La propietat té l’origen en el Racó, que al seu torn procedeix de l’establiment de la part de Son Berga tenguda sots alou de l’Hospital General. Se situa entre el camí de Son Espanyol i la síquia de na Bastera. Pren nom de la família Camps, qui en fou propietària entre els segles XVIII-XIX.
El 29 de febrer de 1768 Joan Femenia Sabater establí al conrador Miquel Camps una peça de terra de 3 quartons procedent del Racó que confrontava amb el camí reial de Son Espanyol, la síquia de na Bastera, terres romanents al venedor i terres de Gabriel Genestar Femenia. S’imposà un cens reservatiu d’1 lliura (ARM, Not. H-22, f. 352).
Miquel Camps morí el 3 d’octubre de 1783. Mitjançant escriptura de 24 de novembre de 1805 autoritzada pel notari Pere Miquel Roig, els seus fills, nascuts del seu matrimoni amb Margalida Espases, es dividiren la propietat.
Miquel Camps Espases, moliner d’aigua, s’adjudicà una part de les cases i una porció d’1 quartó i 26 sous que confrontava amb les cases i terra del seu germà Joan, la síquia de na Bastera, l’hort de Can Puça (de Pere Onofre Ripoll Ripoll) mitjançant una paret i el camí de Son Espanyol (ARM, Hospitals 84, f. 5v).
Joan Camps Espases, moliner d’aigua, s’adjudicà una part de les cases i una porció de 96 destres que confrontava amb les cases i terra del seu germà Miquel, terres procedents del Racó de Joan Femenia Frontera mitjançant una paret i la síquia de na Bastera. El 1832 la capbrevà declarant que hi havia fet construir un nou aiguavés contigu a les cases (íd., f. 7).
Margalida Camps Espases s’adjudicà una peça de terra de 75 sous que confrontava amb les cases i terra del seu germà Miquel, terra del seu germà Joan, el camí de Son Espanyol i terres procedents del Racó de Joan Femenia Frontera mitjançant una paret. El 15 de maig de 1816 la vengué al seu germà Joan, qui la capbrevà el 1832 (íd., f. 8; ARM, Not. H-27, f. 278v).
Miquel Camps Espases (†15-12-1839) es casà amb Antonina Abraham Sureda (†16-9-1849) i en foren fills Miquel, Antoni, Joan, Bartomeu, Margalida i Antonina Camps Abraham. Mitjançant escriptura de 25 d’abril de 1831 autoritzada pel notari Joan Nadal donà al seu fill Miquel en contemplació de matrimoni una peça de terra de 50 destres (que era la quarta part de l’íntegra) contigua a la síquia de na Bastera. El donant s’obligà a fer construir devora ca seva una nova casa per al donatari (RP2, 6263-terme, 1a).
Miquel Camps Abraham morí viudo el 2 de gener de 1892 amb testament que havia disposat l’11 d’agost de 1886 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Miguel i Josefa Camps Boté, i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària dita Josefa, la qual s’adjudicà aquesta finca. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 de desembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat es denominava Can Camps o el Racó del Secar de la Real i confrontava al nord amb la casa i terra de Francisco Llinás Martorell, procedent de Can Camps; al sud, amb l’hort de Can Puça (de Pedro Ripoll Palou); a l’est, amb la casa i terra de Miguel Riutort Camps, procedent de Can Camps, i a l’oest, amb terres procedents de Son Berga d’hereus d’Andreu Castelló mitjançant la síquia de na Bastera (íd., 1a-3a).
El 12 d’octubre de 1916 davant el notari Miguel Pons Pons, Josefa Camps Boté vengué la propietat per preu de 600 pessetes al jornaler Miguel Riutort Camps (íd., 5a).
Miguel Riutort Camps morí el 7 de març de 1941 amb testament que havia ordenat el 30 de setembre de 1926 davant el notari Nicasio Pou Ribas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Esperanza Torres Cardell, i propietaris, els seus fills: Antonia, Catalina, Esperanza (casada amb Sebastián Frontera Sabater), Margarita (casada amb Bernardo Catalá Mulet), Juan i Antonio (comerciant, veïnat de Marsella). Mitjançant escriptura de 21 de juny següent atorgada a la casa nombre 3 del carrer lletra U de Son Ferriol davant el notari Juan Alemany Valent, acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd., 7a-8a).
El 16 d’abril de 1850 els germans Joan, Bartomeu i Antoni Camps Abraham vengueren a Catalina Mestre Comas una peça de terra de 114 destres que confrontava al nord amb la propietat de Miquel Camps, Menor; al sud, amb l’hort de Can Puça (d’Antonio Ripoll Mesquida); a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb la propietat de Miquel Camps Abraham. Tenia una casa a l’extrem sud de la finca, un forn i una cuina. Era tenguda sots alou de l’Hospital General i prestava 8 sous 3 diners cens al for de 3% el 29 de febrer als successors de Joan Femenia Sabater (RP2, 3438-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 29 de gener de 1879 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Catalina Mestre Comas vengué la propietat per preu de 390 lliures al ferrer Antonio Mir Fullana, veïnat d’Esporles (íd.).
El 26 de novembre de 1879 davant el notari Manuel Sancho, Antonio Mir Fullana, «deseando favorecer a su hijo D. Antonio Mir y Estarás, clérigo, que se halla decidido a abrazar el estado eclesiástico», li feu donació de l’usdefruit d’aquesta propietat perquè pogués constituir-se títol patrimonial per rebre els sagrats ordes majors (íd., 2a).
Mitjançant escriptura de 21 de maig de 1882 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Antonio Mir Fullana, veïnat del llogaret de l’Esgleieta (Esporles), vengué la propietat per preu de 1.650 pessetes al pastor Jorge Tomás Fiol, veïnat de Banyalbufar, qui el 22 d’octubre de 1893 davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar la vengué per preu de 1.466 pessetes amb 66 cèntims al jornaler Salvador Femenía Carbonell (íd.: 3a, 5a).
Salvador Femenía Carbonell morí sense testar el 30 d’agost de 1895, i en providència de 16 de juny següent dictada per Francisco Rodríguez Ladrón de Guevara, jutge de primera instància de Palma, davant l’escrivà Pedro Gazá en foren declarats hereus legals els seus fills: Gabriel, Bartolomé, Margarita, Salvador i Juan Femenía Crespí (íd., 8a).
Mitjançant escriptura de 20 de novembre de 1896 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou vengueren la propietat per preu de 1.479 pessetes amb 16 cèntims a Miguel Riutort Camps (íd., 9a).
El 2 d’octubre de 1939 davant el notari Juan Alemany Valent, Miguel Riutort Camps vengué la propietat a Ricardo Jofre Cirés per preu de 1.500 pessetes. Confrontava a l’oest amb una propietat del venedor procedent de Can Camps (RP2, 19707-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de febrer de 1965 autoritzada pel notari José Clar Salvá, Ricardo Jofre Cirés vengué la propietat per preu de 6.300 pessetes a l’agent de viatges René Charles Fosset Gairaut, de nacionalitat francesa. Segons un recent midament, ocupava una superfície de 1.659,25 m² (íd., 2a).
El 21 de febrer de 1862 davant el notari Pedro José Bonet, Miquel Camps i d’altres vengueren a Francina Segura Aguiló (casada amb Miquel Fuster Forteza) una peça de terra de mitja quarterada amb casa que confrontava al nord amb terres procedents del Racó de Joan Femenia; al sud, amb terres d’Antoni Camps; a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb la síquia de na Bastera. Era tenguda sots alou de l’Hospital General i prestava 9 sous cens de major nombre el 29 de febrer al for de 3% als successors de Joan Femenia Sabater. La propietat estava gravada, entre d’altres, amb una hipoteca constituïda per Joan Camps a favor de la seva dona, Joana Aina Cañellas (RP2, 1180-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 de setembre de 1868 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol, Francina Segura Aguiló vengué la propietat per preu de 600 lliures al jornaler Francisco Llinás Martorell (íd.).
Francisco Llinás Martorell, viudo en primeres núpcies de Martina Escalas i en segones de Juana Ana Saurina, veïnat del Secar de la Real, morí als 82 anys el 18 de març de 1907 amb testament que havia disposat el 12 de gener de 1902 davant el notari Rafael Togores Palou, en què instituí en la porció llegítima la filla del primer matrimoni, Francisca Llinás Escalas, i en la resta de béns nomenà hereu el fill del segon matrimoni, Francisco Llinás Saurina. Mitjançant escriptura de 29 d’abril següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Francisco (íd., 4a).
Francisco Llinás Saurina morí el 16 de juny de 1945 amb testament que havia ordenat el 28 d’octubre de 1911 davant dit notari Togores, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Llinás Cañellas, i propietaris, els seus fills: Francisco (mestre nacional) i Juana Ana Llinás Llinás. Mitjançant escriptura de 3 de març de 1965 autoritzada pel notari José Clar Salvá, Francisco rebutjà l’herència i la propietat se l’adjudicà Juana Ana. En el decenni de 1960 se segregà un trast de 437 m² per a Juan Servera Ginard i María Cladera Camps (íd., 5a; RP2, 5528-III, 1a).
El terme de Palma 