La propietat es formà mitjançant la unió de tres peces de terra procedents de Son Bosc que Joan Pasqual Alemany adquirí per títols de donació i de compravenda.
Mitjançant escriptura de 21 de setembre de 1834 autoritzada el notari Gabriel Oliver Salvà, son pare, Melcion Pasqual Martí, li feu donació d’una peça de terra de 4 quarterades, mig quartó i 10 destres «a la part del camí qui confluex al prèdio Son Rossiñol y del camí real que conduex a la vila de Puigpuñent». El 19 d’octubre de 1834 davant dit notari Oliver, son pare li donà 2 quarterades procedents de la terra que es reservà en la donació, les quals confrontaven amb Ca les Bieles mitjançant camí, el camí reial de Puigpunyent i terres del donatari. El 6 d’agost de 1839 Joan Pasqual Alemany adquirí 1 quarterada i mitja del seu germà Rafel (ARM, Not. O-426: f. 121v, 130v; RP2, 644-PG, 1a).
Joan Pasqual Alemany, fill de Melcion Pasqual Martí i de Martina Alemany, morí el 31 d’agost de 1853. Aleshores Son Bosc Nou ocupava una superfície de 7 quarterades i mitja, mig quartó i 10 destres i valia 3.000 lliures. Comprenia una casa de dos aiguavessos, la qual estava marcada amb el nombre 99 i ocupava una extensió de 3.360 pams quadrats. Confrontava al nord amb terres de Gabriel Font; al sud, amb el carreró que anava a Son Rossinyol; a l’est, amb el camí de Puigpunyent, i a l’oest, amb Son Rossinyol. Era tenguda sots alou de Melcion Pasqual, a qui es prestaven 16 sous 6 diners cens cada mes per tot el temps de la seva vida i 14 sous 2 diners cens cada mes per a després de la seva mort. Estava gravada amb un altre cens de 35 lliures 5 sous al for de 3% cert dia de l’any als hereus de Pere Antoni Sala. Endemés, com a procedent de l’íntegre rafal de Son Bosc, estava conobligada a un cens de 450 lliures 2 sous 8 diners 1 terç al for de 3% el 5 de maig a l’Ocupació de Temporalitats i a un altre cens de 168 lliures el primer de maig imposat pel doctor Bartomeu Sala Antich a favor de Melcion Pasqual Martí (RP2, 644-PG, 1a).
El 14 de febrer de 1864 davant el notari Pedro José Bonet, els germans Melchor (conrador), Pedro José (conrador), Martina (casada amb el conrador Onofre Tous Lladó) i Magdalena Pascual Pons (casada amb el baster Juan Jaume Serra), fills de Joan Pasqual Alemany, es repartiren Son Bosc Nou: Pedro José s’adjudicà una porció de 3 quarterades, 3 quartons i 30 destres valorada en 1.500 lliures amb l’íntegra casa, mentre que cadascun dels altres tres germans s’adjudicà una porció d’1 quarterada, 1 quartó i 10 destres valorada en 500 lliures (íd., 2a).
Mitjançant escriptures de 27 de setembre de 1873, primer de juny de 1875 i 12 de desembre de 1876 autoritzades, ço és, la primera pel notari Antonio Cañellas Clar i les altres dues pel notari Gabriel Estelrich Torres, els germans Melchor, Martina i Magdalena Pascual Pons vengueren les seves porcions de Son Bosc Nou per preu global de 1.902 lliures al seu germà Pedro José, qui les agrupà juntament amb la seva sota una mateixa finca registral (RP2: 87-terme, 88-terme, 89-terme).
Pedro José Pascual Pons es casà amb Isabel Mayol Colom i en foren filles Francisca (casada amb Damián Tous Comas) i María. Morí viudo el 4 de juliol de 1905 amb testament que havia disposat el 16 d’agost de 1902 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereves universals propietàries amb designació de béns les seves dues filles. Mitjançant escriptura de 23 de novembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es repartiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà María (RP2, 8574-terme, 1a-3a).
María Pascual Mayol es casà amb Francisco Pascual Alemany (†30-4-1951) i en foren fills Miguel, José, Isabel i María. Morí el 27 de març de 1965 amb testament que havia ordenat el 12 d’abril de 1951 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, i propietaris amb designació de béns, els seus quatre fills. Mitjançant escriptura de 22 de juliol següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol, Isabel i María renunciaren l’herència i Miguel i José l’acceptaren i es repartiren els béns, que consistien en Son Bosc Nou i en una casa amb corral procedent dels establiments de Son Pacs Nou. La primera se l’adjudicà José, i la segona, Miguel (íd., 8a; RP2, 6300-terme, 11a).
José Pascual Pascual, agricultor, morí fadrí el 31 d’octubre de 1973 amb testament que havia disposat el 22 de juny de 1972 davant el notari Rafael Losada Perujo, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà úniques i universals hereves en parts iguals les seves germanes, Isabel i María, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de desembre següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (RP2, 34849-III, 1a).
El 20 de desembre de 1978 davant el notari Luis Valentín Chacártegui Sáenz de Tejada, les germanes Pascual Pascual dividiren la propietat en quatre porcions de 672 m², 10.654 m², 10.654 m² i 32.372 m². La primera consistia en un camí de 4 m d’ample per 168 m de llarg que havia de donar accés a les altres tres porcions des de la carretera de Puigpunyent. Al mateix acte les vengueren, ço és, a l’industrial Bartolomé Eduardo Covas Romaguera una de les porcions de 10.654 m² i una participació indivisa del 25% del camí; a Pedro Estarellas Bibiloni l’altra parcel·la de 10.654 m² i la mateixa participació indivisa del camí; i al matrimoni Guillermo Pons Fiol (industrial) i María Coll Pons la parcel·la de 32.372 m² (que comprenia la casa) i una participació indivisa del 50% del camí (RP2, 3462-3465-VI).
El 29 de desembre de 2005 davant el notari José Andrés Herrero de Lara, les entitats Vilatrama SL i Vilasalva SL adquiriren la porció que fou de Bartolomé Eduardo Covas Romaguera. Confrontava al nord amb terres que foren de Gabriel Font; al sud, amb el camí de Son Rossinyol; a l’est, amb la porció de Son Bosc Nou de Pedro Estarellas Bibiloni, i a l’oest, amb el rafal de Son Rossinyol. Comprenia una porxada de 271,19 m² i tres edificis de planta baixa de 101,39 m², 61,18 m² i 71,11 m² destinats, respectivament, a taller, oficines magatzem i vestidors. Consistia en la parcel·la 14 del polígon 6 (RP2, 3463-VI: 1a, 3a, 5a, 7a; RP2, 3462-VI, 8a).
El 29 de desembre de 2005 davant el notari José Andrés Herrero de Lara, l’entitat Vilabalear SL adquirí la porció que fou de Pedro Estarellas Bibiloni. Confrontava al sud amb el camí de Son Rossinyol, i a l’est i a l’oest, amb les altres dues porcions de Son Bosc Nou. Després passà (2019) a l’entitat Auto Serve Talleres Mallorca SL (RP2, 3464-VI: 1a, 3a-4a, 6a).
El 23 de setembre de 1992 davant la notària d’Esporles Blanca Valenzuela Fernández, l’entitat Solivari SL adquirí la porció que fou de Guillermo Pons Fiol i María Coll Pons. Després fou, successivament, de les entitats Sociedad de Inversiones El Toro de Mallorca SA (1998), Fagran SL (2000), Son Seba Nou SL (2003), Biniselva SL, Bini Saeta SL, Binipuntiró SLU i Iberdrola Inmobiliaria SAU (2006) (RP2, 3465-VI: 3a-5a, 7a, 10a, 12a-14a).
El pla general d’ordenació urbana de 1998 incorporà els terrenys de Son Bosc Nou dins el sector del SUNP/32-01 de Can Fontet, el qual ocupava una superfície de 408.726 m². Segons el PGOU, el sòl estava classificat com a urbanitzable no programat i s’hi permetien els usos següents: residencial unifamiliar, plurifamiliar, secundari, terciari (no turístic) i equipaments. El pla d’actuació urbanística fou redactat el gener de 2017 pels arquitectes José María Mayol Comas i Antonio Ramis Ramos a instància de la junta de compensació de Can Fontet i afectava totalment Son Bosc Nou i les propietats veïnades de Son Bosc, Son Rossinyol i Can Fontet.
El terme de Palma 