Ca l’Amo en Bernat
La propietat procedeix de la porció de 56 quarterades de Son Anglada que Bernardo Roca Pascual adquirí (1854) de José Quint Zaforteza Togores. Confronta amb el Galambre. Segons el Diccionari Alcover-Moll, una rota és un tros de terra que era garriga i ha estat sembrada.
El 27 de març de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Bernardo Roca Pascual establí al conrador Antonio Llabrés Terrasa una peça de terra d’1 quarterada que confrontava al nord amb terres romanents al venedor; al sud, amb terres de Luis Armajach; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terres de Francisco de Sales Aguiló. El preu fou de 350 lliures i l’obligació de prestar 6 lliures cens de nombre de 105 lliures 19 sous 9 diners cens el 8 de setembre als germans Villalonga Jordá o als seus successors (RP2, 1333-terme, 1a).
Antonio Llabrés Terrasa morí viudo el 8 de febrer de 1891 amb testament que havia disposat el 15 de juny de 1889 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereus els seus fills: Francisco, José, Antonio, Magdalena, Miguel i Catalina Llabrés Ribas. Mitjançant escriptura de 8 de desembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es repartiren els béns de l’herència. Aquesta propietat se l’adjudicaren les germanes Magdalena i Catalina a raó de mitja quarterada perhom. Aquest document és el primer que la denomina la Rota Nova. Aleshores l’íntegra propietat confrontava al nord amb terres de Magdalena Ordinas, i a l’oest, amb terres de Miguel Quintana Palmer (íd., 6a).
Magdalena Llabrés Ribas morí el 20 de setembre de 1929 amb testament que havia ordenat el 2 d’agost de 1928 davant el notari José Fernández del Busto, en què nomenà hereves en parts iguals les seves dues filles: María Antonia i Margarita Cabrer Llabrés, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de novembre següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (RP2, 1333-terme, 19a).
El 28 de juny de 1946 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, María Antonia Cabrer Llabrés donà la seva meitat indivisa de la propietat a la seva filla Margarita Serra Cabrer, qui al mateix acte adquirí per preu de 500 pessetes la meitat indivisa de la seva tia Margarita Cabrer Llabrés (íd., 20a-21a).
Catalina Llabrés Ribas morí viuda als 64 anys el 30 de gener de 1928 amb testament que havia disposat el 10 d’agost de 1921 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu universal el seu pubil, Miguel Ramón Llabrés, qui vengué la propietat a Gregorio Serra Martorell per preu de 500 pessetes mitjançant escriptura de 12 de març de 1930 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (RP2, 5968-terme, 13a-14a).
Gregorio Serra Martorell morí sense testar el 10 de novembre de 1940. En acte de 29 de gener següent dictat per José Bernal Algara, jutge de primera instància nombre 1 de Palma, davant el secretari Gonzalo Fernández Espinar en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Margarita, Salvador i Magdalena Serra Cabrer, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, María Antonia Cabrer Llabrés. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de març següent autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas (íd., 15a).
El 28 de juny de 1946 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, els germans Serra Cabrer es dividiren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Margarita. Segons aquest document, la finca es denominava Ca l’Amo en Bernat, abans la Rota Nova. Confrontava al sud amb l’altra porció de la Rota Nova, que també era propietat de l’adjudicatària (íd., 16a).
El terme de Palma 