Cal Forner

La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa al nombre 43 del carrer de Joan Mascaró i Fornés. Es formà mitjançant la unió de dues peces de terra que adquirí el forner Pere Antoni Marroig Gamundí, de l’ofici del qual prengué nom.

La primera l’adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda i del seu fill Tomàs Quint Zaforteza Dameto mitjançant escriptura de 17 de novembre de 1839 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà. Consistia en una peça de terra de 6 quarterades que confrontava amb el camí reial d’Esporles, Belldeport i terres de Son Anglada. Es pagà un preu d’entrada de 1.200 lliures i s’imposà un cens reservatiu de 36 lliures redimible al for de 3% pagador el primer de gener. Els venedors es reservaren l’alou (RP2, 241-terme, 1a).

La segona l’adquirí de José Quint Zaforteza Togores mitjançant escriptura de 7 de juny de 1854 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner. Consistia en la peça de terra denominada la Vinyassa, d’11 quarterades i mig quartó de superfície, la qual era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu de Mallorca i estava obligada a la prestació d’un cens alodial de 5 sous. Confrontava amb Belldeport, el torrent de la Riera, Son Anglada, terres del comprador i terres de Joan Coll, Jaume Castelló, Jaume Suñer, Salí, i Bernardo Roca. El preu fou de 3.916 lliures 12 sous 6 diners, ço és, entrada de 1.716 lliures 12 sous 6 diners i damunt les 2.200 lliures restants es creà un cens reservatiu de 66 lliures al for de 3% pagador el 8 de setembre (íd.).

Pere Antoni Marroig Gamundí, forner, fill d’Antoni i de Caterina, morí sense testar el 21 d’octubre de 1866. En providència d’11 d’abril següent dictada pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Ciriaco Pérez de Larriba davant l’escrivà Pedro Gazá en fou declarat únic i universal hereu el seu fill Antonio Marroig Bonet, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 d’agost de 1868 autoritzada pel notari Juan Palou Coll. Aleshores la propietat es denominava Cal Forner, ocupava una superfície de 17 quarterades i mig quartó, estava tancada de paret i comprenia ametlerar, hort, quatre aljubs, safareig, sínia i cases rústiques i urbanes marcades amb el nombre 5 del quarter 8è de la zona 3a. Confrontava al nord amb el Collet, de successors d’Antoni Coll Muntaner, i terres de Bernardo Roca; al sud, amb Belldeport; a l’est, amb la carretera d’Establiments, terres de dits successors, terres de Jaume Castelló i Can Salí, i a l’oest, amb el torrent de la Riera (íd.: 1a, 3a).

Mitjançant escriptura de 10 d’octubre de 1884 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, el cens alodial de 5 sous pagador al bisbe i capítol de la Seu de Mallorca (i que s’havia apropiat l’Estat) fou quitat després que Antonio Marroig Bonet pagàs 8 pessetes amb 33 cèntims pel capital de dit cens al for de 10% (íd., 9a).

Antonio Marroig Bonet acumulà deutes amb Gabriel Rosselló Arrom per valor de 19.930 pessetes amb 79 cèntims. Teodora Bernad Jordá, viuda i hereva usufructuària del creditor, sol·licità l’embargament de béns. La propietat fou posada a la venda en pública subhasta el 20 de març de 1889 per preu de 80.000 pessetes, però restà deserta. El 20 de juliol següent es tragué novament per preu de 60.000 pessetes, però també restà deserta. Aleshores Teodora en demanà l’adjudicació per 40.000 pessetes. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 31 de gener de 1890 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd., 10a).

Teodora Bernad Jordá morí viuda el 22 de gener de 1905 amb testament que havia ordenat el 19 de setembre de 1903 davant dit notari Font, en què nomenà hereves universals amb designació de béns la seva filla Paula Rosselló Bernad (casada amb José Ramis de Ayreflor Gálvez) i la seva neta Teodora Ramis Rosselló, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 de juny següent autoritzada pel mateix notari. Una altra filla de la difunta era Juana María Rosselló Bernad, qui morí fadrina als 22 anys el 3 d’abril de 1899 (íd., 12a-13a).

Paula Rosselló Bernad morí el 19 de desembre de 1935 amb testament que havia disposat el 22 de gener de 1931 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: María Regina, José, Teodora, Emilia, María de la Asunción, Juana i Guillermo Ramis de Ayreflor Rosselló (†12-10-1973), casat amb María de los Dolores Cardell Mir (†15-7-1996). Acceptaren i es dividiren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de juliol de 1939 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano i la propietat se l’adjudicà Guillermo. Aquest també heretà la propietat confrontant denominada el Collet (íd., 14a).

Segons el cadastre, Cal Forner està dividida (2025) en dues porcions. D’una banda, la parcel·la 225 del polígon 8, que ocupa una superfície de 6.644 m² i comprèn les cases. De l’altra, la parcel·la 199 del mateix polígon, que ocupa una superfície de 120.886 m².