Can Mir i Coll
La propietat procedeix de la possessió de Son Espanyol. Se situa entre els camins de la Coma Freda, el Collet, la Pleta i el Putxet. Pren nom de Bartomeu Mir Coll, secretari de l’Ajuntament Constitucional d’Esporles.
El 20 de setembre de 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí a Bartomeu Mir Coll, fill de Miquel i de Francina, secretari de l’Ajuntament Constitucional d’Esporles, la peça de terra marcada amb el nombre 91 al plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície de 10 quarterades, 2 quartons, 3 horts i 18 destres i estava dividida pel camí que anava de Son Berga a Son Espanyol. La porció menor, situada a la part de mestral, confrontava amb un camí d’un destre d’ample (actual camí de la Coma Freda), terres de la possessió de Son Espanyol, el trast nombre 88-1r (de Guillermo Arbós Antich), el trast nombre 88-2n (de Salvador Bosch Salamanca), el trast nombre 87 (de Jaime Balaguer Comas), el trast nombre 86 (de Nadal Salamanca Torres) i el trast nombre 85 (de Nadal Terrasa Salamanca). La porció major, situada a la part de xaloc, confrontava amb el trast nombre 84 (de Guillermo Moranta Terrasa), els trasts nombres 78-83 (d’Antonio Calafell Palmer), el trast nombre 77 (d’Antonio Manera Comas), terra de la possessió de Son Berga mitjançant una paret ruïnosa, terra de la possessió de Son Espanyol i un camí d’un destre d’ample (actual camí de la Coma Freda). Es pagaren 322 lliures d’entrada i s’imposà un cens reservatiu de 126 lliures, ço és, la meitat en qualitat d’alodial i inquitable i l’altra meitat redimible al for de 3% (ARM, Not. S-1947, f. 196; RP2, 1398-terme, 1a).
Bartomeu Mir Coll volia vendre la menor de les porcions i per això feu canar novament la propietat. Resultà que l’agrimensor Juan Sorá, qui havia aixecat els dos plànols d’establiment de Son Espanyol, s’havia equivocat i la peça de terra nombre 91 ocupava realment una superfície de 12 quarterades, 3 horts i 3 destres. Bartomeu Mir Coll i Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors arribaren a un acord pel qual el cens reservatiu s’augmentava en 13 lliures 10 sous (meitat alodial i inquitable i meitat redimible al for de 3%) per compensar la diferència d’1 quarterada, 1 quartó, 3 horts i 10 destres, però el comprador no havia de pagar res més en concepte d’entrada. La rectificació fou elevada a escriptura pública el primer de febrer de 1845 davant dit notari Sancho (RP2, 1398-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 31 de maig de 1869 autoritzada per dit notari Sancho, Bartomeu Mir Coll declarà que havia venut diverses porcions de la finca: 3 quartons a Pedro José Palmer, 3 quartons a Jaime Salamanca, mitja quarterada a Juana María Estelrich, 5 quartons a Jaime Ribas i 2 quartons i 35 destres als successors d’Antonio Mota. Aleshores s’anomenava Cal Secretari, abans Can Mir i Coll, ocupava una superfície de 6 quarterades, 3 quartons i 16 destres, tenia casa rústica marcada amb el nombre 20 del quarter 11è de la zona 4a i confrontava al nord amb la possessió de Son Espanyol; al sud, amb terres de Guillermo Moranta, Catalina Calafell i Antonio Calafell Palmer; a l’est, amb terres de Pedro José Palmer, Jaime Ribas, Juana María Estelrich i Jaime Salamanca mitjançant un camí, i a l’oest, amb un camí d’establidors (íd.).
Bartomeu Mir Coll morí viudo als 88 anys el 28 de juny de 1888 amb testament que havia disposat el 25 d’agost de 1884 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereus universals propietaris els seus fills: Miguel i Juan Mir Arbós. Designà a Miguel una porció d’aquesta finca que comprenia la casa, amb l’obligació de prestar la meitat del cens i de pagar al seu germà, Juan, 1.667 pessetes per deixar igualats els valors de les dues porcions en què es dividia aquesta propietat; deixà a Juan la resta de la propietat, amb l’obligació de pagar l’altra meitat del cens. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
Miguel Mir Arbós s’adjudicà una porció de 3 quarterades i 108 destres que comprenia la casa, marcada amb el nombre 20 del quarter 11è de la zona 4a. Confrontava al nord-est amb la possessió de Son Espanyol mitjançant un camí de servei exclusiu d’aquesta propietat que obrí Bartomeu Mir Coll; al sud-est, amb la porció adjudicada a Juan Mir Arbós; al sud-oest, amb terres de Catalina Calafell i de Guillermo Moranta, i al nord-oest, amb un camí (RP2, 5482-terme, 1a).
Miguel Mir Arbós morí sense testar el 9 d’agost de 1916, i en acte de 29 de novembre següent dictat per Gabriel Fuster Valentí, jutge municipal encarregat del jutjat de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari Juan Bestard Giá en fou declarat hereu legal el seu pubil, Bartolomé Mir Calafell, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de gener següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 7a).
Bartolomé Mir Calafell morí el 28 de febrer de 1925 amb testament que havia disposat el 2 de setembre de 1919 davant dit notari Socías, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Jerónima Rosselló Terrasa (†27-11-1938), i hereus propietaris en parts iguals i amb designació de béns, els seus fills: Miguel, Antonio i Bartolomé Mir Rosselló. Mitjançant escriptura de primer d’abril de 1939 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Bartolomé (íd., 9a).
El 31 de desembre de 1946 davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán, Bartolomé Mir Rosselló vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a Francisca Muñoz Lemaur (casada amb Antonio Moragues Bisquerra), qui mitjançant escriptura de 23 de novembre de 1948 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada la vengué en unió d’altres dues finques per preu global de 5.000 pessetes a l’agricultor Rafael Balaguer Ramis (íd., 10a-11a).
El 25 de maig de 1949 davant dit notari Chacártegui, Rafael Balaguer Ramis vengué aquesta finca i una altra per preu global de 4.000 pessetes a l’agricultor Gabriel Tomás Vidal (íd., 12a).
Juan Mir Arbós s’adjudicà una porció de 3 quarterades i 208 destres que confrontava al nord-est amb les possessions de Son Espanyol i Son Berga mitjançant un camí de servei exclusiu d’aquesta propietat que obrí Bartomeu Mir Coll; al sud-est, amb terres d’Antonio Vich, José Sancho i Bartolomé Salamanca mitjançant una senda, terres de Pedro José Palmer i la possessió de Son Berga; al sud-est, amb terres de Gabriel Calafell Arbós, i al nord-oest, amb la porció adjudicada a Miguel Mir Arbós. Juan Mir Arbós feu edificar-hi una casa de nova planta. Per sufragar les despeses hipotecà la propietat a favor del conrador Gabriel Alemany Sastre, veïnat de la vila de Calvià, en garantia d’un préstec de 5.000 pessetes de principal a l’interès del 5% i 1.000 pessetes més per a costes. L’operació fou elevada a escriptura pública el 7 d’agost de 1897 davant el notari Guillermo Sancho Mas (RP2, 1398-terme: 6a, 10a).
Mitjançant escriptura de 13 de maig de 1904 autoritzada per dit notari Sancho, Fernando Truyols Despuig i José Despuig González de Valbuena redimiren el cens de 37 lliures 7 sous que prestava aquesta porció de Cal Secretari (de nombre de 139 lliures 10 sous cens) després que Juan Mir Arbós pagàs la quantitat de 3.500 pessetes (íd., 15a).
Juan Mir Arbós morí viudo als 89 anys el 24 de juny de 1920 amb testament que havia disposat el 5 de febrer de 1913 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva universal propietària la seva pubila, Catalina Mir Martorell, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 15 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 18a).
Catalina Mir Martorell morí viuda el 29 de desembre de 1943 amb testament que havia ordenat el 12 de febrer de 1904 davant el notari Rafael Togores Palou, en què instituí en la porció llegítima la seva filla, Juana Cuenca Mir. En la resta de béns nomenà hereu el seu home, Domingo Cuenca Bil (†15-10-1917), qui per premoriència fou substituït per Juana i Margarita Cuenca Mir (nascuda el 15 de març de 1904). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 24 de març següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 19a).
El terme de Palma 