Can Toni

La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i confronta amb el rafal de Cals Enagistes. Tal volta prengué nom d’Antonio Barceló Arbós.

El 28 d’abril de 1862 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el matrimoni Antonio Barceló Arbós (fill de Joan i de Margalida) i Juana Ana Simó Colomar (filla de Sebastià i de Magdalena) adquirí de Bernardo Roca Pascual per preu de 180 lliures el trast nombre 7, de 169 destres, que confrontava amb terres de Matías Sampol, el rafal de Cals Enagistes i un camí sender. Prestava 2 lliures 10 sous 8 diners cens al for de 3% el 8 de setembre a Juan Villalonga Jordá (RP2, 1561-terme, 1a).

Antonio Barceló Arbós i Juana Ana Simó Colomar vengueren la propietat per preu de 240 lliures al jornaler puigpunyentí Bartolomé Garau Mas, fill d’Onofre i de Margalida (íd., 10a).

Bartolomé Garau Mas es casà en primeres núpcies amb Catalina Borrás Borrás (†27-5-1880) i en foren fills Onofre, Pedro José, Margarita (casada amb Jaime Mir Gelabert), Bartolomé i Bernardo Garau Borrás. En segones núpcies es casà amb Juana Ana Ripoll Vives i en foren fills Antonio i José Garau Ripoll. Morí sense testar el 25 de gener de 1890, i en providència de 24 de maig següent dictada per José Escolano de la Peña, jutge de primera instància de Palma, davant l’escrivà Sebastián Gazá en foren declarats hereus legals els seus fills. Mitjançant escriptura de 5 de gener de 1895 autoritzada pel notari José Alcover Maspons acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Pedro José. Segons aquest document, la finca es denominava Can Toni (íd., 11a-12a).

El 19 de febrer de 1895 davant dit notari Alcover, Pedro José Garau Borrás vengué la propietat per preu de 600 pessetes al jornaler Mateo Pou Alorda, qui la vengué a Tomás Colombás Vidal per preu de 1.225 pessetes mitjançant escriptura de 2 de maig de 1900 autoritzada pel mateix notari (íd., 13a-14a).

El 30 de març de 1929 davant el notari José Socías Gradolí, Tomás Colombás Vidal la vengué per preu de 500 pessetes a Melchor Pascual Terrasa, fill de Francisco Pascual Calafell (†6-1-1931) i d’Esperanza Terrasa Bernat (†9-3-1930), qui morí el 7 de març de 1951 amb testament que havia disposat el 3 d’agost de 1921 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva la seva dona, Lorenza Cerdá Picornell, amb la condició que si moria sense descendència (com així ocorregué) havia de deixar la meitat dels béns als germans del difunt Antonio (†21-9-1951) i Juan Pascual Terrasa (†1-8-1947), i l’altra meitat, als germans de la viuda Guillermo (veïnat d’Esporles), Antonia (†17-5-1962) i Catalina Cerdá Picornell (íd., 28a-29a).

Lorenza Cerdá Picornell morí el primer de juny de 1964 amb testament que havia ordenat el 6 de març de 1952 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereves les seves nebodes Catalina i Antonia Serra Cerdá, filles d’Antonia Cerdá Picornell. Els béns hereditaris foren acceptats per Dolores Gallardo Serra (filla d’Antonia Serra Cerdá i del mecànic electricista Juan Gallardo Palacios), Francisco (radiotelegrafista) i Esperanza Pascual Sabater (fills d’Antonio Pascual Terrasa), Francisco i Esperanza Pascual Beltrán (fills de Juan Pascual Terrasa) i Catalina Serra Cerdá (filla d’Antonia Cerdá Picornell) mitjançant escriptura de 30 de desembre següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (íd., 30a).

El 16 de març de 1967 davant dit notari Villanueva vengueren Can Toni, Cals Enagistes (1 quarterada) i una altra propietat per preu global de 25.000 pessetes a l’agricultor Melchor Picornell Rosselló (íd., 31a).