morí als 27 anys el 24 de setembre de 1885 amb testament que havia ordenat per cèdula davant el prevere José Cabrer «y competente número de testigos» el mateix dia de la seva mort i que fou protocol·litzat pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner el 23 d’agost de 1887, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Alemany Cabrer, a la qual feia hereva propietària absoluta si moria el fill mascle o femella que en nasqués. Aquesta morí sense testar el 5 de desembre de 1885, i en acte de 20 d’octubre següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Enrique Bonet en foren declarats hereus legals sa mare, Margarita Cabrer Martorell, i els seus germans Juana Ana, Margarita, Magdalena, Francisca, Antonia i Antonio Alemany Cabrer, els quals acceptaren l’herència mitjançant escriptura de 23 d’octubre de 1887 autoritzada pel mateix notari al lloc de Son Anglada. Al mateix acte la propietat fou adquirida per Catalina Llabrés Pascual per preu de 1.000 pessetes (RP2, 4758-terme, 2a-4a).
Catalina Llabrés Pascual es casà amb Vicente Castelló Cabrer (†1927) i en foren fills Jerónimo, Francisco (†1929) i Antonia (†1967). Morí el 23 d’abril de 1928 amb testament que havia ordenat el 27 de juny de 1925 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Francisco i Antonia i el seu net Vicente Castelló Ferrá, fill del seu difunt fill Jerónimo. Nomenà hereu universal usufructuari el seu home, i propietaris en parts iguals, els seus fills Francisco i Antonia (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 8 de maig de 1937 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Antonia Castelló Llabrés i les seves nebodes Catalina i Francisca Castelló Sampol, filles del seu difunt germà Francisco i de Francisca Sampol Gelabert (†1957), es dividiren la porció de Son Bosc. Antonia s’adjudicà 3 quartons i mig i una meitat de la casa, i les germanes Catalina i Francisca, la quarterada restant i l’altra meitat de la casa. Aleshores confrontava al nord amb terres d’Antonio Carbonell; al sud, amb terres d’Antonia Mestre; a l’est, amb la carretera de Puigpunyent, i a l’oest, amb terres de Jaime Mestre (RP2: 4758-4759-terme, 18039-terme).
L’11 de novembre de 1949 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, Antonia Castelló Llabrés vengué la seva porció per preu de 1.000 pessetes a Francisca Mir Roca (†27-6-1965), casada amb José Camps Castelló (†10-2-1995), el qual al seu torn heretà (1956) d’Antonia Castelló Nadal una porció procedent de Son Bosc de 2 quarterades de superfície amb ametlers i figueres i casa de planta baixa i pis que confrontava (1888) al nord amb Son Ximelis, d’Antonio María Sbert; al sud, amb terres de Margarita Terrasa; a l’est, amb terres d’hereus de Francina Martorell, i a l’oest, amb Son Ceba, de Jorge Fortuny. Antonia Castelló Nadal la tenia per herència (1935) de son pare, Jaime Castelló Cabrer (†1934), casat amb Margarita Nadal Suau, qui l’adquirí (1900) de Jorge Aguiló Forteza. Aquest la tenia per compra (1894) a Margarita Nadal Suau, qui se l’adjudicà (1890) en la divisió dels béns de sa mare, Eleonor Suau Calafell (†1876), la qual la tenia per herència de son pare, el bunyolí Bartomeu Suau Palou, fill de Miquel i d’Eleonor, qui adquirí (1836) de Melcion Pasqual Alemany juntament amb el seu germà Pere Antoni (†1869) una porció de Son Bosc de 4 quarterades, mig quartó i 10 destres de la qual procedien aquelles 2 quarterades (RP2: 18039-terme, 40591-VI, 5391-terme, 7477-terme; ARM, Not. O-426, f. 443v).
Segons l’escriptura que els hereus de Francisca Mir Roca i José Camps Castelló atorgaren el 27 de juliol de 1995 davant el notari Raimundo Clar Garau, aquests eren propietaris de dues porcions procedents de Son Bosc. Una comprenia una meitat de la casa i ocupava una superfície de 3 quartons de nombre de 3 quartons i mig, car mig quartó havia estat segregat (1963) a favor de l’industrial Enrique Munt Banqué. L’altra porció consistia en una casa de planta baixa i pis i ocupava una superfície de 2 quarterades amb ametlers i figueres. El 29 de desembre de 2005 davant el notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, les dues porcions de Son Bosc foren adquirides per l’entitat Vilascat SL, la qual mitjançant escriptura de 23 de febrer de 2009 autoritzada pel notari José Luis Lapresa Rodríguez en vengué una meitat indivisa a l’entitat Vilavial SL (RP2, 40590-40591-VI).
Pel que fa a la porció d’1 quarterada amb la meitat de la casa que s’adjudicaren (1937) les germanes Catalina i Francisca Castelló Sampol, fou adquirida per l’entitat Worldwide Financial Trade Limited mitjançant escriptura de 18 de gener de 2002 autoritzada pel notari José Antonio Carbonell Crespí l’adquirí (RP2, 16687-VI: 1a, 6a).
Miguel Llabrés Pascual vengué la seva porció de Son Bosc a la seva germana Catalina per preu de 1.333 pessetes amb 33 cèntims mitjançant escriptura de 7 de juliol de 1889 atorgada al lloc de Son Anglada davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Ocupava una superfície de 5 quartons i mig i confrontava a l’est amb la porció adjudicada a la seva germana María; al nord i a l’oest, amb terres d’hereus de Francina Martorell, i al sud i a l’oest, amb Son Rossinyol. El 7 de maig de 1895 davant el notari Guillermo Sancho Mas la vengué per preu de 1.250 pessetes a Jorge Aguiló Forteza, qui l’agregà a Son Rossinyol (RP2, 4761-terme: 1a, 4a-5a).
Francina Martorell Pasqual, filla de Jaume Martorell i de Paula Pasqual Alemany, fou una altra de les donatàries de Melcion Pasqual Martí en substitució de sa mare, qui premorí al donador, i com a tal li correspongué una peça de terra de 4 quarterades, mig quartó i 10 destres. Es casà amb Juan Carbonell Martorell i en foren fills Francisca (†1905), casada amb Juan Salom Cabrer (†1930); María Rosa (†1919), casada amb Juan Salom Cabrer una vegada morta la seva germana Francisca; Antonio (†1940), casat amb Francisca Barceló Bauzá; Jaime; Paula, casada amb Juan Vich Cabrer, i Margarita (†1935). Morí sense testar el 14 de març de 1876. En acte de 16 de maig de 1877 dictat per Francisco de Paula Puig García, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Antonio Cañellas en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills. Mitjançant escriptura de 5 de febrer de 1910 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas es dividiren els béns de l’herència i aquesta porció de Son Bosc se l’adjudicaren Antonio i Margarita per meitats indivises. El 18 de març de 1942 davant el notari Nicasio Pou Ribas, els seus hereus, és a dir, els seus germans Jaime i Paula Carbonell Martorell i els seus nebots Juan, Juana María, Francisca, Margarita i Paula Salom Carbonell, segregaren una porció de 7.500 m² a favor de Francisca Barceló Bauzá a títol d’herència i adjudicació i vengueren la resta (21.977,94 m²) per preu de 6.414 pessetes a Cayetano Aguiló Forteza. Francisca Barceló Bauzá vengué la seva porció per preu de 90.000 pessetes al comerciant solleric Francisco Arbona Colom mitjançant escriptura de primer de juny de 1968 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (RP2: 9617-terme, 22519-terme).
Mitjançant escriptura de 4 de novembre de 1977 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Cayetano Aguiló Forteza donà al seu fill José Aguiló Bonnín, manescal, la peça de terra de 21.977,94 m² procedent de Son Bosc. El 7 de març de 2006 davant el notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol fou adquirida per l’entitat Vilaworking SL, de la qual passà (2013) a les entitats Zusu World Invest SL, Global Inversiones Marosa SL i Succesfull 07 Corporation SL. Es tractava de la parcel·la 56 del polígon 6 (RP2, 7524-VI: 1a-2a, 5a-7a).
Pel que fa a la peça de terra de 7.500 m² procedent de Son Bosc que pertanyia a Francisco Arbona Colom, fou adquirida (2007) per l’entitat Matías Arrom Bibiloni SL (RP2, 31366-VI: 1a-4a, 7a, 9a-10a).
Una altra porció de Son Bosc que cal esmentar és la que posseïa el matrimoni Bernardo Garau Blanch i Martina Pascual Pons, filla de Melcion Pasqual Alemany i de Maria Pons, la qual es componia de dues peces de terra. D’una banda, d’una peça de terra camp ametlerar de mitja quarterada i 55 destres que Garau havia adquirit de Melchor Pascual Pons mitjançant escriptura de 22 de desembre de 1861 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà i que confrontava al nord amb terres de dit Garau de la mateixa procedència; al sud, amb la porció de Gabriel Font; a l’est, amb terres de Francisco Llabrés, i a l’oest, amb les de María Llabrés i el rafal de Son Rossinyol. De l’altra, d’una peça de terra camp ametlerar de mitja quarterada que pertanyia a Martina Pascual Pons i que confrontava al nord amb terres de María Llabrés mitjançant camí; al sud, amb terres de dit Garau de la mateixa procedència; a l’est, amb terres de Francisco Llabrés, i a l’oest, amb terres de María Llabrés i el rafal de Son Rossinyol. Martina Pascual Pons i Bernardo Garau Blanch moriren el 23 de gener de 1872 i el 13 de maig de 1878, respectivament. En acte de 4 d’agost de 1888 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Ramón Mariano Ballester en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Bartolomé, Catalina (casada amb Pedro Juan Salvá Calafell), Bernardo i Melchor. Mitjançant escriptura de 15 de març de 1891 autoritzada pel notari José Socías Gradolí vengueren la propietat al matrimoni Antonio Bujosa Esteva, jornaler, i Francisca Mir Torres (RP2: 5879-terme, 5719-terme, 5880-terme).
Antonio Bujosa Esteva es casà en primeres núpcies amb Juana Ana Alemany i en foren fills Onofre i Magdalena (casada amb Antonio Bordoy Grimalt). En segones núpcies es casà amb Francisca Mir Torres i en foren filles Maciana, Francisca i Antonia. Morí el 6 de juliol de 1906 amb testament que havia ordenat el dia anterior al lloc de Son Bosc Vell davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, els seus fills. Mitjançant escriptura de 12 d’agost següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia la porció de Son Bosc, que se la repartiren a raó de 98 destres perhom. Confrontava al nord amb terres de María Llabrés; al sud, amb terres de Gabriel Font; a l’est, amb terres de Francisco Llabrés, i a l’oest, amb Son Rossinyol. La porció que s’adjudicà Onofre comprenia la casa que hi feu construir son pare (RP2: 5880-terme, 8712-8715-terme).
Magdalena i Onofre Bujosa Alemany vengueren (1923) les seves porcions per preu global de 2.416 pessetes amb 66 cèntims a la seva germana consanguínia Maciana Bujosa Mir (†1959) i al seu home, Juan Roca Bosch. Aquest morí el 19 de gener de 1957 amb testament que havia ordenat el 25 d’abril de 1946 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Catalina, Francisca, Maciana, María, Magdalena i Antonio, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de març següent autoritzada pel notari José Masot Novell. El 15 de novembre de 1968 davant el notari Ignacio Zabala Cabello, els germans Roca Bujosa vengueren les porcions de Son Bosc per preu global de 100.000 pessetes a l’entitat Papas Fritas SA (RP2, 5880-terme: 3a, 7a; RP2, 8715-terme: 2a-3a, 6a).
Antonia i Francisca Bujosa Mir vengueren (1917) les seves porcions per preu global de 1.950 pessetes a Lorenzo Mestre Ramón (†1934), qui, com hem vist abans, havia adquirit de Francisco (1906) i María Llabrés Pascual (1920) sengles porcions de Son Bosc i Son Bosc Vell de 5 quartons i mig cadascuna. El 20 de març de 1958 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, la seva filla Antonia Mestre Font vengué al matrimoni Bartolomé Fontirroig Vich i Magdalena Barceló Nicolau per preu global de 3.000 pessetes les tres porcions de Son Bosc que foren d’Antonia i Francisca Bujosa Mir i Francisco Llabrés Pascual (RP2: 4757-terme, 8712-8713-terme).
Mitjançant escriptura de 22 de maig de 1978 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, Bartolomé Fontirroig Vich i Magdalena Barceló Nicolau agruparen sota una mateixa finca registral les quatre porcions de Son Bosc que havien adquirit (1958), ço és, tres d’Antonia Mestre Font i una de Pablo Sampol Gelabert, i formaren una propietat de 20.067 m² que confrontava al nord amb un camí d’establidors que anava a Son Rossinyol; al sud, amb terres de Son Ceba de Jaime Morey Umbert; a l’est, amb el camí veïnal de Jesús, i a l’oest, amb la propietat de Gabriel Oliver Estades (RP2: 4755-terme, 4757-terme, 8712-8713-terme, 44918-III, 44922-III, 44924-III, 1982-VI).
El 29 de desembre de 2005 davant el notari José Andrés Herrero de Lara, l’entitat Vilavalero SL adquirí una porció de 9.174 m² marcada amb el nombre 65 del camí de Jesús. Mitjançant escriptura de primer d’agost de 2011 autoritzada pel notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, l’entitat Arcages 222 SL (nova denominació de Vilavalero SL des de 2008) la vengué a l’entitat Los Arenales del Casar SA (RP2, 1982-VI, 3a-4a).
També cal esmentar altres cinc porcions procedents de Son Bosc que, d’una banda, foren parcialment annexades a Son Rossinyol, i de l’altra, formaren una propietat nova denominada Can Fontet.
Una la comprà Miquel Suau Palou, fill de Miquel i d’Eleonor, a Gabriel Pasqual Alemany, fill de Melcion i de Martina, per preu de 50 lliures mitjançant escriptura de 7 de juliol de 1839 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà. Consistia en una porció de mitja quarterada de superfície de nombre d’1 quarterada, mig quartó i 10 destres i aquesta de nombre de 4 quarterades, mig quartó i 10 destres. Confrontava amb Son Rossinyol, terres de Rafel Pasqual, terres de Gabriel Font i terres romanents al venedor. Miquel Suau Palou morí el 20 de novembre de 1868 amb testament que havia ordenat el dia anterior al lloc de la Vileta davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereus els seus fills: Miguel, Antonia i Eleonor Suau Bosch. Mitjançant escriptura de 30 de novembre de 1879 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta porció de Son Bosc, que se la repartiren Miguel i Antonia a raó de 148 destres el primer i 60 destres la segona. Miguel Suau Bosch morí el 16 de març de 1903 amb testament que havia disposat el 21 de gener de 1896 davant dit notari Pujol, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Pedrona Rosselló Salom, i propietaris, els seus dos fills, Miguel i Juan, els quals mitjançant escriptura de 31 de maig següent autoritzada pel notari Pascual Soriano Roca es dividiren la porció a raó de 74 destres perhom. El 10 de desembre de 1915 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Juan Suau Rosselló vengué la seva porció per preu de 250 pessetes a Jorge Aguiló Forteza, qui l’annexà a Son Rossinyol. Miguel Suau Rosselló, posseïdor dels altres 74 destres, morí el 20 de maig de 1930 amb testament que havia ordenat el 24 de març de 1926 davant dit notari Massanet, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Juana Ana Gelabert Calafell, i propietaris, els seus quatre fills, Pedrona, Juana, Miguel i Andrés, els quals mitjançant escriptura de 12 de març de 1948 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol vengueren la propietat per preu de 750 pessetes al comerciant Magín Roig Mulet, qui la vengué (1953) al registrador de la propietat Jaime Morey Umbert i fou agregada a Can Fontet. Pel que fa a la porció de 60 destres que s’adjudicà (1879) Antonia Suau Bosch, fou venuda (1910) per preu de 500 pessetes a Sebastián Font Miralles i passà a formar part de Can Fontet (RP2, 3689-terme, 3693-terme, 8107-terme).
Una altra que ocupava una superfície d’1 quarterada i mitja la comprà Isabel Miralles Verd, ço és, 1 quarterada a Joan Àngel Antich Capellà i mitja quarterada a Gabriel Pasqual Alemany, en una data que no podem precisar. Confrontava a l’est i al sud amb terres de Gabriel Font Ferrer; a l’oest, amb terres de Rosa Bonet i el rafal de Son Rossinyol, i al nord, amb terres de Caterina Frau. Isabel Miralles Verd es casà amb Gabriel Font Ferrer i en foren fills Sebastián, Juan, Emilio, María Antonia, Isabel i Francisca. Morí el 10 de juliol de 1863 amb testament que havia ordenat el primer anterior davant el notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereu universal propietari el seu home, el qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 d’agost següent autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet (RP2, 512-PG, 1a).
Les altres tres porcions, que sumaven una superfície de 4 quarterades i mitja, foren comprades per Gabriel Font Ferrer, ço és, 2 quarterades a Gabriel Pasqual Alemany mitjançant escriptura de 2 de setembre de 1835 autoritzada pel notari Joan Maria Rosselló i les 2 quarterades i mitja restants a Rafel Pasqual Alemany mitjançant escriptures d’11 de novembre de 1844 i 30 de gener de 1845 autoritzades pel notari Joan Ignaci March. En aquesta propietat li fou agregada la porció d’1 quarterada i mitja adquirida per la seva dona, Isabel Miralles Verd, i es formà així una peça de terra de 6 quarterades amb casa rústica i urbana denominada Can Fontet, la qual confrontava a l’oest amb Son Rossinyol, i a l’est, amb la carretera de Puigpunyent. Gabriel Font Ferrer morí viudo als 84 anys el 15 de setembre de 1883 amb testament que havia disposat el 5 d’agost de 1872 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill primogènit, Sebastián, el qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de setembre de 1886 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll. Sebastián Font Miralles, president de sala de l’Audiència de Barcelona, es casà amb Concepción Salvá Rosselló i en foren fills Honorato, Sebastián, Jaime i Isabel. Morí als 84 anys el 6 d’abril de 1912 amb testament que havia ordenat el 25 d’octubre anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris amb designació de béns, els seus quatre fills. Mitjançant escriptura de 31 d’agost següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i Can Fontet se l’adjudicà Honorato, qui el 17 d’octubre de 1913 davant el mateix notari la vengué per preu de 9.000 pessetes a Jorge Aguiló Forteza, el qual l’annexà a Son Rossinyol (RP2: 512-PG-terme).
El pla general d’ordenació urbana de 1998 incorporà els terrenys de Son Bosc dins el sector del SUNP/32-01 de Can Fontet, el qual ocupava una superfície de 408.726 m². Segons el PGOU, el sòl estava classificat com a urbanitzable no programat i s’hi permetien els usos següents: residencial unifamiliar, plurifamiliar, secundari, terciari (no turístic) i equipaments. El pla d’actuació urbanística fou redactat el gener de 2017 pels arquitectes José María Mayol Comas i Antonio Ramis Ramos a instància de la junta de compensació de Can Fontet i afectava totalment Son Bosc i les propietats veïnades de Son Bosc Nou, Son Rossinyol i Can Fontet.
El terme de Palma 