Son Pisà de Palma

L’explotació agrícola i ramadera Son Pisà es troba devora la ciutat de Palma. Té una extensió d’unes 40 quarterades, poblada gairebé totalment d’ametlers, i és explotada pel jove enginyer agrícola Joan Salom, fill del propietari de la finca, el senyor Honorat Salom, persona molt coneguda i respectada dins el sector agrícola de Mallorca, i que ocupa el càrrec de president de la Federació Agrària de Mallorca i del Sindicat Agrícola de Mallorca, un dels més antics de l’Illa.

Aquesta explotació es dedica a la producció de llet, carn, ous, llana i ametles, a més de cobrir les necessitats de blat i faves de la finca. La finca es divideix en dos trossos de terreny, un dels quals, dedicat a ametlerar, té 15 quarterades i segueix el sistema farratger exclusivament amb la següent rotació:

Cultiu farratger

Es divideix en tres porcions de terra de cinc quarterades cadascuna. A la primera porció se sembra civada mallorquina i guixes, en una proporció del 20 per cent de guixes en pes, en dues meitats, és a dir, dues quarterades i mitja per Sant Bernat i les altres dues quarterades i mitja amb les primeres pluges d’octubre.

S’adoben les cinc quarterades a raó d’una carretada de sementera de fems, cada tretze passos, calculant el màxim que es pot donar en una rotació triennal de fems de granja, regat amb orins.

A la segona porció se sembren pèsols i civada, però la darrera en quantitat reduïda. L’any passat s’assajà, en lloc de civada, segle, que es desenvolupà meravellosament, però com que al bestiar no li fa tantes ganes com la civada, s’hi ha tornat una altra vegada. Se sembra amb les primeres pluges d’octubre i es prepara amb 300 quilos de superfosfat de 18/20 i 100 quilos de clorur de potassa per quarterada, pensant que aquest adobament és amb la intenció de produir-hi ametles.

Per a la tercera porció s’aprofiten les pastures naturals, que són molt abundants, on se sustenta el bestiar fins que es poden utilitzar les pastures artificials i permeten donar a aquesta part de la rotació un descans d’hivern entre desembre i gener, molt beneficiós per als ametlers, i, segons les circumstàncies, s’hi tira qualque llavor farratgera que s’empra a finals de temporada, maig i juny.

Rotació clàssica

A l’altra part de la finca se segueix la rotació clàssica dels agricultors del terme municipal de Palma, que consisteix: el primer any se sembra blat xeixa, i el terreny es prepara amb tres passades d’arada, brabant, una per l’abril, eixermant les pastures ja aprofitades; la segona pel juny, de bina, i la tercera entre octubre i novembre per a enterrar la vegetació i els fems, dels quals es posen una carretada cada 14 passes, considerant de gran importància que els fems siguin coberts a mesura que s’escampin perquè no se sequin i perdin riquesa fertilitzant. S’adoba amb aquests fems i amb 300 quilos de superfosfat 18/20 i 100 quilos de clorur de potassa per quarterada, deixant la terra ben entrecavada per a rebre la llavor. Aquest adobament químic evita en gran part l’escaldat.

S’empren devers tres quarteres de llavor per quarterada i se sembra entre novembre i la primera quinzena de desembre, passant-hi diverses vegades durant la vegetació el cultivador. La producció mitjana és d’unes 12 quarteres per quarterada, producció que augmenta amb l’ús d’aquests adobaments orgànics i químics.

El segon any, per damunt del rostoll de blat sense cap mena de preparació ni adobament, amb les primeres pluges i amb bona saó, i amb l’arada brabant i com més profund millor, es procedeix a la sembra de faves, sembrant un solc sí i un altre no, quedant d’aquesta manera a línies. S’empren de dues quarteres i mitja a tres de llavor i durant la vegetació hi donen, mitjançant unes arades especials de tres reixes, passes de cultivador dues vegades i una de caixó per a recalçament. La producció mitjana oscil·la entre 15 i 20 quarteres per quarterada.

Una vegada ha passat el bestiar per damunt el rostoll, se dóna una passada d’arada brabant, i a finals d’octubre, que vendria a ser el tercer any, se sembra civada. Dóna més rendiment l’ordi, però a causa dels gorrions que n’impedeixen el cultiu als voltants de Palma, es conra la civada, que produeix unes 20 quarteres per quarterada. La civada se sembra amb arada romana, amb bon resultat.

Aquesta sementera de civada és una reserva per a farratge verd, que caldria conrar més aviat com a farratge que no pas com a gra en benefici de la producció d’ametles.

Quart any. Se dóna una passada d’arada de brabant, tirant-hi qualque llavor per a reforçar les pastures naturals.

Ametlers

Coneguts per tothom són els estudis de l’ametler del senyor Salom, dels quals donarem a conèixer alguns en aquesta revista, cosa que no podem fer en una monografia en què només podem descriure a grans trets els procediments i sistemes emprats a la finca.

Els ametlers de la finca s’exsecallen cada tres anys i se fan nets de pugons anualment, i les varietats adoptades són la poteta-canaleta de flor petita, la porrereta i la desmai llargueta, amb una producció mitjana de 8 a 10 hectolitres per quarterada.

Bestiar

La finca té dotze vaques de llet, de les races suïssa i holandesa, amb el número prudencial de vedelles per a la substitució i un bou semental de la raça alpina varietat Schwitz, amb una producció mitjana de llet a l’any de 25.000 a 30.000 litres, que es ven embotellada i precintada sota el lema: «Llet de vaques que pasturen – Son Pisà», a les barriades de Santa Catalina i Son Espanyolet, que confronten amb la finca.

Com que les vaques —segons diu el senyor Salom— deixen d’aprofitar a fons les pastures d’hivern, s’ha de menester un altre animal que, una vegada ha passat el bestiar boví, acabi d’assolar. Aquest animal és l’ovella, que manté la finca en número de 25 a 30.

Com que l’ovella mallorquina no s’adapta bé al sistema intensiu, s’ha optat per les maoneses, que a més d’estar avesades a la companyia de les vaques, ben seleccionades i alimentades, arriben a donar dos parts dobles a l’any. Aquest animal aprofita bé les fulles d’ametler durant l’estiu, cosa que no aprofita la vaca.

Aquest bestiar, boví i oví, produeix una quantitat de fems que, ben conservats a un femer, proporcionen adobament orgànic suficient en quantitat i qualitat per als cultius herbacis i les ametles.

Sense cap mena de dubte —continua el senyor Salom— davall els ametlers els cultius herbacis s’han de destinar a pastures i farratges, mai a gra i palla, per la doble raó que, a part que els farratges valen més, perjudiquen menys els ametlers.

Gallines

Aquesta secció no falta a cap finca mallorquina, per això rendeix tant i exporta tant la nostra província, però a Son Pisà s’han assajat diferents races de gallines Leghorn, Rhodes, Castellana i Prat, tenint en compte que la raça Prat és la que més rendeix, i havent comprovat que és major el guany obtengut tenint les aus en llibertat que no pas recloses, a causa de l’elevació de preus en el pinso que no guarda relació amb el producte, doncs tenint-les en llibertat les 250 gallines que exploten deixaren un benefici d’unes 2.000 pessetes/any i recloses un benefici d’unes 1.000 pessetes/any.

En el sistema d’explotació en llibertat s’inclouen en les despeses els perjudicis ocasionats per les gallines en els cultius propers a la casa, si bé en llibertat només s’ha de tenir un número limitat a la capacitat de la finca per a no malmetre la collita de cereals i lleguminoses.

Queda descrita la forma d’explotació d’aquesta finca, que abraça els límits de la mateixa ciutat, pel que consideram encertadíssima l’orientació de la finca, atesa la situació en la producció de llet, ous, carn, a la vegada que mitjançant els fems del bestiar i els cultius herbacis per a pastures, altament beneficiosos per a l’arbrat, augmenten també la producció de l’ametla, una de les nostres riqueses.


Bibliografia
Son Pisà de Palma. Mallorca Agrícola, III(31) (juliol de 1932).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s