La propietat se situa devora la carretera de Valldemossa. Entre 1476-1591 formà part dels dominis de la família Español i després passà als Puigdorfila per qüestions hereditàries. En el segle XIX fou establida i donà lloc a noves propietats, com ara Son Lledó o Cal Jai. Pren nom de Bartomeu Magraner, qui en fou propietari entre 1470-76.
Al llarg del segle XV la família Español adquirí en aquesta zona diversos rafals i alqueries que originaren la possessió de Son Espanyol. Una d’aquestes propietats fou la que el solleric Bartomeu Magraner vengué a Nicolau Pachs Spanyol l’11 d’agost de 1476. Era tenguda sots domini directe dels hereus de Margarita, filla de Pau Terriola, casada amb el doctor en lleis Bartomeu Armadans, i prestava 10 lliures cens a un censualista que no cita l’escriptura de compravenda. Confrontava amb la possessió de la Casa Redona (posteriorment integrada dins Son Berga), una altra propietat del comprador, la propietat de Bartomeu Pont de la Terra (també integrada posteriorment dins Son Berga) i el camí de Valldemossa. El venedor la tenia per compra que feu a la cúria del Batle el 10 de desembre de 1470 (ARM, Not. M-459, f. 117).
Entre 1476-1591 restà integrada dins els dominis de la família Español. Per aquest motiu no es pot identificar amb cap propietat dels estims de 1578. De fet era explotada conjuntament amb els altres rafals i alqueries dels Español, com es pot comprovar al contracte d’arrendament de l’alqueria Jovera i del rafal de Son Magraner que Nicolau Spanyol Puigdorfila signà el 1556 a favor dels germans Jaume, Antoni i Bernat Perdiguer (ARM, Not. V-431, f. 109).
El 22 d’octubre de 1591 Pere Spanyol Maxella, el matrimoni Gaspar Puigdorfila Olesa i Beatriu Caulelles, el seu fill Francesc Puigdorfila Caulelles i Joan Puigdorfila (fill de Joan Puigdorfila, un dels hereus de Nicolau Spanyol Puigdorfila) signaren escriptura de transacció per la qual Pere Spanyol Maxella entregà a la família Puigdorfila una quarta part de la possessió de Son Espanyol que cal identificar aproximadament amb Son Magraner. Aquest lliurament posà fi a llargs anys de disputes entre els successors al fideïcomís que Nicolau Spanyol Pachs, Major, fundà al testament que disposà el 9 de desembre de 1507 davant el notari Miquel Mulet i els hereus de Nicolau Spanyol Puigdorfila, Menor (Joan Puigdorfila i Pere Spanyol Maxella), qui testà el 3 de juny de 1558 davant el notari Perot Mulet (ARM, Not. M-1000, f. 205; ARM, Not. 3052, f. 176).
El 28 d’abril de 1590 davant el notari Martí Perelló, Gaspar Puigdorfila Olesa feu donació causa mortis al seu fill Francesc Puigdorfila Caulelles. El 8 de febrer de 1597 carregà la propietat amb un cens de 50 lliures anuals. Aleshores confrontava amb el camí de la Terra, la possessió de Pere Spanyol Maxella, el rafal d’Albertí Dameto situat devora la font de la Vila que antigament havia estat de Gabriel Gual de Canet i per dues parts amb el camí de Valldemossa (ARM, Not. 3060, f. 35v).
Gaspar Puigdorfila Olesa nasqué el 1547 i testà el 1611 davant el notari Josep Caselles. Es casà amb Beatriu Caulelles i en fou fill Francesc Puigdorfila Caulelles. Aquest es casà l’11 d’abril de 1594 amb Beneta Morlà Salvat, filla d’Antoni Joan Morlà Fornés i de Beneta Salvat Poquet, i en foren fills Gaspar, Francesc Miquel, Cristòfora (casada amb Arnau Puigdorfila) i Elisabet Puigdorfila Morlà (casada amb Berenguer Sant Joan) (Valero de Bernabé, 2021: 16).
Gaspar Puigdorfila Morlà es casà el 30 de juny de 1621 amb la seva cosina Eleonor Morlà Villalonga, filla de Gaspar Lluís Morlà Salvat i d’Anna Villalonga Puigdorfila, i en foren fills Gaspar, Anna Eleonor (casada en primeres núpcies amb José Vallejo, i en segones, amb Jaume Brondo Julià), Mateu i Manuela Puigdorfila Morlà (casada amb Francesc Serra). Testà el 17 d’octubre de 1661 i quatre dies després es redactà l’inventari dels seus béns, el qual fou rebut pel seu fill i hereu universal, Gaspar Puigdorfila Morlà, qui heretà un patrimoni format pels béns immobles següents: unes cases situades a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer dels Morlans; el rafal de Son Magraner, situat al terme de la ciutat; la possessió i cavalleria de Masnou, situada al lloc de Consell, i la possessió de l’Alqueria, situada al terme de Santa Margalida, amb els seus rafals anomenats Son Tovell i Son Terrassa. Segons aquest document, la propietat la tenia llogada el conrador Antoni Barceló, qui pagava anualment una renda en metàl·lic de 400 lliures, endemés de 150 quintars de garroves, 16 quarteres d’olives, dos anyells i un quintar de formatge. L’inventari no descriu les cases del rafal (ARM, Not. 648, f. 635).
Gaspar Puigdorfila Morlà nasqué el 2 de març de 1628. Es casà (1666) en primeres núpcies amb Anna Dameto Rossiñol, filla de Jordi Dameto Burguet i d’Anna Rossiñol Villalonga, i en foren fills Eleonor (casada amb Ramon Brondo Puigdorfila), Gaspar, Antoni, Jordi, Anna (casada amb Francesc Villalonga Mir) i Jeroni Puigdorfila Dameto. En segones núpcies es casà amb Elisabet Busquets Net (viuda de Francesc Villalonga), de qui no deixà descendència. Morí el 9 d’agost de 1683 amb testament que havia disposat el 5 anterior davant el notari Guillem Poderós, en què nomenà hereu universal el seu fill Gaspar, qui poc després rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia, endemés de les propietats esmentades al paràgraf anterior, dos rafals situats al terme de la ciutat que havien estat d’Antoni Joan Morlà. Pel que fa a Son Magraner, el document només indica que comptava amb tafona (ARM, Not. V-198, f. 183).
Segons els estims de 1685, la propietat era descrita com a possessió, pertanyia a Gaspar Puigdorfila Dameto i valia 8.000 lliures: «La possessió dita Son Magraner, de M.ᵒ Gaspar de Puigdorfila, vuyt mília lliuras» (ARM, D-1253, f. 199).
Gaspar Puigdorfila Dameto fou batiat a la Seu el 25 de gener de 1655 amb els noms Gaspar, Josep, Ramon, Magí, Aleix i Pau i en foren padrins Jordi Dameto i Elisabet Puigdorfila. Es casà el 3 de desembre de 1701 amb Elisabet Villalonga Fortuny de Ruescas, filla de Pere Joan i de Magdalena, i en foren fills Gaspar, Jordi, Pere Joan (canonge de la Seu) i Magdalena Puigdorfila Villalonga (casada amb Nicolau Brondo Villalonga). Testà el 4 de setembre de 1726 davant el notari Francesc Xavier Vanrell i fundà un fideïcomís que recaigué en primer lloc damunt el seu fill Gaspar. Morí el 25 d’octubre de 1741 i fou enterrat a l’església del Sant Sepulcre. El 23 de novembre següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer dels Morlans; el rafal de la Torre, d’unes 5 quarterades plantades d’ametlers, situat al terme de la ciutat; el rafal de la Punta, d’unes 6 quarterades, també situat al terme de la ciutat, i les possessions de Son Fosquet (Llucmajor), Son Tovell, Son Terrassa i l’Alqueria Blanca (Muro), Masnou (Alaró) i Son Miró (Montuïri). El document no inventaria el rafal de Son Magraner (ARM, Not. S-1403, f. 64).
Gaspar Puigdorfila Villalonga morí el 1754 sense deixar descendència del seu matrimoni amb Beatriu Desbrull Sureda Valero. Per això el vincle fou heretat pel seu germà Jordi, nascut el 18 de setembre de 1722. Es casà (1747) amb Aina Villalonga Truyols, filla de Gaspar Villalonga Puigdorfila i d’Eleonor Truyols Gual, i en foren fills Josep (†1846), Jordi (mort en edat pupil·lar) i Gaspar Puigdorfila Villalonga. Morí el 7 de maig de 1812 amb testament que havia disposat el 9 de febrer de 1802 davant el notari Juan Fernández Coll, en què nomenà hereu universal el seu fill Gaspar (ARM, Not. Cayetano Socías Bas, Any 1856, Semestre 2n, f. 701).
Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Gaspar Puigdorfila Villalonga, valia 23.750 lliures i ocupava una superfície de 130 quarterades, de les quals 15 eren camp de segona qualitat amb ametlers, i la resta, camp de tercera qualitat amb oliveres i garrovers (ARM, D-1530, f. 145v).
Diversos contractes d’arrendament signats al llarg dels segles XVIII i XIX proporcionen informació toponímica i sobre el funcionament de l’explotació. S’hi documenten el Camp Redó (que se situava a l’altra banda del camí de Valldemossa i confrontava amb Son Ripoll), el Camp dels Ametlers, Ca na Pola i l’Arenal. El propietari es reservava expressament el planter d’ametlers tancat de paret i tots els ametlers joves que hi havia a la propietat, i obligava l’arrendatari a conservar net el conducte d’aigua que anava de la síquia de na Bastera a les cases del rafal (ARM, Not. 2135, f. 134; ARM, Not. O-389, f. 73).
Gaspar Puigdorfila Villalonga es casà amb la seva cosina Aina Maria Brondo Puigdorfila, filla de Nicolau Brondo Villalonga i de Magdalena Puigdorfila Villalonga, i en foren filles Aina Maria, Maria Magdalena (religiosa agustina) i Isabel Ventura Puigdorfila Brondo (casada amb Manuel Ferrandell de Maroto Villalonga). Morí el 3 de juny de 1819 amb testament que havia ordenat el 5 de juny de 1816 davant el notari Joan Oliver Mascaró, en què nomenà hereu el seu net Felipe Fuster Puigdorfila (fill d’Aina Maria Puigdorfila Brondo i de Joaquim Maria Fuster Santandreu), cognomenat Felipe Puigdorfila, abans Fuster, perquè a la mort del seu oncle avi Josep Puigdorfila Villalonga (†1846) heretà Masnou i anteposà el llinatge matern com exigia el vincle. El 5 de juny de 1835 davant el notari Joan Ignaci March, els germans Felipe i Gaspar Fuster Puigdorfila signaren escriptura de transacció pels drets que Gaspar tenia damunt l’herència de la família Puigdorfila, i acordaren que Gaspar s’adjudicaria la Torre i la Punta, situades al terme de la ciutat, i Felipe, Son Magraner (ARM, Not. M-2361, f. 73v; ARM, Not. O-416, f. 453).
El 5 de setembre de 1835 davant el notari Joan Oliver Mascaró, Felipe Puigdorfila, abans Fuster, establí la primera porció de la propietat. Es tractava d’una peça de terra de 10 quarterades denominada les Cases Roges que confrontava amb el camí de Valldemossa, Son Blai, Can Borràs i terres romanents. L’adquirí el misser Nicolau Ripoll Bestard per preu de 1.400 lliures i prengué per nom Son Ripollet. Mitjançant escriptura de 29 de gener de 1838 autoritzada pel mateix notari, Felipe Puigdorfila, abans Fuster, vengué a Nicolau Ripoll Bestard per preu de 336 lliures una peça de terra d’1 quarterada i mitja que confrontava amb el camí reial de Valldemossa, les Cases Roges (del comprador) i la resta de Son Magraner mitjançant la síquia de la ciutat (ARM, Not. O-402, f. 299v; ARM, Not. O-405, f. 45).
Llevat de les dues segregacions aïllades que s’han esmentat al paràgraf anterior, no fou fins al 1842 quan Felipe Puigdorfila, abans Fuster, inicià el procés d’establiment del rafal. Entre 1842-43 es vengueren un total de 101 quarterades, que foren adquirides per 41 compradors. Les escriptures de compravenda, signades sempre davant el notari Joan Ignaci March, estipulaven que el venedor es reservava l’alou o domini directe. En la majoria dels casos, els compradors pagaven un preu d’entrada i damunt el capital restant es creava un cens reservatiu redimible al for de 3% que els emfiteutes havien de satisfer al propietari del domini directe el 8 de setembre de cada any. Per tal de delimitar les parcel·les s’encarregà a l’arquitecte Antonio Sureda Villalonga que aixecàs un plànol (que malauradament no hem pogut localitzar) on es representaven els trasts i els camins d’establidors que els compradors havien de respectar. Un d’aquests camins ocupava la franja de terreny que confrontava amb la possessió de Son Espanyol. En general, els trasts ocupaven una superfície d’entre mitja i dues quarterades, tot i que alguns compradors n’adquiriren més d’un. D’altra banda, tres propietaris compraren trasts que no tenien assignada cap numeració. Els compradors més destacats foren el misser Nicolau Ripoll Bestard (13 quarterades contigües a les terres comprades entre 1835-38), Vicenç Castelló Oliver (8 quarterades, 1 quartó i 22 destres), Gregorio Serra Salleras (9 quarterades i 1 quartó), el misser Felipe Guasp Pascual (6 quarterades, 2 quartons i 84 destres) i el misser Antonio Ripoll Mesquida (6 quarterades) (ARM: Not. M-2366, Not. M-2367).
El 26 de setembre de 1856 Felipe Puigdorfila, abans Fuster, apoderà Antonio Sureda Verd perquè en nom seu es desfés del rafal de Son Magraner mitjançant vendes, establiments o de la forma que consideràs més profitosa. Després de les segregacions efectuades entre 1842-43, la propietat ocupava una superfície d’unes 80 quarterades i confrontava amb el camí de Valldemossa, Son Ripoll, So na Jaume, Canet, la síquia de la ciutat, establits de Son Espanyol i establits de Son Magraner (ARM, Not. Cayetano Socías Bas, Any 1856, Semestre 2n, f. 629-701).
Aquest segon plànol (que sí hem pogut localitzar) mostra 35 trasts numerats i una parcel·la sense nombre que comprèn les cases del rafal. Foren adquirits per 10 compradors i destaquen especialment el comerciant José Villalonga Jordá, qui comprà una peça de terra de 23 quarterades i mitja amb les cases de Son Magraner i el dret d’aigua; Miguel Lladó Amorós, qui adquirí una peça de terra de 26 quarterades i 292 destres que comprenia els trasts nombres 18, 19, 20, 21, 22, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 35, 36 i 37; Gabriel Verd Ripoll, qui comprà el Camp Redó (de 5 quarterades i 146 destres) i el Porrassaret (d’1 quarterada), situats a l’altra banda del camí de Valldemossa, devora Son Ripoll; Pablo Romaguera Cañellas, qui adquirí una peça de terra de 6 quarterades que comprenia els trasts nombres 9, 10, 11 i 12, i Martina Salas Roca, qui comprà una peça de terra de 6 quarterades que comprenia els trasts nombres 13, 14, 15, 16, 17 i 18 (ARM, CH-667: f. 143, 194, 226, 239; ARM, CH-668, f. 183).
Prèviament, mitjançant escriptura de 28 de juny de 1855 autoritzada pel notari Miquel Ignaci Manera, Felipe Puigdorfila, abans Fuster, havia venut a Vicenç Castelló Oliver, Barbanegra, una peça de terra de 30 destres que «por la construcción del trozo de acequia nuevo de Baster practicado en el año último entre las tierras de dicho predio y la gaya o junta que posee el mismo Castelló junto al camino de Valldemossa frente a Son Ripoll ha quedado a la parte del propio Castelló» (ARM, Not. M-2382, f. 215).
Com s’ha assenyalat anteriorment, el comerciant José Villalonga Jordá adquirí per preu d’11.000 lliures una peça de terra de 23 quarterades i mitja que comprenia les cases de Son Magraner. La compravenda s’efectuà mitjançant escriptura de 2 de març de 1857 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas. Confrontava amb la carretera de Valldemossa, terres de Pablo Romaguera Cañellas, terres de Miguel Salvá Font i un camí d’establidors (ARM, CH-667, f. 226; RP2, 3068-terme, 1a).
El 22 de juny de 1857 davant dit notari Socías, José Villalonga Jordá adquirí de Miguel Salvá Font, fill de Josep i de Cayetana, per preu de 500 lliures el trast nombre 7, d’1 quarterada, que confrontava amb un camí d’establidors d’un destre d’ample i els trasts nombres 5 i 8 (del comprador) i 9 (de Pablo Romaguera Cañellas). Prestava 6 lliures cens (redimible al for de 3%) el 8 de setembre a Felipe Puigdorfila, abans Fuster (RP2, 3068-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 26 de març de 1884 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, José Villalonga Jordá vengué la propietat per preu de 47.500 pessetes a Gabriela Pujol Alemany (íd., 3a).
El 14 de novembre de 1893 davant dit notari Sancho, Gabriela Pujol Alemany adquirí de Gumersinda Valentí Forteza Aguiló per preu de 1.500 pessetes el dret de percebre una hora d’aigua cada 15 dies (entre el 15 de febrer i el 15 de novembre) de la síquia de na Bastera. Aquesta hora formava part del dret de tres hores que corresponia a Son Ametler (íd., 5a).
Gabriela Pujol Alemany, viuda en primeres núpcies de Santiago Alemany Dols i en segones de Mateo Enrique Lladó Lladó, morí als 75 anys el 13 de gener de 1930 amb testament que havia disposat el 8 de maig de 1925 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills Miguel, Francisca i Dolores Lladó Pujol i els hereus del seu fill Nicolás Alemany Pujol, ço és, la viuda, Teresa Alomar, i els fills comuns: Santiago, Enrique, Gabriela, Dolores i Teresa Alemany Alomar. Destinà Son Magraner al seu fill Miguel Lladó Pujol. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 d’abril següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 6a).
Miguel Lladó Pujol morí el 7 de febrer de 1939 amb testament que havia ordenat el 15 de juliol de 1935 davant el notari Nicasio Pou Ribas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Riutort Alemany (†16-3-1951), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Gabriela (veïnada de Llucmajor, casada amb Miguel Torrens Carrió), Enrique Mateo (†2-8-1987, casat amb María Cristina Calafat Tous) i Juan Lladó Riutort. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 7a).
El 8 d’agost de 1951 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, els germans Lladó Riutort es dividiren els béns hereditaris. Enrique Mateo (agricultor) s’adjudicà una porció de 14 quarterades amb les cases, i Juan, la porció restant, de 10 quarterades i mitja (íd., 9a).
En el decenni de 1980 Enrique Mateo Lladó Riutort segregà 10 parcel·les d’uns 1.000 m² cadascuna. En total, 11.077,65 m² (íd.).
Segons el cadastre, la parcel·la de Son Magraner que comprèn les cases està marcada amb el nombre 120 del polígon 15 i ocupa una superfície de 81.856 m².
