Son Rossinyol

La propietat se situa al lloc del Vinyet, entre el camí de Jesús, el carrer nombre 382 i cases i terres procedents dels antics rafals de Son Llull, Son Ceba, Son Joan, Can Fontet i Son Bosc. Prengué nom de la família Rossinyol, qui en fou propietària entre els segles XVII-XIX.

Les notícies més antigues que en tenim són del 28 de març de 1487, quan Joan Nicolau vengué la propietat (aleshores vinya) al seu net (en ocasions documentat com a nebot) Joan Nicolau mitjançant escriptura autoritzada pel notari Pere Llitrà. L’11 de desembre de 1525 davant el notari Bartomeu Trobat, Elisabet Dameto i Ramon Nicolau (de l’illa d’Eivissa) signaren acta de transacció sobre els béns del seu avi Joan Nicolau, en virtut de la qual la vinya passà a Elisabet Dameto, qui en feu donació als germans Jaume i Sebastià Garcia (misser) mitjançant escriptura de 30 de març de 1548 autoritzada pel notari Pere Suaris (ARM, ECR-1127, f. 142v).

Sebastià Garcia testà el 4 de gener de 1552 davant el notari Pere Suaris i nomenà hereu universal el seu germà Jaume, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578: «Rafal de mossèn Jaume Garcia, dos mília y dos-centes lrs.» (íd.; ARM, D-1251, f. 148).

El 1585 Jaume Garcia capbrevà la propietat declarant que era tenguda sots alou propi i que feia partió amb la vinya de Francesc Bosch, la vinya de Joanot Garcia i el carreró que anava a la vinya dels hereus del conrador Jaume Bosch (ARM, ECR-1127, f. 142v).

Jaume Garcia morí sense testar i fou enterrat el 20 de gener de 1591 a la capella de Sant Miquel del convent de Sant Francesc. Nou dies després es redactà l’inventari de béns del difunt, que fou rebut pel seu fill i hereu universal, Francesc, nascut del seu matrimoni amb Júlia Verí. L’heretat comprenia unes cases al carrer dels Forats, un rafal amb hort, sínia i safareig al camí de Llucmajor i un rafal i vinya a la part de la Muntanya que, segons la descripció que en fa, comptava amb una torre (ARM, Not. 1311, f. 148).

Francesc Garcia Verí també morí sense testar i fou enterrat el 26 de març de 1609 al mateix lloc que son pare. Aleshores la propietat passà a sa mare, qui mitjançant escriptura de 30 de juny següent autoritzada pel notari Joanot Bonet feu donació universal a la seva nora Mariana Ortiz de Garay Pérez, viuda de Francesc Garcia Verí, filla de Sancho (secretari del Sant Ofici) i de Catalina. Mariana es casà en segones núpcies amb Nicolau Rossinyol de Çagranada Net. Testà el 2 d’abril de 1611 davant el notari Joanot Bonet i feu hereu universal el seu fillastre Baltasar Rossinyol de Çagranada. El 25 d’agost de 1615 es redactà l’inventari de béns de la difunta, que comprenia les cases del carrer dels Forats, la possessió de l’Alqueria Blanca (Santanyí), un rafal anomenat dels Frares, situat al Vinyet del Pla, i el rafal denominat Son Garcia, que cal identificar amb la propietat que aquí ens ocupa. Aleshores al rafal hi havia plantades 2 quarterades de vinya (ARM, ECR-1149, f. 196; ARM, Not. 1358, f. 309).

La mort de Baltasar Rossinyol de Çagranada provocà que l’herència de Mariana Ortiz de Garay Pérez passàs a Elisabet, germana d’aquell, la qual mitjançant escriptura de 8 de gener de 1657 autoritzada pel notari Macià Ferrer aportà com a dot al matrimoni que celebrà amb Nicolau Armengol Ferrandell el rafal de Son Rossinyol del Vinyet, Son Rossinyol del Coll d’en Rabassa i nombroses propietats situades a l’Alqueria Blanca de Santanyí (ARM, Not. 5443, f. 7v).

Nicolau Armengol Ferrandell vivia al carrer de Sant Feliu. Testà el 8 de gener de 1657 davant el notari Macià Ferrer i nomenà marmessors la seva dona, el seu germà Francesc, el seu cosí Vicenç Mut (sergent major) i el seu cunyat Baltasar Rossinyol de Çagranada Sant Joan. Fou enterrat l’11 següent al convent de Sant Francesc «en lo vas y capella de Armengols». Elisabet Rossinyol de Çagranada Sant Joan morí el 31 de juliol de 1661 amb testament que havia ordenat el 26 de gener de 1660 davant dit notari Ferrer, en què nomenà hereu el seu nebot Nicolau Rossiñol de Çagranada Çafortesa, qui n’apareix com a propietari als estims de 1685: «Son Rosiñol, de M.ᵒ Nicolau Rosiñol Çagranada, dos mil y set-centas lliuras» (Oleza, 1925: 7; ARM, ECR-1152, f. 261; ARM, D-1253, f. 197).

Nicolau Rossiñol de Çagranada Çafortesa era fill de Baltasar Rossiñol de Çagranada Sant Joan i de la seva segona dona, Jerònima Fortesa Tagamanent. Es casà en primeres núpcies amb Margarita Truyols, i en segones, amb Francina Çafortesa, i en foren filles, respectivament, Jerònima i Francina (†1738), casada amb Miquel Santandreu Villalonga (†1744). Testà el 19 de maig de 1699 davant el notari Joan Llompard i nomenà hereva universal la seva filla Jerònima Rossiñol de Çagranada Truyols, casada (1691) amb Jaume Joan Villalonga Comellas (1662-1717) —fill de Pere Ramon i de Joana—, qui en nom de la seva dona rebé l’inventari de béns del difunt davant el mateix notari. L’heretat comprenia les cases majors amb els papers de l’arxiu; la meitat de la possessió de Solanda, situada al terme de la vila de Porreres; un rafal situat al terme de la ciutat, al lloc del Coll d’en Rabassa; la possessió de Son Granada, situada al terme de la vila de Llucmajor, i un rafal situat al terme de la ciutat, al lloc del Vinyet, darrere el convent de Jesús (Le-Senne, 1981: arbre n. 3; Oleza, 1921: 262, 297; ARM, Not. Ll-378, f. 472).

Fills de Jaume Joan Villalonga Comellas i de Jerònima Rossiñol de Çagranada Truyols foren Pere Ramon, Nicolau (prevere i canonge), Jaume Joan (prevere i beneficiat de la Seu), Gabriel (†1742) i Joana (†1742). Jaume Joan Villalonga Comellas testà l’11 de setembre de 1696 davant el notari Guillem Poderós i el 26 de febrer de 1717 fou enterrat al convent de Sant Domingo «en lo vas de Villalongas». Jerònima Rossiñol de Çagranada Truyols testà el 30 de setembre de 1728 davant el notari Guillem Roca i nomenà hereu universal el seu fill Pere Ramon. Morí el 4 de març de 1734 i fou enterrada el mateix dia al convent de Sant Domingo «en lo vas de Villalongas» (Oleza, 1921: 229, 260, 262, 296; Oleza, 1923: 31).

Pere Ramon Villalonga Rossiñol de Çagranada nasqué el 25 de febrer de 1694. Es casà el 8 de desembre de 1733 amb Maria Agnès Truyols Sant Joan (filla i hereva de Francesc Truyols Doms i de Manuela Sant Joan Planella), qui aportà al patrimoni familiar, entre altres béns, la possessió de Son Angelats (Sóller). En foren fills Jaume Joan, continuador de la línia principal, casat amb Maria Josepa Desbrull Boïl de Arenós (†1812); Pere Ramon (1744-1811), capità del regiment de dragons de Batàvia; Francesc, qui fundà una nova branca coneguda posteriorment com a Villalonga-Aguirre, i Nicolau, coronel de l’exèrcit reial (Ramis de Ayreflor, 1911: 92, 303; Oleza, 1923: 95).

Pere Ramon Villalonga Rossiñol de Çagranada morí el 7 d’agost de 1764 amb testament que havia disposat el 24 d’octubre de 1758 davant el notari Bartomeu Martorell, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Jaume Joan. Lo endemà fou enterrat al convent de Sant Domingo «en lo vas de Villalongas». El 3 de setembre següent es redactà l’inventari de béns del difunt, el qual fou rebut per la viuda amb assistència del seu fill Jaume Joan. L’heretat d’aquesta branca dels Villalonga consistia en les cases majors, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer del Call; el rafal de Son Rossinyol, situat al Coll d’en Rabassa; la possessió de Son Rossinyol o l’Alqueria Blanca, situada al terme de Santanyí; les possessions de la Torre (Llucmajor), Maià, Solanda i Son Cota (Sant Joan) i el rafal de Son Rossinyol, situat al terme de la ciutat, a la part del Vinyet, que aleshores es trobava arrendat a Antoni Salas, Silvestre, per 125 lliures anuals (ARM, Not. 6959, f. 91).

Per causes hereditàries, el rafal de Son Rossinyol passà al secundogènit, Francesc Villalonga Truyols. Nascut el 10 d’octubre de 1741, fou tinent del regiment de milícies provincials de Mallorca. Es casà l’11 de novembre de 1766 amb Maria Rossiñol de Çagranada Desclapés (†1808) —filla de Baltasar Rossiñol de Çagranada Dameto i d’Aina Desclapés Fuster— i en foren fills Ramon i Baltasar. Morí el 24 de setembre de 1775 amb testament que havia disposat el mateix dia a la Torre (Montuïri) i lo endemà fou enterrat a la capella del Sant Crist de l’església de Santa Eulàlia. El 27 d’octubre següent la viuda i hereva usufructuària, com a curadora dels béns dels fills comuns, rebé l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de Monti-sion; unes altres cases a la plaça del Call; la possessió i la cavalleria de la Torre d’en Miralles, situada a Montuïri, i alous a dit terme municipal; la possessió de Solanda, situada a Sant Joan; el rafal de Ca na Tavernera, situat al terme de la ciutat, i el rafal de Son Rossinyol, situat al lloc del Vinyet (íd., f. 286; Ramis de Ayreflor, 1911: 297).

Mitjançant escriptura de 12 d’octubre de 1811 autoritzada pel notari Agustí Marcó Guardiola, Ramon Villalonga Rossiñol de Çagranada donà Son Rossinyol en penyora a Cosme Frau Balaguer (caixer de la Reial Tresoreria, fill de Sebastià i de Joana Aina, naturals de Puigpunyent) per preu de 7.812 lliures 16 sous 2 diners. El 16 de maig de 1814, davant la incapacitat per a pagar la penyora i els interessos de la renda del rafal, Villalonga es veu obligat a vendre la propietat a Frau. Aleshores Son Rossinyol ocupava una superfície de 15 quarterades amb conradissos plantats d’ametlers i altres arbres. Tenia unes cases grans que Frau havia reedificat; de fet, el preu de la inversió formava part del deute. Era tenguda sots alou propi, comprès en la venda (AMP, FP-1191/16; ARM, Not. M-2296, f. 253v).

Cosme Frau Balaguer estava casat amb Caterina Oliver, qui n’apareix com a propietària al Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma (1817), segons el qual Son Rossinyol ocupava una superfície de 15 quarterades i valia 5.000 lliures (ARM, D-1525, f. 42).

Caterina Oliver testà el 9 de desembre de 1817 i llegà la propietat al seu fillol Antonio Villaverde, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual Son Rossinyol ocupava una superfície de 12 quarterades de camp de segona qualitat i valia 8.400 lliures (AMP, FP-1191/16; ARM, D-1530, f. 141).

Antonio Villaverde es casà amb Francina Frau i en foren fills Juan María (†26-3-1860) —oficial tercer del cos administratiu de l’exèrcit, mort de còlera a la guerra d’Àfrica—, Antonio, María, Isabel i Matilde Villaverde Frau (RP2, 6661-terme, 1a).

Mitjançant escriptura de 28 de setembre de 1853 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Francina Frau i els seus fills vengueren Son Rossinyol a Jorge Aguiló Picó, Cetre, per preu de 9.150 lliures. Aleshores ocupava una superfície de 15 quarterades tancades de paret i tenia cases i arbrat. Era tenguda en alou propi i lliure de cens. Confrontava amb Son Ceba (de Jorge Fortuny), establits de Son Llull, Son Joan, Can Fontet (de Gabriel Font) i Son Bosc (íd.; AMP, FP-1191/16).

Jorge Aguiló Picó (1810-1873), Cetre, comerciant, era fill de Pere Joan Aguiló Fortesa (†1838) i de Joana Maria Picó Aguiló. Es casà el 28 de maig de 1841 amb Leonor María Forteza Valls (1821-1888) i en foren fills Pedro Juan (1842-1910) —fundador de La Roqueta, casat amb Catalina Valentí Forteza—, Juana María (n. 1852) —casada (1879) amb Antonio Juan Valentí Forteza— i Jorge (1859-1941). Morí el 19 de febrer de 1873 amb testament que havia ordenat el 28 d’abril de 1866 davant el notari Antonio Fernández, en què llegà 22.000 lliures en concepte de llegítima a la seva filla, Juana María, nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, els fills mascles. Mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1895 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas acceptaren els béns hereditaris, que consistien en nombroses propietats dins la ciutat de Palma, especialment a la part del carrer del Sindicat; l’Hort d’en Gibert, situat al camí de Manacor; algunes cases i terres a la Vileta, als establiments de Son Llull; unes cases a Manacor; unes altres cases a Sóller; censos i accions i el rafal de Son Rossinyol, que se l’adjudicà Jorge. Aleshores ocupava una superfície de 16 quarterades, tenia casa rústica i urbana i valia 40.000 pessetes. Confrontava al nord amb terres de Catalina i María Llabrés Pascual; al sud, amb Son Joan, dels hereus d’Antonio Planes, i amb diversos establits de Son Llull; a l’est, amb terres d’Antonio Bujosa, Juan Font, Miguel Juan i Pedro José Pascual, i a l’oest, amb Son Ceba, de Ramón Fortuny (CNIB, Guillermo Sancho Mas, Any 1895, Semestre 1r, f. 535).

Jorge Aguiló Forteza engrandí la propietat amb l’adquisició de diverses peces de terra procedents de Son Bosc. El 7 de maig de 1895 davant el notari Guillermo Sancho Mas comprà a Catalina Llabrés Pascual per preu de 1.250 pessetes una porció de 5 quartons i mig que confrontava al sud i a l’oest amb Son Rossinyol. El 17 de desembre següent davant el notari Antonio Mulet Mas adquirí de María Llabrés Pascual per preu de 333 pessetes una porció de mitja quarterada que confrontava al sud amb Son Rossinyol. El 17 d’octubre de 1913 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán adquirí d’Honorato Font Salvá per preu de 9.000 pessetes una peça de terra de 6 quarterades amb casa rústica i urbana denominada Can Fontet, la qual al seu torn procedia de Son Bosc i confrontava a l’oest amb Son Rossinyol, i a l’est, amb el camí de Puigpunyent. El mateix dia i davant el mateix notari adquirí d’Honorato Font Salvá per preu de 1.000 pessetes una porció de mitja quarterada que confrontava a l’oest amb Son Rossinyol. Finalment, el 10 de desembre de 1915 davant dit notari Massanet adquirí de Juan Suau Rosselló per preu de 250 pessetes una porció de 74 destres que també confrontava a l’oest amb Son Rossinyol. Aquesta darrera porció prestava un cens de 6 lliures 6 sous i fou redimit (1927) per Aguiló mitjançant el pagament de 347 pessetes a María Salvá Martorell. Després de totes aquestes compres la propietat passà a ocupar una superfície de 24 quarterades i 96 destres (RP2: 4761-terme, 6665-terme, 512-PG-terme, 3689-terme, 3693-terme, 20230-terme).

Jorge Aguiló Forteza es casà amb Leonor María Forteza Valls (†4-8-1941) i en foren fills Jorge (1884-1946) —casat amb Concepción Mercader Ubierna—, Cayetano (1886-1887), María (n. 1887), Ignacia (1889-1896), María Mercedes (1891-1987) —casada (1917) amb Fernando Bonnín Piña (1883-1975)—, Catalina (1893-1894), Catalina (n. 1894) i Cayetano (n. 1898), industrial. Morí el 5 de gener de 1941 amb testament que havia ordenat l’11 de juliol de 1934 davant el notari Nicasio Pou Ribas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, els fills mascles. Mitjançant escriptura de 14 de març següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Rossinyol, que l’adjudicà Cayetano (RP2, 20230-terme, 1a).

L’11 de novembre de 1950 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Cayetano Aguiló Forteza vengué la part denominada Can Fontet per preu de 15.000 pessetes al comerciant Magín Roig Mulet. La propietat ocupava una superfície de 6 quarterades, 3 quartons i 26 destres, tenia casa de planta baixa i alts i confrontava a l’oest amb Son Rossinyol, i a l’est, amb la carretera de Puigpunyent (RP2, 26047-terme, 1a).

Mitjançant escriptura de 4 de novembre de 1977 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Cayetano Aguiló Forteza donà Son Rossinyol al seu fill José Aguiló Bonnín, manescal (RP2, 7523-VI, 1a).

Segons l’escriptura que l’entitat Es Terrat Tapat SL atorgà el 28 de novembre de 2013 davant el notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, la propietat ocupava una superfície de 122.007,67 m² (121.021 m² segons el cadastre) i comprenia la parcel·la 12 del polígon 6. Confrontava al nord amb les parcel·les 40 i 56 del mateix polígon, de les entitats Iberdrola Inmobiliaria SA i Vilaworking SL, respectivament; al sud, amb el carrer nombre 382 (que uneix el carrer del Turc i el camí de Jesús) i finques urbanes de la Vileta; a l’est, amb les parcel·les 13 i 14 de dit polígon, de les entitats Los Arenales del Casar SA i Vilatram SL, respectivament, i a l’oest, amb finques urbanes de la Vileta i les parcel·les 36, 57, 35 i 39 de dit polígon (íd., 2a).

El pla general d’ordenació urbana de 1998 incorporà els terrenys de Son Rossinyol dins el sector del SUNP/32-01 de Can Fontet, el qual ocupava una superfície de 408.726 m². Segons el PGOU, el sòl estava classificat com a urbanitzable no programat i s’hi permetien els usos següents: residencial unifamiliar, plurifamiliar, secundari, terciari (no turístic) i equipaments. El pla d’actuació urbanística fou redactat el gener de 2017 pels arquitectes José María Mayol Comas i Antonio Ramis Ramos a instància de la junta de compensació de Can Fontet i afectava totalment Son Rossinyol i les propietats veïnades de Son Bosc, Son Bosc Nou i Can Fontet.