Can Calca
La propietat procedeix de les terres de Son Berga que Tomàs Quint Zaforteza Dameto establí entre els anys 1848-52. Se situa entre el camí de Cal Frare de la Torre i el Secar de la Real. La denominació principal la pren de la torre-mirador que corona les cases. Desconeixem l’origen de l’altre topònim.
Mitjançant escriptura de 12 de novembre de 1848 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al comerciant Andreu Castelló Palou, fill de Guillem i de Margalida, el domini útil d’una peça de terra de 12 quarterades, 1 quartó i 79 destres que confrontava amb la síquia de na Bastera que començava a Ca na Gallura, Can Sossies (del notari Cayetano Socías Bas) mitjançant una paret, terres romanents de Son Berga i un camí d’establidors que cal identificar amb el camí de Cal Frare de la Torre. S’imposà un cens reservatiu de 74 lliures 13 sous 19 cinquens de diner (creat damunt un capital de 2.488 lliures 17 sous 3 diners) redimible al for de 3% i pagador el primer de gener (ARM, Not. O-432, f. 158).
Andreu Castelló Palou morí als 75 anys el 12 de maig de 1877 amb testament que havia disposat el 21 de desembre de 1863 davant el notari Miguel Font Muntaner, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Margalida Ignàcia Barceló Muntaner, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de novembre següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. L’heretat comprenia unes cases i una botiga al carrer de Sant Miquel; una cotxeria, una botiga i una algorfa al carrer dels Caputxins; el rafal de Son Daviu (58 quarterades); Can Castelló, procedent de Can Horrac, i la Torre, procedent de Son Berga Vell. Segons el document, la propietat consistia en una peça de terra camp ametlerar que confrontava al nord amb un camí d’establidors de Son Berga; al sud, amb Can Sossies (de Vicente Matas Gordiola); a l’est, amb el camí de Son Espanyol, la síquia de na Bastera i Ca na Gallura (de Tomás Aguiló Forteza), i a l’oest, amb terra de Mateo Terrasa mitjançant un camí. Comprenia dues cases rústiques que se situaven damunt una porció de terreny separada de la resta de la finca pel camí de Son Espanyol (ARM, Miguel Ignacio Font Muntaner, Quadrimestre 4t, f. 2763).
Margalida Ignàcia Barceló Muntaner morí el 14 de març de 1888 amb testament que havia ordenat el 26 de març anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva neboda María Antonia Guasp Barceló (RP2, 3131-terme, 3a).
María Antonia Guasp Barceló, veïnada de Porreres, morí el 24 de desembre de 1913 amb testament que havia disposat el 2 d’agost de 1907 davant dit notari Font, en què instituí en la porció llegítima la seva filla María Luisa Feliu Guasp (†9-2-1913, en religió sor María de Miramar, religiosa de la Congregación de María Reparadora d’Àvila). En la resta de béns nomenà hereus universals propietaris els altres fills: José (†5-9-1916), Juan i Cecilia Feliu Guasp (religiosa de la Congregación de María Reparadora de Manresa), nascuts del seu matrimoni amb Juan Feliu Jaume. Mitjançant escriptures de 23 de desembre de 1914 i 7 de desembre de 1917 autoritzades pel notari Miguel Pons Pons acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i Cecilia s’adjudicà aquesta propietat i un dret d’aigua de sis hores (íd., 4a-6a).
El 12 de desembre de 1917 davant dit notari Pons, Cecilia Feliu Guasp vengué la propietat i el dret d’aigua al comerciant Juan Guasp Pou per preu global de 30.616 pessetes amb 50 cèntims, ço és, 18.616 pessetes amb 50 cèntims per la finca i 12.000 pessetes per l’aigua (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de 26 de març de 1918 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Juan Guasp Pou vengué a Margarita Tomás Balaguer (casada amb Guillermo Cañellas Riutort) per preu de 2.000 pessetes una porció de 3.462 m² que comprenia les dues cases rústiques (d’uns 200 m², separades de la resta de la propietat pel camí de Son Espanyol) i una peça de terra de 3.232 m² que confrontava al nord amb un camí d’establidors de Son Berga; al sud, amb terra de Juan Aguiló Piña mitjançant una síquia; a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb terres de María Femenía i Rafael Monjí mitjançant una síquia. El 17 d’octubre de 1957 davant el notari Germán Chacártegui Saénz de Tejada, Margarita Tomás Balaguer donà la propietat al seu fill Juan Cañellas Tomás, xòfer. Segons el cadastre, la parcel·la que comprèn les cases està marcada amb el nombre 34 del polígon 11 i ocupa una superfície de 288 m²; la peça de terra està dividida en dues parcel·les marcades amb els nombres 46 i 238 del polígon 11 i ocupen una superfície de 1.617 m² i 1.630 m², respectivament (íd., 9a; RP2, 10813-terme: 1a, 3a).
El 17 de juliol de 1920 davant el notari José Socías Gradolí, Juan Guasp Pou vengué la resta de la finca i el dret d’aigua a Bárbara Salvá Xamena (en usdefruit) i als seus fills José i Juan Soler Salvá (en propietat), conradors, veïnats de Calvià, per preu global de 26.000 pessetes, ço és, 15.000 pessetes per l’immoble i 11.000 pessetes per l’aigua. Segons l’escriptura, ocupava una superfície d’11 quarterades i 384 destres i comprenia una casa i dependències. Confrontava al nord amb un camí d’establidors de Son Berga; al sud, amb Can Sossies (del venedor); a l’est, amb les propietats de María Femenía i Rafael Monjí, i a l’oest, amb terra que fou de Mateo Terrasa mitjançant un camí. Els compradors manifestaren que havien adquirit la finca amb doblers procedents de l’herència del seu home i pare respectiu, Juan Soler Castañer. Aquest, que era conrador i veïnat de Calvià, morí el 26 d’octubre de 1903 amb testament que havia disposat a la possessió de Bendinat el 18 de febrer de 1902 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: José (†24-1-1931), Juan, Antonia (veïnada de Porreres, casada amb Miguel Barceló Xamena), Margarita (†29-1-1953) i Bárbara Soler Salvá (†20-6-1957). En la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, Bárbara Salvá Xamena (amb la facultat, entre d’altres, d’adquirir béns per compte de l’herència), i propietaris en parts iguals, els fills mascles: José i Juan (RP2, 3131-terme: 9a, 13a, 16a).
Bárbara Salvá Xamena morí viuda el 21 d’octubre de 1941 amb testament que havia ordenat el primer d’abril de 1933 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Antonia, Margarita, Bárbara i Juan Soler Salvá, i en la resta de béns nomenà hereves en parts iguals les seves filles Margarita i Bárbara. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 19a).
Mitjançant escriptures de 24 d’agost de 1954 i 4 de gener de 1955 autoritzades pel notari Asterio Unzué Undiano, Juan Soler Salvá vengué la propietat per preu de 55.000 pessetes al seu nebot Jaime Barceló Soler, comerciant (íd., 24a-25a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 43 del polígon 11 i ocupa una superfície de 86.690 m².
El terme de Palma 