Can Nofre
La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre l’església d’Establiments, el camí reial d’Esporles, Son Morlà i Son Berga. S’estén per tres illetes diferents travessades pels carrers de la Mare Alberta, Pomar i Francesc Tomàs Oliver. Una de les denominacions amb què és coneguda la finca la pren d’Onofre Cortès. D’altra banda, és probable que el carrer de Pomar prengui nom de Benito Pomar Cortés, qui en fou propietari entre 1895-1917.
El 20 de setembre de 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Caterina Forteza Segura, casada amb Onofre Cortès, filla de Pere Joan i de Margalida, els trasts nombres 6, 7, 8, 11, 12, 13, 45, 46, 47, 48, 56, 64, 65 i 72, agrupats en dues peces de terra separades per un camí d’establidors. Una porció comprenia els trasts nombres 6-8 i 45-47, ocupava una superfície de 165 destres i confrontava al nord amb un camí d’establidors (actual carrer de la Mare Alberta); al sud, amb la possessió de Son Berga Nou mitjançant una paret; a l’est, amb els trasts nombres 53-55 (de Pedro José Salamanca Borrás), i a l’oest, amb els trasts nombres 1, 2 i 3-1r (de Mateo Monserrat Sabater) i els trasts nombres 3-2n, 4 i 5 (de Miguel Tomás Pericás). L’altra porció comprenia els trasts nombres 11-13, 48, 56, 64, 65 i 72, ocupava una superfície de 203 destres i 2 cinquens, era travessada per dos camins d’establidors (un carreró particular que no passa i l’actual carrer de Francesc Tomàs Oliver) i confrontava al nord amb els trasts nombres 14 i 17 (de Miguel Sabater Tomás), els trasts nombres 49 i 57 (de Cristóbal Reynés Colomar) i els trasts nombres 66 i 73 (de Rafael Bosch Castell); al sud, amb un camí d’establidors (actuals carrers de la Mare Alberta i Pomar); a l’est, amb el trast nombre 73 (de Rafael Bosch Castell) i la parcel·la nombre 32 (de Juan Vaquer Sabater), i a l’oest, amb el trast nombre 10 (de Vicenç Ramon Rosselló). S’imposà un cens reservatiu de 9 lliures per la primera porció i un de 12 lliures per la segona (ambdós en qualitat d’alodials i inquitables) (ARM, Not. S-1947: f. 202, 204; RP2, 1335-terme, 1a).
Caterina Forteza Segura morí sense testar el 13 de maig de 1852, i en providència de 5 d’octubre de 1866 dictada per Ciriaco Pérez de Larriba, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en foren declarats únics i universals hereus en parts iguals els seus fills: Onofre (forner), Pedro Juan (forner), Jaime (ferrer), Pedro José, Antonio, Micaela i María Margarita Cortés Forteza. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 29 de desembre de 1868 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol (RP2, 1335-terme, 1a).
El 19 de juny de 1869 davant dit notari Sancho vengueren la propietat per preu de 1.001 lliures 7 sous a María Magdalena Manuela Cortés Aguiló (íd., 4a).
María Magdalena Manuela Cortés Aguiló morí fadrina el 17 de febrer de 1895 amb testament que havia disposat el 24 d’abril anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà diverses propietats als seus nebots Benito, Eugenio, Arturo i Isabel Pomar Cortés, destinà Son Alegre a Benito i en la resta de béns nomenà hereu universal el seu altre nebot Antonio Pomar Cortés. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de juny següent autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas. Aleshores la propietat s’anomenava Son Alegre, abans Can Nofre, tenia una casa de planta baixa i alts denominada Villa Alegre i ocupava una superfície de 6.516,21 m². Confrontava al nord amb les propietats de Miguel Sabater, Miguel Aguiló Forteza i Jerónima Borrás Alemany; al sud, amb un camí d’establidors i la possessió de Son Berga Nou mitjançant una paret; a l’est, amb un camí d’establidors i les propietats de José Juan Ribas, Ana Vaquer Gelabert i Jerónima Borrás Alemany, i a l’oest, amb les propietats de Pedro José Palmer Salamanca, Juan Mir Arbós, Guillermo Ramón Font i Guillermo Ramón Pujol (íd., 6a).
El 22 de maig de 1917 davant el notari Miguel Pons Pons, Benito Pomar Cortés vengué la propietat per preu de 22.500 pessetes a María Lientand Dehay, casada amb el coronel d’infanteria Ernesto March García de Mesa (íd., 12a).
Mitjançant escriptura de 12 d’agost de 1922 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, María Lientand Dehay vengué la propietat per preu de 40.000 pessetes a la Congregación de Hermanas de la Pureza de María Santísima, que l’adquirí representada per la mare María de la Consolación Vidal Casanova, superiora general de la congregació (íd., 17a).
De llavors ençà s’hi ubica el centre escolar Jardines de la Infancia Pureza de María, que imparteix els dos cicles d’educació infantil (0-3 i 3-6).
El terme de Palma 