Vilalba, Son Berga Nou, Son Berga Vell
La possessió es formà en el segle XVI mitjançant l’agrupació de dues propietats que, segons sembla, procedien de l’antiga alqueria Vilalba, citada en el Llibre del Repartiment de Mallorca. Se situa entre Son Espanyol, el territori del monestir de la Real, Son Pont de la Terra i el camí d’Esporles. Pren nom de la família Berga, un dels principals llinatges de la noblesa mallorquina.
Desconeixem l’evolució immediatament posterior a la conquesta cristiana de Mallorca d’aquesta alqueria, però tot fa pensar que a mitjan segle XIV ja es trobava dividida en dues grans propietats.
Una estava situada devora el camí d’Esporles. Mitjançant escriptura de 14 de setembre de 1463 autoritzada pel notari Francesc Milià, Gabriel Berga l’adquirí del notari Jaume Gorc i de la seva dona, Caterina. Les dades s’han extret de la capbrevació que Nicolau Berga en feu el 1588, car no s’ha pogut localitzar l’escriptura de compravenda. Segons aquest document, els venedors la tenien per establiment que els feu el notari Tomàs Clavell mitjançant escriptura autoritzada pel notari Jaume Ribera el 1455, i Tomàs Clavell la tenia per compra que efectuà a Antoni Galiana el 18 d’octubre de 1434 (ARM, ECR-1106, f. 758).
Gabriel Berga es casà amb Eulàlia Caulelles i en foren fills Bernat, Nicolau, Francina (casada amb Joan Cabaspre), Eleonor (casada amb Joan Borrassà), Eulàlia (casada amb Macià Fortuny), Ainès (religiosa del puig de Pollença) i Margarita Berga Caulelles. Testà el 12 d’agost de 1506 i llegà el rafal situat al camí d’Esporles (juntament amb un celler a la ciutat) al seu fill Nicolau, amb la condició que havia de pagar a sa mare una tercera part dels fruits de la propietat. Nomenà hereva universal la seva dona, Eulàlia Caulelles, qui testà l’11 de novembre de 1506 davant el mateix notari i nomenà hereu universal el seu fill Nicolau (íd.; Arxiu Morell, s/s, Genealogia de Berga).
El 7 de setembre de 1506 Eulàlia Caulelles rebé l’inventari de béns del seu difunt home, que consistien en unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume (prop de l’Hospital General), un celler a la parròquia de Santa Eulàlia i un rafal al terme de la ciutat (devora el camí d’Esporles). L’inventari descriu els objectes que es trobaven a les següents estances de les cases del rafal: el menjador, el rebost, la cambra major de dalt, la recambra, la cambra de la companya i esclava, la cuineta, la cambra dels captius i missatges, la cuina gran, el celler (amb quatre cups), el celleret, l’estable, el damunt del celler i la païssa (ARM, Not. P-451, f. 404).
Nicolau Berga Caulelles amplià els seus dominis a la zona mitjançant l’adquisició d’un rafal veïnat que li establiren Jeroni i Melcion Pont de la Terra el 16 de febrer de 1524. Segons l’escriptura, confrontava amb el camí d’Esporles, les garrigues del territori del monestir de la Real, el rafal de Felip Pere (posteriorment Son Pont de la Terra), la síquia de la ciutat, un camp dels hereus de Baptista Miquel, la possessió de Nicolau Espanyol i la vinya i garriga del comprador que cal identificar amb la propietat abans esmentada. Els venedors el tenien com uns dels hereus de son pare, Bartomeu Pont de la Terra (qui testà davant el notari Francesc Mollet), i per renúncia que al seu favor signaren els seus germans Miquel, Jaume i Antoni Pont de la Terra. Prestava, entre d’altres, 8 lliures 16 sous cens a l’Hospital General. No obstant aquesta informació, altres documents assenyalen que la propietat fou adquirida per Nicolau Berga Caulelles mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1529 signada a la cúria del Batle (la qual no s’ha pogut localitzar) (ARM, Not. S-1074, f. 8).
L’Hospital General posseïa el domini directe damunt aquesta propietat per absorció de l’Hospital de Santa Caterina, i aquest, per dotació que el mercader Ramon Salelles feu en aquesta institució. El llibre capbreu de les rendes que Salelles donà a l’Hospital identifica aquesta propietat amb part de l’alqueria Vilalba: «Ítem, comprà lo dit Ramon de Salelles del dit Guillem Oller, fill d’en Bng. Oller, quòndam, e d’en Anthoni Oller, fill d’en Pere Oller, vint e dos morabatins censals pagadors, ço és, XX morabatins en la festa de Sant Pere e Sant Feliu e II morabatins en la festa de Sant Andreu; los quals fahia en Julià Johan per un rafal qui és en les pertinències de una alqueria appellada Vilalba, que és en lo pla de la ciutat assats pres lo monestir de la Reyal; lo qual rafal afrontava de una part ab la vinya e honor d’en G. Sacosta, e d’altra part en lo camí públich de Sporles, e d’altra part en lo rafal qui fo d’en Jacme Lopis, e d’altre part en lo raffal o alqueria d’en G. Corbera e en lo raffal d’en Francesch Ferrer, e d’altra part en lo raffal d’en Nicholau de Güells. E ara fa lo dit cens en Guillem Pons, fill e hereu d’en Guillem Pons, quòndam, qui confessa tenir lo dit raffal sots alou del dit hospital a mercè de loïsme e fadiga de deu dies, ab carta d’aquèn feta en manera de cabbreu per lo discret n’Andreu de Plandolit, notari, a XXVIIII d’agost any MCCCLXXXII» (Aguiló, 1904: 374).
Com indica el text reproduït al paràgraf anterior, la propietat fou capbrevada el 29 d’agost de 1382 per Joan i Bernat Pont, fills de Berenguer, assenyalant que era tenguda sots domini directe de l’hospital vulgarment dit d’en Salelles. Prestava 8 lliures 16 sous cens, del qual 16 sous es pagaven per reducció de tasca. Confrontava amb el rafal de Simó Planta, l’alqueria de Guillem Corbera, el rafal d’en Bonifai i el rafal de Bernat Pont. Segons el capbreu de censals de l’Hospital General redactat el 1485, el rafal pertanyia a Bartomeu Pont de la Terra (ARM, Not. P-142, f. 150; ARM, Hospitals 30, f. 66v).
Nicolau Berga Caulelles testà el 9 d’agost de 1534 davant el notari Alexandre Brondo i nomenà hereu universal el seu fill Gabriel. El 20 següent la seva germana Magdalena rebé l’inventari dels seus béns, que consistien en unes cases situades a la parròquia de l’Almudaina i una possessió que antigament n’eren dues amb una vinya gran i una de petita, pinar i olivar. La part de baix era anomenada Vilalba i era tenguda sots domini directe de l’Hospital General. La part de dalt es trobava sots alou propi i franca de cens. Confrontava amb la possessió de Nicolau Espanyol, el camí d’Esporles, terres del monestir de la Real, el rafal de Felip Pere i la síquia de la ciutat. Les cases de la possessió se situaven a la part de dalt i comptaven aproximadament amb les mateixes dependències que se citen a l’inventari de 1506. També comprenia el Molí de la Terra (ARM, Not. 1511, f. 379).
El Molí de la Terra fou adquirit per Bernat Berga (fill de Nicolau) de Llorenç Santacília el 23 d’agost de 1541. Segons l’escriptura de compravenda, era un molí d’aigua draper que confrontava per totes parts amb la possessió de l’heretat de Nicolau Berga Caulelles i la síquia de na Bastera. De llavors ençà la possessió i el molí seguiren una evolució paral·lela (ARM, ECR-512, f. 590).
Segons els estims de 1578, la possessió i el molí pertanyien a Gabriel Berga i valien 10.000 lliures: «La possessió de mossèn Gabriel Berga ab lo molí qui és dins la dita possessió qui mol de na Bastera, deu mília lrs.» (ARM, D-1251, f. 148v).
No obstant aquesta informació, Gabriel Berga ja havia fet donació de béns al seu fill Nicolau mitjançant escriptura de 2 de maig de 1571 autoritzada pel notari Joanot Genovard (Rosselló, 2001: V, 67).
Nicolau Berga Lloscos testà el 18 de maig de 1613 davant el notari Joan Mas i nomenà hereu universal el seu fill Gabriel, nascut del seu matrimoni amb Elisabet Gual. Mitjançant decret de la cúria del Sant Ofici de 17 de novembre de 1621, el prevere Jaume Roca fou nomenat curador de l’herència de Nicolau Berga Lloscos. Dos anys després, el 1623, s’inicià el primer procés d’establiment de la possessió, que afectà les terres tengudes sots domini directe de l’Hospital General, és a dir, les situades entre els camins de Canet i de Valldemossa, devora el Molí de la Terra, i una petita part situada a l’altra banda del camí de Canet que confrontava amb el territori del monestir de la Real. Es designà com a camí d’establidors el que anava al Molí de la Terra. Entre 1623-25 s’establiren un total de 66 quarterades, 2 quartons i 68 destres, i s’aixecaren 10 escriptures de compravenda, totes davant el notari Joanot Mataró. Els compradors foren el moliner Nadal Alomar (5 quarterades), el conrador Jaume Femenia (5 quarterades), el conrador Mateu Gallur (17 quarterades), el conrador Guillem Riera (10 quarterades i 2 quartons), el conrador Rafel Quetgles, Blai (15 quarterades), el conrador Antoni Oliver, Maridó (3 quarterades i 48 sous), el conrador Guillem Coves (6 quarterades i 8 destres), el moliner Joan Alomar (1 quarterada, 3 quartons i 12 sous) i el conrador Joan Mir (3 quarterades i 1 quartó). El 7 de juliol de 1631 Gabriel Berga Gual signà la darrera escriptura d’establiment: una peça de terra de 4 quarterades a favor del prevere Gabriel Ferrer, beneficiat de Sant Jaume (ARM, Not. M-1272: f. 278, 280, 285, 321, 328; ARM, Not. H-1: f. 80v, 87v; ARM, Not. H-15: f. 101, 115, 118v, 124v).
Aquest primer procés d’establiment propicià la creació de dos indrets. D’una banda, el Redol, situat entre Son Magraner, el torrent de na Bàrbara i els camins de Valldemossa i de Canet. De l’altra, el Racó, que prengué nom del lloc on es localitzava: a la raconada que formaven el camí de Canet, la possessió de Son Pont de la Terra i la síquia de na Bastera.
Posteriorment Gabriel Berga Gual capbrevà la resta de la propietat, és a dir, la part tenguda sots alou propi. Segons el document, es tractava d’una possessió, abans rafal, que confrontava amb el camí d’Esporles, la possessió de Pere Espanyol i un rafal que antigament havia estat dels hereus de Melcion Pont de la Terra (ARM, ECR-1149, f. 133).
Gabriel Berga Gual es casà amb Beatriu Anglada Anglada (†1658, viuda en primeres núpcies de Jeroni Sant Joan, filla de Pere Anglada Valentí i de la seva neboda Joana Anglada Suñer), la qual aportà els vincles de Zanglada i Valentí. Fruit d’aquest matrimoni nasqueren Gabriel (†1717), Nicolau (n. 1624), Nicolau Antoni (n. 1632), Pere (n. 1634) i Jaume (†1686). Gabriel Berga Gual testà el 12 de març de 1626 davant el notari Joan Mas i fou enterrat el 18 de gener de 1672 en el convent de Sant Domingo «en lo vas de la capella de las Ànimas, propi de Bergas». El 10 de maig següent es redactà l’inventari de Son Berga, on es descriuen els objectes que es trobaven a les següents estances: l’entrada, la capella (sense el quadre del retaule que s’havien enduit a Son Anglada), el rebost, la cuina, la sala, la tafona (dotada de dues bigues) i la casa de les garroves. D’altra banda, el document assenyala que dins la possessió hi havia unes altres cases amb molí d’aigua que s’han d’identificar amb el Molí de la Terra i unes altres cases dites les Cases de Baix. Finalment, hi ha una relació dels censos que el difunt tenia dret de cobrar pels establiments de Son Berga, que sumaven la quantitat anual de 89 lliures 16 sous 10 diners (ARM, Not. 692, f. 68).
Segons els estims de 1685, Son Berga pertanyia a Gabriel Berga Çanglada Valentí i valia 13.000 lliures, una quantitat considerable, a la qual s’havien de sumar les 720 lliures en què fou valorat el Molí de la Terra, que es trobava dins el seu territori: «La possessió dita Son Berga, de M.ᵒ Gabriel de Berga Çanglada y Valentí, del hàbit de Santiago, tretsa mil lliuras. Lo molí de la Terra, de M.ᵒ Gabriel de Berga, set-centas y vint lliuras.» Segons aquest cadastre, Gabriel Berga Çanglada Valentí també era propietari a Palma de la possessió de Son Anglada i les cases de l’Almudaina (valorades en 20.000 i 2.000 lliures, respectivament, ambdues procedents dels vincles aportats per sa mare) i de la cúria del Batle (valorada en 1.028 lliures) (ARM, D-1253: f. 1v, 199, 200).
Gabriel Berga Çanglada Valentí es casà el 28 de juliol de 1659 amb Eleonor Santacília Togores Muntanyans (1644-1677), filla de Pedro Santacília Pachs i de Margarita Togores Muntanyans, i en foren fills Gabriel (1662-1706), Nicolau (†1740) i Beatriu Berga Santacília. Heretà el patrimoni de la família Santacília d’Alfàbia després que el seu cosí Arnau Santacília Ordoño (†3-11-1702) fes donació universal al seu favor mitjançant escriptura de 10 de febrer de 1701 autoritzada pel notari Gaspar Llabrés (Albertí et al., 2002: 54).
Gabriel Berga Santacília es casà el 16 de juny de 1699 amb Elisabet Çafortesa Sureda de Sant Martí (1681-1746), filla de Pere Antoni Çafortesa Verí i de Beatriu Sureda de Sant Martí Desbrull, de qui nasqueren Gabriel, Eleonor (n. 1701) i Beatriu (1704-1774). Morí d’un tret al pit el 27 de setembre de 1706, devora l’església de Sant Francisco de Paula, en sortir de ca seva, com a conseqüència de defensar la causa de Felip V contra els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria (íd.: 55; Salvá, 1974: 312).
Gabriel Berga Çanglada Valentí morí el 17 de gener de 1717 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Antoni Josep Mulet, en què nomenà hereva usufructuària la seva nora, Elisabet Çafortesa Sureda de Sant Martí, i propietari, el seu net Gabriel Berga Çafortesa (ARM, ECR-1152, f. 44v).
La proximitat de les possessions de Son Berga i Son Anglada i que ambdues estiguessin en mans del mateix propietari determinà que fossin arrendades conjuntament en moltes ocasions. Així, per exemple, el 3 d’abril de 1726 Elisabet Çafortesa Sureda de Sant Martí les arrendà a Joan Planes Llull, fill de Jaume, per temps de nou anys i ànnua mercè de 1.300 lliures. Aleshores Son Berga comptava amb olivar i l’oli es fabricava a la tafona de les cases, dotada de dues bigues i una premsa. Es componia dels següents sementers: l’Hort, el Figueral (sembrat d’ordi i guaret del mateix any), el comellar del Figueral (sembrat de pastura i mitja quarterada de farratge), el Blanquer (que afrontava amb la Tanca, sembrat de blat), el Tancat (que comprenia la tanca de l’Hort, la Vinya i el sementer de Baix, sembrat de faves i guixes), la tanca del Portell, el sementer del Mig (sembrat de blat, «ço és, des de la regadora de més amunt qui ve del safareix apuntant dret al samenter fins a les pareras») i la Coma (sembrada de farratge i ordi). El document esmenta altres topònims, com ara l’hort dels Aspres, el carreró de les Murteres, la coma del Pi, la casa de na Gallura, el sementer del Torrent, el sementer de la Civada i el sementer en guaret (que era la vinya Nova i la font del Mut). D’altra banda, el propietari concedia a l’arrendatari d’ambdues possessions el dret de moldre 100 quarteres de blat al Molí de la Terra. Aquesta microtoponímia es troba repetida a altres contractes d’arrendament del segle XVIII (ARM, Not. 3598, f. 154v; ARM, Not. S-743, f. 8).
Elisabet Çafortesa Sureda de Sant Martí testà el 6 de febrer de 1746 davant el notari Pere Cladera i nomenà hereu universal el seu fill Gabriel. Morí el 6 de novembre següent i dos dies després fou enterrada en el convent de Sant Domingo «en lo vas de Bergas». El 22 de desembre següent el seu fill Gabriel rebé l’inventari de béns de la difunta davant el mateix notari (Albertí et al., 2002: 58; Oleza, 1921: 298).
Gabriel Berga Çafortesa (1705-1754) es casà el 9 de desembre de 1731 amb la seva cosina Eleonor Berga Salas (†1735), filla de Nicolau Berga Santacília i de Magdalena Sales Sales, de qui nasqué un sol fill, Gabriel. Morí el 19 de juny de 1754 amb testament i codicil que havia ordenat, respectivament, el primer de maig de 1747 i el dia abans de la seva mort davant el notari Antoni Joan Serra, en què nomenà hereu universal el seu pubil. Fou enterrat lo endemà en el convent de Sant Domingo «en lo vas de Bergas». El 10 de juliol següent s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns. L’heretat comprenia unes cases situades a la plaça del Mercat; Son Bunyola, Son Balaguer, Son Valentí i la Baronia (Esporles i Banyalbufar); Son Cotoner d’Amunt (Puigpunyent); Castellitx (Algaida); el Bosc i Son Burgues (Petra); Son Fortesa, el Racó, l’Estepar i Xiclati (Artà); Galdent, Betlem, Solleric i l’Estelella (Llucmajor); Alfàbia, Honor i Son Ignaci (Bunyola) i l’Aigua Dolça, Son Anglada, Ca l’Ardiaca, Son Berga, Son Fortesa, Son Pardo, Son Sametes i Son Valentí (ARM, Not. S-745, f. 440; Oleza, 1923: 26).
Gabriel Berga Berga morí fadrí als 21 anys el 28 de novembre de 1756 amb testament que havia disposat el 16 d’abril anterior davant el notari Antoni Joan Serra, en què nomenà hereva universal la seva cosina Cecília Çafortesa Berga (†1789), filla de Tomàs Burgues Çafortesa Dameto (1695-1753, II marquès del Verger) i d’Eleonor Berga Çafortesa (1701-1767). Fou enterrat el mateix dia en el convent de Sant Domingo «en lo vas de Bergas». La mort de Gabriel sense descendència propicià lluites sobre vincles i herències entre els legítims hereus fideïcomissaris per tal de fer-se amb bona part del patrimoni de la casa Berga. Mitjançant escriptura de 25 de febrer de 1757 autoritzada pel notari Josep Bernad, Cecília Çafortesa Berga es veu obligada a cedir al seu germà Tomàs els nombrosos fideïcomisos a què havia succeït la família, que incloïa, entre d’altres, la possessió de Son Berga, la qual li pertocava «per ser fideïcomisari de los señors Bergas». Malgrat això, «per voluntad de la señora doña Leonor de Berga», mare de Cecília i de Tomàs, «y de consentiment del matex, lo desfrute la Sra. D.ᵃ Cecília Çaforteza, viuda del señor D.ⁿ Francesch Sureda de Sant Martí, filla y germane respective, puix en el acte de entrego de los fideïcomisos de los señors Bergas del dit vint-y-sinch fabrer mil set-cens sinquanta-set en poder del notari infrascrit, se consentí a dita señora doña Cecília la retenció interina del matex» (ARM, Not. 2137, f. 107; ARM, Not. 2150, f. 156; Oleza, 1923: 26).
Cecília Çafortesa Berga fou l’artífex de les cases conegudes com a Son Berga Nou. Encarregà la construcció als mateixos autors de Can Berga: el picapedrer Gabriel Pons, el fuster Joan Rotger i l’escultor Joan Deyà. Un contracte d’arrendament signat a favor del conrador Miquel Ribas el 30 de desembre de 1764 proporciona algunes informacions relacionades amb l’edificació de les cases noves. Així, segons el document, la propietària es reservava la facultat de fer-hi diversos forns de guix. D’altra banda, no es comprenia a l’arrendament «tot lo que conte el caprech de las casas novas de dita possessió fins al camí reial per a hont se va a la vila de Sporlas y fins a la partió de Son Spañol, ni menos lo que està senyat per viña, com y també el terreno a hont estan construïdas ditas casas». Així mateix, l’arrendatari havia de donar lloc per jeure als mestres i manobres que feien feina a la casa nova, concretament a la cambra dita de la capella de les cases velles i una altra cambra contigua. Pel que fa a la vinya que s’hi plantava, l’arrendatari estava obligat a conrar-la anualment quan estigués acabada (ARM, Not. M-2195, f. 426).
Cecília Çafortesa Berga testà el 27 d’abril de 1776 davant el notari Francesc Mas i nomenà hereu el seu nebot Josep Quint Çafortesa Sureda. Fou enterrada el 26 d’abril de 1789 en el convent de Sant Domingo «en la sepultura de Bergas, construïda dins la capella de las Ànimas» (Oleza, 1923: 60).
Josep Quint Çafortesa Sureda fou batiat el 14 d’octubre de 1762. Es casà el 30 de maig de 1790 amb Maria Francisca Dameto Sureda (1772-1842), filla de Francesc Dameto i d’Isabel Sureda, i en foren fills Lleonard (1791-1800), Maria de la Concepció (1792-1845), Tomàs (1794-1854), Isabel (n. 1796) i Francesc (1799-1800). Morí el 12 de maig de 1812 amb testament que havia ordenat dos dies abans davant el notari Agustí Marcó Guardiola, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Tomàs (1794-1853) (Albertí et al., 2002: 81-82).
El 1848 Tomàs Quint Zaforteza Dameto inicià el segon procés d’establiment de la possessió, que afectà les terres situades entre el camí d’Esporles i el camí que la documentació cita indistintament com a camí de Canet o de Son Espanyol. Es designà com a camí d’establidors l’actual camí de Cal Frare de la Torre. Entre 1848-51 s’establiren un total de 48 quarterades i 368 destres, i s’aixecaren 19 escriptures de compravenda, totes davant el notari Gabriel Oliver Salvà. Les terres eren tengudes sots alou del propietari i els emfiteutes només n’adquirien el domini útil. Endemés del domini directe, el venedor es reservava els drets de lluïsme i relluïsme al 10% i 1 lliura pel dret de fadiga. Normalment els compradors pagaven un preu d’entrada i damunt el capital restant es creava un cens reservatiu redimible al for de 3% i pagador el primer de gener. Els emfiteutes estaven obligats a construir una paret de set pams d’alçada a la part de la parcel·la que confrontava amb les terres romanents al venedor (ARM, Not. O-432-434).
Tomàs Quint Zaforteza Dameto nasqué el 17 de setembre de 1794. Es casà el 4 d’agost de 1818 amb María Antonia Togores Denti (1801-1863), filla de Mateu Togores Çanglada i d’Estefanía Denti Paratore, i en foren fills José (1821-1880), Mateo (1825-1898), Tomás (1828-1844), María Francisca (1830-1905) i Catalina (1833-1912), casada amb Mariano Villalonga Togores (1811-1869), VII marquès de Casa Desbrull. Morí als 58 anys el 7 de juliol de 1853. En execució de l’acta de donació que ordenà a la possessió de Son Nebot (Marratxí) el 18 de juny de 1850 davant el notari Sebastià Coll, tots els béns, drets i accions passaren al seu fill primogènit, José. Mitjançant escriptura de primer de març de 1866 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia acceptà la donació, que consistia en les cases majors de l’heretat, situades al carrer de Sant Feliu, inclòs l’oratori homònim; unes cases situades al carrer de Palacio on posteriorment s’aixecà l’edifici de la Diputació; unes cases al carrer de la Concepció; Son Sametes (8 quarterades), Son Quint (660 quarterades), Son Anglada (139 quarterades de bosc i garriga), Son Valentí (50 quarterades), Son Berga Nou (13 quarterades), Son Berga Vell (132 quarterades), el Molí de la Terra (1 quarterada) i l’Aigua Dolça (5 quarterades), situades al terme de la ciutat; Son Quint (193 quarterades), a Esporles; Son Bunyola (390 quarterades), a Banyalbufar; Son Naci (56 quarterades) i l’Heretat (257 quarterades), a Bunyola; Castellitx de l’Oratori (200 quarterades), a Algaida, i Solleric (300 quarterades) i l’Estelella (370 quarterades), a Llucmajor (ARM, Miguel Pons Barrutia, Any 1866, Semestre 1r, f. 267).
Com s’ha assenyalat al paràgraf anterior, Son Berga Nou ocupava una superfície de 13 quarterades, estava tancada de paret, tenia cases rústiques i urbanes i confrontava al nord amb terres procedents de Son Espanyol de Mateo Monserrat Sabater, successors de Caterina Forteza Segura, Pedro José Salamanca Borrás, Bartolomé Simó Oliver i Jaime Pujol Perelló; al sud i a l’est, amb Son Berga Vell, i a l’oest, amb el camí que anava de Palma a Establiments i Esporles. D’altra banda, Son Berga Vell ocupava una superfície de 132 quarterades, tenia una casa i confrontava al nord mitjançant una paret amb terres de Juan Vaquer, Antonio Llaneras, Pedro José Palmer, Jaime Ribas, Juana María Estelrich, Jaime Salamanca i Juan Sabater; al sud, amb terres de Bartolomé Ribas, Tomás Vidal, Antonio Nadal, Rafael Sampol, Pablo Martorell, Matías Sampol, Juan Borrás, Leonardo Reus, Miguel Femenía, Catalina Manera, Rafael Frontera i, mitjançant un camí d’establidors, amb terres de Miguel Garau; a l’est mitjançant un camí, amb la possessió de Son Espanyol (del marquès de Bellpuig), terres de Guillermo Gil, Juan Sabater i Guillermo Sastre, terres de Miguel Lladó procedents de Son Berga i, mitjançant un camí d’establidors, amb terra de Jaime Cabrer, i a l’oest, amb Son Berga Nou i el camí que anava de Palma a Establiments. Finalment, el Molí de la Terra ocupava una superfície d’1 quarterada, tenia un molí fariner i el dret de percebre 50 hores d’aigua cada vuit dies de la síquia de na Bastera i confrontava al nord mitjançant una síquia amb dues peces de terra denominades Can Melà (de Francisco i Francisca Florit), tres peces de terra denominades Cal Jai (de Matías Castelló, Isabel María Castelló i Miguel Castelló) i Can Coves (d’hereus de Nicolau Enric Cortès Forteza); al sud, amb Ca na Gallura (de Tomás Aguiló Forteza); a l’est, amb Son Blai (d’hereus de Nicolau Enric Cortès Forteza), i a l’oest, amb el torrent de Can Coves (RP2, 440-442-terme, 1a).
José Quint Zaforteza Togores fou batiat el 26 d’abril de 1821. Es casà a València el 12 de febrer de 1849 amb María del Carmen Crespí de Valldaura Caro (1828-1902), filla de Joaquín Crespí de Valldaura Carvajal i de Margarita Caro Salas, i en foren fills Tomás (1849-1888), Joaquín (1850-1885), María Antonia (1853-1881), Mateo (1856-1927), José (1856-1898) i Mariano (1861-1918). Morí el 20 de maig de 1880 amb testament que havia ordenat el dia de la seva mort a la possessió de Son Berga del terme de la ciutat davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereus usufructuaris la seva dona i el seu germà Mateo, i propietari, el seu fill primogènit, Tomás, amb una sèrie de substitucions per al cas de morir sense descendència masculina. Com que Tomás morí sense fills mascles i li premorí sense successió el seu germà Joaquín, el caràcter d’hereu universal propietari recaigué damunt José en sentència de 5 d’octubre de 1888 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral (Albertí et al., 2002: 85-86; RP2, 441-terme, 2a-6a).
Després de la corresponent descripció de béns els germans José, Mateo i Mariano Zaforteza Crespí de Valldaura i les germanes María del Carmen i María de la Concepción Zaforteza Verí (filles del difunt Tomás Quint Zaforteza Crespí de Valldaura) procediren a la divisió dels béns. A María del Carmen i a María de la Concepción Zaforteza Verí els foren entregades les possessions de Son Quint (Esporles) i Castellitx (Algaida) i el rafal de Son Puig, situat al pla de Sant Jordi. Mateo s’adjudicà el rafal de Son Valentí (Palma, 50 quarterades) i la possessió de Son Bunyola (Banyalbufar, 390 quarterades). A Mariano li correspongueren el Molí de la Terra (Palma, 1 quarterada), la porció de Son Anglada que encara posseïa la família (Palma, 92 quarterades) i la possessió de l’Heretat (Bunyola, 182 quarterades). A José se li adjudicaren, ço és, com a legitimari dels seus oncles Joaquín i María Antonia Zaforteza, les possessions del Racó (Artà, 352 quarterades), Xiclati (Son Servera, 356 quarterades), el Bosc (Petra, 500 quarterades) i Son Sametes (Palma, 8 quarterades), i com a hereu, les cases del carrer de Sant Feliu, les possessions de Son Quint, Son Berga Nou, Son Berga Vell i l’Aigua Dolça (Palma), Son Naci (Bunyola), l’Heretat i na Maians (Capdepera), una casa a Artà, una altra casa a Manacor (al carrer del Palau) i una part indivisa del castell de Capdepera (ARM, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1891, Protocol 3r, f. 3084).
José Quint Zaforteza Crespí de Valldaura es casà amb María de las Mercedes Amat Olivar (†26-3-1946) i en foren fills José, Joaquín, María del Carmen (1891-1922), casada amb l’enginyer José Zaforteza Musoles, i María Antonia, qui es casà amb José Zaforteza Musoles quan morí la seva germana María del Carmen. Morí el 4 de febrer de 1898 amb testament que havia ordenat el 2 d’abril de 1892 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu universal propietari el primogènit que tengués a la seva mort, que vengué a esser José, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de juny següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 441-terme, 7a).
El 9 d’agost de 1898 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, María de las Mercedes Amat Olivar, en representació del seu fill José Quint Zaforteza Amat, vengué al conrador Bartolomé Martorell Roca per preu de 2.000 pessetes una peça de terra d’1 quarterada, 2 quartons i 40 destres que confrontava al nord i a l’oest amb terres romanents a la venedora; al sud, amb terres de Guillermo Nadal, Francisca Sampol, Pablo Martorell i Juan Cabrer, i a l’est, amb la Quarterada de Son Berga (de María Sastre Ribas) i terra de Tomás Vidal. La venedora cedí al comprador una faixa de terreny d’un metre d’ample perquè dins el termini d’un any aixecàs a costes i despeses seves una paret divisòria amb el terreny romanent de Son Berga Vell de 60 centímetres d’ample i d’una altura mínima d’1 metre i 40 centímetres (RP2, 7214-terme, 1a).
En el decenni de 1920 els historiadors de l’art nord-americans Arthur Byne i Mildred Stapley visitaren diverses possessions de l’illa per estudiar les característiques de l’arquitectura tradicional mallorquina. El treball restà plasmat en el llibre Majorcan Houses and Gardens, publicat a Nova York el 1928, en el qual trobam diverses làmines dedicades a Son Berga Nou (Byne i Stapley, 2002: 26-33, 137).
El 1935 José Quint Zaforteza Amat inicià el tercer i darrer procés de parcel·lació de la propietat. La majoria de les compravendes s’efectuaren entre 1935-39, amb algunes segregacions puntuals efectuades en els decennis de 1940-50. Llevat d’algunes excepcions, generalment els trasts ocupaven una superfície d’uns 420 m² i confrontaven amb la carretera d’Esporles, denominada (1937-79) en aquest tram carrer de l’Alcázar de Toledo. Entre 1935-51 vengué un total de 47 quarterades i 60 destres d’ús lucratiu per un valor declarat de 39.050 pessetes. El preu del metre quadrat era d’uns 60 cèntims per als trasts ubicats devora la carretera i d’uns 9 cèntims per als situats en sòl rústic. S’aixecaren 51 escriptures de compravenda, totes davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Els compradors havien de construir a costes i despeses seves dins el termini de tres anys una paret de maçoneria d’un metre d’alçada més 80 centímetres de tela metàl·lica o filat a la part del solar que confrontava amb les terres romanents de Son Berga Vell (RP2, 441-terme).
José Quint Zaforteza Amat es casà amb María Auxiliadora Olives Olives (1900-1976) i en foren fills José (†19-6-1984), casat amb Ángela María Duque de Estrada Martorell (1933-1958); Gabriel, casat amb Dolores Villalonga Magraner; Tomás, casat amb Carmen Pascual Vidal; María de las Nieves (†28-8-2023), casada amb el militar eivissenc Juan Tur de Montis Ayguavives (1925-2018); María Dolores, casada amb José María Sintas Vidal, i María de las Mercedes. Morí el 16 de desembre de 1965 amb testament que havia disposat el 24 de gener de 1940 davant dit notari Chacártegui, en què nomenà hereva usufructuària sa mare, María de las Mercedes Amat Olivar, i propietària, la seva dona. Mitjançant escriptures de 31 de desembre de 1966 i 28 d’octubre de 1967 autoritzades pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència. Son Berga Vell se l’adjudicà María de las Nieves, i Son Berga Nou i el Molí de la Terra, els altres cinc germans per iguals parts indivises (RP2, 440-441-terme, 9a).
Mariano Zaforteza Crespí de Valldaura morí als 57 anys el 26 de maig de 1918 amb testament que havia disposat el 26 de febrer de 1908 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Ángela Lund Ugarte, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de juliol següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (RP2, 442-terme, 8a).
El 15 de desembre de 1942 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Ángela Lund Ugarte vengué el Molí de la Terra per preu de 8.700 pessetes al seu nebot polític José Quint Zaforteza Amat (íd., 9a).
A la mort de José Quint Zaforteza Amat (†1965) la propietat passà als seus fills José, Gabriel, Tomás, María Dolores i María de las Mercedes, els quals mitjançant escriptura de 13 de desembre de 1967 autoritzada per dit notari Chacártegui la vengueren per preu de 40.000 pessetes al decorador Jaime Mayol Oliver (íd., 10a-11a).
El terme de Palma 