Ca les Bieles

El llogaret de Ca les Bieles se situava al lloc del Vinyet, entre els camins de Son Rossinyol i de Jesús. Es configurà a la segona meitat del segle XVIII com a conseqüència de l’establiment i divisió de les propietats sorgides arran de la desintegració del rafal de Son Bartomeu Joan.

Entre 1816-18 els propietaris que apareixen documentats al llogaret de Ca les Bieles són els següents.

Isabel Font, viuda i hereva usufructuària de Jaume Reig, tenia una propietat valorada en 500 lliures consistent en unes cases i una peça de terra d’1 quartó. Era tenguda sots alou del convent de Santa Clara i feia partió amb un camí públic o carreró i les cases de Joan Colombàs, Joan Pujol, Margalida Palmer, Joan Verger (negociant) i Joana Maria i Caterina Reig (ARM, D-1530, f. 190v; ARM, Not. N-253, 10v).

Joan Reig Covas, fill de Joan i de Caterina, tenia una propietat valorada en 500 lliures consistent en una casa i una peça de terra d’1 quartó de nombre de 3 quartons (ARM, D-1530, f. 190v-192; ARM, Not. N-253, f. 11).

Francina Rosselló, viuda i hereva usufructuària de Baltasar Reig Covas, tenia una propietat valorada en 500 lliures consistent en unes cases i una peça de terra d’1 quartó. Era tenguda sots alou del convent de Santa Clara i feia partió amb les cases de Joan Colombàs (abans d’Esperança Roca), les cases i terres del seu cunyat Joan Reig i les de Miquel Reus. Baltasar Reig Covas morí el 19 de novembre de 1813 amb testament que havia ordenat el 16 anterior davant el notari Joan Oliver Oliver. Fills d’aquest matrimoni foren Juan, Miguel, Jaime, Baltasar, Francisca i Catalina (ARM, D-1530, f. 190v-192; ARM, Not. N-253, f. 9v).

Joan Pujol, Colombàs, tenia unes cases valorades en 200 lliures (ARM, D-1530, f. 190v-192).

Els hereus del teixidor Antoni Palmer tenien una casa valorada en 300 lliures (íd.).

Miquel Reus Planes, Rinya, fill de Pere Joan i de Joana, tenia una propietat valorada en 200 lliures consistent en casa i peça de terra. La tenia com a hereu i per designació que li havia signat son pare al testament que disposà el 21 de desembre de 1794 davant el notari Joan Oliver (íd.; ARM, Not. N-253, f. 13).

Miquela Reus Planes, Rinya, filla de Pere Joan i de Joana, casada amb Antoni Roig, tenia una peça de terra on el seu home havia fet edificar unes cases, valorat tot en 300 lliures. Igualment com el seu germà Miquel, la tenia com a hereva i per designació que li havia signat son pare al testament que disposà el 21 de desembre de 1794 davant el notari Joan Oliver (ARM, D-1530, f. 190v-192; ARM, Not. N-253, f. 12).

Antoni Gelabert tenia una propietat valorada en 700 lliures consistent en casa i mitja quarterada de terra (ARM, D-1530, f. 190v-192).

Margalida Abraham, viuda de Jordi Llinàs, tenia una propietat valorada en 400 lliures consistent en l’aiguavés de darrere d’una casa (amb dues cambres i un forn) i una peça de terra contigua de 17 passes quadrades. Era tenguda sots alou del convent de Santa Clara i feia partió amb l’aiguavés de davant (del seu fillastre Jaume Llinàs), un trast d’Esperança Reig, la propietat de Joan Reig i la terra del negociant Joan Verger. Jordi Llinàs la tenia per venda que li signà Joan Reig (fill de Jaume) mitjançant escriptura de 27 de novembre de 1767 autoritzada pel notari Cristòfol Fonollar (íd.; ARM, Not. N-253, f. 15v).

Antoni Sastre tenia una quarterada de camp amb ametlers valorada en 800 lliures (ARM, D-1530, f. 190v-192).

Al llarg dels segles XIX-XXI els propietaris que apareixen documentats al llogaret de Ca les Bieles són els següents.

Isabel María Simó Reus, casada amb Bartolomé Mayans Pujol i filla de Simón Simó Balaguer (†1851), tenia una propietat de 783 pams quadrats de superfície denominada Ca na Rinya consistent en una casa botiga i algorfa d’un aiguavés marcada amb el nombre 27 amb un trosset de terra, quadreta, soll i empriu en un fornet que hi havia davant la quadra. Confrontava al nord amb la casa de Francisca Ana Berga; al sud, amb terra de Baltasar Reus; a l’est, amb un camí i dita casa de Francisca Ana Berga, i a l’oest, amb la casa de Juan Reus. La tenia per cessió que li feren els seus germans Sebastián, Magdalena, Margarita, María i Micaela mitjançant escriptura d’11 de juny de 1854 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol. El 18 de desembre de 1865 davant el notari Juan Palou Coll la vengué per preu de 160 lliures al mestre xocolater Jorge Bennásar Sureda. Aquest morí viudo als 67 anys el 27 de setembre de 1867 amb testament que havia ordenat el 20 anterior davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Agustín, Manuel, Francisca (†1878), Antonia i Magdalena Bennásar Lladó i nomenà hereva la seva filla Margarita Bennásar Lladó (casada amb Mateo Vidal Nicolau). Mitjançant escriptura de 12 de juliol de 1878 autoritzada per dit notari Vicens, Antonia adquirí per preu de 200 pessetes la 1/3 part indivisa de la seva germana Margarita i heretà la de la seva germana Francisca. Antonia Bennásar Lladó morí el 25 de març de 1881 amb testament que havia disposat el 21 de desembre de 1856 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereu universal propietari el seu home, el pilot Jaime Serra Far, qui vengué la propietat per preu de 764 pessetes al pilot o marí Matías Sans Ballester mitjançant escriptura de 23 de febrer de 1885 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner. Matías Sans Ballester, fill de Pedro Juan Sans Palmer (†1895), morí als 57 anys el 24 de desembre de 1906 amb testament que havia ordenat l’11 de novembre de 1881 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Catalina Orell Torres, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de febrer de 1909 autoritzada pel notari José Alcover Maspons. Catalina Orell Torres morí el 4 d’abril de 1935 amb testament que havia ordenat el 22 de desembre de 1919 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu diversos llegats als seus germans Miguel (†1929) i Vicente (†1932) i nomenà hereus els seus nebots Miguel i Antonia Orell Canet. Mitjançant escriptura de 13 de maig de 1935 autoritzada per dit notari Alcover acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Antonia (RP2, 381-terme).

Paula Juan Garau, casada amb Antonio Boyeras Solivellas, tenia una casa botiga i algorfa marcada amb el nombre 29 de 1.615 pams quadrats per planta. Confrontava amb la casa de Gabriel Serra, la casa de Francisca Ana Berga, el camí de Son Anglada i el camí de Son Serra. La tenia per compra a Antonia Gelabert Comas mitjançant escriptura d’11 de juny de 1856 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà. Paula Juan Garau vengué l’algorfa per preu de 75 lliures a Antonia Torres Sancho mitjançant escriptura de 29 de novembre de 1865 autoritzada pel notari Manuel Sancho. Aquesta es casà amb Miguel Orell Sureda i en foren fills Vicente (domiciliat a Santiago del Estero, República Argentina), Miguel, Luis (capità de la marina mercant) i Catalina Orell Torres. Morí viuda als 84 anys el 7 de setembre de 1909 amb testament que havia disposat el 10 de març de 1898 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Luis. Mitjançant escriptura de 19 d’octubre de 1910 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Vicente, Miguel i Luis cediren les seves respectives parts indivises de la propietat a la seva germana Catalina (RP2: 383-terme, 384-terme).

Pel que fa a la botiga, Paula Juan Garau la vengué per preu de 75 lliures a Antonia Simonet Gordiola (casada amb Pablo Torres Sancho) mitjançant escriptura de 29 de novembre de 1865 autoritzada pel notari Manuel Sancho. El 24 de setembre de 1866 davant el mateix notari la vengué a Antonio Aguiló Forteza, ço és, la casa i l’empriu en la font per 200 lliures i els mobles per 30 lliures. Aguiló es casà en primeres núpcies amb María Forteza Tarongí i en fou filla María Aguiló Forteza (incapacitada mentalment), i en segones, amb María Ignacia Forteza Tarongí. Morí als 86 anys el 13 de gener de 1893 amb testament que havia disposat el 17 de juny de 1886 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietària, la seva filla amb substitució a favor de Francisca Miró Aguiló (†1907). El 4 de juny de 1915 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, el prevere Francisco Forteza Cortés (en concepte de marmessor) vengué la propietat per preu de 500 pessetes a Catalina Orell Torres, de qui passà (1935) a la seva neboda Antonia Orell Canet (RP2, 384-terme).

Baltasar Reig Rosselló tenia una peça de terra d’1 quartó i 15 destres amb una casa de 190 m² que confrontava al nord amb les cases de Francisca Reig, Margarita Clar i Gabriel Serra; a l’est, amb el camí de Puigpunyent i terra de Francisca Mir; al sud, amb terra de Cristóbal Barceló, i a l’oest, amb terra de Juana María Reig. La tenia per herència de son pare, Baltasar Reig Covas (†19-11-1813), i per divisió amb els seus germans Juan, Miguel i Jaime. El 26 de setembre de 1869 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner la vengué per preu de 250 lliures al jornaler Jaime Martorell Reig, fill de Joan i de Caterina. Aleshores la casa es trobava derruïda. Martorell hi agregà una peça de terra d’11 destres i mig que havia adquirit per preu de 632 rals amb 95 cèntims de Bartolomé Guasp Roca (fill de Bartomeu i de Caterina) mitjançant escriptura de 5 de juny de 1858 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet, la qual confrontava amb terra de Baltasar Reig, terra de Francina Rosselló, terra dita Can Palou i les cases de Gaspar Perelló. Endemés hi agregà una casa que havia adquirit (1831) per herència de son pare, Joan Martorell Cantallops. Jaime Martorell Reig morí sense testar el 16 de març de 1876, i en sentència de 3 de maig de 1877 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Ramón Mariano Ballester Amengual en fou declarada única i universal hereva la seva filla Catalina Martorell Palmer, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 d’octubre següent autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll. Catalina Martorell Palmer (jornalera) es casà amb Lorenzo Salas Pons i en foren fills Antonio, Magdalena (casada amb Miguel Durán Munar), María (casada amb Nicolás Tous Porcel), Catalina (casada amb Mateo Castelló Calafell), Francisca (casada amb Antonio Tous Porcel) i Margarita Salas Martorell. Morí el 15 de setembre de 1915 amb testament que havia ordenat el 23 d’abril de 1912 davant el notari José Socías Gradolí. Mitjançant escriptura de 29 de gener següent autoritzada pel notari Miguel Pons Pons acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Francisca Salas Martorell, qui la vengué per preu de 1.300 pessetes a María Cruz Filomena García Peña Rodríguez (casada amb Sabino Pérez Martínez) el 17 de maig de 1947 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Mitjançant escriptura de 17 de maig de 1963 autoritzada pel notari José Masot Novell vengué un trast de 156 m² per preu de 4.000 pessetes a la Mitra de Mallorca, que l’adquirí representada pel prevere Juan Sueca Miralles (ecònom de la Vileta) per delegació de Jesús Enciso Viana, bisbe de Mallorca, on es construí un temple per al culte catòlic. Mitjançant escriptura de 19 de setembre de 1981 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, María Cruz Filomena donà la propietat als seus fills, els quals la vengueren al matalasser Tomás González Cano el 5 de febrer de 1985 davant el notari José Manuel de la Cruz Lagunero. Aleshores la propietat consistia en una casa d’uns 70 m² i en dues peces de terra contigües que ocupaven una superfície de 2.084 m² (RP2: 1446-terme, 1495-terme, 3856-III, 54749-III).

Juan Reig Rosselló (†1866) tenia una casa amb corralet marcada amb el nombre 26 que confrontava al nord amb el camí de Son Rossinyol; a l’est, amb la casa de Margarita Bennásar; al sud, amb terra de Jaime Martorell, i a l’oest, amb la casa de Baltasar Reig. Mitjançant escriptura de 4 d’agost de 1858 autoritzada pel notari Juan Palou Coll la donà a la seva germana Francisca, qui la vengué per preu de 166 lliures a Antonia Font Font (casada amb Pablo Ferrer Pons) mitjançant escriptura de 16 de març de 1871 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. El 14 de maig de 1913 la propietat fou posada a la venda en pública subhasta i la rematà Cristóbal Rigo Vidal per preu de 168 pessetes en nom del marí Luis Orell Torres, qui el 30 següent elevà la compra a escriptura pública davant el notari José Alcover Maspons. Al seu torn, el comprador posseïa a Ca les Bieles una propietat consistent en una caseta botiga i algorfa d’uns 24 m² en estat ruïnós i en un estable i un cairó d’uns 36 m² separats de la caseta per una carrera, la qual tenia per herència de sa mare, Antonia Torres Sancho (†7-9-1909), i per acord (1909) amb els seus germans Vicente, Miguel i Catalina (RP2: 1782-terme, 10935-terme).

Micaela Simó Reus tenia una propietat consistent en una algorfa marcada amb el nombre 28 i en una peça de terra sense edificar de 8 pams de llarg a l’enfront. Confrontava al nord amb la carretera de Puigpunyent; a l’est, amb terra d’hereus de Jaime Martorell; al sud, amb la casa d’hereus de Jorge Bennásar; a l’oest, amb la casa de Miguel Orell, i per la part inferior, amb la botiga d’Antonio Forteza. El 30 de novembre de 1855 davant el notari Miguel Font Muntaner la vengué a Francisca Ana Berga Oliver, casada amb José Pagés Provensal (†1895), la qual morí als 60 anys el 25 de febrer de 1876 amb testament que havia ordenat el primer de maig de 1872 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què llegà l’usdefruit de la finca al seu home, i la nua propietat, al vidrier José Oliver Berga. Aquest es casà amb Catalina Pagés Lluch (†1918) i en foren fills José, Pedro (†1914), Francisco, Juan i Tomás Oliver Pagés, domiciliat a Juana Díaz (Puerto Rico). Morí el 7 de novembre de 1907 amb testament que havia disposat el 31 d’agost de 1906 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris, els seus fills, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 d’abril següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons. Mitjançant escriptura de 12 de novembre de 1918 autoritzada pel notari José Socías Gradolí es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà José Oliver Pagés, qui la donà a la seva filla Catalina, nascuda del seu matrimoni amb Margarita Garau Vidal, el 28 de juliol de 1941 davant el notari Nicasio Pou Ribas. El 16 de setembre de 1948 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada la vengué per preu de 2.400 pessetes a Antonia Bisquerra Sansó (casada amb Isidoro López Femenías), qui la vengué per preu de 2.400 pessetes a l’industrial Pedro Estarellas Payeras (casat amb Isabel Morro Roca) mitjançant escriptura de 8 de gener de 1952 autoritzada pel notari José Vidal Busquets. Aleshores la propietat consistia en tota la casa (55,86 m²), és a dir, tant l’algorfa com la botiga que havia estat d’Antonio Forteza, més la peça de terra sense edificar. El 30 de juny de 2006 davant el notari José Moragues Cáffaro la propietat fou adquirida per la junta de compensació del sector del SUNP/32-02 de Cas Pastors (RP2: 2849-terme, 41459-III, 62216-VI).

Juana María Reig tenia una casa i una peça de terra de 28 destres que confrontava al nord amb la propietat de Margarita Clar; a l’est, amb la de Catalina Martorell, i al sud i a l’oest, amb la d’Antonio Martorell. Després passà a la seva filla María Ana Simó Reig, la qual morí intestada el 23 de març de 1855. En providència de 13 de maig de 1876 dictada per Francisco Javier Patiño Moreno, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera en foren declarats hereus legals els seus cinc fills: Bartolomé (jornaler), Catalina (jornalera, casada amb Magín Juan Cunill), Juana María (criada), Miguel (jornaler) i Isabel María (jornalera, casada amb Jorge Bennásar Bonet), nascuts del seu matrimoni amb Bartolomé Mas Oliver, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 de juny de 1876 autoritzada pel notari Gabriel Estelrich Torres. Bartolomé Mas Simó adquirí (1883) les parts indivises dels seus germans Miguel, Isabel María i Juana María per preu de 240 pessetes i segregà (1886) un tros de 7 destres a favor de la seva germana Catalina, restant reduïda la propietat a una peça de terra de 21 destres amb casa. Bartolomé Mas Simó morí el 26 d’abril de 1887 amb testament que havia disposat el 4 de juny de 1885 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Ana Flexas Planas, i propietàries, les seves quatre filles: María Ana, Margarita, Antonia (†1900) i Catalina, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de setembre següent autoritzada pel mateix notari. Margarita Mas Flexas vengué (1900) la seva 1/4 part indivisa per preu de 125 pessetes a la seva germana María Ana, la qual heretà (1900) la 1/4 part indivisa de la seva germana Antonia. Mitjançant escriptura de 16 de juliol de 1923 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, María Ana i Catalina Mas Flexas vengueren la propietat per preu de 700 pessetes al matrimoni Martín Cladera Frau i María Arbona Moragues, els quals mitjançant escriptura de 27 de maig de 1930 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol la vengueren per preu de 1.000 pessetes a Magdalena Soler Pujadas (†18-8-1984), casada amb Jaime Jaume Mas (†1957). El 19 de maig de 2006 davant el notari José Moragues Cáffaro la propietat fou adquirida per la junta de compensació del sector del SUNP/32-02 de Cas Pastors. Es tractava de la parcel·la 19 del polígon 6, ocupava una superfície de 362 m² i comprenia una caseta d’un aiguavés (RP2: 2975-terme, 72521-III, 68353-VI).

Pel que fa a la porció de 7 destres que Catalina Mas Simó adquirí (1886) per divisió amb el seu germà Bartolomé, fou venuda per preu de 120 pessetes al caminer o jornaler Antonio Martorell Reig mitjançant escriptura de 7 de febrer de 1889 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Confrontava al nord amb terra de Bartolomé Mas; al sud i a l’oest, amb terra d’Antonio Martorell, i a l’est, amb terra de Catalina Martorell. Aquests 7 destres de terreny foren agregats a la peça de terra amb casa, estable i forn que el comprador tenia per herència de son pare, Joan Martorell Cantallops, qui la hi designà individualment al testament que disposà el 25 de febrer de 1838 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, efectiu el 17 de maig següent. Aquesta peça de terra feia partió amb Can Planes, Can Palou i les propietats de Bartolomé Mas Simó, de Baltasar Reig i dels hereus de Juana María Reig. Antonio Martorell Reig morí als 88 anys el 14 de maig de 1902 amb testament que havia ordenat a Ca les Bieles el 27 de novembre de 1896 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Juana Ana Cañellas Pujol, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juan, Antonio, Catalina, Juana Ana (†1900), Francisca, María, Magdalena i Margarita. Mitjançant escriptura de 10 d’octubre de 1910 autoritzada per dit notari Togores, Juan Martorell Cañellas adquirí per preu de 750 pessetes totes les parts indivises dels seus germans. El 16 de juny de 1923 davant el notari Pedro Alcover Maspons vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes al matrimoni Guillermo Ros Alcina i Antonia Cladera Frau. Guillermo Ros Alcina morí el 19 d’abril de 1948 amb testament que havia disposat el 4 de maig de 1940 davant el notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz, en què després de declarar que era viudo en primeres núpcies de Luciana Alemany i en segones d’Antonia Cladera Frau i que no tenia hereus forçosos nomenà hereva universal la seva tercera dona, Catalina Rotger Cánaves, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 d’agost de 1949 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (RP2: 5071-terme, 9596-9597-terme).

L’estanquera Francisca Mir Gibert, filla de Joan i de Sebastiana, tenia una propietat consistent en un trast de terra de 17 passes quadrades amb casa que confrontava amb terres de Jaime Martorell, el camí de Puigpunyent i terres de la mateixa procedència de Juan Reig i de Jaime Guasp. La tenia per haver-la adquirida de Juan Bosch Ferrer, fill d’Antoni i de Magdalena, per preu de 410 lliures mitjançant escriptura de 4 d’agost de 1857 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner. Hi agregà un cairó que adquirí de Juan Covas Pujol, fill de Joan i de Caterina, per preu de 48 lliures mitjançant escriptura de 27 de juny de 1861 autoritzada pel mateix notari i que feia partió amb terres de Francina Rosselló i de la compradora i un camí públic. Covas tenia dit cairó per compra (1857) a Jaime Guasp Roca. Aleshores l’íntegra propietat consistia en una casa marcada amb el nombre 20 i un tancat d’uns 71 m². El 15 de febrer de 1890 davant el notari Cayetano Socías Bas, Francisca Mir Gibert vengué la propietat per preu de 2.750 pessetes a Antonia Bauzá Bosch, viuda, i al seu fill Mateo Palmer Bauzá, jornalers i veïnats de Puigpunyent. Antonia Bauzá Bosch morí sense testar el 16 de setembre de 1895, i en acte de 12 de març de 1900 dictat per Manuel Pérez Porto, jutge de primera instància de Palma, davant l’escrivà Sebastián Gazá en foren declarats hereus legals els seus fills: Mateo (†1899), Guillermo i Juana Ana Palmer Bauzá (†1911). Guillermo Palmer Bauzá morí fadrí als 66 anys el 16 de juny de 1934 amb testament obert que havia ordenat el 23 d’agost de 1927 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva cuidadora, Isabel Llinás Fullana (casada amb l’agricultor Guillermo Cantallops Palou), la qual vengué la propietat per preu de 1.400 pessetes al matrimoni Jaime Colomar Tur (jornaler) i Catalina Marí Marí mitjançant escriptura de 6 de novembre de 1939 autoritzada pel notari Antonio Gual Ubach. Aquests la vengueren per preu de 1.700 pessetes a l’electricista José Mejías González mitjançant escriptura de 3 de juny de 1952 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí. El 25 de juny de 1958 davant dit notari Sastre, José Mejías González la vengué per preu de 70.095 pessetes a Bárbara Oliver Artigues (†4-9-1959), veïnada de Sineu, casada amb el comerciant Antonio Amat Gómez. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 300 m² i consistia en una casa botiga i algorfa amb dues cambres a cada planta i un habitatge al fons del corral marcada amb el nombre 447, abans 20. Mitjançant escriptura de 21 d’abril de 2006 autoritzada pel notari José Moragues Cáffaro la propietat fou adquirida per la junta de compensació del sector del SUNP/32-02 de Cas Pastors. Es tractava de la parcel·la 26 del polígon 6 i estava marcada amb el nombre 47 del camí de Jesús (RP2: 4019-terme, 35159-III, 34221-34224-VI).

Juan Martorell Reig, casat amb Francisca Cañellas Pujol, tenia una casa botiga i algorfa d’un aiguavés amb carrera marcada amb el nombre 32 que confrontava amb la casa de Gabriel Serra, un carreró i terres de Melchor Planes. La tenia per herència de son pare, Joan Martorell Cantallops, mort el 17 de maig de 1838. Juan Martorell Reig morí als 67 anys el 21 de juny de 1881 amb testament que havia ordenat el 19 d’agost de 1877 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què nomenà hereu universal propietari el seu pubil, Juan Martorell Cañellas (criat o jornaler), qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de setembre següent autoritzada pel notari Gabriel Estelrich Torres. El 2 de març de 1905 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Juan Martorell Cañellas vengué la propietat per preu de 500 pessetes al jornaler Pedro Reinés Quetglas. El 5 de setembre de 1923 davant el notari Juan Bauzá Clar, Reinés la vengué per preu de 1.500 pessetes al jornaler Manuel Escrichs Segura, qui la vengué per preu de 1.000 pessetes a María Serra Vanrell, casada amb Vicente Socías Gomila, mitjançant escriptura de 29 de febrer de 1924 autoritzada pel mateix notari. Aquesta vengué la propietat per preu de 490 pessetes a Bartolomé Negre Marcús mitjançant escriptura de 31 de març de 1928 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent. Negre la vengué per preu de 490 pessetes a Antonio Suau Juan mitjançant escriptura de 9 de maig de 1928 autoritzada per dit notari Alemany. Antonio Suau Juan morí el 8 de març de 1951 amb testament que havia disposat el 4 de març de 1931 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereves en parts iguals la seva dona, Martina Pons Reus (†1952), i la seva cosina Francisca Costa Suau. El 20 de febrer de 1958 davant el notari Rafael Losada Perujo, Costa la vengué per preu de 3.000 pessetes a Antonio (misser) i Apolonia Planas Pujol, els quals la vengueren pel mateix preu a Francisca Gost Femenías, casada amb Rafael Rosselló Bauzá, mitjançant escriptura de 20 de juliol de 1959 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la casa (marcada amb el nombre 15 del carrer lletra C) la tenia llogada el venedor ambulant Simón García Soto. El 8 de juny de 1960 davant dit notari Losada, Gost vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a les seves filles Catalina i Margarita Rosselló Gost. El 9 de març de 2007 davant el notari José Moragues Cáffaro la propietat fou adquirida per la junta de compensació del sector del SUNP/32-02 de Cas Pastors (RP2: 4056-terme, 60706-VI).

El matrimoni Gaspar Perelló Roca i Leonor Gelabert Rosselló tenia una casa d’uns 45 m² marcada amb el nombre 15 que confrontava al nord amb un camí de ferradura; a l’est, amb la casa de Margarita Frau; al sud, amb la casa i terra de Jaime Llinás, i a l’oest, amb terra dels hereus d’Andrés Seguí. La tenien per compra a Bartolomé Guasp Roca mitjançant escriptura de 3 de juny de 1855 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet. Perelló i Gelabert moriren sense testar i sense descendència legítima i natural l’octubre de 1879 i el setembre de 1880, respectivament, i en acte d’11 de maig de 1887 dictat per Francisco Bello Baile, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera en fou declarada hereva universal la seva filla adoptiva, Luisa Cala, expòsita, casada amb Juan Ferrer Frau. El 15 de maig de 1888 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Luisa Cala vengué la propietat per preu de 166 pessetes amb 66 cèntims al conrador Lorenzo Salas Pons. Aquest morí el 13 de maig de 1904 amb testament que havia ordenat a la possessió de Sarrià el 19 de febrer anterior davant dit notari Font, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Magdalena (casada amb Miguel Durán Munar), María (casada amb Nicolás Tous Porcel), Catalina (casada amb Mateo Castelló Calafell), Francisca i Margarita, nascudes del seu matrimoni amb Catalina Martorell Palmer, les quals vengueren la propietat per preu de 375 pessetes a Juan Fuster Piña mitjançant escriptura de 3 de novembre de 1910 autoritzada pel mateix notari. Fuster era també propietari d’una peça de terra amb casa d’uns 45 m² marcada amb els nombres 23-25 denominada Ca na Capes, situada al lloc de Ca les Bieles, que confrontava al nord amb la casa de Jaime Martorell; al sud, amb terra de Cristóbal Barceló; a l’est, amb la carretera de Puigpunyent, i a l’oest, amb la casa de Luisa Perelló. L’havia adquirida en pública subhasta el 14 de gener de 1896 per preu de 556 pessetes i anteriorment havia estat de Miguel Frau Gelabert, qui l’havia heretada del seu avi matern, Gabriel Gelabert Mir (†1855). Juan Fuster Piña morí el 8 d’octubre de 1932 amb testament que havia disposat el 15 d’octubre de 1929 davant el notari Nicasio Pou Ribas, en què nomenà hereva universal la seva dona, Josefa Sabrafén Enseñat, la qual vengué ambdues propietats per preu global de 2.500 pessetes al matrimoni José García Guillermo i Teresa Díaz García, jornalers, mitjançant escriptura de 2 de desembre de 1944 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. El 2 d’agost de 1961 davant el mateix notari les vengueren per preu de 65.000 pessetes a María Marqués Talet. Aquesta morí fadrina i intestada el 27 de desembre de 1962, i en acte de 22 de juliol de 1967 dictat per Luis Vicén Rufas, jutge de primera instància nombre 4 de Palma, en foren declarades hereves les seves germanes Carmen Cecilia, Ángela, Pilar, Paula Escolástica i Mercedes, els seus nebots Marqués Aguirre (fills del seu germà difunt Higinio) i la seva neboda Ángela Marqués Nicolau (casada amb el químic Pedro Tomás Collada), els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 d’agost de 1967 autoritzada pel mateix notari. El 10 d’abril de 1985 davant el notari Francisco de Asís Sánchez Ventura vengueren ambdues propietats al matalasser Tomás González Cano. Mitjançant escriptura de 6 de març de 1990 autoritzada pel notari Jaime Cerdó Serra, Tomás González Cano vengué a l’industrial León Aguiló Ferrer aquestes dues propietats i una altra que havia adquirit dos mesos abans dels fills de María Cruz Filomena García Peña Rodríguez (RP2: 5324-terme, 7231-terme, 36372-III, 13435-13436-VI, 54749-III, 40407-VI).

Ramón Martorell Reig, fill de Joan i de Caterina, tenia una propietat consistent en peça de terra, cases, corral i estable que confrontava al nord i a l’oest amb la casa i terreny d’Antonio Martorell; a l’est, amb terra dita Can Colombàs, i al sud, amb la propietat denominada Can Palou. Mitjançant escriptura de 20 de març de 1855 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol la donà a la seva filla Catalina Martorell Font. El 25 de maig de 1898 fou adquirida en pública subhasta per preu de 384 pessetes per Juan Canet Balaguer, qui designà després Catalina Estarellas Serra, la qual vengué la propietat per preu de 500 pessetes a María Jaume Mesquida mitjançant escriptura de 29 de maig de 1920 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera. El 7 de novembre de 1961 davant el notari José Masot Novell la vengué per preu de 1.100 pessetes al matrimoni José Herrera Martínez (jornaler) i Marciala García Sanchéz, els quals ja hi vivien com a llogaters. Mitjançant escriptura de 21 d’abril de 2006 autoritzada pel notari José Moragues Cáffaro la propietat fou adquirida per la junta de compensació del sector del SUNP/32-02 de Cas Pastors. Es tractava de la parcel·la 22 del polígon 6, ocupava una superfície de 72 m² i comprenia casa, corral i estable (RP2: 6262-terme, 58650-IV, 66260-bis-VI).

Mitjançant escriptura de 13 de novembre de 2013 autoritzada pel notari Pablo Cerdá Jaume, la junta de compensació del sector del SUNP/32-02 de Cas Pastors manifestà que havia enderrocat totes les edificacions existents a les seves propietats en virtut de la llicència d’esbucament que li fou concedida pel Consell de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma en sessió celebrada el 19 de juliol de 2007. La demolició fou executada mitjançant projecte redactat per l’arquitecte Juan Bartolomé Seguí Gamundí (AGU: CN2007/02305, CN2007/02312, CN2007/02313, CN2007/02314).

El pla general d’ordenació urbana de 1998 incorporà els terrenys del llogaret de Ca les Bieles dins el sector del SUNP/32-02 de Cas Pastors, el pla parcial del qual fou aprovat el 24 d’abril de 2013 per la Junta de Govern de l’Ajuntament de Palma. Aquesta actuació urbanística afectava totalment Ca les Bieles i les propietats veïnades de Son Bartomeu Joan, Cal Sastre, Cal Pastor, el Rafal, Can Palou i Can Colombàs (BOIB: n. 17, 01-02-2005; n. 101, 05-07-2005; n. 67, 11-05-2013; n. 143, 29-09-2015).