La Tanqueta, El Costeret
La propietat procedeix de la possessió de Son Berga. Se situa entre la Quarterada de Son Berga, la Torre o Can Calca, Ca na Gallura i Can Punyit. Pren nom de Tomás Vidal Villalonga. Desconeixem l’origen dels altres topònims.
Mitjançant escriptura de 12 de novembre de 1848 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí una peça de terra d’1 quarterada, 3 quartons i 66 destres a Tomás Vidal Villalonga, fill de Tomàs Vidal Mandilego (†18-5-1850) i de Margalida Villalonga Ripoll (†9-2-1869). Era travessada pel camí de Son Espanyol i confrontava amb Ca na Gallura (de Tomàs Aguiló Cortès) mitjançant la síquia de na Bastera, un camí d’establidors de Son Berga i terres romanents al venedor. S’imposà un cens reservatiu d’11 lliures 9 sous 9 diners 3 cinquens (creat damunt un capital de 383 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener (ARM, Not. O-432, f. 156; RP2, 7695-terme, 1a).
Tomás Vidal Villalonga, viudo en primeres núpcies de Juana Ana Morey i casat al temps de la seva mort amb María Garau Mas (†13-3-1901), morí als 86 anys el 20 de desembre de 1900 amb testament que havia disposat l’11 de juny de 1892 davant el notari Antonio Cañellas Clar, en què instituí en la porció llegítima la seva filla, Margarita Vidal Morey, i nomenà hereus amb designació de béns els seus fills mascles: Tomás, Pedro Juan, Pablo i Francisco Vidal Morey. Mitjançant escriptura de 26 d’abril següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se la repartiren Pablo, Pedro Juan i Tomás. Aleshores comprenia una casa marcada amb el nombre 11 del quarter 10è de la zona 4a, era travessada pel camí de Son Espanyol i confrontava al nord amb la Quarterada de Son Berga (de María Sastre Ribas); al sud, amb la Torre o Can Calca (de María Antonia Guasp Barceló) mitjançant un camí d’establidors de Son Berga; a l’est, amb Ca na Gallura (d’Estanislao de Kostka Aguiló Aguiló) mitjançant la síquia de na Bastera, i a l’oest, amb terres de María Nadal Sastre procedents de Can Punyit (RP2, 7695-terme, 1a).
Pablo Vidal Morey s’adjudicà una porció que ocupava una superfície de 3 quartons i 27 destres, comprenia una casa i confrontava al nord amb la porció adjudicada a Pedro Juan Vidal Morey; al sud, amb l’hort adjudicat a Tomás Vidal Morey i un camí d’establidors de Son Berga; a l’est, amb Ca na Gallura (mitjançant la síquia de na Bastera) i el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb Can Punyit (RP2, 7695-terme, 4a).
Pablo Vidal Morey morí viudo el 5 de juliol de 1942 amb testament que havia ordenat el 12 d’octubre de 1918 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Roca Palliser (†16-10-1935), i propietats en parts iguals, els seus quatre fills: Juana Ana, Margarita (casada amb Pedro Frau Roca), Tomás i Catalina Vidal Roca (casada amb Salvador Llinás Santandreu). Mitjançant escriptura de 25 de maig següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se la repartiren de la següent manera: d’una banda, una porció per a cadascun dels germans Juana Ana, Tomás i Catalina, i de l’altra, una porció de 381 m² (amb casa i hort) i una porció de 57 m² (destinada a camí comú) per indivís per als quatre germans (íd., 11a).
Mitjançant escriptura de 21 d’abril de 1976 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Olives Olives i els seus fills quitaren l’alou que pesava damunt l’íntegra porció de Can Tomàs que fou de Pablo Vidal Morey després que els germans Catalina, Miguel (conrador) i Juana Llinás Vidal pagassin la quantitat de 7.250 pessetes (RP2, 22358-22360-terme, 5a).
Margarita Vidal Roca morí sense testar el 31 d’agost de 1944, i en acte de 24 de maig següent dictat pel jutjat de primera instància d’Inca en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus vuit fills: Catalina, Juana María, Lorenzo (conrador), Pablo (conrador), Pedro Juan (empleat de GESA), Margarita, Esperanza i María Asunción Frau Vidal, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Pedro Frau Roca (†23-12-1966). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 2 de març de 1968 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo (RP2, 7695-terme, 12a).
Juana Ana Vidal Roca s’adjudicà una porció de 1.789 m² que confrontava al nord amb la porció que fou de Pedro Juan Vidal Morey; al sud, amb les porcions adjudicades a Tomás (mitjançant el camí comú) i Catalina Vidal Roca; a l’est, amb Ca na Gallura (mitjançant la síquia de na Bastera) i el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb terres de Rafael Sampol. Interiorment confrontava amb la casa i hort dels quatre germans Vidal Roca. El 29 d’abril de 1970 davant el notari Raimundo Clar Garau la donà als seus nebots Catalina, Miguel i Juana Llinás Vidal (RP2, 22358-terme, 1a-2a).
Tomás Vidal Roca s’adjudicà una porció de 1.785 m² que confrontava al nord amb la porció adjudicada a Juana Ana Vidal Roca i la porció adjudicada als germans Vidal Roca mitjançant el camí comú; al sud, amb un camí d’establidors anomenat de Cal Prior; a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb la porció adjudicada a Catalina Vidal Roca. El 29 d’abril de 1970 davant el notari Raimundo Clar Garau la donà als seus nebots Catalina, Miguel i Juana Llinás Vidal (RP2, 22359-terme, 1a-2a).
Catalina Vidal Roca s’adjudicà una porció de 1.785 m² que confrontava al nord amb la porció adjudicada a Juana Ana Vidal Roca; al sud, amb el camí de Cal Prior; a l’est, amb la porció adjudicada a Tomás Vidal Roca, i a l’oest, amb terres de Rafael Sampol (RP2, 22360-terme, 1a).
Catalina Vidal Roca morí viuda el 4 de setembre de 1969 amb testament que havia disposat el 18 de març de 1966 davant el notari José Clar Salvá, en què nomenà hereus en parts iguals els seus tres fills: Catalina, Juana i Miguel Llinás Vidal. Mitjançant escriptura de 4 d’abril següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina (íd., 2a).
Pedro Juan Vidal Morey s’adjudicà una porció de 3 quartons que confrontava al nord amb la Quarterada de Son Berga; al sud, amb la porció adjudicada a Pablo Vidal Morey; a l’est, amb la síquia de na Bastera, que la separava de Ca na Gallura, i a l’oest, amb Can Punyit. Era travessada pel camí de Son Espanyol (RP2, 7696-terme, 1a).
Pedro Juan Vidal Morey morí el 13 de setembre de 1921 amb testament que havia disposat el 22 de novembre de 1913 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Juana María Roca Palliser (†12-9-1926), i propietàries amb designació de béns, les seves dues filles: Juana Ana i Margarita Vidal Roca, les quals acceptaren i es dividiren aquesta propietat mitjançant escriptura de 13 de març següent autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar (íd., 3a).
Margarita Vidal Roca s’adjudicà una porció de 120 destres denominada la Tanqueta, la qual confrontava a l’oest amb el camí de Son Espanyol. El 14 de gener de 1929 davant el notari Juan Alemany Valent la vengué per preu de 1.300 pessetes al jornaler Antonio Coll Nadal (RP2, 7696-terme, 3a-4a).
Antonio Coll Nadal morí el primer de desembre de 1961 amb testament que havia disposat el 23 de juliol de 1935 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima la seva pubila, Francisca Coll Quetglas, i en la resta de béns nomenà hereva la seva dona, Antonia Quetglas Matilde. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de maig següent autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo (íd., 7a).
El 20 d’abril de 1963 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Francisca Coll Quetglas vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes a l’agricultor Guillermo Coll Riutort (íd., 8a).
Juana Ana Vidal Roca s’adjudicà una porció de 180 destres anomenada el Costeret, afrontada a l’est amb el camí de Son Espanyol, damunt la qual feu construir una vaqueria. El 30 d’abril de 1954 davant el notari Asterio Unzué Undiano la donà a la seva filla Juana Ana Tomás Vidal (RP2, 11735-terme: 1a, 3a).
El primer de març de 1963 davant el notari José Clar Salvá, Juana Ana Tomás Vidal vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a Francisca Llinás Bosch, la qual mitjançant escriptura de 4 següent autoritzada per dit notari la vengué pel mateix preu a Catalina Bosch Salom, casada amb el marí Jaime Abril Campins. El 25 d’abril següent davant el mateix notari, José Quint Zaforteza Amat redimí l’alou que pesava damunt la propietat després que Francisca Llinás Bosch pagàs la quantitat de 300 pessetes (íd., 4a-6a).
Mitjançant escriptura de 8 d’octubre de 1968 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Catalina Bosch Salom adquirí de María Ripoll Colom, veïnada de Sóller, per preu de 500 pessetes el dret de percebre mitja hora d’aigua cada 15 dies de la síquia de na Bastera del 15 de febrer al 15 de novembre de cada any de nombre del dret de 2 hores que, entre d’altres, tenia Son Ponç dels Ullastres (íd., 7a).
Tomás Vidal Morey s’adjudicà una porció de 139 destres que comprenia la casa nombre 11 del quarter 10è de la zona 4a i un corral o hort contigu. Confrontava al nord amb la porció adjudicada a Pablo Vidal Morey; al sud, amb la Torre o Can Calca; a l’est, amb Ca na Gallura mitjançant la síquia de na Bastera, i a l’oest, amb el camí de Son Espanyol, que la separava de la porció de Pablo Vidal Morey (RP2, 7697-terme, 1a).
Tomás Vidal Morey morí fadrí als 76 anys el 9 de gener de 1920 amb testament que havia disposat el 30 de maig de 1910 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà aquesta finca en parts iguals als seus nebots Tomás Vidal Gil (botiguer, fill de Francisco Vidal Morey) i Tomás Vidal Roca (jornaler). En la resta de béns nomenà hereva la seva germana Margarita Vidal Morey (casada amb Miguel Tugores Frontera). Mitjançant escriptures de 5 de juliol i 26 d’agost següent autoritzades pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán acceptaren els béns de l’herència i es dividiren aquesta propietat (íd., 3a).
Tomás Vidal Gil s’adjudicà una porció que comprenia un hort de 36 destres, un estable de 35,2 m² contigu a la casa que s’adjudicà Tomás Vidal Roca i una cuina de 42 m² adossada per la part posterior al corral de Tomás Vidal Roca (RP2, 7697-terme, 4a).
El 24 d’octubre de 1958 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, Tomás Vidal Gil, comerciant, vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes al també comerciant Bernardo Castell Verdera (íd., 6a).
Bernardo Castell Verdera morí sense testar el 15 de desembre de 1963, i en acte de 14 de març següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en fou declarat hereu legal el seu pubil, Bartolomé Castell Castell, metge, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Antonia Castell Palmer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de setembre següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (íd., 7a).
Tomás Vidal Roca s’adjudicà una porció de 214,26 m² que comprenia la casa nombre 11 del quarter 10è de la zona 4a, consistent en casa de planta baixa o botiga, porxada a l’enfront, un petit magatzem a la part posterior i una porció d’hort o corral darrere la casa. Confrontava al sud amb la casa i corral de Juan Cañellas Tomás. El 29 d’abril de 1970 davant el notari Raimundo Clar Garau la donà als seus nebots Catalina, Miguel i Juana Llinás Vidal (RP2, 11297-terme: 1a, 4a).
Mitjançant escriptura de 15 de maig de 1973 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Olives Olives i els seus fills quitaren l’alou que gravava la propietat després que els germans Llinás Vidal pagassin la quantitat de 3.000 pessetes. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 16 del camí veïnal de la Real (íd.: 5a, 7a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 33 del polígon 11 i ocupa una superfície de 224 m².
El terme de Palma 