Cal Sedasser, la Sínia
La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa entre el torrent de la Riera i la costa de Ca na Verda. Desconeixem l’origen dels topònims.
El 14 de desembre de 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Pablo Balaguer Mateu, conrador, fill de Francesc i d’Antonina, adquirí de José Quint Zaforteza Togores una peça de terra de 2 quarterades, 2 quartons i 85 destres que confrontava amb el torrent de la Riera, terres romanents i un camí carreter que des de la possessió de Son Anglada passava per devora la paret d’establidors de 1838 i anava al camí reial. El preu fou de 1.193 lliures, ço és, 660 lliures d’entrada i damunt les 533 lliures 6 sous restants es creà un cens reservatiu de 16 lliures al for de 3% pagador el 8 de setembre (ARM, Not. O-437, f. 367; RP2, 301-PG, 1a).
Mitjançant escriptura de 12 de maig de 1880 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, Pablo Balaguer Mateu vengué a la jornalera Magdalena Ordinas Lladó per preu de 3.321 pessetes amb 80 cèntims una peça de terra d’1 quarterada i 1 quartó que confrontava al nord amb terra romanent al venedor; al sud, amb terra de Rafael Jaume, de So na Pau, terra de Melchor Planas i terra de Jaume Castelló, Ros, contigua al torrent de la Riera (RP2, 3734-terme, 1a).
Pablo Balaguer Mateu morí viudo el 7 de desembre de 1894 amb testament que havia disposat el 25 d’abril de 1893 davant el notari José Socías Gradolí, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Catalina (†13-3-1896), Jaime, Gabriel, Juan, Bartolomé, Antonia i Francisca Balaguer Salas i nomenà hereu el seu altre fill, Pablo Balaguer Salas. Mitjançant escriptures de 12 de març i 15 d’octubre de 1896 autoritzades pel mateix notari, els germans Balaguer Salas es dividiren la propietat «con arreglo a la costumbre de Mallorca» en porcions de 1.564 m² cadascuna. Aleshores l’íntegra propietat ocupava una superfície de 9.389 m² de terra camp ametlerar i figueral i s’anomenava Cal Sedasser, abans la Roca o la Rota. Confrontava al nord i a l’est amb la costa de Ca na Verda; al sud, amb terra de Margarita Ordinas, i a l’oest, amb el torrent de la Riera (RP2, 301-PG: 1a, 4a, 11a-12a).
Bartolomé Balaguer Salas es casà en primeres núpcies amb Magdalena Alorda Enseñat i en foren fills Pedro (xòfer, veïnat de Madrid, casat amb Rosa Oliver González), Pablo, Francisco (xòfer) i Bartolomé Balaguer Alorda. En segones núpcies es casà amb Pedrona Oliver Pons. Morí el 3 d’agost de 1942 amb testament que havia disposat el 3 de juliol de 1941 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus tres fills Pedro, Pablo i Francisco Balaguer Alorda i la seva neta Magdalena María Balaguer Picó (veïnada de París, casada amb Charley Dubús), filla del difunt Bartolomé Balaguer Alorda. Destinà a Pablo una casa i corral situada a Establiments; a Francisco, Cal Sedasser, i als tres fills i a la neta, la resta de béns en parts iguals. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 26 de gener següent autoritzada pel mateix notari. Segons recent midament, la propietat ocupava una superfície de 2.070 m² (RP2, 301-PG, 16a).
Francisco Balaguer Alorda morí sense testar el 13 de febrer de 1959. En acte d’11 d’abril següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en foren declarats hereus en parts iguals els seus dos fills: Magdalena i Bartolomé Balaguer Roca (xòfer), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Margarita Roca Lladó. Consta de l’escriptura de 10 de setembre de 1964 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (íd., 17a).
Mitjançant escriptura de 3 de desembre de 1975 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Magdalena i Bartolomé Balaguer Roca vengueren Cal Sedasser per preu de 30.000 pessetes al portuari Ignacio Martínez Pérez. Al mateix acte es quità l’alou que gravava la propietat després que els germans Balaguer Roca pagassin a María Olives Olives i als seus fills la quantitat de 2.000 pessetes (RP2, 40370-III: 1a, 4a).
El 31 de març de 1982 davant el notari Bartolomé Torres Serra, Ignacio Martínez Pérez la vengué per preu de 800.000 pessetes al matrimoni Pedro Santandreu Oliver (†5-6-1988) i Jerónima Pol Frau (†9-11-1984), portera. Segons aquest document, la propietat comprenia una casa amb jardí de 25 m² (íd., 5a).
Juan Balaguer Salas morí sense testar el 2 de març de 1913. En acte de 5 de juliol de 1943 dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Francisca (casada amb Guillermo Ramón Tomás), Catalina (casada amb Jaime Gil Balaguer), Antonia, María (casada amb Jaime Gamundí Rosselló) i Pablo Balaguer Sabater, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Antonia Sabater Vaquer. Mitjançant escriptura de 21 d’octubre següent autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí es dividiren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Pablo (RP2, 6836-terme, 4a).
Antonia Balaguer Salas morí viuda als 71 anys el 29 de novembre de 1917 amb testament que havia ordenat el 4 de desembre de 1914 davant el notari José Llambías Llompart, en què nomenà hereva universal la seva pubila, Margarita Tomás Balaguer, casada amb el jornaler Guillermo Cañellas Riutort, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de febrer següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (RP2, 6837-terme, 3a).
El 13 de setembre de 1947 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, Margarita Tomás Balaguer vengué la propietat per preu de 1.465 pessetes al seu cosí Pablo Balaguer Sabater, qui l’agrupà amb la peça de terra de la mateixa procedència que heretà de son pare, amb la qual confrontava pel sud (íd., 5a; RP2, 39234-III, 1a).
Gabriel Balaguer Salas s’adjudicà una peça de terra de 1.564 m² que confrontava al nord amb la porció de Jaime Balaguer Salas; al sud, amb la porció d’Antonia Balaguer Salas; a l’est, amb un camí que des de Son Anglada anava a la Punta, i a l’oest, amb el torrent de la Riera (RP2, 6838-terme, 1a).
Jaime Balaguer Salas morí viudo el 12 de gener de 1943 amb testament que havia disposat l’11 de febrer de 1921 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Artigues Niell (†14-1-1926), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Pablo (jornaler) i Miguel Balaguer Artigues (garriguer, veïnat de Calvià). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de febrer següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano i la propietat se l’adjudicà Miguel (RP2, 6839-terme, 4a).
Miguel Balaguer Artigues morí el 24 de febrer de 1970 amb testament que havia ordenat el 19 de desembre de 1966 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Salamanca Bauzá, i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Jaime (xòfer) i Magdalena Balaguer Salamanca. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 d’agost següent autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Magdalena (íd., 5a).
Francisca Balaguer Salas morí el 9 de setembre de 1954 amb testament que havia disposat el 25 de febrer de 1933 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Onofre Vaquer Cabrer (†3-8-1936), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Antonio (conrador), Pablo (tramvier), María (†14-9-1945), Francisca (casada amb Jaime Munar Arrom), Catalina (casada amb Bartolomé Roig Picornell) i Ana Vaquer Balaguer (casada amb Pablo Balaguer Serra). Mitjançant escriptura de 26 de maig següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada es dividiren els béns de les herències materna i paterna i aquesta propietat se l’adjudicà Ana (RP2, 6840-terme, 4a).
El 10 de febrer de 1972 davant dit notari Chacártegui, Ana Vaquer Balaguer manifestà que damunt la propietat havia fet construir una casa de planta baixa d’uns 90 m² (íd., 5a).
El 14 d’abril de 1885 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Magdalena Ordinas Lladó vengué la propietat per preu de 2.666 pessetes al taverner Jaime Alorda Mateu (RP2, 3734-terme, 4a).
Jaime Alorda Mateu, viudo en primeres núpcies d’Antonia Ana Pons Balle i en segones de María Colom Vidal, morí el 16 de setembre de 1897 amb testament que havia disposat a Son Anglada l’11 de novembre anterior davant dit notari Font, en què nomenà hereves universals propietàries en parts iguals la seva filla Magdalena Alorda Pons i les seves netes Margarita i Antonia Ana Alorda Vidal. Mitjançant escriptura de 9 de setembre següent autoritzada pel mateix notari es dividiren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Magdalena Alorda Pons (íd., 6a-7a).
El 18 d’octubre de 1932 davant el notari Antonio Rosselló Gómez, Magdalena Alorda Pons la donà al seu fill Jaime Crespí Alorda. Aleshores la propietat es denominava la Sínia (íd., 10a).
Jaime Crespí Alorda, negociant, morí a Châteaurenard (França) el 17 d’agost de 1950 amb testament que havia ordenat el 4 anterior davant el notari de dita localitat Aman Tardieu, en què nomenà hereva la seva dona, Antonia Bisbal Vicens, qui vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes al matrimoni Pablo Balaguer Sabater i Manuela Tomás Reus (†26-7-1972) mitjançant escriptura de 25 de novembre de 1959 autoritzada pel notari José Masot Novell (íd., 11a-12a).
El terme de Palma 