Can Castelló

La propietat té l’origen en Can Horrac, la qual es formà al seu torn mitjançant l’agrupació de dues peces de terra procedents de la possessió de Son Pont de la Terra. Se situa devora el Secar de la Real, entre Can Ribes i el camí de Can Horrac. Pren nom del comerciant Andreu Castelló Palou.

El 29 d’octubre de 1839 davant el notari Joan Ignaci March, Antoni Josep Romaguera Alemany, fill de Pau Romaguera Llinàs i d’Aina Alemany, vengué al comerciant Andreu Castelló Palou, fill d’Antoni i de Margalida, una peça de terra de 5 quartons amb nombrosos arbres procedent de la seva propietat anomenada Can Horrac. Confrontava amb terres d’Antonina Riutort Riera (casada amb Pere Crespí Capó), terres d’Antoni Coll, Majoralet, mitjançant un camí sender, terres del venedor i Can Ribes mitjançant una síquia. El preu de la venda fou de 750 lliures, que era la mateixa quantitat que Castelló havia prestat a Romaguera el primer de novembre de 1838. Es creà una servitud de pas de carro a favor del comprador (ARM, Not. M-2363, f. 375v).

Andreu Castelló Palou morí als 75 anys el 12 de maig de 1877 amb testament que havia disposat el 21 de desembre de 1863 davant el notari Miguel Font Muntaner, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Margalida Ignàcia Barceló Muntaner, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de novembre següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. L’heretat comprenia unes cases i una botiga al carrer de Sant Miquel; una cotxeria, una botiga i una algorfa al carrer dels Caputxins; la propietat denominada la Torre, procedent dels establiments de Son Berga Vell; el rafal de Son Daviu (58 quarterades) i la finca anomenada Can Castelló, que tenia casa i ocupava una superfície de 5 quartons. Confrontava al nord amb terra de Pere Crespí mitjançant un camí sender i una síquia; al sud, amb terra d’hereus de Pau Romaguera; a l’est, amb terra d’hereus de Miquel Ribas mitjançant una síquia, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP2, 3132-terme, 1a; ARM, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1877, Quadrimestre 4t, f. 2763).

Margalida Ignàcia Barceló Muntaner morí el 14 de març de 1888 amb testament que havia ordenat el 26 de març anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva neboda María Antonia Guasp Barceló (RP2, 3132-terme, 2a).

María Antonia Guasp Barceló, veïnada de Porreres, morí el 24 de desembre de 1913 amb testament que havia disposat el 2 d’agost de 1907 davant dit notari Font, en què instituí en la porció llegítima la seva filla María Luisa Feliu Guasp (†9-2-1913, en religió sor María de Miramar, religiosa de la Congregación de María Reparadora d’Àvila). En la resta de béns nomenà hereus universals propietaris els altres fills: José (†5-9-1916), Juan i Cecilia Feliu Guasp (religiosa de la Congregación de María Reparadora de Manresa), nascuts del seu matrimoni amb Juan Feliu Jaume. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de desembre de 1914 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons (íd., 3a).

Mitjançant escriptura de 2 de setembre de 1918 autoritzada per dit notari Pons es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juan Feliu Guasp, qui la vengué el 2 d’abril de 1919 davant el mateix notari per preu de 8.525 pessetes al comerciant Juan Alomar Ramis (íd., 5a-6a).

Juan Alomar Ramis morí viudo el 30 de març de 1962 amb testament que havia ordenat el 18 de maig de 1943 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva universal la seva pubila, Isabel Alomar Tomás, casada amb Miguel Servera Casellas, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 de juny següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa, pis i porxo marcada amb el nombre 24 del camí de Can Horrac (íd., 7a-8a).

El 6 de novembre de 1963 davant dit notari Chacártegui, Isabel Alomar Tomás vengué la propietat per preu de 30.000 pessetes a l’entitat Iniciativas Inmobiliarias SA. Aleshores n’era arrendatària Antonia Juan Riutort (íd., 10a).

Mitjançant escriptura d’11 d’agost de 1967 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Iniciativas Inmobiliarias SA vengué la propietat per preu de 300.000 pessetes a l’entitat Pensilvania SA (íd., 11a).