Can Dalmau

Son Príam

La propietat se situa a prop del monestir de la Real, entre el camí dels Reis, el carrer de Joan Mascaró i Fornés i Can Angelí. Té l’origen en el rafal de Son Príam o Can Angelí, del qual se segregà el 1815, quan n’era propietari el doctor Miquel Planes Trobat, prevere. Aquell any es donà possessori d’una porció d’1 quarterada amb algunes dependències al matrimoni Gaspar Palmer Pizà i Antonina Ros Masip. Desconeixem l’origen de l’antropotopònim (RP2, 1466-terme, 1a).

Segons l’Apeo (1818), la propietat consistia en una casa i 1 quarterada de camp de pertinences de Son Príam, pertanyia a Antonina Ros Masip i valia 1.000 lliures (ARM, D-1530, f. 210v).

Gaspar Palmer Pizà morí el 25 de març de 1861 amb testament que havia disposat el 4 de juny de 1859 davant el notari Miguel Font Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonina Ros Masip, i propietària, la seva pubila, Juana Ana Palmer Ros, casada amb José Salas Perelló. Deixà al seu net Gaspar Salas Palmer la casa botiga on tenia la fàbrica de guix, els estudis de damunt i la casa algorfa de dos pisos contigua a la fàbrica, situats al carrer del Socors, davant el Pes de la Palla, marcats amb els nombres 67, 68 i 69 de la illeta 17 (RP2, 1466-terme, 2a).

Antonina Ros Masip morí intestada el 27 d’agost de 1863, i en providència de 28 de novembre de 1864 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Ciriaco Pérez de Larriba davant l’escrivà Jerónimo Sureda en fou declarada única successora legal la seva pubila, Juana Ana. Aquesta morí sense testar als 61 anys el 19 de setembre de 1865, i en providències de 24 d’abril de 1866 i 23 d’agost de 1869 dictades pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant els escrivans Pedro Antonio Tomás i Antonio Tomás, respectivament, en foren declarats hereus i successors legals els seus fills: Sebastián, assaonador; Gaspar, rendista; Luis, comerciant; Juan, pilot; Miguel, magatzemer resident a Puerto Rico; José, comerciant; Antonio, comerciant; Manuel, comerciant, i Antonia Salas Palmer, casada amb el ferrer Francisco Mas Salom. Mitjançant escriptura de 19 de gener de 1869 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, que consistien en unes cases situades al carrer de la Mar, nombroses propietats urbanes i els rafals de Son Tous (23 quarterades), Son Roca del Garroverar i Can Dalmau, que se l’adjudicà Sebastián. Aleshores la propietat ocupava una superfície d’1 quarterada i tenia casa i diverses dependències. Confrontava al nord amb el camí dels Reis; a l’est, amb la carretera d’Establiments; al sud, amb casa i terres de Melchor Planes, i a l’oest, amb terres de dit Planes (íd., 2a-3a; ARM, Cayetano Socías Bas, Any 1869, Semestre 1r, f. 69).

Sebastián Salas Palmer es casà amb la fabricant María Josefa Albertí Miralles i en foren fills Francisco, Catalina (casada amb Francisco Llompart), Juana Ana (casada amb Francisco Andreu Femenías), Sebastián i José Salas Albertí. Morí intestat el 3 d’octubre de 1880, i en acte ferm de 27 de novembre següent i sentència de 28 de febrer de 1881 dictats pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral en foren declarats successors legals els seus fills amb reserva de la quota legal usufructuària a favor de la viuda. Consta de l’escriptura de 29 d’agost de 1889 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (RP2, 1466-terme, 4a).

Per tal de saber què li espectava a cadascú en l’herència de Sebastián Salas Palmer, els germans Salas Albertí nomenaren comptadors Manuel Guasp i José Alcover perquè realitzassin les operacions oportunes, que foren aprovades pel jutjat i protocol·litzades per dit notari Font el 28 de juny de 1887. L’herència líquida ascendia a 77.874 pessetes amb 41 cèntims, de manera que a cadascun dels hereus els corresponia la quantitat de 12.979 pessetes amb 7 cèntims. Mitjançant escriptura de 20 de març de 1894 autoritzada pel mateix notari es repartiren l’herència i adjudicaren Can Dalmau a Catalina pel seu valor de 8.500 pessetes. La resta del seu haver fou coberta amb les 3.925 pessetes que se li donaren amb motiu del matrimoni que celebrà amb Francisco Llompart i amb les 554 pessetes amb 7 cèntims que se li entregaren a l’acte (íd., 5a-6a).

El 28 de març de 1894 davant el notari Juan Palou Coll, Catalina Salas Albertí vengué Can Dalmau a l’industrial Bartolomé Horrach Rosselló per preu de 9.777 pessetes (íd., 7a).

Bartolomé Horrach Rosselló es casà amb María Rosselló Moyá (†1907) i en foren fills Juan, Guillermo, Bartolomé, Gertrudis (casada amb Jaime Serra Salleras) i María Horrach Rosselló, casada amb Juan Frau Pons. Morí el 13 de setembre de 1900 amb testament que havia ordenat el 21 de juny anterior davant dit notari Palou, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris amb designació de béns, els seus fills. Mitjançant escriptura de 16 de juny de 1908 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera acceptaren i es dividiren els béns de les herències paterna i materna, entre els quals hi havia Can Dalmau, que se l’adjudicà María (íd., 8a).

María Horrach Rosselló morí el 28 de març de 1961 amb testament que havia disposat el 13 de febrer de 1901 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Juan Frau Pons (†1923), i propietària, la seva pubila, María Mercedes Frau Horrach, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de juny següent autoritzada pel notari José Masot Novell (íd., 9a).

María Mercedes Frau Horrach es casà amb Víctor Flores Horrach i en foren fills Margarita María; Enrique, comerciant; María Mercedes; Carlos, empleat de banca; Gabriel, industrial, i José Luis Flores Frau, militar. Mitjançant escriptura de 19 d’agost de 1982 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau, María Mercedes Frau Horrach dividí Can Dalmau en cinc porcions i les repartí entre els seus fills de la següent manera:

1) La casa principal, marcada amb els nombres 137 i 139 del carrer del General Riera, fou constituïda en règim de propietat horitzontal i es formaren dos habitatges: un que ocupava la planta baixa del nombre 137, de 386,62 m², que donà al seu fill Enrique, i un altre consistent en el primer pis, de 300 m², amb entrada pel nombre 139, que donà, ço és, 1/9 part indivisa a Enrique, 4/9 parts indivises a Carlos i les 4/9 parts indivises restants a María Mercedes. Formava part d’aquest darrer habitatge un pati de 150,76 m² amb escala per a accedir al pis, una cotxeria de 71,04 m² i una porció de jardí de 117,6 m². Fins al 19 de maig de 2013 la planta baixa (nombre 137) albergà La Gran Ocasión, establiment comercial dedicat a la compravenda d’objectes d’art i decoració (RP2, 22879-22881-VI).

2) Una casa de planta baixa (211,8 m²), pis (109 m²), local destinat a taller i hort o corral a la part posterior (253,8 m²) marcada amb els nombres 1, 3 i 3-A del carrer del Coronel Beorlegui la donà a Gabriel (RP2, 22882-VI, 1a).

3) Una casa de planta baixa (85 m²) i corral o hort a la part posterior (185 m²) marcada amb el nombre 5 del carrer del Coronel Beorlegui la donà a María Mercedes (RP2, 22883-VI, 1a).

4) Una altra casa de planta baixa (85 m²) i corral o hort a la part posterior (185 m²) marcada amb el nombre 5-A del carrer del Coronel Beorlegui la donà a Margarita María (RP2, 22884-VI, 1a).

5) Finalment, una parcel·la de 5.468,78 m² que confrontava amb el camí dels Reis, el carrer del Coronel Beorlegui, Can Angelí i la casa de Margarita María la donà per iguals parts indivises als seus sis fills (RP2, 22885-VI, 1a).

En sessió celebrada el 18 de novembre de 1992 el Ple de l’Ajuntament de Palma acordà iniciar expedient expropiatori de Can Dalmau per a executar l’ampliació del cementeri. No obstant això, l’expedient restà paralitzat i no fou reactivat fins al 18 de novembre de 2002. En aquesta ocasió, però, l’objectiu de la Comissió de Govern de la corporació municipal era executar l’espai lliure públic SGEL/PJ-P 41-06-P. Les actes d’ocupació foren signades el 24 de febrer de 2012, el primer de febrer de 2013 i el 5 de novembre següent pel tinent de batle d’Urbanisme i Habitatge, Jesús Valls Flores, i el cap de departament de Planejament i Gestió Urbanística, Jaime Horrach Font (RP2: 22880-22885-VI, 73282-VI, 73495-VI, 73549-VI).