Son Flor

La propietat se situa al lloc del Vinyet, entre Son Joan, Son Llull, Son Santiscle i els camins dels Reis i de la Vileta. Té l’origen en l’establiment de Son Perelló. Molt probablement, prengué nom de Gabriel Flor, casat amb Francina Mestre, propietària de part de les terres.

Mitjançant escriptures de 6 i 28 de desembre de 1627 autoritzades pel notari Bartomeu Parets, Joan Perelló establí dues peces de terra que sumaven 4 quarterades al seu germà Miquel. El mateix 6 de desembre i davant dit notari vengué a l’hortolà Miquel Mestre una peça de terra d’unes 7 quarterades i 1 quartó que feia partió amb el carreró del Rei, terres de la dona de Salvador Armengol, terres del rafal de Son Bartomeu Joan, terres de Joan Llull i terres de Miquel Perelló de la mateixa procedència (ARM, Not. P-760: f. 212, 388, 390).

Poc després Miquel Perelló establí mitjançant escriptura privada a dit Miquel Mestre part de les terres que havia adquirit del seu germà. Mestre testà el 29 d’octubre de 1634 davant el notari Jaume Pujol i la propietat passà a la seva filla Francina, casada amb Gabriel Flor (ARM, Not. T-532, f. 10v).

Per aquells anys Joan Moll (doctor en drets i advocat perpetu de la Universitat) adquirí part de les terres del rafal antigament denominat Son Perelló: unes cases i terres que adquirí per la cúria del Batle el 3 d’octubre de 1629; terra i vinya amb part de cases i aljub per adjudicació signada al seu favor per la Reial Audiència en provisió de 25 d’octubre de 1632 i escriptura de 5 de desembre de 1640 autoritzada pel notari Joan Mas; 2 quarterades que adquirí de la Cort del Reial Patrimoni el 16 de setembre de 1641; una peça de terra que comprà a Llorenç Flor i a d’altres mitjançant escriptura de 25 de gener de 1642 autoritzada pel notari Nicolau Terrasa i 3 quartons per adjudicació signada al seu favor per la cúria del Batle el 4 de març de 1642 (ARM, ECR-1149, f. 10).

El 27 de juliol de 1656 Joan Moll capbrevà la propietat declarant que feia partió amb el camí de Puigpunyent, terres de Miquel Perelló i de Jaume Planes de la mateixa procedència, el rafal d’Onofra Mir, terres de Joan Llull i el carreró del Rei (íd.).

El 17 de setembre de 1659 davant el notari Josep Mateu, Joan Moll establí la propietat al forner Joan Garau. Aquest testà el 12 de novembre de 1651 davant el mateix notari i nomenà administradora la seva dona, Joana Santandreu, la qual vengué la propietat a Jaume Planes Tries, fill d’Antoni, mitjançant escriptura de 10 de desembre de 1662 autoritzada pel notari Miquel Balle. Aleshores feia partió amb terres de Joan Perelló, el carreró del Rei, terres del comprador i terres de la mateixa procedència (ARM, Not. 1624, f. 308v).

Al seu torn, Jaume Planes Tries adquirí dues propietats procedents de l’antic rafal de Son Perelló mitjançant escriptures autoritzades pel notari Miquel Balle. D’una banda, el 8 de gener de 1659 adquirí del seu parent Jaume Planes una peça de terra amb cases edificades. De l’altra, el 14 d’octubre de 1662 adquirí de Ramon Llull (com a administrador de Joan Perelló) una peça de terra de 3 quarterades (íd., f. 250; ARM, Not. 1609, f. 8).

Els límits de Son Flor i de la part de Son Perelló propietat d’aquesta línia de la família Planes restaren configurats definitivament amb altres dues compres que Jaume Planes Tries efectuà a Joan Perelló mitjançant escriptures autoritzades pel notari Miquel Balle. D’una banda, el 25 d’abril de 1673 adquirí una porció d’1 quarterada. De l’altra, el 14 d’octubre de 1674 comprà una peça de terra de 2 quarterades. D’aquesta manera, Jaume Planes Tries unificà l’antic rafal de Son Perelló excepte una propietat de 3 quarterades que continuà en mans de la família Perelló i que es coneixerà posteriorment com a Son Perelló (ARM, Not. 1620, f. 107; ARM, Not. 1621, f. 224v).

Jaume Planes Tries, «dit de Son Quint», morí el 29 de juny de 1679 amb testament que havia disposat el 25 anterior davant el notari Domingo Balle, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt els seus descendents. El 3 de febrer següent els seus fills Joan i Antoni Planes (com a administradors de l’heretat) capbrevaren la propietat declarant que ocupava una superfície de 19 quarterades i 1 quartó i que comprenia dues cases: una denominada Son Flor, i l’altra, Son Perelló. Era tenguda sots alou propi i estava conobligada amb Son Perelló a 5 sous cens al rei per l’empriu en un aljub que hi havia a la propietat. Endemés, prestava 33 lliures cens a diversos particulars. Feia partió amb el camí de Puigpunyent, el carreró del Rei, el rafal de Son Santiscle (d’Onofra Villalonga Mir), el rafal de Son Bartomeu Joan (també de dita heretat, en alou del convent de Santa Clara), el rafal de Son Llull (de Pere Joan Llull) i terres de Joan Perelló de la mateixa procedència (ARM, ECR-1151, f. 37v).

Els estims de 1685 inventarien conjuntament els rafals de Son Bartomeu Joan, Son Flor i Son Perelló, que aleshores pertanyien als hereus de Jaume Planes Tries i valien 4.000 lliures: «Son Barthomeu Joan, Son Flor y Son Parelló, de hereus de Jaume Planes, quatre mil lliuras» (ARM, D-1253, f. 197).

El primer hereu fideïcomissari fou el seu fill Antoni, denominat «lo Hereuet». Es casà en primeres núpcies amb Caterina Ripoll, de qui nasqué l’hereu, Jaume, i en segones, amb Jerònia Villalonga, amb qui tengué quatre fills: Antoni, Melcion, Jerònia i Caterina. Morí intestat el 18 d’agost de 1727, i el primer de setembre següent Jerònia Villalonga rebé l’inventari dels seus béns. L’heretat comprenia dues botigues i una algorfa a l’arraval de Santa Caterina, una quarterada de terra roquissar al mateix lloc, una peça de terra d’unes 7 quarterades que posteriorment es denominarà la Punta, el Camp del Fortí (18 quarterades) i els rafals contigus de Son Flor i Son Perelló, situats al lloc del Vinyet. Sembla que el testador vivia a les cases d’aquesta darrera propietat (ARM, Not. 3598, f. 182v).

Jaume Planes Ripoll es casà amb Francina Mulet i en foren fills Jaume, casat amb Magdalena Jaume; Antonina, casada amb Damià Salvà; Francina Aina, casada amb Jaume Planes; Caterina, casada amb Miquel Frau, i Joana. Morí viudo el 14 de gener de 1789 amb testament que havia ordenat el 16 de juliol de 1785 davant el notari Pere Josep Bonet, en què després de fer diversos llegats a les seves filles nomenà hereu universal el seu fill Jaume, qui el 26 següent rebé l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia la propietat denominada la Punta (7 quarterades), dues botigues a l’arraval de Santa Caterina, el rafal de Son Perelló (amb unes cases edificades i un hort) i el rafal de Son Flor (on residia el difunt), que ocupava una superfície de 19 quarterades i 3 quartons i estava plantat d’ametlers. De les cases es descriuen l’entrada, la cuina, el rebost, el pastador, la sala, la cambra on morí el difunt, una altra cambra més endins i diverses dependències agràries (ARM, Not. 2172: f. 380, 385).

L’Apeo (1818) inventaria conjuntament Son Flor i la Punta. Tenien un valor de 16.550 lliures i ocupaven una superfície total de 26 quarterades, de les quals 7 eren camp de segona qualitat, i les altres 19, camp de tercera qualitat amb ametlers (ARM, D-1530, f. 148v).

Jaume Planes Mulet es casà amb Joana Aina Rosselló Bestard, de qui no deixà descendència. En sentència de 3 de febrer de 1821 dictada per la Reial Audiència es declarà que el fideïcomís fundat per Jaume Planes Tries al testament que disposà el 25 de juny de 1679 davant el notari Domingo Balle havia de recaure damunt Onofre Tous Planes, fill de Damià i de Francina (ARM, ECR-1161, f. 297v).

Fill d’Onofre Tous Planes fou Damián Tous Salas, casat amb Catalina Santandreu Villalonga (†2-10-1888), el qual morí als 64 anys el 8 de febrer de 1875 amb testament que havia disposat a Son Flor dos dies abans davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què deixà la quantitat de 2.000 lliures en concepte de llegítima a cadascuna de les seves filles, Margarita (†1929) i Catalina, i endemés a la primera mentre fos fadrina l’usdefruit de dues habitacions de la casa de Son Perelló. Nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills mascles: Onofre, Monserrate, Damián (metge) i José, els quals mitjançant escriptura de 9 de maig de 1891 autoritzada pel notari Juan Palou Coll acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Flor, que fou inscrita de la següent manera: 3/4 parts indivises a favor de Monserrate i José i 1/4 part indivisa a favor de Damián, però per indivís amb la seva germana Margarita mentre Monserrate i José no li satisfessin els seus drets legitimaris. Al mateix acte Onofre cedí i traspassà als seus germans Monserrate i José per preu de 10.000 pessetes els seus drets damunt Son Flor i la resta de l’herència paterna. Prèviament Catalina havia cedit (1885) la seva part indivisa als seus germans Onofre i Damián per la quantitat de 2.000 lliures (CNIB, Juan Palou Coll, Any 1891, Semestre 1r, f. 688; RP2, 2643-terme, 4a-6a).

Aleshores Son Flor tenia un valor de 20.700 pessetes i ocupava una superfície d’unes 18 quarterades i mitja. Tenia una casa amb diverses dependències marcada amb el nombre 9 i dues cases més dividides en vuit habitacions situades a Son Perelló marcades amb els nombres 8 a 8-8è. Confrontava al nord amb Son Joan, de Melchor Planes, i establits de Son Llull; al sud, amb el carreró del Rei; a l’est, amb Son Santiscle, i a l’oest, amb el camí de la Vileta i terres de Miguel, Jerónimo i Leonor Perelló, Antonio Pujol i Miguel Bennásar. La propietat estava gravada amb dues hipoteques constituïdes per Damián Tous Salas per a garantir, ço és: una, els 103.200 rals en què havia estat adjudicada a José Arbós Rubí una escrivania de primera instància del partit de Palma, i l’altra, els productes de l’arrendament (finalitzat el 8 de setembre de 1874) que Francisco Truyols li havia signat de la possessió de Son Reus per 9 anys i per la quantitat total de 17.190 lliures (RP2, 2643-terme: 2a-3a, 5a).

El 22 de juliol de 1927 davant el notari José Fernández del Busto, els germans Monserrate, José i Damián Tous Santandreu vengueren al metge Damián Tous Nadal per preu de 500 pessetes una porció de Son Flor de 1.719,25 m² que confrontava al nord amb establits de Son Llull, al sud i a l’est, amb terrenys romanents, i a l’oest, amb el camí de la Vileta (RP2, 13430-terme, 1a).

Monserrate Tous Santandreu morí fadrí el 6 de març de 1931 amb testament que havia ordenat el 27 de maig de 1925 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal propietari el seu germà José, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de novembre següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (RP2, 2643-terme, 7a).

José Tous Santandreu morí fadrí el 27 de gener de 1944 amb testament que havia disposat el 7 de maig anterior davant dit notari Alemany, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva neboda Margarita Mas Tous (qui rebutjà dit dret), i propietari, el seu germà Damián Tous Santandreu, el qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de febrer següent autoritzada pel mateix notari. Al mateix acte Damián Tous Santandreu (†15-3-1944) feu donació de Son Flor al seu fill Damián Tous Nadal, metge (íd., 8a-9a).

Mitjançant escriptura de 22 de maig de 1965 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Damián Tous Nadal vengué a l’intendent mercantil Sebastián Sancho Nebot per preu de 80.000 pessetes una peça de terra de 62.026,65 m² que confrontava al nord amb establits de Son Llull i una propietat del venedor, a l’est i al sud, amb terres romanents, i a l’oest, amb una propietat del venedor, el camí de la Vileta i terres de Miguel i Juan Perelló Planes, José Perelló Vidal, Martín Palmer i successors d’Eleonor Perelló (RP2, 5661-III).

Sebastián Sancho Nebot parcel·là els terrenys. Entre 1965-69 vengué un total de 10.656,49 m² d’ús lucratiu. Segregà 41 trasts que tenien en general una superfície d’entre 200-300 m². Mitjançant escriptura de 5 de novembre de 1969 autoritzada per dit notari Villanueva vengué a Pedro Mas Pons per preu de 65.000 pessetes una peça de terra de 49.020 m² que circumdava els solars ja venuts. Mas continuà el procés d’urbanització. Entre 1969-83 vengué un total de 31.298,94 m² d’ús lucratiu, tot i que la major intensitat es registrà entre 1969-74. Segregà 116 trasts que tenien majoritàriament una superfície d’entre 200-300 m². El barri de Son Flor s’estén entre els camins de la Vileta i dels Reis, el carrer de Josep Estela (abans nombre 421) i Son Llull. El travessen els carrers d’Antoni Villalonga, Bartomeu Cabrer, Catalina Mas, Maria Mayol, Sor Elionor Ortiz, Joaquim Caldentey, Joan Bonnemaison i Francesc Albertí, abans, respectivament, nombres 413, 414, 415, 416, 417, 418, 419 i 420 (RP2: 5661-III, 14395-III).

El 10 de maig de 1969 davant el notari Ignacio Zabala Cabello, Damián Tous Nadal segregà al seu favor una parcel·la de 2.160 m² que feia partió amb el camí de la Vileta, la peça de terra de Sebastián Sancho Nebot, les propietats de Catalina Cañellas i Juan Bordoy Serra i el carrer de la Vega. Hi feu construir una casa botiga i jardí marcada amb el nombre 86 del camí de la Vileta. El 7 de febrer de 1972 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengué la propietat per preu de 305.000 pessetes a Miguel Colom Pons (RP2, 11855-III).

Mitjançant escriptures de primer i 9 de febrer de 1973 autoritzades pel notari Rafael Losada Perujo, Damián Tous Nadal vengué a Magdalena Caldés Pons per preu global de 40.000 pessetes una parcel·la de 1.490,6 m² procedent de Son Perelló i una parcel·la de 20.704,65 m² procedent de Son Flor. La primera confrontava amb el carrer nombre 413, la propietat denominada Cal Cotxer, les propietats dels germans Perelló, de Jaime Mir i de Catalina Mora i terres de Son Flor. La segona, amb terres romanents de Son Flor, corrals i dependències per al ramat de Son Perelló, el camí de la Vileta, el camí dels Reis i la peça de terra de Sebastián Sancho Nebot (RP2: 23604-III, 24949-III).

Damián Tous Nadal morí a Palma el 2 d’abril de 1973 amb testament que havia ordenat el 24 de març de 1971 davant el notari Rafael Losada Perujo, en què entre altres coses deixà a Catalina Gelabert Capó (†1987) el dret estatge a Son Flor. Nomenà hereva universal la seva dona, María Calafell Camps, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de juny següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia les cases i una peça de terra de 36.147,75 m² (RP2, 25231-III, 1a).

El 12 de maig de 1994 davant el notari Miguel Tomás Sorell, María Calafell Camps vengué a l’entitat Land Mar SL una peça de terra de 26.102 m² que comprenia les cases i confrontava amb el carrer nombre 421, Son Joan i establits de Son Llull. Mitjançant escriptura de primer de desembre de 1994 autoritzada pel notari Gonzalo López Fando Raynaud, Land Mar SL cedí i transferí la propietat a l’Ajuntament de Palma en compliment de l’acord adoptat en sessió plenària celebrada el 29 de setembre anterior. La parcel·la fou taxada en 184.488.318 pessetes i es pagà mitjançant l’abonament de 100 milions de pessetes i la cessió d’un solar de propietat municipal situat a Son Cigala (RP2, 37959-VI, 1a-3a).

El primer de març de 1995 davant el notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, María Calafell Camps vengué a Land Mar SL dues peces de terra de 14.000 m² i 6.000 m² que confrontaven amb el camí dels Reis, Son Joan i Son Santiscle (RP2: 39744-VI, 37958-VI).

---

Finalment, cal esmentar les terres que adquirí Magdalena Caldés Pons. Ja hem vist abans que el 1973 comprà a Damián Tous Nadal una parcel·la de 1.490,6 m² procedent de Son Perelló i una de 20.704,65 m² de Son Flor.

El 20 de novembre de 1981 davant el notari Raimundo Clar Garau adquirí del matrimoni Damián Tous Comas i Magdalena Moyá Borrás per preu d’1.120.000 pessetes una parcel·la de terreny de 934,78 m² integrada pels trasts nombres 177, 178, 179 i 181 de la urbanització de Son Flor que els venedors havien comprat (1974) a Pedro Mas Pons (RP2: 29251-III, 26427-VI).

Mitjançant escriptura de primer de març de 1995 autoritzada pel notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, Magdalena Caldés Pons vengué a l’entitat Land Mar SL tres parcel·les de 934,78 m², 466,89 m² i 15.209 m² que confrontaven amb el carrer nombre 413, el camí dels Reis i terres romanents de Son Flor. Land Mar SL agrupà sota una mateixa finca registral aquestes parcel·les i una altra de 6.000 m² que adquirí de María Calafell Camps al mateix acte i formà una porció de 22.610,67 m² que confrontava amb el camí dels Reis i els carrers nombres 413, 414 i 420. El mateix dia i davant el mateix notari la vengué a l’entitat Vindova SL. Aquesta propietat i una altra de l’Ajuntament de Palma passaren a integrar el projecte de compensació de la unitat de gestió II del PEPRI de Son Flor, aprovat pel Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el 26 d’octubre de 1995 i protocol·litzat l’11 de desembre següent davant el notari Miguel Tomás Sorell, en aplicació del qual es formaren 21 parcel·les de sòl urbà lucratiu i dues de sòl urbà no lucratiu destinades a parc urbà i xarxa viària que foren adjudicades, respectivament, a Vindova SL i a l’Ajuntament (RP2: 26427-VI, 39718-VI, 39908-39909-VI, 41660-VI).

Mitjançant escriptura de 23 d’octubre de 1995 autoritzada per dit notari Tomás, Land Mar SL vengué la parcel·la romanent de 14.000 m² a Rafael Llabrés Juan i a María Dolores Ripoll Sánchez. Segons recent midament ocupava una superfície de 19.425 m² i confrontava al nord amb terres romanents i Son Joan; al sud, amb el camí dels Reis; a l’est, amb Son Santiscle, i a l’oest, amb terres romanents que comprenien les cases de Son Flor. Segons l’escriptura que l’entitat INTOSO SA atorgà el 18 de setembre de 2018 davant el notari Antonio Roca Arañó, la propietat ocupava una superfície de 20.518 m² (RP2, 37958-VI).

Mitjançant escriptura de 9 de febrer de 1998 autoritzada pel notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, Magdalena Caldés Pons vengué una porció de 199,47 m² procedent de Son Flor i una porció de 1.023,71 m² procedent de Son Perelló a l’entitat Balear de Tasaciones SA, que les agrupà formant una parcel·la de 1.223,18 m² que confrontava amb el carrer nombre 413, el camí dels Reis, Cal Cotxer i propietats procedents de Son Perelló. El 10 d’agost de 1999 davant el notari Miguel Mulet Ferragut la vengué a l’entitat Instituto Balear de Infertilidad Laboratorios SL, la qual hi feu construir (2003-04) una clínica de reproducció assistida i fertilitat (RP2: 39717-VI, 48372-VI).