La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i confronta amb el torrent de la Riera. Segons el Diccionari Alcover-Moll, una rota és un tros de terra que era garriga i ha estat sembrada.
El 22 de gener de 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Antonio Llabrés Terrasa adquirí de José Quint Zaforteza Togores una peça de terra d’1 quarterada i 80 destres d’oliverar i garroverar que confrontava amb un camí d’establidors i terres de Gabriel Coll, Francisco Martorell, Melchor Planas i Jaume Castelló. S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures 15 sous (ARM, Not. O-438, f. 22).
Antonio Llabrés Terrasa morí viudo el 8 de febrer de 1891 amb testament que havia disposat el 15 de juny de 1889 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereus els seus fills: Francisco, José, Antonio, Magdalena, Miguel i Catalina Llabrés Ribas. Mitjançant escriptura de 8 de desembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es repartiren els béns de l’herència. Aquesta propietat se l’adjudicaren els germans Antonio i Francisco a raó de 240 destres perhom. Aquest document és el primer que la denomina la Rota Vella. Aleshores l’íntegra propietat confrontava al nord amb terres d’hereus de Jaume Castelló i terres d’hereus de Melchor Planas; al sud, amb terres de Martina Coll Santandreu; a l’est, amb terres de Francisco Martorell, i a l’oest, amb el torrent de la Riera mitjançant un camí d’establidors (RP2, 5966-terme, 1a).
Antonio Llabrés Ribas, conrador, morí als 57 anys l’11 de setembre de 1903 amb testament que havia disposat a la vila d’Establiments el dia anterior davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonia Gil Terrasa (†20-1-1946), jornalera, i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Antonio i Margarita Llabrés Gil, jornalers, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
Margarita Llabrés Gil morí viuda el 25 de novembre de 1950 amb testament que havia ordenat el 13 de setembre de 1946 davant el notari José Vidal Busquets, en què nomenà hereus en parts iguals els seus dos únics fills: Juan (mestre nacional, veïnat de Felanitx) i Antonio Gil Llabrés. Antonio Llabrés Gil morí fadrí el 5 de febrer de 1951 amb testament que havia disposat el mateix dia que la seva germana, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus en parts iguals els seus dos nebots, els dessusdits Juan i Antonio Gil Llabrés. Mitjançant escriptura de 19 de setembre de 1955 autoritzada pel notari de Felanitx Francisco de Sales Garau Alzina es dividiren els béns de les herències i aquesta porció de la Rota Vella, de 240 destres, se l’adjudicà Antonio (íd., 13a).
Francisco Llabrés Ribas, viudo en primeres núpcies d’Antonia Nadal Tomás i casat al temps de la seva mort amb María Sabater Vaquer, veïnat d’Establiments, morí el 19 d’agost de 1909 amb testament que havia ordenat el 28 de febrer de 1908 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereves usufructuàries la seva dona, María Sabater Vaquer, i les filles nascudes d’aquest matrimoni: Margarita i Catalina Llabrés Sabater. Instituí en la porció llegítima els fills nascuts del primer matrimoni: Antonio, Guillermo i Francisco Llabrés Nadal. De la resta de béns nomenà hereves universals propietàries les dessusdites Margarita i Catalina Llabrés Sabater. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de febrer de 1910 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. El 15 d’octubre següent davant el mateix notari es dividiren els béns de l’herència i aquesta porció de la Rota Vella, de 240 destres, se l’adjudicà Francisco (RP2, 5967-terme, 2a-3a).
Francisco Llabrés Nadal morí el 2 de març de 1956 amb testament que havia disposat el 25 de maig de 1928 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Vaquer Ribas (†29-5-1949), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Juan (†15-1-1952) i Francisco Llabrés Vaquer, comerciant (íd., 13a).
El primer de febrer de 1962 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Francisco Llabrés Vaquer vengué la propietat per preu de 28.000 pessetes al matrimoni Miguel Jaume Garí i Margarita Marí Juan. Al mateix acte es quitaren l’alou i el cens reservatiu de 6 lliures 15 sous que gravaven la propietat mitjançant el pagament de 2.243 pessetes amb 32 cèntims a José Quint Zaforteza Amat, ço és, 1.493 pessetes amb 32 cèntims per l’alou i 750 pessetes pel capital del cens (íd., 14a-15a).
El terme de Palma 