Cal Sastre

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre Cal Pastor, Son Santiscle i el camí de Puigpunyent. Es formà mitjançant l’agrupació de dues peces de terra procedents de Son Bartomeu Joan. Prengué nom del conrador Bartomeu Pasqual, àlies Sastre, qui les adquirí al primer terç del segle XVII.

Mitjançant escriptura de 22 de febrer de 1621 autoritzada pel notari Gabriel Maymó, Caterina (viuda del conrador Bartomeu Joan i hereva universal segons el testament que havia disposat el 9 de gener de 1608) cedí al seu fill Pere Joan una peça de terra de 2 quarterades i 1 quartó procedent del rafal de Son Bartomeu Joan en cobriment de les 332 lliures 4 sous 1 diner que li corresponien en concepte de llegítima i interessos sobre l’herència paterna. Feia partió amb el camí de la Portassa, el rafal de Salvador Armengol i terres romanents (ARM, Not. M-1428, f. 19).

El 13 de juny de 1627 Onofra Moll rebé l’inventari de béns del seu home, Pere Joan, que comprenia només aquesta peça de terra de 9 quartons de superfície (ARM, Not. P-752, f. 1.208).

El 1630 Joana Joan Moll, filla de Pere i d’Onofra, vengué la propietat al conrador Bartomeu Pasqual, àlies Sastre (ARM, Not. 5417, f. 134).

Mitjançant escriptura de primer de setembre de 1621 autoritzada pel notari Gabriel Maymó, Caterina (viuda del conrador Bartomeu Joan) cedí al seu fill Gaspar Joan una peça de terra de 6 quartons procedent del rafal de Son Bartomeu Joan en pagament de les 156 lliures 17 sous 10 diners que li corresponien en concepte de llegítima sobre els béns paterns. Feia partió amb el camí que anava a la possessió de Pere Anglada, terres del seu germà Pere, el rafal de Salvador Armengol i terres romanents (ARM, Not. M-1428, f. 94).

Gaspar Joan testà el 19 d’octubre de 1622 davant el notari Pere Alomar i la propietat passà a la seva dona, Bàrbara Timoner, qui al seu torn l’entregà en contemplació de matrimoni al seu segon home, Pere Horrach, mitjançant escriptura de 19 d’abril de 1623 autoritzada pel notari Bartomeu Parets. Al mateix acte i davant el mateix notari Pere Horrach donà la propietat a la seva filla Margarita, nascuda del seu primer matrimoni amb Margarita Coll, en contemplació de les noces que havia de celebrar amb Gabriel Joan. Aquest l’establí el 4 de febrer de 1631 al conrador Bartomeu Pasqual, Sastre (ARM, Not. M-1365, f. 47v).

El 3 d’abril de 1641 es redactà l’inventari de béns de Bartomeu Pasqual, que comprenia un rafal format per les dues peces de terra abans esmentades. Ocupava una superfície de 4 quarterades i feia partió amb el rafal de Salvador Armengol, el camí de la Portassa (que anava a Son Anglada) i el rafal de Gregori Joan. Aleshores la propietat estava sembrada de xeixa (1 quarterada), ordi (5 quartons) i faves (mitja quarterada) i comptava amb unes cases edificades (ARM, Not. 5417, f. 134).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra i cases, valia 600 lliures i pertanyia a Antoni Pasqual, qui probablement era hereu de Bartomeu Pasqual: «Pessa de terra y casas de Antoni Pasqual, sis-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 197).

Mitjançant escriptura de 25 de març de 1744 autoritzada pel notari Joan Muntaner, Antoni Pasqual feu donació causa mortis al seu nebot Bartomeu Pasqual Mulet (fill de Pere Joan i d’Eleonor), la qual tengué efecte per mort de l’atorgant el 29 següent. La propietat passà definitivament a Bartomeu Pasqual Mulet després de la mort de Pere Joan Pasqual i d’Eleonor Mulet, els quals moriren el 8 de juliol de 1767 i el 27 d’agost de 1776, respectivament (ARM, Not. 2239, f. 68).

Mitjançant escriptura de 8 de setembre de 1793 autoritzada pel notari Mateu Estada, Bartomeu Pasqual Mulet establí a Domingo Cortès Cortès, Bossa, una peça de terra de 2 quarterades que fou agregada a Son Santiscle, propietat del comprador. La porció venuda feia partió amb el camí reial antigament denominat de la Portassa, terres de Son Santiscle i terres denominades Can Palou, de Jaume Planes (ARM, Not. 2256, f. 19; RP2, 5713-terme, 1a).

Mitjançant escriptures de 12 d’agost de 1801, 8 de juny de 1802, 20 de març de 1809 i 31 de juliol de 1812 autoritzades, ço és, les tres primeres pel notari Antoni Francesc Cànaves i la darrera pel notari Miquel Brotad, Bartomeu Pasqual Mulet vengué a Antoni Gelabert Cañellas diverses peces de terra que donaran lloc a la propietat denominada Cal Pastor (ARM, Not. 2239, f. 68; ARM, Not. 3845, f. 151; RP2, 954-terme, 2a).

Bartomeu Pasqual Mulet morí el 1818 i la propietat passà al seu fill Antoni Pasqual Antich, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual consistia en una peça de terra d’1 quarterada amb ametlers i valia 800 lliures (ARM, D-1530, f. 192).

El 19 d’agost de 1865 davant el notari Pedro José Bonet, Antoni Pasqual Antich vengué una porció d’1 quartó al guàrdia rural Francisco Pascual, expòsit (RP2, 304-terme, 1a-2a).

Antoni Pasqual Antich es casà amb Francina Esteva Alemany (†25-11-1861) i en foren filles Magdalena, Francisca (†1864), María i Juana María (†10-11-1871). Morí als 85 anys el 15 de març de 1872 amb testament que havia disposat el 27 d’abril de 1859 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietàries, les seves filles (íd., 3a).

Francisca Pascual Esteva premorí a son pare el 14 d’octubre de 1864. En sentència de 3 de maig de 1872 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Antonio María Rosselló en foren declarats hereus legals els seus tres fills: Francisca (dement), Miguel (sabater) i Catalina (casada amb Francisco Llinás Garau), nascuts del seu matrimoni amb Miguel Matas Poncell (íd.).

Mitjançant escriptures de 3 de desembre de 1884 i primer de juny de 1889 autoritzades pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, les germanes Magdalena i María Pascual Esteva i els germans Miguel i Catalina Matas Pascual acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Cal Sastre, que aleshores ocupava una superfície de 5.200 m², tenia casa de planta baixa i pis (marcada amb el nombre 11) i valia 2.700 pessetes. Estava plantada d’ametlers, figueres, garrovers i oliveres. Confrontava al nord amb Cal Pastor, de Sebastián Oliver, i terres de l’expòsit Francisco Pascual; a l’est, amb la carretera de Puigpunyent, i al sud i a l’oest, amb Son Santiscle. Encarregaren el repartiment de la propietat al canador i pèrit agrònom Matías Lladó Torres, qui formà sis parts de 817 m² cadascuna i dividí la casa en cinc porcions. Magdalena Pascual Esteva s’adjudicà les parts nord-est i sud-est de la casa de dos aiguavessos (34,68 m²), la cisterna i un estable (15,37 m²) que hi havia a l’enfront de dita porció de casa, més les parts nombres 3 i 4, de 1.634 m² de superfície. María Pascual Esteva s’adjudicà la part sud i sud-oest de la casa de planta baixa i pis d’un aiguavés (34,32 m²), amb forn i soll (14 m²) i un estable (15,17 m²) situat a l’enfront de la casa, més les parts nombres 1 i 5, de 1.634 m² de superfície. Els germans Matas Pascual s’adjudicaren la part nord de la casa de planta baixa i pis d’un aiguavés (30,69 m²), amb un estable i un petit magatzem contigu al costat oest (17,15 m²), més les parts nombres 2 i 6, de 1.634 m² de superfície (íd., 3a-4a).

Magdalena Pascual Esteva morí el 27 d’agost de 1890 amb testament que havia ordenat el 20 anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills: José, Magdalena i Gabriel Massot Pascual, jornaler. Mitjançant escriptura d’11 de març següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i la porció de Cal Sastre se l’adjudicà Gabriel, qui morí el 8 de gener de 1918 amb testament que havia disposat el 5 anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: José, Antonio, Gabriel, Magdalena i Margarita Massot Ramón, i nomenà hereva universal la seva dona, María Ramón Torres. Mitjançant escriptura de 25 de març de 1918 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou vengueren la propietat a Leocadia Piña Piña per preu de 2.750 pessetes (RP2: 304-terme, 5542-5543-terme, 5909-terme).

Miguel Matas Pascual morí als 43 anys el 13 de març de 1897 amb testament que havia disposat al lloc de la Bonanova el dia anterior davant el notari Rafael Togores Palou, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Miguel, Paula i Rafaela Matas Tomás (†1905), i nomenà hereva la seva dona, Rafaela Tomás Roca, filla de Rafaela Roca Salvá (†1913), la qual morí a Gènova als 42 anys el 17 d’agost de 1901 amb testament que havia ordenat el primer de març anterior davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereves les seves dues filles, Paula i Rafaela, amb substitució a favor de Juan Pons Cabrer per al cas de morir sense successió. Mitjançant escriptura de 15 de juliol de 1916 autoritzada per dit notari Togores, les germanes Francisca i Catalina Matas Pascual, els germans Miguel i Paula Matas Tomás (casada amb Diego Vellán Ramírez), María Tomás Roca (casada amb Francisco Llabrés Pascual) i Juan Pons Cabrer acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i la porció de Cal Sastre se l’adjudicà Miguel Matas Tomás, qui el 7 de març de 1918 davant el mateix notari la vengué a Leocadia Piña Piña per preu de 250 pessetes (RP2, 5549-terme: 1a-3a, 5a).

El 15 de març de 1923 davant el notari José Socías Gradolí, María Pascual Esteva vengué la part nombre 1 de la seva porció de Cal Sastre, que aleshores ocupava una superfície de 680 m², per preu de 350 pessetes a Leocadia Piña Piña. Aquesta morí el 10 d’octubre de 1925 amb testament que havia ordenat el 28 de desembre de 1912 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereu el seu fill Juan Fuster Piña, qui morí el 8 d’octubre de 1932 amb testament que havia disposat el 15 d’octubre de 1929 davant el notari Nicasio Pou Ribas, en què feu hereva la seva dona, Josefa Sabrafén Enseñat, qui mitjançant escriptura de 31 de març de 1933 autoritzada per dit notari Pou, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia quatre porcions procedents de Cal Sastre i la propietat denominada Cal Pastor o Can Toni de Jesús. El 10 de setembre de 1940 davant el mateix notari, Rafael Ramis Mayol (qui actuava en representació de Josefa Sabrafén Enseñat) vengué les quatre porcions procedents de Cal Sastre i la propietat denominada Cal Pastor o Can Toni de Jesús per preu global de 18.500 pessetes a Teresa López Castillo (casada amb Andrés Picó Jover), qui mitjançant escriptura de 14 d’octubre de 1941 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano les vengué pel mateix preu a Teresa Rodón Robusté (casada amb Ramón Balcells Maseras), la qual el 24 de maig de 1943 davant dit notari Pou les vengué per preu de 18.700 pessetes al comerciant Ramón Balet Raurich. Aquest agrupà (1943) les cinc propietats i altres dues peces de terra que adquirí (1943) de Mateo Zaforteza Musoles sota una mateixa finca registral de 13.581 m² que prengué per nom Cal Pastor. Les porcions de Cal Sastre que no s’integraren dins Cal Pastor foren agregades a Son Santiscle (RP2, 5547-terme, 1a-7a; RP2, 22453-terme, 1a).