Can Angelí

Son Príam Villalonga

La propietat se situa a prop del monestir de la Real, entre el camí dels Reis, Can Dalmau, Ca l’Ardiaca, el carrer de Joan Mascaró i Fornés i el torrent de la Riera. Prengué nom de Joan Príam Villalonga Puigdorfila, qui en fou propietari a la primera meitat del segle XVI. Desconeixem l’origen de l’altra denominació.

Les primeres notícies que en tenim són de l’any 1518, quan Joan Príam Villalonga Puigdorfila capbrevà la propietat declarant que es tractava d’una vinya amb un camp contigu tenguda sots alou propi. Feia partió amb el camí d’Esporles, el carreró del Rei, el torrent de la Riera i la vinya de Joan Palou (ARM, ECR-1083, f. 13).

Joan Príam Villalonga Puigdorfila (1460-1537) es casà (1482) amb Prudència Martí Villalonga (†1542) i en foren fills Pere, coper de Ferran el Catòlic, casat en primeres núpcies (1511) amb Constança Burgues Unís, i en segones (1517), amb Francina Pachs Desmàs; Gaspar (†1558), doctor en drets, casat (1530) amb Margarita Net Santacília; Lluís (†1551), doctor en ambdós drets, canonge i ardiaca de la Seu; Francesc (†1558), casat (1532) amb Anna Desclapés; Anna, monja del convent del Puig de Pollença; Elisabet, casada en primeres núpcies amb Carles Desbach, i en segones, amb Pere Bernat Sala, i Joana, casada en primeres núpcies amb Pere Joan Sant Joan, i en segones, amb Pere Abrí Descallar (Pérez i Planas, 2000: 227).

Joan Príam Villalonga Puigdorfila testà el 28 de desembre de 1537 davant el notari Pere Antich i nomenà hereus els seus fills Francesc i Gaspar, els quals mitjançant escriptura de 8 d’abril de 1551 autoritzada pel notari Perot Genovard establiren la propietat a Pere Joan Espanyol amb el casal i la vaixella vinària. Era tenguda en alou propi (comprès en l’establiment) i feia partió amb el camí d’Esporles, la vinya de mossèn Palou, el torrent de la Riera i un camí que sortia del d’Esporles. S’imposà un cens reservatiu de 24 lliures (ARM, Not. 6379, f. 24).

El 9 d’abril de 1554 davant el notari Pere Domenge, Pere Joan Espanyol i la seva dona, Coloma, l’establiren al conrador petrer Guillem Roca, qui mitjançant escriptura de 12 de novembre de 1561 autoritzada pel notari Bernat Pujol feu donació fideïcomissària al seu fill Joan en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Caterina Roig Oliva (ARM, ECR-1154, f. 14).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal valorat en 1.000 lliures que pertanyia al conrador Joan Roca: «Lo rafal de Joan Rocha, conrador, mil liures» (ARM, D-1251, f. 147).

Joan Roca testà el 14 de març de 1608 davant el notari Antoni Mora i deixà la llegítima al seu fill Joan. Anteriorment, mitjançant escriptura de 10 de desembre de 1590 autoritzada pel notari Josep Balle, Joan Roca havia fet donació de la propietat al seu fill Guillem. Aquest es casà amb Pereta Ensenyat i en fou fill Miquel, conrador, qui testà el 27 de desembre de 1639 davant el notari Jeroni Catany i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Angelina Terrasa, i propietari, el seu fill Sebastià. El 2 de març de 1640 la viuda rebé l’inventari de béns del difunt, que només comprenia aquesta propietat, descrita com un rafal «de tenor de set fins en vuit quarterades de terra» amb unes cases edificades situat al camí d’Esporles, davant el monestir de la Real. Feia partió, entre d’altres, amb un «camí que travessa ques diu carreró del Rey y per lo qual se va en el Vinyet». Aleshores la propietat estava sembrada d’ordi (3 quarterades), xeixa (2 quarterades), faves (mitja quarterada) i lli (ARM, ECR-1149, f. 144v; ARM, Not. R-834, f. 3).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en un rafal, pertanyia a Sebastià Roca i valia 1.600 lliures: «Lo rafal de Sebastià Roca, mil y sis-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 199).

Sebastià Roca Terrasa es casà amb Margarita Garcias i en foren fills Àngela, casada amb Melcion Planes; Miquel, casat amb Joana Verd, i Joan Roca Garcias, prevere. Al testament que disposà el 3 de juny de 1685 davant el notari Guillem Poderós nomenà hereva universal la seva dona, qui capbrevà (1692) la propietat declarant que es tractava d’un rafal (abans vinya) que feia partió amb el camí que anava al monestir de la Real, el camí públic del Rei, el torrent de la Riera i terra (abans vinya) d’Antoni Verí (abans de Jaume Palou) (ARM, ECR-1151, f. 267v).

Jaume Planes Roca, fill de Melcion i d’Àngela, interposà demanda contra Joana Verd, viuda de Miquel Roca, sobre la successió al fideïcomís fundat per Guillem Roca. Es dictaren diverses sentències al seu favor: una d’11 de gener de 1731 dictada pel batle major del corregiment, confirmada en una altra de 19 de febrer de 1745, més una altra en grau d’apel·lació davant el mateix tribunal de 21 d’octubre de 1748 i algunes altres més. Finalment, en provisió de 18 de gener de 1782 Jaume Planes Roca fou possessionat de la propietat (ARM, ECR-1156, f. 154).

Durant el període que durà el litigi, la propietat estigué en mans de Miquel Roca i dels seus hereus, com així ho demostra la capbrevació que en feu Bartomeu Roca (descendent d’aquell) el 1767, en què declarà que feia partió amb el camí de la Real, el camí del Rei, el torrent de la Riera i terres del marquès de Vivot que antigament eren d’Antoni Verí (ARM, ECR-1154, f. 14).

Jaume Planes Roca morí el primer d’agost de 1784 amb testament que havia ordenat el 2 de desembre de 1774 davant el notari Joan Nicolau Clar, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Melcion Planes Oliver, teixidor de lli. Aquest morí el 12 de març de 1803 amb testament que havia disposat el 4 anterior davant el notari Bernat Nadal, en què feu hereus els seus fills Miquel, prevere, i Jaume Planes Trobat, teixidor de lli, nascuts del seu matrimoni amb Margalida Trobat. Mitjançant escriptura d’11 de juliol següent autoritzada per dit notari Nadal, els germans Planes Trobat reberen l’inventari de béns del difunt, que consistien en les cases majors, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de la Mercè; unes altres cases situades a la parròquia de Sant Miquel, al carrer homònim; la possessió de Son Perot, situada al lloc de Pina del terme de la vila d’Algaida, i els rafals de Son Joan i Son Príam, situats al terme de la ciutat (ARM, ECR-1156, f. 154; ARM, Not. N-197, f. 74).

Mitjançant escriptura de 12 de juliol de 1803 autoritzada per dit notari Nadal, Jaume Planes Trobat reté la propietat en favor del seu germà Miquel, qui la capbrevà el 1825. El 1821 Jaume havia adquirit de l’Estat el dret de percebre aigua de la síquia d’en Baster (ARM, ECR-1158, f. 295v; ARM, ECR-1161, f. 9).

Segons l’Apeo (1818), Son Príam pertanyia al prevere Miquel Planes Trobat, tenia cases i 5 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 3.000 lliures (ARM, D-1530, f. 148).

Margalida Trobat morí el 29 de desembre de 1811 amb testament que havia ordenat el 14 anterior davant el notari Josep Tous, en què nomenà hereu universal el seu fill Jaume, casat amb Maria Josepa Morey (ARM, Not. 2256, f. 14).

El 1815 es donà possessori al matrimoni Gaspar Palmer Pizà i Antonina Ros Masip d’una porció d’1 quarterada amb algunes dependències, la qual prengué per nom Can Dalmau (RP2, 1466-terme, 1a).

Fill i successor de Jaume Planes Trobat fou Melcion Planes Morey, qui també fou hereu del seu oncle Miquel Planes Trobat en virtut del testament que ordenà el 8 de febrer de 1860 davant el notari Antonio Fernández, efectiu el 12 de març següent (ARM, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1886, Trimestre 3r, f. 2963).

Melcion Planes Morey es casà amb Isabel Bernat Deyá (†1899) i en foren fills Jaime (†1914), Pedro (prevere), Melchor (prevere), María José (†1877) i Isabel Planes Bernat. Morí als 82 anys el 23 de gener de 1880 amb testament que havia disposat el 19 de setembre de 1872 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Jaime. Llegà a la seva filla María José la casa i algorfa nombres 11 i 13 del carrer de Santa Clara i la peça de terra que tenia al pla d’en Fuster. A la seva filla Isabel li deixà les dues botigues i algorfa nombres 51, 53 i 55 del carrer de Sant Miquel i la peça de terra que tenia al Secar de la Real. Mitjançant escriptura de 25 d’agost de 1886 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, que consistien en cinc cases situades als carrers de la Mercè, Sant Miquel, Sindicat, Hostal d’en Bauló i Santa Clara; la possessió de Son Perot (Algaida, 72 quarterades), que el difunt tenia per herència de son pare i del seu oncle Miquel Planes Trobat; el rafal de Can Angelí (6 quarterades), abans Son Príam, que tenia per herència de son pare; el rafal de Son Joan, que també tenia per herència de son pare; una peça de terra denominada Can Colombàs o Can Palou, també per herència paterna; una peça de terra d’unes 3 quarterades procedent de Son Anglada que el difunt havia adquirit el 1854; la propietat denominada l’Aljub (8 quarterades i 61 destres), situada al Secar de la Real, la qual tenia com a hereu del seu oncle Miquel; la propietat denominada Can Horrac, Can Regalat o Can Planes (2 quarterades), situada al Secar de la Real, que també tenia per herència del seu oncle Miquel, i la peça de terra denominada Ca na Paula Tomàs (5 quartons), abans la Rota, situada al pla d’en Fuster. Pedro s’adjudicà la casa del carrer del Sindicat i Son Joan, excepte una porció de 2 quarterades, 2 quartons, 18 destres i 29 centèsimes que fou agregada a Can Colombàs; Melchor, l’Aljub i la casa del carrer de l’Hostal d’en Bauló; Isabel, l’establit de Son Anglada, Can Horrac i la casa del carrer de Sant Miquel; i els germans Massot Planes (fills de la difunta María José Planes Bernat), Ca na Paula o la Rota, la casa del carrer de Santa Clara i Can Colombàs o Can Palou. Jaime i sa mare s’adjudicaren la resta de béns en propietat i en usdefruit, respectivament, entre els quals hi havia Can Angelí, abans Son Príam, que aleshores ocupava una superfície de 6 quarterades i tenia casa, marcada amb el nombre 4. Confrontava al nord amb el camí dels Reis i terra i casa d’hereus de Sebastián Salas Palmer; a l’est, amb dita terra i casa i la carretera d’Esporles; al sud, amb Ca l’Ardiaca, i a l’oest, amb el torrent de la Riera. Tenia dret de percebre mitja tanda d’aigua de la síquia d’en Baster, ço és, 6 hores cada 15 dies (íd.; RP2, 4878-terme, 1a-3a).

Jaime Planes Bernat morí intestat, fadrí i sense deixar descendència el 23 d’agost de 1914, i en sentència de 29 d’agost de 1917 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Eusebio Manteola Suárez davant el secretari Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals, ço és, d’una meitat de l’herència la seva germana Isabel i de l’altra meitat per terceres parts iguals els seus nebots Tomás, Melchor i José Massot Planes. Mitjançant escriptura d’11 de gener de 1919 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Can Angelí, que se l’adjudicà Isabel Planes Bernat (RP2, 4878-terme, 5a-6a).

Isabel Planes Bernat es casà amb el músic i professor Guillermo Massot Beltrán (1842-1900), qui anteriorment havia estat casat amb María José Planes Bernat (†1877). Del primer matrimoni nasqueren els referits Tomás, Melchor (1870-1953, organista de Santa Eulàlia i compositor) i José (1876-1943, funcionari de Correus, músic i folklorista), i del segon, Mariano (1884-1960, comerciant) i María de las Mercedes (1894-1981). Isabel Planes Bernat morí el 21 de juliol de 1930 amb testament que havia disposat el 21 de juny de 1882 davant el notari Juan Planas Palou, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, i propietaris, els seus fills pòstums i naixedors, que resultaren esser els esmentats Mariano i María de las Mercedes. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 d’octubre següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 7a).

Mariano Massot Planes morí el 6 d’octubre de 1960 amb testament que havia ordenat el 13 d’agost de 1930 davant dit notari Massanet, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva germana, María de las Mercedes, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de gener següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol (íd., 8a).

El 21 de novembre de 1980 davant el notari Andrés Barceló Mesquida, María de las Mercedes Massot Planes vengué Can Angelí al seu nebodastre Guillermo Massot Capó per preu d’1.725.000 pessetes (RP2, 6700-VI, 1a).

Guillermo Massot Capó (1913-2004), metge i escriptor, era fill d’Antonia Capó Garau (1875-1966) i del seu segon home, el referit José Massot Planes. Es casà (1940) amb Margarita Muntaner Massanet (1918-2011) i en foren fills José (1941-2022), monjo benedictí i investigador; Juan, professor numerari del Centre Nacional de Formació Professional de Tarragona; Guillermo (1948-2004) i Gabriel Massot Muntaner (n. 1957), professor, investigador i periodista.

Mitjançant escriptura de 31 de desembre de 1985 autoritzada pel notari Juan Pericás Nadal, Guillermo Massot Capó cedí aquesta i altres propietats als seus fills en parts iguals, excepte la casa de Can Angelí, de 300 m², que la deixà només a Gabriel. En contraprestació en aquestes cessions, els germans Massot Muntaner es comprometeren solidàriament a prestar aliments, cures i serveis als seus pares (RP2, 36442-VI, 1a).

Mitjançant escriptura de 16 de juny de 1993 autoritzada per la notària de Santa Maria del Camí Maria Josep Cànaves Bertos, José Massot Muntaner (director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, representat per son pare) feu donació de la seva 1/4 part indivisa d’aquesta i altres propietats als seus tres germans (RP2, 6700-VI, 3a).

En sessió celebrada el 18 de novembre de 1992 el Ple de l’Ajuntament de Palma acordà iniciar expedient expropiatori de Can Angelí per a executar l’ampliació del cementeri. No obstant això, l’expedient restà paralitzat i no fou reactivat fins al 26 de juny de 2002. En aquesta ocasió, però, l’objectiu de la Comissió de Govern de la corporació municipal era executar l’espai lliure públic SGEL/PJ-P 41-06-P. L’acta d’ocupació fou signada el 23 de juliol següent pel tinent de batle d’Urbanisme, Rafael Vidal Roca, i la cap de secció del Servei de Gestió Urbanística, Enriqueta Mercadé Villalonga (íd., 4a; RP2, 36442-VI, 2a).